Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2022. No. 72
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Antoni Isarch, «El batec de l'època. Domènec Guansé i el periodisme (1918- 1936)», Tarragona, Publicacions URV, 2021, 181 p.(2022) Mira Navarro, IreneRessenya sobre el llibre d'Antoni Isarch, El batec de l?època. Domènec Guansé i el periodisme (1918- 1936), Tarragona, Publicacions URV, 2021, 181 p. ISBN: 978-84-8424-913-9.
- «Ars orandi»:Ramon Llull's «Ars compendiosa Dei»(2022) Hughes, Robert DesmondUtilitzant el breu estudi sobre les artes orandi de Barbara H. Jaye com a punt de partida, examino l’Ars compendiosa Dei de Ramon Llull (maig de 1308) a la llum de la definició que proporciona del gènere. Tot i que no comparteixo la creença de Jaye que l’ACD és l’únic text dins del corpus de Llull que podria qualificar-se com una ars orandi, realitzo una mena d’«experiment mental» sobre la base dels seus coneixements. Incorporo al meu compte la consideració de certes construccions lògiques aristotèliques (per exemple, teories de l’antítesi) per mostrar com aquests (i altres) determinants interactuen amb les creences cristianes en la seva explicació de les relacions entre la misericòrdia i la justícia divines i els seus homòlegs humans. La humanitat penitent es troba situada dins d’aquesta xarxa de relacions precisament respecte d’un Déu just i misericordiós. Al centre d’aquesta relació hi ha el discurs bidireccional entre Déu i la humanitat, articulat primordialment en la forma d’adreçar-se el primer a la segona i posteriorment en la resposta d’aquesta com a orant-contemplativa.
- «Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels Paralipòmens», Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021, 452 p.(2022) Requesens i Piquer, JoanBook review: Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels Paralipòmens, Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021, 452 p., ISBN: 984-84-9191-168-5.
- Guillem Colom-Montero, «Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics», Cambridge, Legenda, 2021, 226 p.(2022) Ojeda Caba, JúliaRessenya sobre el llibre de Guillem Colom-Montero, Quim Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics, Cambridge, Legenda (Studies in Hispanic and Lusophone Cultures 45 / Modern Humanities Research Association), 2021, 226 p., ISBN: 978-1-78188-392-1.
- Antoni Ferrando Francés, Llorente i Blasco Ibáñez:entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021, 290 p.(2022) Pastor Banyuls, VíctorRessenya sobre el llibre d’Antoni Ferrando Francés, Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021, 290 p., ISBN: 978-84-7822-892-8.
- Catalina Mir, «Vint-i-dues aproximacions a la traïció com a tema literari. Per a una anàlisi global de “Vint-i-dos contes” de Mercè Rodoreda», Barcelona, Institut d?Estudis Catalans, 2021, 92 p.(2022) Maestre Brotons, AntoniBook review: Catalina Mir, Vint-i-dues aproximacions a la traïció com a tema literari. Per a una anàlisi global de Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2021, 92 p. ISBN: 978-84-121134-4-0.
- Mireia Galindo, Carles de Rosselló & Francesc Bernat, «El castellà a la Catalunya contemporània:història d'una bilingüització», Benicarló, Onada, 2021, 263 p.(2022) Montoya Abat, BrauliRessenya sobre el llibre de Mireia Galindo, Carles de Rosselló & Francesc Bernat, El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, Benicarló, Onada, 2021, 263 p. ISBN: 978-84-18634-35-2.
- Una lectura de les «Regles introductòries a la pràctica de l'Art demostrativa» de Ramon Llull(2022) Sari, SimoneUna part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·liana primerenca. Són dues obres estretament lligades que revelen l’interès lul·lià per la difusió del seu pensament científic en l’àmbit vernacle.
- L'analogia i el paral·lelisme en l'estil proverbial de Ramon Llull(2022) Tous Prieto, FrancescRamon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.
- Els textos en noves rimades de Ramon Llull:mètrica i escriptura del vers en les còpies de Guillem Pagès(2022) Fernàndez Clot, AnnaAquest treball ofereix una descripció de conjunt dels fenòmens de versificació que presenten tres textos de Ramon Llull: Pecat d’Adam, l’opuscle D’oració (cinquena part de la Medicina de pecat) i l’Aplicació de l’Art general. La tria respon a un doble criteri: tots tres textos són escrits en el mateix esquema de versificació (noves rimades) i de tots tres se’n conserven còpies manuscrites fetes per un mateix copista, Guillem Pagès. L’anàlisi mètrica i estròfica dels textos permet observar els criteris de regularitat mètrica que segueix l’autor i el tipus de llicències que aplica en aquests textos. L’estudi de les còpies de Pagès, a més, posa de manifest l’atenció que presta aquest copista a la mètrica i a la representació sil·làbica del vers.
- Sobre la categoria verbal de temps en búlgar(2022) Olivares Niqui, AlfonsEl sistema verbal búlgar conserva en principi l’esquema antic. La tendència que antigament operà sobre els sistemes eslaus convertint el perfet en un passat general sembla que també va actuar en búlgar, però menà a resultats diferents. Una innovació fou el valor testimonial associat als temps passats, davant del valor neutre dels no-passats. El sistema s’ha enriquit amb altres innovacions basades sobre els valors de perfet: perfets secundaris, formes narratives, mode conclusiu i formes dubitatives. Dediquem aquest treball a trobar una representació d’aquestes formes en fórmules de relacions temporals «E rel R rel S» per tal de veure que les podem considerar «temps» perquè mostren una relació amb el centre díctic, sigui directa o sigui indirecta i més complexa.
- El paper d'Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística(2022) Bernat i Baltrons, FrancescEl nostre objectiu en aquest article és fer una síntesi dels principals estudis d’Alfred Morel-Fatio sobre llengua i literatura catalanes, així com definir el seu paper en la catalanística del segle XIX, especialment a França però també a la resta d’Europa. Cal saber que aquest erudit francès va tenir un paper cabdal en el desplegament dels estudis universitaris catalans fora del nostre àmbit lingüístic, a banda de fer aportacions significatives al desplegament de la filologia catalana. Així, arribem a la conclusió que Morel-Fatio té el mèrit de ser el primer professor que va introduir l’estudi de la llengua i la literatura catalanes a les aules universitàries. A banda d’això, no es pot obviar la influència dels seus resums sobre història de la llengua i la literatura catalanes publicats al Grundriss, perquè van ser la principal descripció sobre aquesta part de la nostra cultura disponible per als romanistes europeus de l’època. A més, van contribuir decisivament al desenvolupament de la filologia catalana moderna en repercutir sobre l’obra de diversos filòlegs catalans.
- Un text escrit per Bonsom l'any 998, en nova edició i traduït al català(2022) Alturo i Perucho, Jesús; Alaix, TàniaNova edició crítica d’un text de caràcter força literari del diaca i jutge Bonsom, i traducció al català. Justificació paleogràfica i filològica de les noves lectures proposades. La personalitat literària de Bonsom en el context dels millors homines scholastici del seu temps i entorn. Identificació dels personatges protagonistes de la narració textual i de l’acció jurídica que conté el diploma estudiat.
- Anna Murià, publicista i ideòloga (1936-1939)(2022) Güell, MiaL’objectiu d’aquest article és seguir la trajectòria com a publicista d’Anna Murià compresa entre 1936, any en què s’incorporà al Diari de Barcelona i el 1939, data en què va emprendre el camí de l’exili cap a França. Volem constatar l’existència d’una producció ideològica i política important durant aquests anys en els principals mitjans de l’època. L’estudi d’aquest període, el més desconegut de l’autora, aporta noves dades i resulta interessant atès el canvi significatiu que l’esclat de la guerra i el posterior exili propiciaren en la vida de Murià, perceptible tant des del punt de vista ideològic com personal, fet que repercutí clarament en la seva obra.
- El focus contrastiu en traduccions anglès-català:equivalències de traducció i estudi de corpus(2022) Francesch Sabaté, PauEn aquest article analitzarem la traducció del focus contrastiu (FC) marcat amb lletra cursiva en un corpus de traducció de narrativa de l’anglès al català. Centrarem l’estudi en els casos de term focus (Zimmermann 2016); és a dir, focus en arguments, adjunts i nexes. Els objectius principals són saber com els traductors anglès-català perceben i tracten el FC marcat amb cursiva, i conèixer i quantificar-ne les possibles traduccions equivalents. Així mateix, proposarem hipòtesis explicatives de 1) el marcatge de menys del 50% de FC en català, 2) la baixa freqüència en les traduccions de certs recursos propis del català com la focalització en la perifèria esquerra (Bonet & Solà 1986) i els adverbis focals i altres mots associats al focus (Vallduví & Vilkuna 1998; Beck 2016), i 3) l’existència de dos cànons pragmaestilístics amb relació al marcatge del FC in situ mitjançant la lletra cursiva.
- «Sabiats que us diray en riman». Prime considerazioni sul rapporto tra forma, comunicazione e pubblico nella Lògica del Gatzell di Ramon Llull(2022) Staccioli, LetiziaLa Lògica del Gatzell, primo esempio della produzione in volgare di Ramon Llull, è un compendio in versi basato sull’opera di al-Ghazali Maqasid al-falasifah e sul Tractatus di Pietro Ispano, cui il Beato aggiunse alcuni elementi del suo personale sistema di pensiero. Insieme alla versione latina, il Compendium logicae Algazelis, evidenzia l’intenzione di Llull di promuovere lo studio dei principi fondamentali della filosofia proponendo due diversi sussidi didattici, ciascuno pensato per un determinato genere di pubblico. Il compendio rimato era indirizzato a coloro che non conoscevano il latino e per questo l’autore ricorse a una forma letteraria e a una strategia comunicativa tipiche della tradizione romanza. Dall’analisi formale e retorica dell’opera, anche attraverso il confronto con la fonte araba e con il Compendium latino, emergono dettagli utili a individuare alcune delle caratteristiche dei possibili destinatari.
- Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull»(2022) Rubio Albarracín, Josep Enric; Saiz Raimundo, MariaPresentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull», coordinat per Josep Enric Rubio i Maria Saiz.
