Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2019. No. 13.
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Basat en fets reals : processos i (in)cultura(2019) Capdeferro, JosepPresentació monogràfic "Basat en fets reals: processos i (in)cultura"
- Ressenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Alacant, 2017(2019) Riquer, Isabel deRessenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017 Review to Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017
- Territori i relacions institucionals a la Catalunya del Sis-cents. Tres estudis de cas a partir dels processos de la Visita del General de Catalunya(2019) Torra, RicardResum: Aquest article analitza tres casos diferents jutjats i sentenciats per la Visita del General de Catalunya durant les primeres dècades del segle XVII. L?estudi d?aquests processos ens permet acostar-nos al paper que tingué la institució fiscalitzadora a l?hora de controlar els oficials públics de la Diputació del General de Catalunya, observar-ne el desplegament arreu del territori i, finalment, sintetitzar quin era l?estat de les relacions entre la Diputació del General i la Visita del General just acabada la Guerra dels Segadors. Els dos primers casos s?emmarquen dins de la Visita duta a terme entre 1629 i 1630 i, més concretament, en la inspecció forana que els delegats designats pel consistori central de Barcelona dugueren a terme a la col·lecta (i. e. demarcació fiscal) de Vilafranca de Conflent. El tercer cas té lloc pocs anys després del final de la Guerra dels Segadors (1640-1652), essent-ne els actors principals el consistori dels diputats i oïdors de comptes del trienni de 1654-1656 i els visitadors de 1654-1655. Paraules clau: Història institucional, Generalitat de Catalunya, Visita del General, Monarquia Hispànica, segle XVII. This article studies three different cases judged by the Visita of the Generality of Catalonia within the first decades of the 17th Century. Thanks to its study, we can comprehend the role developed by the Visita in controlling the actions of the public officers of the Generality of Catalonia during the whole century, how the Generality was established around the territories of the Principality of Catalonia and the political relations amongst the major institutions in Catalonia in the mid-1650?s. The first two cases that we want to analyse took place during the inspection conducted by the Visita of the Generality of Catalonia of 1629-1630 within the tax district of Vilafranca de Conflent, which focused their attention on its public officers. The third case, which took place after the conclusion of the Reaper?s War (1640-1652), pays particular attention to the relation between the diputats and the oïdors de comptes of the Generality of Catalonia of 1654-1656, the commanders of the institution, and the visitadors of 1654-1655. Keywords: Institutional history, Generality of Catalonia, Visita of the Generality of Catalonia, Spanish Monarchy, 17th Century.
- Ressenya a Emilio Callado Estela, El embajador de María. Don Luis Crespí de Borja, Madrid, 2018(2019) López, Alejandro J.Ressenya a Emilio Callado Estela, El embajador de María. Don Luis Crespí de Borja, Sílex Ediciones, Madrid, 2018 Review to Emilio Callado Estela, El embajador de María. Don Luis Crespí de Borja, Sílex Ediciones, Madrid, 2018
- Una aproximació microhistòrica a la bigàmia femenina en el Regne de València(2019) Llinares Planells, AlejandroResum: El matrimoni catòlic, era i és, indissoluble i monògam per això el delicte de bigàmia va ser perseguit pels tribunals civils i eclesiàstics, sobretot després del Concili de Trento. Aquest delicte ha sigut associat, grosso modo, al sexe masculí i per eixa raó analitzem dos processos inquisitorials contra dos dones, Anna Maria Ivars i Maria Francisca Savall, per entendre les motivacions personals que podien propiciar que una muller de l?antic règim es tornés a casar il·legalment. Paraules clau: Bigàmia, Inquisició, Història de gènere, Regne de València Catholic marriage was and is, indissoluble and monogamous. For that reason the crime of bigamy was pursued by civil and ecclesiastical courts, especially after the Council of Trent. This crime was mostly associated with men, and that is why two inquisitorial processes are analyzed against two women, Anna Maria Ivars and Maria Francisca Savall, to understand the personal motivations that can lead a woman of old regime to marry again illegally. Keywords: Bigamy, Inquisition, Kingdom of Valencia, women?s history
- Ressenya a Antoni Ferrando, Fabra, Moll i Sanchis Guarner : la construcció d?una llengua moderna de cultura des de la diversitat, València, 2018(2019) Mas Castells, Josep ÀngelRessenya a Antoni Ferrando, Fabra, Moll i Sanchis Guarner: la construcció d?una llengua moderna de cultura des de la diversitat, València, Publicacions de la Universitat de València, 2018 Review to Antoni Ferrando, Fabra, Moll i Sanchis Guarner: la construcció d?una llengua moderna de cultura des de la diversitat, València, Publicacions de la Universitat de València, 2018
- Na sequência da Cançó de l´Orifany, a queda moral do herói(2019) Alexandre Dos Santos, ArmandoResumo: Análise textual, contextual e psicológica de um episódio colateral, mas de grande importância da novela de cavalaria Curial e Guelfa (século XV): a Canção do Elefante e a queda moral do herói. Palavras-chave: Curial e Guelfa, literatura catalã, cavalaria, novelas de cavalaria, queda moral Textual, contextual and psychological analysis of a collateral but important episode of the novel of chivalry Curial and Guelfa (15th. century): the «Song of the Elephant» and the hero´s moral decadence. Keywords: Curial and Guelfa, Catalan literature, chivalry, novels of chivalry, moral decadence
- Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806-1906)(2019) Martí-Badia, AdriàResum: Aquest treball analitza els postulats dels romanistes no catalanòfons sobre l?origen, la identitat i el nom de la llengua catalana entre 1806 i 1906. Al segle xix es situa l?inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen ?compartit amb la llengua occitana o independent des de l?inici?, la seua identitat ?subordinada a l?occità o autònoma com la resta de llengües romàniques? i el nom amb què cal referir-s?hi. This paper analyses the postulates of the non-Catalan-speaking Romanists about the origin, the identity and the name of the Catalan language between 1806 and 1906. Romance philology emerges in the 19th century and scholars started to categorize and study the different romance languages. Progressively, during this period, Romanists take into consideration the Catalan language and make statements about its origin ?shared with the Occitan language or independent from the beginning?, its identity ?subordinated to Occitan or autonomous as the other romance languages? and the name with which the language should be mentioned.
- Les males paraules : insults masculins a la València baixmedieval(2019) López Juan, GuillermoResum: L?insult, en l?Edat Mitjana, és més que un mitjà per a ofendre un individu. L?omnipresent cultura de l?honor, que impregna la societat i determina el comportament d?homes i dones, el converteix en oprobi, en l?avergonyiment públic de la persona injuriada. Les respostes a aquest tipus de situacions eren diverses, en funció del gènere i la posició social de l?individu i, també, del seu criteri personal, però el ventall d?opcions era ampli: replicar amb altre insult; la violència; apel·lar als testimonis de la injúria; i, finalment, recórrer als tribunals de justícia. A la València al tombant del Tres-Cents, sembla que aquest últim recurs era força freqüent, especialment entre les classes populars; i, per aquesta raó, conservem nombrosos clams i demandes que ens han permès observar com es produïa i desenvolupava la violència verbal a la ciutat. En el present article, analitzarem l?insult masculí a finals del llarg segle XIV, parant esment en els termes fets servir més freqüentment; els espais als quals es produïen la major part dels episodis; i, finalment, en la centralitat de la violència física com a resultat, resposta o acompanyant de l?ofensa verbal. Paraules clau: insults, honor, injúria, violència Insults were, during the Middle Ages, more than a way to offend an individual. The ubiquituous culture of honour, which impregnated society and determined men?s and women?s behaviour, turned them into vituperation, into the public shaming of the insulted person. The responses to these situations were diverse, and depended on the gender, social standing and, ultimately, personal criteria of the slandered individual, but the range of options was broad: retorting with another insult; responding with violence; appealing to the witnesses of the insult; and, finally, denouncing the insulter at the courts of justice. In Valencia, by the end of the 14th century, it seemed that this last resort was particularly frequent, especially among the populace; for this reason, there have been preserved numerous court claims and prosecution records that allow us to observe how verbal violence occurred in the city. In this article, we will analyze insults against men at the end of the 14th century, focusing specially on the slanders more commonly used; the spaces in which verbal disputes took place; and, finally, on the centrality of physical violence as a result, response or companion to verbal offense. Keywords: insults, honour, slander, violence
- La Inquisició de València contra Vicent Navarro (1750-1757), Diego Ramírez (1742) i Pedro Navarro (1588), tres casos de bestialisme(2019) Mompó Navarro, JacobResum: La sodomia i el bestialisme han estat considerats al llarg de l?edat mitjana i moderna com un dels màxims exponents del pecat de luxúria. El «crim nefand», entés com una ofensa directa a Déu, va ser perseguit per diversos corpus jurídics arreu de l?Europa cristiana, i els autors del «crim contra natura» sovint eren condemnats a la foguera. Tanmateix, pel que fa als processos que ací presentem, les penes amb què els acusats van porgar els seus crims van ser més benèvoles. Aquest és el cas de Vicent Navarro, que va commutar la pena capital per la de galeres; o Pedro Navarro, que va haver de patir el desterrament. Desconeixem la sentència de Diego Ramírez, per bé que, a més de bestialisme, va ser acusat també d?hermafroditisme i sodomia. Paraules clau: bestialisme, sodomia, pecat nefand, crim contra natura, hermafroditisme Sodomy and bestiality have been considered throughout the Middle Ages and Modern Era as one of the greatest exponents of the sin of lust. The «ineffable crime», understood as a direct offense to God, was pursued by various judicial corpora throughout Christian Europe, and authors of the «crime against nature» were often condemned to the bonfire. However, regarding the processes we present here, the penalties the accused paid for their crimes became more benevolent than the death penalty. This is the case of Vicent Navarro, who exchanged capital punishment for galley penalty; or Pedro Navarro, who had to suffer from exile. We do not know the sentence of Diego Ramirez who, besides bestiality, was also accused of hermaphroditism and sodomy. Keywords: bestiality, sodomy, ineffable sin, crime against nature, hermaphroditism
- ¿Gente Borgia?. Un nuevo ejemplo del mecenazgo de los Borja : Primeras inscripciones humanísticas en Valencia(2019) Pons-Alos, VicenteResumen: Escritura y heráldica se convierten en un lenguaje fundamental al servicio institucional y personal de los Borja, que desde Italia llegará también a su ciudad de origen y a sus señoríos. En Xàtiva y Gandía respectivamente se conservan las primeras inscripciones humanísticas que podemos ubicar en territorio valenciano. En ambos casos se trata de piezas vinculadas a la familia Borja y las dos se encuentran en el ámbito de las colegiatas de estas dos ciudades: en la capilla dedicada a Nuestra Señora de las Fiebres, advocación romana, cuya construcción mandó llevar a cabo en 1497 Francesc de Borja, tesorero pontificio, obispo de Teano, más tarde arzobispo de Cosenza y cardenal nombrado por Alejandro VI; y en el exterior de la colegiata de Santa María de Gandía, erigida en 1499 por Alejandro VI, a ambos lados de la puerta de los Apóstoles, construida bajo los auspicios de María Enríquez, viuda sucesivamente de Pere Lluís de Borja y Joan de Borja, hermanos, I y II duques de Gandía. La duquesa viuda reemprendió el proyecto inconcluso de la colegiata que quedará acabado, como señalan las inscripciones, en 1500, bajo su mecenazgo y el de su hijo Joan de Borja, III duque. Palabras clave: Inscripciones humanísticas, Historia de la Iglesia, Heráldica, Alejandro VI. Writing and heraldry become a fundamental language to the institutional and personal service of the Borjas. They did not only used in Italy but also in their city of origin and their manors. Both in Xàtiva and Gandía we find the first humanistic inscriptions located in Valencian territory In both cases they are pieces linked to the Borja family and the two are found in the collegiate area of these two cities: in the chapel dedicated to the Mare de Déu de les Febres, a Roman dedication, whose construction was ordered in 1497 by Francesc de Borja, pontifical treasurer, bishop of Teano, later archbishop of Cosenza and cardinal appointed by Alexander VI; and outside of the church of Santa María de Gandía, erected as collegiate in 1499 by Alejandro VI, on both sides of the door of the Apostles, built under the auspices of María Enríquez, widow successively of Pere Lluís de Borja and Joan de Borja, brothers, I and II Borja dukes of Gandía. The duchess widow resumed the unfinished project of the collegiate church that will be finished, as indicated by the inscriptions, in 1500, under his patronage and that of his son Joan, III Borja Duke. Keywords: Heraldry, Humanistic inscription, Alexander VI, Church history
- La caiguda de Felicià Piquer, bruixot processat per la Inquisició de València (1669-1673)(2019) Toldrà, AlbertResum: Felicià Piquer és un modest bruixot de la ciutat de València, amb no merescuda fama de sacatesoros; com tots aquests, té algun coneixement de màgia i sobretot molta xerrameca i poca vergonya, tot i que la seua característica personal és que empra les seues operacions màgiques per a abusar sexualment de dones, cosa que acabarà portant-lo a la presó reial i finalment als calabossos del sant Ofici; al seu procés inquisitorial, entre els anys 1669 i 1673 es descriuen les seues darreres aventures, habilitats, tècniques i instruments i modus operandi, així com la seua trista fi, delatat fins i tot pels seus companys de presó. Paraules clau: Inquisició, bruixeria, processos inquisitorials, sacatesoros Felicià Piquer is a modest wizard from the city of València, with no deserved fame of sacatesoros (treasures finder); like all of them, has some magic knowledge and above all he is chatty and shameless, although his personal characteristic is that he uses his magical operations to sexually abuse women, which will lead him to royal jail and finally to the jails of the Santo Oficio (Holy Office, Inquisition); in his inquisitorial process, between 1669 and 1673, his latest adventures, abilities, techniques and instruments and modus operandi are described, as well as his sad ending, denounced even by his prison companions. Keywords: Inquisition, witchcraft, inquisitorial processes, sacatesoros (treasures finder)
- Procesos criminales a instancia de parte privada. Apuntes sobre su praxis en el Real Consell Criminal valenciano en época de Felipe II(2019) Hernández Fernández, Maria DoloresResumen: El presente trabajo indaga sobre las posibilidades de conocer el proceso criminal valenciano a través del estudio de los procesos instados por particulares ante el Real Consell Criminal de la Real Audiencia valenciana. El estudio de la praxis de la justicia del rey en el Real Consell Criminal puede aportar datos interesantes, más allá del conocimiento del proceso criminal valenciano o del funcionamiento de la justicia de la Real Audiencia, también sobre el funcionamiento de la justicia criminal en el Antiguo Régimen en general. Palabras clave: Real Consell criminal, proceso criminal, demanda, avocación, sagraments The present work explores the possibilities of knowing the valencian criminal process through the study of processes urged by individuals on the Real Consell Criminal of the Real Audiencia valenciana. The study of the justice praxis of the king in the Real Consell Criminal can provide interesting data, beyond the knowledge of the Valencian criminal process or the functioning of the justice of the Real Audiencia, also on the operation of criminal justice in the Old Order in general. Keywords: Real Consell criminal, criminal process, demand, avocación, sagraments
- Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, València, 2013(2019) Espadaler, Anton M.Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013 Review to Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013
- La València quatrecentista a través dels ulls d'un notari : les notícies de Jaume Vinader(2019) Fajardo Paños, Javier; Faus Faus, MiquelEl present treball mostra un estudi previ i una edició completa de totes les notícies realitzades pel notari valencià Jaume Vinader, conservades en els seus llibres notarials al llarg de gran part del segle XV (1419-1467). Aquestes petites cròniques ens permeten submergir-nos en alguns dels esdeveniments més importants de la centúria a través de la mirada i el record d'un notari, és a dir, a través d'una perspectiva diferent a les tradicionalment estudiades a través de documentació emanada pels poders polítics del moment. En definitiva, el cas que ací es presenta obri una nova perspectiva d'estudi de les fonts notarials, generalment emprades per a estudis econòmics i socials.
- El projecte «terradebruixes» i els processos per bruixeria andorrans : entre la recerca històrica i la divulgació(2019) Castell Granados, PauResum: Les investigacions dutes a terme durant les últimes dècades han posat en relleu la singularitat i la rellevància de la documentació andorrana relativa al fenomen històric conegut com a «cacera de bruixes», tot destacant l?elevat nombre de processos per bruixeria conservats per als segles XV-XVII. Aquesta realitat documental ha motivat un projecte de recerca finançat pel Govern d?Andorra i basat en la recopilació i estudi del total de processos per bruixeria conservats al fons «Tribunal de Corts» de l?Arxiu Nacional d?Andorra. Els resultats d?aquest projecte han estat recollits en un espai web articulat al voltant d?un atles interactiu de les valls i d?una base de dades formada per desenes de fitxes individuals dotades d?un sistema d?etiquetes i enllaços, fet que converteix aquesta plataforma en una potent eina de recerca per als especialistes i, alhora, en una experiència innovadora de cara a la difusió i posada en valor de la recerca entre el gran públic. Paraules clau: processos, bruixeria, Andorra, Humanitats Digitals The research carried out during the last decades has pointed up the relevance and uniqueness of the Andorran sources concerning the historical phenomenon of witch-hunts, by highlighting the large number of witchcraft trials preserved for the 15th-17th centuries. This archival reality has motivated the development of a research project financed by the Andorran Government and devoted to the collection and study of the totallity of witchcraft trials preserved in the series «Tribunal de Corts» of the Arxiu Nacional d?Andorra. The project?s results have been displayed in a web page containing an interactive atlas and a database composed of dozens of individual files enriched with a system of tags and hyperlinks. The platform therefore becomes a powerful tool for researchers as well as an innovative experience regarding the dissemination and valorisation of research among the general public. Keywords: trials, witchcraft, Andorra, Digital Humanities
