Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic. 2012. No. 15
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Estrategias textuales para la lectura en voz alta en "Amadís" (1508): la prosodia amorosa y bélica(2012) García Álvarez, Juan Pablo MauricioEl artículo estudia cómo la performance afecta a la composición textual y editorial de Amadís de Gaula (1508), y trata de demostrar cómo esta perspectiva de análisis se puede aplicar al discurso textual de otros libros de caballerías castellanos, en los que la conjunción entre autor e imprenta es fundamental para comprender su difusión. Las marcas textuales y gráficas de un impreso condicionan la composición de la obra, cuyo objetivo consistía en elaborar un texto para leerse en voz alta.
- La font bizantina d’un passatge del Tirant: l’episodi del filòsof calabrès al capítol CX(2012) Redondo Sánchez, JordiLa nota present reexamina la qüestió de les fonts del capítol cx del Tirant per al qual s’ha proposat molt versentblantment, ateses les similituds pel que fa al contingut, l’origen en un conte folclòric (Beltrán Llavador 2006). L’autor suggereix una font concreta, el poema narratiu grec, de caire didàctic, titulat Ptocoleont, i basa la seua hipòtesi en l’anàlisi intertextual, tant de motius com de determinats manlleus lingüístics.
- Cesàreo Calvo Rigual, Estudi contrastiu del lèxic de la traducció italiana del “Tirant lo Blanc” (1538), «Biblioteca Filològica», LXXII, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2012 [Reseña](2012) Garcerá, Francisco J.; Martí, EmparRessenya de: Robert Archer, "La cuestión odiosa. La mujer en la literatura hispánica tardomedieval", València, Institució Alfons el Magnànim, 2011, 340 pp. (Estudis Universitaris, 125)
- L’exemplar incunable de les "Transformacions" d’Ovidi en versió de Francesc Alegre (Barcelona, Pere Miquel, 1494) a "La Casa del Libro" de San Juan de Puerto Rico(2012) Mérida Jiménez, Rafael ManuelLa nota vol donar a conèixer l’exemplar de les Transformacions ovidianes, en versió de Francesc Alegre, custodiat a “La Casa del Libro”, museu instal·lat a San Juan de Puerto Rico.
- El regreso de Merlín en el "Belianís de Grecia (III y IV)" de Jerónimo Fernández(2012) Gutiérrez Trápaga, DanielEste trabajo busca dar a conocer la presencia de Merlín en el Belianís de Grecia (III y IV) de Jerónimo Fernández. Al mismo tiempo, se analiza la caracterización y la función del mago en este libro de caballerías castellano. Para ello, se toman en cuenta los antecedentes y las fuentes de la obra, así como la extensa tradición medieval sobre Merlín. Con ello, se distingue entre aquellos rasgos innovadores y aquellos que provienen de la tradición artúrica en la obra de Jerónimo Fernández.
- Claudia Demattè, Alberto del Río, Parodia de la materia caballeresca y teatro áureo. Edición de ‘Las aventuras de Grecia’ y su modelo serio, el ‘Don Florisel de Niquea’ de Montalbán, Pamplona, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra (Publicaciones digitales del GRISO), 2012 [Reseña](2012) Durá Celma, RosaRessenya de: Claudia Demattè, Alberto del Río, Parodia de la materia caballeresca y teatro áureo. Edición de ‘Las aventuras de Grecia’ y su modelo serio, el ‘Don Florisel de Niquea’ de Montalbán, Pamplona, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra (Publicaciones digitales del GRISO), 2012, 247 pp.
- La destruyción de Jerusalem. Transcripción(2012) Montagud, Elena; Ros Ferrer, VioletaTranscripción de "La destruyción de Jerusalem"
- Historia del rey Canamor y del infante Turián su hijo. Transcripción(2012) Bastán, Elvira; Stoica, RuxandraTranscripción de la "Historia del rey Canamor y del infante Turián su hijo"
- ¿Belindo o Beliandro? La fijación del título de la "Crónica do Imperador Beliandro"(2012) Álvarez-Cifuentes, PedroCrónica do Imperador Beliandro, Cavalarias de D. Belindo o História Grega son algunos de los variados títulos que recibe un libro de caballerías escrito en lengua portuguesa a inicios del siglo XVII y atribuido a la pluma de la condesa da Vidigueira, D. Leonor Coutinho de Távora. La revisión crítica de los títulos revela su función como fuente de información sobre el contenido de la novela y como llamada de atención sobre su interés para los lectores.
- El triple duelo en "La Poncella de Francia"(2012) Sánchez Valat, VanessaLa heroína de La Poncella de Francia, obra caballeresca del siglo xv, es presentada con la función y los atributos guerreros propios del varón. Esta representación, en apariencia novedosa y transgresora, toma como punto de partida una tradición histórica, literaria y social existente. La originalidad del personaje recae en su prestación guerrera en “El triple duelo”. Dicho episodio, que describe a la doncella protagonista en la liza de manera verosímil, constituye una representación sin precedentes de la práctica caballeresca femenina en este ámbito.
- "Avía caído una gran torre": la asimilación de funciones entre el gigante y los seres híbridos mitológicos(2012) Gutiérrez Padilla, MaríaEl presente artículo estudia la asimilación de funciones narrativas entre la figura del gigante y algunos seres mitológicos (sagitarios o centauros y grifos) como una de las innovaciones narrativas de los libros de caballerías de la segunda mitad del siglo xvi. Los resultados se presentan a partir del análisis de algunos episodios del Libro primero del valeroso y inuencible Príncipe don Belianís de Grecia y del Félix Magno.
- De cavaleiros e cavalarias. Por terras de Europa e Américas, org. Lênia Márcia Mongelli, Sâo Paulo, Humanitas, 2012, 677 pp. [Reseña](2012) Coduras Bruna, María; Luna Mariscal, Karla Xiomara; Duce, JesúsRessenya de: De cavaleiros e cavalarias. Por terras de Europa e Américas, org. Lênia Márcia Mongelli, Sâo Paulo, Humanitas, 2012, 677 pp.
- Identifying Function, Agent, and Setting Motifs in Some Early Spanish "libros de caballerías"(2012) Neumayer, KristinThe essay presents the methodology of a doctoral thesis (2008, University of Wisconsin-Madison) which classifies plot motifs in some sixteenth-century Castilian books of chivalry. Therein, two critical approaches to the texts are noted: motif studies, which analyze narrative components, and structural studies, which examine whole plotlines. Based on V. Propp’s Morphology of the Folktale, the motif is defined as a unit of plot structure. Propp’s thirty-one functions and seven tale-roles are then reduced to three categories: settings, functions, and agents. To demonstrate, a sample text from Amadís de Gaula, Book I is analyzed and its plot motifs indexed accordingly.
- Variaciones en centro y periferia sobre el "manuscrito encontrado" y la "falsa traducción" en los libros de caballerías castellanos(2012) Campos García Rojas, AxayácatlEl artículo estudia los motivos, bien conocidos en la literatura de caballerías, del manuscrito encontrado y la falsa traducción, y concretamente las diferencias ideológicas y estructurales que se plantean dependiendo de que se presenten en la periferia (como lejanos o exóticos) o en el centro (cercanos o familiares). Estas diferencias se aplican a textos como Esplandián, Baldo, Claribalte, Felixmarte de Hircania o Félix Magno, entre otros.
- La historia de Clamades y Clarmonda. Transcripción(2012) Millán, SilviaTranscripción de "La historia de Clamades y Clarmonda"
- Antoni Ferrando, ed. Estudis lingüístics i culturals sobre "Curial e Güelfa", novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. [Reseña](2012) Miralles Jori, EulàliaRessenya de: Antoni Ferrando, ed. Estudis lingüístics i culturals sobre "Curial e Güelfa", novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Linguistic and Cultural Studies on "Curial e Güelfa",a XVth Century Anonymous Chivalric Romance in Catalan.Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 2012, 2 vols., xxi + 1193 pp. (Series IVITRA Research in Linguistics and Literature, 3)
- Caballeros enfermos de amor: Amadís de Gaula y Oliveros de Castilla(2012) Lobato Osorio, LucilaEl presente artículo examina algunas particularidades en el uso del tópico literario de la enfermedad del amor en dos caballeros literarios de finales del siglo xv: Amadís de Gaula y Oliveros de Castilla. Se centra en los síntomas del padecimiento, en las crisis agudas y en las terapias requeridas para que recobren la salud. El objetivo es observar la manera en que los autores medievales fueron adaptando la enfermedad del amor al género caballeresco y a personajes concretos según los requerimientos narrativos de cada obra sin que ésta perdiera sus rasgos más representativos.
- Només hi ha un Joan Martorell documentat amb el nom de Joanot. (Resposta i correcció a Agustín Rubio Vela amb unes notes sobre Manuel de Rajadell)(2012) Torró Torrent, JaumeAquesta aportació reafirma la validesa de la identificació de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, amb el Joanot Martorell, trinxant i escrivà de ració de Carles d’ Aragó, príncep de Viana, que acompanya el Príncep de Nàpols a Barcelona. En contribucions anteriors, l’autor proposà aquesta identificació a partir dels documents de la cancelleria del Príncep de Viana que donen a conèixer un Joanot Martorell de retorn de la cort de Nàpols al 1458. Denuncia la minimització d’aquests documents únics, on se l’anomena sempre en català “Joanot Martorell” en credencials per als més alts oficials reials; el silenci sobre el context històric implicat en la biografia de Martorell: la cort d’ Alfons IV el Magnànim a Nàpols, la cort de l’infant Joan (rei de Navarra des de 1425, lloctinent a l’ Aragó i València des de 1436, i encara de Catalunya el 1454), la qual permet parlar d’una cort de forma plena a la península ibèrica; i la minimització del Príncep de Viana, voltat de literats i ell mateix literat, foment de les belles lletres, amb el pretext que la seva estada a Catalunya durà només un any i mig, com si les aficions i debats amb literats no vinguessin de molt abans. Refuta les objeccions de Rubio Vela, V. J. Escartí, Ferrando, Rodrigo Lizondo i Abel Soler.


Log In
Language 