Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2025. No. 79
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Miquel Àngel Pradilla, «Normativitat, (re)estandardització i glotopolÃtica. Noves mirades des de la sociolingüÃstica catalana», València, Publicacions de la Universitat de València, 2024, 296 pp.(2025-09-23) Valls Alecha, EsteveRessenya sobre el llibre de Miquel Àngel Pradilla, Normativitat, (re)estandardització i glotopolÃtica. Noves mirades des de la sociolingüÃstica catalana, València, Publicacions de la Universitat de València, 2024, 296 pp., ISBN: 978-84-1118-295-9.
- traduccions en l’obra memorialÃstica de Joan F. Mira(2025) P. Grau, DanielJoan F. Mira és un escriptor que s’ha mogut amb gran facilitat per diferents gèneres i subgèneres literaris, des de la novel·la o la narrativa curta a l’assaig polÃtic, la recerca antropològica, la biografia o la columna periodÃstica. Aixà mateix, la traducció ha format part també de la seva producció de manera gairebé continuada. En aquesta estudi em plantejo analitzar la presència de les traduccions —d’algunes de les traduccions— que Joan F. Mira ha fet al llarg de la seva dilatada trajectòria en els dos volums que conformen la seva obra memorialÃstica: El tramvia groc (2013) i Tots els camins (2020). Aquesta aproximació, feta en el context de la intertextualitat, resulta interessant des de diferents punts de vista. D’una banda, i en el cas d’un intel·lectual que no s’ha hagut de dedicar a la traducció pro pane lucrando, cal considerar el valor que representa la tria de les obres que es decideix a traduir: l’elecció per afinitats estilÃstiques, entre altres motius. De l’altra, l’impacte que la traducció en general i les obres traduïdes en particular hagi pogut tenir en l’obra pròpia. Tot plegat, ens pot donar noves claus interpretatives de l’obra d’aquest autor cabdal.
- Farsa i teatralitat: una aproximació crÃtica a «Galatea», de Josep Maria de Sagarra(2025) Moreno i Domènech, MariaAquest article s’aproxima a l’obra teatral Galatea, de Josep Maria de Sagarra, a través del concepte de teatralitat. En primer lloc, es proposa una definició del terme i s’analitzen les crÃtiques teatrals de Sagarra al diari La Publicitat per tal de determinar com Sagarra entenia el concepte de teatralitat. Seguidament, s’analitzen els mecanismes estètics que conformen l’obra: la inclusió de mecanismes narratius, la creació d’una atmosfera determinada, l’artificiositat dialèctica, la subversió simbòlica. Per acabar, les conclusions esbossen com aquesta teatralitat, entesa a grans trets com una explicitació de la convenció teatral, permet conjugar simbolisme i farsa.
- Complexitat lingüÃstica i jerarquització de llengües(2025) Comellas Casanova, PereL’igualitarisme lingüÃstic i la complexitat. La lingüÃstica del segle xix considerava que hi havia llengües millors que altres en funció de les seves caracterÃstiques gramaticals. Sovint s’usava aquest argument com a justificació de la colonització i de la imposició lingüÃstica. Aviat, però, aquesta idea és qüestionada i sorgeix l’igualitarisme lingüÃstic. Es tracta d’una qüestió, però, molt sovint lligada a la discussió sobre l’equicomplexitat. L’article exposa i discuteix les diferents posicions sobre l’equicomplexitat de les llengües i conclou que no hi ha raons per vincular-la a la igualtat.
- recepció literà ria catalana de Pere Serafà al segle XIX(2025) Vall Solaz, Francesc XavierA partir d’una selecció d’abundants referències a P. SerafÃ, se n’estudià la recepció literà ria al segle XIX en l’à mbit català , encara que se n’aporten també algunes anteriors o estrangeres. Existien pocs exemplars de l’edició d’A. March amb un poema laudatori de Serafà (1860) i de Dos libres de Pedro Seraphin, de poesia vulgar, en lengua Cathalana (1565), però J. M. de Grau i J. Rubió i Ors en van reeditar l’obra poètica (1840), que van difondre, a més, antologies i reproduccions disperses. Una lectura romà ntica, sovint medievalitzant, relacionant-la sobretot amb els trobadors i March, va afavorir-ne una bona valoració, atenuada a mesura que es va anar desenvolupant el mite de la Decadència. No solament es troben comentaris, lemes i imitacions, algunes paròdiques, de SerafÃ, sinó que també va esdevenir protagonista d’un drama de F. Ubach i Vinyeta, Lo pes de la culpa (1883), i guia de l’escriptor populista J. M. Codolosa durant un humorÃstic viatge en somnis De la Font Groga al Parnà s (1890-1891).
- Robert MartÃnez-Carrasco, «La competencia traductora en traducción jurÃdica: Modelos, enfoques y bases epistemológicas», València, Tirant lo Blanch, 2024, 192 pp.(2025) Chabert, AliciaRessenya sobre el llibre de Robert MartÃnez-Carrasco, La competencia traductora en traducción jurÃdica: Modelos, enfoques y bases epistemológicas, València, Tirant lo Blanch, 2024, 192 pp., ISBN 978-84-1183-599-2.
- Vicent Galiana Cano i Alejandro Llinares Planells (Eds.), «Llegir la història. Repensar les fronteres, reinventar les prà ctiques», Carcaixent, Sembra Llibres, 2024, 261 pp.(2025) Faus Faus, MiquelRessenya sobre el llibre de Vicent Galiana Cano i Alejandro Llinares Planells (Eds.), Llegir la història. Repensar les fronteres, reinventar les prà ctiques, Carcaixent, Sembra Llibres, 2024, 261 pp., ISBN. 978-84-10198-19-7.
- Dari Escandell Maestre (Ed.), «Cultura literà ria i resiliència al PaÃs Valencià », Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024, 214 pp.(2025) Costa Gil, ÀngelRessenya sobre el llibre de Dari Escandell Maestre (Ed.), Cultura literà ria i resiliència al PaÃs Valencià , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024, 214 pp., ISBN: 978-84-9191-339-9.
- Vicent Simbor Roig, «Primera lliçó sobre l’anà lisi de la narrativa», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2025, 176 pp.(2025) Hernández Cabrera, Anna M.Ressenya sobre el llibre de Vicent Simbor Roig, Primera lliçó sobre l’anà lisi de la narrativa, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2025, 176 pp., ISBN: 978-84-9191-362-7.
- Ferran Carbó i Jordi Oviedo, «Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Cà tedra Mà rius Torres de la Universitat de Lleida, 2024, 172 pp.(2025) Cano Mateu, J. ÀngelRessenya sobre el llibre de Ferran Carbó i Jordi Oviedo, Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Cà tedra Mà rius Torres de la Universitat de Lleida, 2024, 172 pp., ISBN: 978-84-9191-308-5
- Presentació: «Dante en català : textos i contextos»(2025) Cataldi, Pietro; Marfany, MartaPresentació del monogrà fic «Dante en català : textos i contextos», coordinat per Pietro Cataldi i Marta Marfany.
- Formació de paraules i creativitat lèxica en les traduccions catalanes de la «Commedia»(2025) Freixas, MartÃ; Bernal, ElisendaMalgrat que la Divina comèdia (c. 1307-1321) de Dante Alighieri ha tingut una gran repercussió i difusió en terres catalanes, les set traduccions al català —ja siguin completes o gairebé completes— no han gaudit d’interès acadèmic i fins ara han estat poc estudiades, especialment des d’un vessant traductològic, però també lexicològic. Per comprendre millor el procés de cada traducció i la posició que ocupen en el context històric, cultural i literari en què es van produir, aquest article se centra en l’estudi del lèxic en l’obra ja esmentada del poeta florentÃ. A partir d’una anà lisi comparativa d’un grup representatiu de neologismes creats per Dante, ens proposem estudiar aquest conjunt de mots en les traduccions a la nostra llengua. Aixà doncs, l’anà lisi que presentem és una aportació significativa pel seu carà cter multidisciplinari: d’una banda, constitueix una mostra diversificada i representativa des del punt de vista de la formació de paraules, i, de l’altra, serveix per completar una petita part de la història de les traduccions catalanes de la Commedia.
- roads to troubadour heritage in Catalan culture: Arnaut Daniel and Dante Alighieri(2025) Cabré, MiriamThe well-established influence of Dante and that of the troubadours on Catalan culture has given rise to an impressive body of scholarship. However, given the vast scope of both subjects and the complexity of their interaction, some aspects are yet to be analysed or reassessed. This article focuses on a case study, Arnaut Daniel’s circulation and reception in Catalonia, from the Middle Ages to the early 20th century, in order to explore how both cultural strands are intertwined and the challenges of researching troubadour reception in Catalan culture. By tracing Arnaut’s reception, both the importance of Dante’s authority and the fluctuating nature of Arnaut’s fame become apparent. Additionally, early research is shown to have taken place in an ideologically charged moment, a cultural context that must be taken into account to fully understand some choices and results that still exert influence today.
- primera edició (1878) de la traducció catalana d’Andreu Febrer de la «Commedia» de Dante(2025) Marfany, MartaEn aquest article es ressegueix el coneixement de la figura i l’obra del poeta medieval Andreu Febrer durant el segle XIX, amb una atenció especial a la traducció de la Commedia de Dante, de 1429. AixÃ, es presenta l’obra crÃtica dels principals erudits catalans de l’època estudiosos de Dante i de la literatura catalana medieval: des de la informació que recollà Torres Amat (1836) sobre els manuscrits que contenien la traducció de Febrer, passant pels diversos treballs sobre Dante de Milà i Fontanals a mitjan vuit-cents, fins a la primera edició de la traducció de Febrer (1878), a cà rrec de Gaietà Vidal i de Valenciano. L’article se centra en aquesta edició, publicada en un únic volum, i en la seva recepció crÃtica, tant a la premsa de l’època com al llarg de la història. A més, es dona notÃcia de diversos documents inèdits de Vidal, entre els quals els dos volums que havien d’acompanyar l’edició de la traducció de Febrer i que no es van arribar a publicar mai: un volum sobre la vida i l’obra del poeta i un altre amb les notes i l’aparat crÃtic de la traducció.
- biblioteca italiana de Ramon d’Alòs-Moner: una font per a l’estudi de Dante Alighieri(2025) Gudayol, Anna; Muxella, ImmaRamon d’Alòs-Moner, secretari de l’Institut d’Estudis Catalans, fou l’encarregat d’organitzar les activitats a l’entorn de la celebració del sisè centenari de la mort de Dant a Catalunya el 1921. Arran d’aquest encà rrec entrà en contacte amb els un gran nombre d’especialistes en el poeta florentà i esdevingué un dels millors estudiosos de Dant a Catalunya de la primera meitat del segle XX. L’estudi proporciona una primera aproximació als treballs d’Alòs-Moner sobre Dante i als actes que promogué durant el centenari, i fa una breu anà lisi i recorregut per la biblioteca i l’arxiu de l’autor, que en el seu moment fou la millor biblioteca italiana de Barcelona, destacant-ne les peces més importants i curioses, particularment les traduccions de Dant a d’altres llengües, les edicions rares i de bibliòfil i els manuscrits inèdits (una traducció al català i una Enciclopedia dantesca).
- petjades de Josep Maria de Sagarra per la «Comèdia»: anà lisi comparativa de les dues versions de la traducció(2025) Cunill-Sabatés, GuillemDe la Divina comèdia de Josep Maria de Sagarra se’n conserven dues versions: els primers vint-i-vuit cants de l’Infern, publicats a La Veu de Catalunya entre 1935 i 1936, i la traducció del text sencer en edició de bibliòfil entre 1947 i 1951. En aquest article s’aporten exemples textuals, fruit de la col·lació de les dues versions, que ajuden a definir amb més exactitud la manera de traduir de Sagarra, ja que a partir de cinc elements —la mètrica, la rima, els elements normatius, els elements estilÃstics i els canvis que afecten el contingut de la traducció— es demostra com el traductor aplica uns criteris diferents en la segona versió, des del punt de vista tant traductològic com normatiu. D’altra banda, també s’aporten exemples que ajuden a definir millor la tasca de correcció de Joan Baptista Solervicens, i es demostra que la seva intervenció en el text va ser menor.
- Conservació i ruptura en les traduccions catalanes de la «Commedia» al segle XX(2025) Arqués, RossendL’article examina algunes de les caracterÃstiques de les versions del poema dantià realitzades per diversos traductors catalans del segle XX en funció de la seva major o menor aproximació a la creativitat lingüÃstica, mètrica i estilÃstica de l’original. Un criteri metodològic que obliga a establir prèviament els elements que es prendran en consideració a l’hora de determinar la tipologia d’una determinada traducció i el grau de consciència dels traductors en relació amb els trets diferencials de la Comèdia.
- Rosa Calafat Vila, «El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX)», Madrid, Iberoamericana, 2024, 199 pp.(2025) Nicolás Amorós, MiquelRessenya sobre el llibre de Rosa Calafat Vila, El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX), Madrid, Iberoamericana, 2024, 199 pp. ISBN: 978-84-9192-429-6.
- «Lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses todos hablan catalán». Glotònims històrics a la Franja (fins el s. XIX)(2025) Sorolla, NatxoEs fa una revisió dels glotònims emprats històricament per referir-se a català a la Franja fins el segle XIX. Es contrasta amb evidències històriques l’ús del terme català des del segle XVI, i s’estudia també l’evolució de la denominació llemosÃ, utilitzada entre els segles XVI i XIX i associat amb el procés de declivi de la llengua. En l’època històrica documentada no es registra la denominació xapurriau, ni altres glotònims localistes. Malgrat les polèmiques actuals, el català ha estat la denominació històrica majorità riament reconeguda que dona nom als parlars de la Franja.
- Anà lisi de les audiodescripcions en català des de la perspectiva de la Lectura Fà cil(2025) Pujolar, Irene; Matamala, AnnaAquest article analitza nou audiodescripcions de pel·lÃcules emeses el 2020-2021 en català amb l’objectiu d’identificar fins a quin punt es poden considerar fà cils de comprendre d’acord amb els criteris de Lectura Fà cil. L’estudi, que replica l’anà lisi d’Arias-Badia i Matamala (2023), inclou una anà lisi semiautomatitzada de la complexitat de les frases (llargada de les frases, distribució de categories gramaticals, verbs per frase i perÃfrasis verbals), aspectes lèxics (corpus aboutness, densitat lèxica, riquesa lèxica i cà rrega informativa). Aporta valors vinculats al Gunning Fog Index i l’Ãndex de llegibilitat de Flesch-Szigriszt, i ofereix una anà lisi manual d’aspectes lèxics com ara la presència d’estrangerismes, neologismes i termes complexos, de frases fetes o expressions amb sentit figurat, i d’adverbis en -ment. Els resultats demostren els punts de contacte i les divergències entre les audiodescripcions en català i els criteris de Lectura Fà cil.
