Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2015. No. 59
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i mès enllà(2015) Martines Peres, JosepL’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).
- La neologia de manlleu i de base culta en emissions televisives(2015) Creus Bellet, Imma; Julià i Muné, JoanAquesta contribució als estudis neològics del català usat als mèdia orals, especialment a la televisió, ens permet confirmar que la neologia de manlleu, que ens facilita la denominació de nous objectes i conceptes amb vocabulari forà, prové majoritàriament de l’anglès, esdevingut l’idioma innovatiu per excel·lència en una gran varietat de camps, sobretot en els esports i la tecnologia. A més, la terminologia especialitzada, formada d’arrels clàssiques i afixació culta afavoreix la renovació i l’augment de les habilitats expressives de les llengües en qualsevol àrea científica com a resultat de la ràpida evolució de la nostra societat. S’hi tracta un bon nombre de processos de formació de paraules, com ara la de derivats i compostos cultes, l’habilitació de noms propis, l’acronímia i la siglació, així com l’adaptació al català segons les seves regles ortogràfiques i ortoèpiques.
- La resemantització com a recurs creatiu: la neologia cromàtica(2015) Domènech Bagaria, Ona; Estopà, RosaEl valor simbòlic que han adquirit els termes dels colors en les diferents cultures al llarg de la història explica que siguin un element recurrentment utilitzat per a la creativitat lèxica. En aquest treball abordem, des d’una perspectiva lingüística, un aspecte de l’estudi dels termes dels colors que ha estat poc tractat fins ara: el paper que juguen en la resemantització de les unitats lèxiques d’una llengua. Per fer-ho, partim, d’una banda, d’alguns dels conceptes fonamentals establerts des de l’antropologia lingüística, i de l’altra, dels supòsits teòrics de la semàntica cognitiva. Després de donar compte, en els primers apartats, dels conceptes teòrics fonamentals en què ens basem, analitzem un corpus de neologismes polilèxics lexicogràfics que contenen un mot de color, i acabem centrant-nos en l’anàlisi d’aquelles unitats que inclouen el mot verd, amb la finalitat de determinar els mecanismes semàntics i les relacions conceptuals que han motivat que, a partir del primer sentit de color, se n’hagin establert de nous.
- La neologia en societat: verba sequuntur(2015) Freixa Aymerich, JuditEl punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat lèxica i acull neologismes de tots tipus: estables i efímers, nous i vells, voluntaris i involuntaris, correctes i incorrectes, denominatius i expressius, ben formats i transgressors.
- La investigació sobre la promoció de la lectura en la 2.0 Anàlisi de casos(2015) Monar van Vliet, Maite; Lluch, GemmaL’article presenta l’estudi de tres casos, experiències reals de promoció de la lectura amb l’ús de tecnologia virtual en centres escolars valencians durant tot el curs 2010-2011. La metodologia utilitzada segueix un enfocament bàsicament qualitatiu i secundàriament d’investigació-acció, ja que les dades resultants han estat utilitzades pels mediadors per millorar-ne la pràctica. Concretament, l’estudi dels tres casos es fa des de l’observació participant per a la recollida de dades que es completa amb l’entrevista, les històries de vida, el relat de vida i el qüestionari. Finalment, s’hi aplica el grup de discussió per a l’anàlisi i la interpretació i la triangulació com a mètode d’avaluació
- La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica(2015) Cabré i Castellví, María TeresaEn aquest text s’ofereix una panoràmica àmplia de la neologia com a camp de coneixement i com a camp de treball. Així mateix s’exploren les relacions que la neologia manté amb altres matèries com la psicologia i la sociologia, i les seves connexions amb les tecnologies. Els neologismes són l’objecte central de la neologia com a camp de coneixement. L’article mostra la dificultat de delimitar clarament aquest objecte per tal com es tracta d’un objecte relatiu, a més de polièdric. La relativitat dels neologismes obliga a definir-los sobre la base d’establir un punt de referència a partir del qual una unitat és neològica en funció de la producció, de la recepció o de la circulació social. L’article presenta també una sèrie de principis que si es respecten, podrien conduir a l’establiment de la neologia com un camp estructurat i estabilitzat entre els diversos camps del saber.
- Introducció(2015) Cabré i Castellví, María Teresahttps://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/6892
- Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic(2015) Ginebra, JordiEn aquest treball es mira de contribuir a objectivar el concepte de neologia sintàctica, de manera que pugui ser un recurs classificatori operatiu. La proposta és utilitzar l’expressió neologisme sintàctic per referir-nos als canvis de règim verbal que no són concomitants amb canvis semàntics (ja que llavors haurem de parlar de neologisme semàntic), i que tampoc concorren amb altres procediments neològics. En aquest sentit, un neologisme sintàctic no és un neologisme lèxic, una paraula nova, com sí que ho són els neologismes semàntics. Quan diem que el neologisme sintàctic exclou el canvi semàntic, però, no ens referim al significat relacionat amb les propietats estructurals de tipus temàtic i aspectual que determinen les diverses alternances sintàctiques regulars dels verbs i que els agrupen en classes sintàctiques. Així, l’aparició de l’alternant causatiu transitiu en un verb inacusatiu que no tenia aquest alternant il·lustra un cas de neologia sintàctica. La neologia sintàctica, doncs, reclassifica verbs, però no crea verbs nous. A més, pot fer adquirir a un verb una alternança que el col·loca fora de les classes establertes. Llavors ens acostem a l’àmbit del canvi sintàctic.
- El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l'aportació de Faust Hernández Casajuana(2015) Martí Mestre, JoaquimHernández Casajuana va saber recollir en les seues obres literàries un interessant vocabulari popular, que en part enllaça amb la tradició lingüística dels dramaturgs valencians del segle XIX, i en part representa una innovació, des del moment que té en compte els canvis socials i de costums que es produeixen al segle XX, els quals tenen un reflex en el llenguatge. Aquest article se centra en aquesta parcel·la lèxica més innovadora d’Hernández Casajuana, tot i que considera també la producció d’altres autors contemporanis i anteriors. Així, proporciona novetats en relació amb els diccionaris històrics i etimològics, i dóna compte de la motivació i l’origen de determinats mots i accepcions, així com de diversos neologismes, en la seua etapa d’introducció en el català. Algunes d’aquestes innovacions lèxiques han desaparegut en la llengua actual, i altres han tingut continuïtat, però a principis del s. XX, quan encara no s’havien consolidat, presentaven a vegades formes diferents a les que han acabat triomfant.
- Poetes catalanes i poetes angleses als anys d'entreguerres. A propòsit d'una antologia ja feta i una per fer(2015) Malé i Pegueroles, JordiL’objectiu principal d’aquest article és estudiar la poesia femenina catalana del període d’entreguerres aplicant dues metodologies: d’una banda, la literatura comparada, tot relacionant les escriptores catalanes amb les escriptores angleses del mateix període; i de l’altra banda, la crítica feminista, utilitzant alguns dels seus paradigmes. L’altre gran objectiu és reivindicar la qualitat d’algunes d’aquestes autores, com ara Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà i Cèlia Viñas, i també posar de manifest la importància que haurien de tenir en la història literària catalana contemporània.
- Textos mèdics, morals i culinaris en un còdex valencià excepcional. Anàlisi del ms. 216 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València(2015) Santanach i Suñol, JoanEstudi i proposta de reconstrucció del ms. 216 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Es tracta d’un còdex de la primera meitat del s. XV, actualment restaurat, que ha patit importants pèrdues de folis, mentre que altres han estat relligats en ordre incorrecte. El volum conté obres mèdiques i doctrinals, com ara traduccions catalanes del Thesarus pauperum de Pere Hispà, del Macer floridus d’Odó de Meung o del llibre II dels Disticha Catonis, i també obres escrites originalment en català, com el Llibre de Sent Soví i els Mil proverbis de Ramon Llull. El mal estat del volum ha dificultat la constatació d’alguns aspectes relatius a la seva constitució, que apunten vers un antecedent problemàtic.
