Log In 
Language Research in Education and Learning Innovation Archives. REALIA. 2023. No. 30
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Las TIC como recurso para trabajar el Patrimonio Cultural Inmaterial en el aula(Universitat de València, 2023) Ponsoda López de Atalaya, Santiago; Moreno Vera, Juan Ramón; Ponce Gea, Ana IsabelLa utilización de las TIC como recurso para el tratamiento de las manifestaciones pa- trimoniales en el aula representa un avance en cuanto al aprovechamiento de la potencialidad del patrimonio como recurso educativo y, sin duda, propicia una mayor accesibilidad al mismo. En esta línea, el trabajo que aquí se presenta se centra en la utilización de las TIC para trabajar el patrimo- nio inmaterial en el aula a partir de una innovación didáctica en el marco de la formación inicial del profesorado, en la que participaron un total de 54 estudiantes de la asignatura de Didáctica de las Ciencias Sociales: Historia del grado de Maestro/a en Educación Primaria de la Universitat d'Alacant/ Universidad de Alicante. Dicha innovación consistió en la elaboración de un museo vir- tual centrado en diversas manifestaciones del Patrimonio Cultural Inmaterial, contribuyendo de este modo desde el ámbito educativo a su difusión y promoción, tal como recoge la Ley 10/2015 para la salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial ('Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial', 2015). Así pues, a partir de la creación de este museo virtual de aula, y de las propuestas realizadas por el alumnado para trabajar este tipo de contenidos patrimo- niales, se analiza el uso de las TIC como herramienta para la elaboración de recursos y propuestas didácticas centradas en el tratamiento de manifestaciones del Patrimonio Cultural Inmaterial en la etapa de Educación Primaria. De este modo el trabajo entronca, a su vez, con la formación del futuro profesorado en lo que respecta a las competencias digitales docentes, poniéndose de manifiesto, a la luz de los resultados, una divergencia entre el uso manipulativo de los recursos digitales y su aplica- bilidad a la hora de trabajar con ellos en el aula, ya que las personas participantes muestran un alto grado de competencias digitales a la hora de elaborar sus propias creaciones, lo que se contrapone a la escasa presencia de tecnologías educativas en el diseño de propuestas didácticas concretas.
- Materiales digitales autoconstruidos para la enseñanza del espacio en la formación docente: propuesta didáctica(Universitat de València, 2023) Delgado Álvarez (antes Rubén Fernández Álvarez), Rubén; Egido Vicente, MaríaEn l'actualitat, és necessari que els docents en formació desenvolupen la seua competèn- cia digital a fi que puguen cobrir les necessitats educatives dels seus futurs estudiants. Entre les múltiples maneres de treballar aquesta competència hi ha la que té a veure amb l'autoconstrucció de materials digitals per a ús didàctic. En aquest sentit, presentem una proposta didàctica que té per objecte fomentar la competència digital en els docents en formació en el grau en Mestre/a en Educació Infantil de la Universitat de Salamanca. A partir de la recerca i del treball autònom, els es- tudiants han de dissenyar una proposta didàctica que els permeta ensenyar una sèrie de continguts relacionats amb l'espai geogràfic utilitzant com a instruments didàctics materials autoconstruïts de caire digital. Es tracta de provar la capacitat dels futurs docents de generar materials digitals útils, i també de treballar la competència digital com a mitjà per a la millora del coneixement integral. La realització d'una prova de coneixements previs (pretest) i d'una prova d'avaluació final (posttest), ens ha permès quantificar com ha sigut l'evolució en l'aprenentatge dels continguts teòrics a tractar. A partir d'una mostra de 52 subjectes, hem comprovat que tots ells han experimentat un augment de les qualificacions després de ser sotmesos a aquesta proposta didàctica. La qualificació mitjana per al conjunt dels estudiants ha sigut superior a 6 punts sobre 10 en la segona prova respecte de la primera. Així, es pot determinar que la proposta didàctica que ací oferim dona uns resultats positius respecte a l'aprenentatge dels continguts relacionats amb l'espai geogràfic.
- La brecha digital de género y enseñanza de los riesgos naturales en la formación del profesorado de Ciencias Sociales(Universitat de València, 2023) Morote Seguido, Álvaro Francisco; Gómez Trigueros, Isabel MaríaThe current hyper-technified context points to the need to have digital competences, which train the citizens of the 21st century. For this purpose, it becomes essential to train future teachers in methodologies that take into account the correct inclusion of information and communication technologies in their classrooms. In the area of social sciences, together with digital competences, there is a need for training in content related to natural hazards, which provides the population with resources and knowledge in the face of catastrophes of this type. The purpose of this work is to show the perception that teachers in training have in relation to their digital lite- racy and their knowledge to teach natural hazards with technology. An exploratory and descriptive methodology has been used based on a Likert scale questionnaire. The sample is made up of 224 Primary Education degree and Secondary Education master's students from two Spanish universities. The results indicate that there is little use of ICT during the training stage of future teachers. Likewise, the data show a lack of knowledge of the application of GIS and GIT resources in school classrooms and the perception of little training in these tools to prepare specific tasks that address content related to natural hazards. On the contrary, there is a positive opinion about the importance of training in these resources for teaching territorial problems such as floods.
- Las emociones percibidas por el profesorado en activo en el uso de metodologías activas en el aula(Universitat de València, 2023) Martínez Roig, Rosabel; Iglesias Martínez, Marcos J.; Lozano Cabezas, InésIn the teaching-learning processes that take place in the classroom, as in any human activity, aspects referring to emotions are of great importance. In this context, the focus of attention has generally been directed towards students, and not so much towards teachers. The role of teachers is determined by the methodology used, but this role is established not only for pedagogical but also for emotional reasons. In the case of active methodologies, the transformation of the teacher's traditional role from instructional to guiding entails a certain emotional framework that influences and is influenced by all of this. Aware of this reality, the aim of this study is to gain a deeper understanding of the emotions perceived by in-service teachers when using an active methodology in the classroom. To this end, a qualitative approach has been followed, using an open questionnaire developed ad hoc as the main tool for data collection. This questionnaire was completed virtually by the participating teachers. The results reveal that the most significant emotions for teachers were the positive ones, such as enthusiasm, satisfaction and fun. In conclusion, it highlights the importance of enhancing the emotional dimension of teachers in their training, especially in relation to the performance of their role as a guide and advisor in the learning process of students.
- La brecha digital en el contexto educativo: formación y aprendizaje de la ciudadanía digital(Universitat de València, 2023) Gómez Trigueros, Isabel María; Yáñez de Aldecoa, CristinaEditorial del monográfico N. 30
- Course Organization, Faculty-Student Interaction, and Student Involvement and Their Influence to Students' Course Outcomes(Universitat de València, 2023) Xhomara, Nazmi; Gusho, Leticja; Muçaj, ArjanaThe purpose of the study is to investigate the influence of course organization, faculty- student interaction, and student involvement in course outcomes at university level. A correlational research design, a structured questionnaire, and a random cluster sample of the students (N=371) were used in the study. The study showed a significant difference somewhere among the mean scores of the course outcomes for the four groups of course organization. It also found a significant difference somewhere among the mean scores of the course outcomes for the five groups of faculty-student interaction, as well as a significant difference somewhere among the mean scores of the course outcomes for the five groups of student involvement. At the same time, the study showed that 32.6% of the variance in course outcomes is explained by course organization, 16.6% of the variance is explained by faculty-student interaction, and 28.4% of the variance is explained by student involvement. The findings of this study enhanced Astin' s theory of student development, as course organization, faculty-student interaction, and student involvement are important variables that predict course outcomes.
- El e-portafolio como herramienta para el desarrollo del pensamiento crítico y la profesionalización en jóvenes estudiantes de Trabajo Social(Universitat de València, 2023) Farah Ojeda, Jorge; Cillero Fuenzalida, Sofía; Sánchez, Silvia Noemí; Veas Flores, AliciaEl context de la societat digital, cada vegada més competitiva i globalitzada, demana ha- bilitats professionals vinculades a la reflexió i la racionalitat. Considerant aquest escenari, l'article analitza com la tecnologia col labora amb el procés de professionalització i desenvolupament del pensament crític en joves estudiants de treball social a Santiago de Xile. Així, es fa una anàlisi de contingut de tipus qualitatiu de 40 portafolis digitals en què els estudiants expliquen les seues re- flexions derivades dels processos d'ensenyament-aprenentatge d'un curs dictat amb la metodologia d'aprenentatge-servei, a la llum del 'Model d'habilitats professionals per a la intervenció social', que dona compte dels dominis centrals en la formació d'estudiants d'aquesta disciplina. D'aquesta ma- nera, es van identificar les significacions, les reflexions, els aprenentatges i les idees que van sorgir com a categories associades als continguts dels portafolis digitals. Les troballes suggereixen que el portafolis digital afavoreix un procés reflexiu que els permet integrar aspectes conceptuals i pràctics, i que afavoreix el desenvolupament d'un pensament crític associat a l'acció en els diferents dominis estudiats (intrapersonal, interpersonal, tècnic instrumental i ètic). L'article conclou que la tecnologia és un factor crític en el procés de professionalització, atesa la necessitat d'incorporar metodologies que donen sentit i acosten els estudiants a la pràctica de la seua futura professió. En aquest esforç, les pràctiques docents emparades en una cultura tecnològica i d'innovació compleixen un rol central.
