Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 13, no. 1-2

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 19 of 19
  • Item
    Pot ser positiu, l'estrès? Recerca de la proporció òptima entre la percepció positiva i negativa de l'estrès
    (2010) Kozusznik, Malgorzata Wanda; Rodríguez Molina, Isabel; Tordera Santamatilde, Nuria
    L'objectiu d'aquest treball és reflexionar sobre el nou rumb que s'ha iniciat en la investigació sobre l'estrès laboral. S'hi posa de manifest l'existència d'una proporció de «positivitat» en la percepció de l'estrès que pot afectar la «florida», la síndrome d'esgotament professional i la implicació en el treball. En aquesta relació, la cultura hi pot tenir un paper fonamental.
  • Item
    El paper de la interacció social en el procés de sortida del rol laboral. La jubilació primerenca com a exemple.
    (2010) Tordera Santamatilde, Nuria; Potocnik, Kristina; Peiró Silla, José María
    El procés d'envelliment a Europa dóna lloc a canvis importants en la composició de la força laboral que plantegen nous desafiaments als diversos agents socials, les empreses, l'administració pública i els treballadors mateixos. Aquesta situació ha fet sorgir un interès cada cop major per entendre el procés que du les persones a jubilar-se abans de temps. La investigació en aquest àmbit ha partit de dues perspectives. Una perspectiva considera la jubilació primerenca com un fenomen involuntari i que és resultat de les polítiques socials i dels acords entre l'empresa, l'administració i els sindicats per fer front a problemes estructurals. L'altra perspectiva, tot i que considera també els efectes de variables macro, entén la jubilació prematura fonamentalment com una decisió individual, i s'ha centrat a analitzar diferents factors que empenyen o atreuen les persones a prendre la decisió de jubilar-se anticipadament. Tot i això, la investigació sobre jubilació primerenca pràcticament no ha analitzat la decisió de sortida de rol laboral en el context dels diversos grups socials i d'organitzacions als quals pertany l'individu i que formen part del seu conjunt de rol com a treballador. Tenint en compte aquesta llacuna, en el present treball analitzem el procés de jubilació primerenca com un procés de sortida de rol, atenent especialment al paper del context social i cultural de l'individu en aquest procés.
  • Item
    L'evolució del conflicte de tasca, el conflicte de relació i el conflicte de procés en equips virtuals: el paper de l'entrenament
    (2010) Martínez Moreno, Edurne; Zornoza Abad, Ana
    L'objectiu d'aquest treball és estudiar els efectes de l'entrenament autoguiat en la percepció dels equips del conflicte de tasca, del conflicte de relació i del conflicte de procés, al llarg de tres sessions i en un context virtual. Per això es va fer un estudi de laboratori en el qual cinquanta-dos equips de comunicació sincrònica a través d'ordinador van treballar durant tres sessions: vint-i-set d'ells foren assignats a la condició experimental, en la qual van rebre un entrenament autoguiat, i la resta d'equips van ser assignats a la condició de control. Els resultats d'ANCOVA (anàlisi de covariància) de mesures repetides mostren que l'entrenament, junt amb l'experiència adquirida pels membres dels equips durant les diferents sessions de treball, fa que es perceba menor conflicte de relació una vegada controlada la familiaritat dels membres de l'equip. Els nostres resultats també mostren que no hi ha diferències significatives entre els equips entrenats i els equips de control, en la percepció del conflicte de tasca i del conflicte de procés.
  • Item
    A propòsit d'un centenari
    (2010) Luque i Agües, Oto
    Hem acomplert cent anys d'existència de la Psicologia social i, en aquests temps, hem estructurat una disciplina científica amb un ample cos conceptual i amb diverses branques o subespecialitats enriquidores. No obstant, el més rellevant es haver arribat a fer de la Psicologia social una eina útil en l'aconseguiment de benestar i de qualitat de vida als diferents àmbits d'intervenció psicològica 'laboral, familiar, comunitari, etc...
  • Item
    Algunes aportacions de la psicologia social a la psicologia de la salut ocupacional
    (2010) Gil-Monte, Pedro R.
    L'objectiu d'aquest estudi és presentar una revisió sobre les característiques de la Psicologia de la salut ocupacional 'd'ara endavant, PSO' i algunes de les contribucions principals que la Psicologia social ha fet al seu desenvolupament, com a disciplina científica i cos de coneixements. L'estudi comença amb una presentació d'alguns dels canvis que han tingut lloc en les últimes dècades i que han afavorit l'aparició de la PSO. En el segon punt, s'hi aborda el concepte, els orígens i els objectius de la PSO. A continuació, s'hi revisen els mètodes d'investigació que han utilitzat els acadèmics i professionals de la PSO, i s'hi distingeix entre els mètodes d'investigació quantitatius i qualitatius. Posteriorment, s'hi revisen alguns models i variables psicosocials en què es basa aquest camp de coneixement, per a explicar el comportament de les persones en les organitzacions, i per a realitzar avaluacions i propostes d'intervenció que redunden en una millora de la qualitat de vida laboral. S'hi identifiquen tres nivells d'intervenció: sobre l'organització i sobre l'entorn de treball, sobre la conducta dels individus, i sobre la relació entre la família i el treball. L'article acaba amb la presentació d'algunes aportacions realitzades des d'Espanya al desenvolupament de la disciplina, és a dir, els grups d'investigació més importants i les revistes científiques principals en què es publiquen estudis amb continguts de PSO. El concepte de capital social, després del seu desenvolupament en un ampli conjunt de ciències socials, permet aprofundir en la comprensió de determinats fenòmens empresarials. La generació de confiança, que deriva dels comportaments en relacions repetides, constitueix un factor rellevant per a explicar el potencial d'una empresa en el desenvolupament d'innovacions.
  • Item
    Desenvolupament i validació d'una metodologia per a l'avaluació de la cultura de seguretat per mitjà de l'observació de reunions de treball en una central nuclear.
    (2010) Gracia Lerin, Francisco Javier; Peiró Silla, José María
    L'objectiu d'aquest treball és descriure el desenvolupament i la validació d'una metodologia per a avaluar la cultura de seguretat per mitjà de l'observació de reunions de treball. Es va partir de la definició de cultura de seguretat més estesa dins el sector (International Atomic Energy Agency, 1991), les cinc dimensions que presenta i els atributs corresponents. La validesa d'aquesta metodologia es posà a prova en una central nuclear mitjançant l'observació d'un total de 36 reunions de treball de naturalesa molt diversa. Els resultats indiquen que l'observació de les reunions és un mètode útil per a l'avaluació de la cultura de seguretat. Comparada amb els mètodes tradicionals per a fer aquesta avaluació, és més fàcil integrar-la en les activitats diàries 'hi interfereix menys' i permet capturar la «cultura de seguretat real».
  • Item
    Identitats de gènere i esport. Masculinitats inductores i resistències a la masculinitat hegemònica al futbol espanyol.
    (2010) Llopis Goig, Ramón
    Com a contribució al recorregut històric de la Psicologia social, s'aborda ara el decurs d'un esport universal i l'atribució a un dels gèneres: el masculí, evidentment. L'autor es pregunta si s'ha produït algun canvi en el ethos de gènere del futbol com a conseqüència de la pròpia evolució de les relacions de gènere en la societat espanyola i en relació amb el que s'ha denominat la crisis de la masculinitat. I mira de contestar a abastament, en el contingut del seu detallat i documentat estudi, que es divideix en cinc parts. En la primera s'ofereix una revisió de la literatura sobre la qüestió i es desenvolupa el marc teòric en el qual es recolza la investigació presentada, en les tres següents es presenten i es discuteixen els resultats obtinguts i en la cinquena s'apunten las principals conclusions.
  • Item
    L'evolució històrica de la psicologia del treball i de les organitzacions
    (2010) Peiró Silla, José María
    El món organitzacional ha esdevingut l'eix vertebrador de la Psicologia del treball, des del sistema gremial al sistema fabril, que reunia les característiques de veritables organitzacions industrials. Les notes que caracteritzen el procés són: la mentalitat racional, la mecanització de la fabricació i la utilització del vapor com nova energia aplicable a la indústria. A més, la mecanització tindria efectes sobre l'organització del treball, en l'extremar la diferenciació de funcions i la divisió de tasques. Taylor, des de l'enginyeria, introduí una organització científica del treball per millorar els sistemes i els llocs laborals. Amb el mateix objectiu, orientat a millorar l'administració i gestió de l'empresa, Fayol és un dels pioners del «management» científic i Max Weber és considerat l'iniciador de l'estudi sistemàtic de la burocràcia. El desenrotllament, però, i la creixent complexitat de les tecnologies, després de la Segona Guerra Mundial, feu que els models teòrics formulats sobre les organitzacions prestarien una atenció prioritària als aspectes tecnològics, encara que l'organització requereix una visió integradora de totes les perspectives i d'altres aspectes rellevants: és la teoria general de sistemes. Fins avui, quan la crisi del paradigma dominant, en l'estudi de les organitzacions ha propiciat l'aparició de propostes alternatives. Perquè és possible analitzar o llegir els fenòmens organitzacionals, des de múltiples perspectives i partint de supòsits ben diferents, bé que l'essencial d'una organització es troba a la ment dels seus membres i és mitjançant el conjunt de percepcions i creences configurades en aquelles ments i la interacció social dels seus membres, on cal recercar el futur de les organitzacions.
  • Item
    Factors psicosocials rellevants en la violència de preadolescents i adolescents escolaritzats
    (2010) Santisteban Requena, Carmen
    A pesar de la considerable evidència acumulada sobre els efectes de la violència en els mitjans, encara hi ha controvèrsia sobre el tema. La comunitat científica debat la influència de la TV i els videojocs en el comportament dels subjectes (vid. Kids, TV viewing, andaggressivebehavior, Science (Letters) 297, 49-50, 2002). Aquells que s'oposen al fet que la TV i els videojocs tenen influència sobre el comportament agressiu, defensen que la causalitat no es pot establir tan fàcilment, ja que als individus violents els agradarà més veure actes agressius en TV i que estiguen presents en els videojocs. En l'actual estudi realitzat amb escolars preadolescents i adolescents 'amb una grandària de mostra de 2322 individus', es tracta d'aclarir alguns aspectes d'ambdós punts de vista, introduint variables que figuren en els estudis d'altres autors, com el temps dedicat als deures, el dedicat a la lectura extraescolar i trets de personalitat com la impulsivitat o la sensibilitat individual al soroll. Addicionalment hem estudiat els resultats de les opinions dels estudiants sobre l'agressió en diferents contextos i les seues propostes de possibles solucions
  • Item
    L'estudi de la deshumanització i la infrahumanització en psicologia
    (2010) Rodríguez Pérez, Armando; Betancor Rodríguez, Verónica; Delgado Rodríguez, Naira
    L'estudi psicosocial sobre la conducta antisocial i la crueltat dels éssers humans reconeix l'existència d'una representació deshumanitzadora de l'altre. El propòsit d'aquest article és presentar els avanços empírics en l'estudi de la infrahumanització, com a atribució diferencial de sentiments en l'endogrup i en l'exogrup. Atès que els sentiments 'per exemple, l'amor, l'esperança, el menyspreu, el ressentiment' es consideren emocions exclusivament humanes, les persones no sols atribueixen més sentiments a l'endogrup que no als exogrups, sinó que neguen a aquests últims la capacitat de vivenciar-ne. Ara oferim, en primer lloc, una descripció de les distintes perspectives que s'han utilitzat per a estudiar la deshumanització. En segon lloc, es presenten les conclusions derivades de les investigacions empíriques sobre la infrahumanització. Finalment, es tracen les diferències entre deshumanització i infrahumanització, se'n presenta una síntesi i es fan algunes propostes per a futures intervencions.
  • Item
    Sobre substitució lingüística i autòmats cel.lulars (SLAC): decurs de la investigació
    (2010) Salvador i Beltrán, Francesc; Herrando Borge, Salvador; Ferreres Traver, Adoración; Estreder Ortí, Yolanda; Adell Cueva, Marc Antoni; Ruiz Soler, Marcos
    Hem optat per focalitzar la nostra investigació, tot i l'ampla aplicabilitat de la recerca, en la detecció del futur de la nostra llengua a partir dels pressupòsits de la Psicologia Social Computacional. I això mitjançant la utilització de la simulació informàtica, basada en els autòmats cel·lulars, que ha donat els primers resultats que presentem i explicitem en la nostra aportació a l'ANUARI. Així, hi abordem el futur de la llengua pròpia a partir de la conducta referida als parlants del País Valencià i amb la intenció d'esbrinar la reversió de la substitució lingüística.
  • Item
    Notes sobre la problemàtica epistemològica i conceptual de la psicologia social
    (2010) Pons Diez, Xavier
    Des dels inicis de la Psicologia social, aquesta disciplina s'ha caracteritzat per les dificultats de definició i delimitació. Definir la Psicologia social suposa un exercici complex, almenys per tres raons: la dificultat d'establir el seu rol de dependència o independència respecte a la Psicologia i la Sociologia, els problemes derivats de la particularitat essencial del seu objecte d'estudi i la diversitat dels temes que ha abordat al llarg de la seua història. En aquest article es presenten alguns materials per a la reflexió sobre les qüestions anteriors. S'hi fa èmfasi en la caracterització de la Psicologia social com a disciplina que, necessàriament s'adscriu al tronc comú de les ciències socials i a la problemàtica derivada de l'assumpció dels postulats epistemològics que li resulten 'o no' apropiats.
  • Item
    Formació psicosocial en dinàmica de grups. Un espai per a explorar i aprendre, a partir de l'experiència empírica i tàcita sobre la dinàmica de grup i l'organització en un context segur: el DSF.
    (2010) Notó i Brullés, Pere; Panyella, Magí; Recasens Torras, Josep M.
    La Hª de la Psicologia social i de les organitzacions ha esdevingut 'en la creació d'alternatives docents' en models del tipus DFS 'Diploma en Formació Psicosocial' que és un programa de formació en dinàmica de grups. Es tracta d'una formació, no convencional, que permet als participants ser-ne els principals actors i viure una experiència, de la qual aprendre tant personalment com en grup i dins d'una Organització. Es tracta d'un model formatiu i s'inspira en les experiències residencials actuals del Tavistock Institute.britànic i de les similars que és realitzen a les grans capitals europees i nord-americanes. L'experiència que proposa el DFS permet una vivència col·lectiva, on poder integrar la pràctica, la teoria i la recerca. L'objectiu principal del DFS és possibilitar que els participants aprenguem de l'experiència 'a observar, escoltar, parlar i pensar en grup', i aplicar el coneixement adquirit a la pràctica de les nostres tasques laborals i professionals. Aquest aprenentatge tàcit, implícit, solament pot acoseguir-se participant de forma presencial i activa i permet als participants posar en qüestió la seva manera d'estar en el món, principalment el laboral. Igualment promou l'intercanvi d'experiències reals, sense obviar els conflictes, tan a la feina com dins del DFS. Es fomenta la participació amb presentacions de situacions reals, tant projectes com actuacions a la feina o en el DFS, intercanviant problemes i facilitant solucions. Això havent passat per múltiples vicissituds i transformacions, en la nostra petita història del DFS.
  • Item
    Capital social i xarxes relacionals en els processos de creació de conexement i innovació
    (2010) Navarro Domenichelli, Rogelio
    Fa aproximadament dues dècades, el concepte de capital social va ser integrat al debat i discurs sobre el desenvolupament, en termes d'un actiu de cooperació, reciprocitat i confiança, present en normes i valors, i en les relacions socials de certs grups. El concepte de capital social guarda relació amb la necessitat d'aprehendre en un sol concepte un conjunt de dimensions de la interacció col·lectiva, en les quals els individus s'han de situar a fi d'estructurar una interacció amb sentit i establir-se com a persones en la trama de normes i valors morals que constitueixen i construeixen la comunitat i la societat que es viu. Així, doncs, el capital social de forma implícita porta associada l'existència d'una xarxa de relacions socials, la qual inclou tant les relacions formals com les informals. L'objectiu d'una xarxa és mantenir el flux d'informació, i atesa l'heterogeneïtat dels interessos i objectius dels participants, articular-se amb la finalitat de desencadenar fets polítics i socials de transcendència local, regional, nacional o internacional. El concepte de capital social, després del seu desenvolupament en un ampli conjunt de ciències socials, permet aprofundir en la comprensió de determinats fenòmens empresarials. La generació de confiança, que deriva dels comportaments en relacions repetides, constitueix un factor rellevant per a explicar el potencial d'una empresa en el desenvolupament d'innovacions.
  • Item
    Diferències de sexe i edat en la disposició empàtica dels estudiants de secundària
    (2010) Martí Vilar, Manuel; Palma Cortés, Javier
    Aquest treball presenta una aproximació a l'estudi de l'empatia i de les variables que influeixen en el seu desenvolupament. L'objectiu principal és determinar en quina mesura influeixen la variable de sexe i la variable d'edat en la disposició empàtica dels adolescents. L'estudi es realitza amb una mostra d'estudiants de secundària (n = 114), homes i dones. Els resultats indiquen que les dues variables analitzades (sexe i edat) tenen un efecte significatiu sobre l'empatia. Les dones es mostren més empàtiques que els homes en totes les dimensions que mesura l'escala IRI. A mesura que avancen en edat, els adolescents mostren una major capacitat per a posar-se en el lloc de l'altre i comprendre la situació des del punt de vista d'aquest.