Log In 
Language Journal of Literary Education. 2018. No. 01
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Adapting Intertextuality: The case of nursery rhyme characters in creating new canons in children’s culture(2018) Millan, CatalinaThe increasingly common use of English nursery rhymes intertextually has impacted upon their transfer into target cultures: entire nursery rhymes, fragments and characters are now found in translational situations. Most of these situations are adaptations of nursery rhymes into other media; and one of the most evident is the use of nursery rhyme characters found in a different context, frequently portrayed visually. Through a reception case study with Spanish students, this report intends to address issues about the relevance of intertextuality in translation, as well as the child’s assumptions in relation to discourse and visual input. Through a qualitative mixed-method study, children worked with nursery rhymes without visual prompts as well as intertextually presented nursery rhyme characters, and offered insight into acquired expectations and anticipations. Through the revision of the results, visual adaptation proves to contribute to children’s acculturation and assumptions, reducing the openness to foreignization. Key words: adaptation, intertextuality, nursery rhymes, translation, acculturation ResumenEl uso cada vez más común de las nursery rhymes inglesas de forma intertextual tiene un impacto sobre su transferencia a la cultura meta: rimas enteras, fragmentos o personajes se encuentran ahora en situaciones de traducción. Muchas de estas situaciones son adaptaciones de nursery rhymes a otros medios; y una de las más evidentes es el uso de personajes de nursery rhymes en un contexto diferente, normalmente con un apoyo visual. A través de un estudio de recepción con estudiantes españoles de edades comprendidas entre 12 y 14 años, este artículo pretende ofrecer respuestas sobre la relevancia de la intertextualidad en la traducción, además de las presuposiciones en relación al discurso y a los mensajes visuales. A través de un estudio de métodos mixtos, un grupo de participantes trabajó con nursery rhymes sin apoyo visual y con personajes de nursery rhymes presentados de forma intertextual y con apoyo visual. El estudio ofrece información sobre las expectativas adquiridas y los patrones discursivos de los niños y adolescentes. En la revisión de los resultados, se demuestra que la adaptación visual influye en la aculturación y las presuposiciones de los niños partiendo de un modelo hegemónico, y reduce su capacidad de extranjerización en transferencias culturales. Palabras clave: adaptación, intertextualidad, nursery rhymes, traducción, aculturación. ResumL’ús cada vegada més comú de les nursery rhymes ingleses de forma intertextual té un impacte sobre la seua transferència a la cultura meta: rimes senceres, fragments o personatges es troben ara en situacions de traducció. Moltes d’aquestes situacions són adaptacions de nursery rhymes a d’altre mitjans i una de les més evidents és l’ús de personatges de de nursery rhymes en un context diferent, normalment amb un suport visual. A través d’un estudi de recepció amb estudiants espanyols d’edats compreses entre 12 i 14 anys, aquest article pretén oferir respostes sobre la rellevància de la intertextualitat en la traducció, a més de les pressuposicions en relació al discurs i als missatges visuals. A través d’un estudi de mètodes mixts, un grup de participants va treballar amb nursery rhymes presentats ací de forma intertextual i amb suport visual. L’estudi ofereix informació sobre les expectatives adquirides i els patrons discursius dels infants i adolescents. En la revisió dels resultats, es demostra que l’adaptació visual influeix en la aculturació i les pressuposicions dels infants tot partint d’un model hegemònic i redueix la seua capacitat d’estrangerització en transferències culturals. Paraules clau: adaptació, intertextualitat, nursery rhymes, traducció, aculturació
- A juxtaposition of signifiers: radical collage in children’s literature(2018) de Rijke, Victoria Inez FrederikeCollage is a form found in many classic and popular picturebooks for children, and contemporary picturebook artists have increasingly used the cross-med6iality of the form, but its more radical use is perhaps less well known. This paper explores collage as a particularly interdisciplinary artistic expression, pointing to plural readings and understandings across its intermedial form, drawing on a number of ‘cutting-edge’ artists’ picturebooks for children that have posed radical political questions through collage design, including Hannah Höch’s Picturebook (1945), Umberto Eco & Eugenio Carmi’s The Bomb and the General (1989), Davide Cali & Serge Bloch’s The Enemy (2009) and André Leblanc & Barroux’s The Red Piano (2009).Now recognised as a major turning point in the evolution of modernist art—a form that always seeks change—collage is a developing element of children’s literature. Many of the images in anti-establishment or anti-war picturebooks act as riposte to political rhetoric. Such questions are posed as a fundamental part of the urgent artistic expression of collage, where absurdist and paradoxical images expose truths and ridicule fictions, created to surprise and shock the reader or viewer. The special relationship of collage as anti-war activism and ‘avant-guerre’ art is explored, viewing collage as a form which can challenge the seeming realities of a point in history, present political critique and point to possibilities for change, using as its material ripped-out, torn, cut, stuck and pasted visual refuse of its time. Thus war becomes literally war-torn.Key words: Collage, Politics, Picturebook, Avant-garde, War. ResumenEl collage es una técnica que se utiliza en muchos álbumes ilustrados infantiles clásicos y populares; los artistas de álbumes ilustrados contemporáneos han utilizado cada vez más la mediación cruzada de la forma, pero su uso más radical es quizás menos conocido. Este trabajo explora el collage como una expresión artística particularmente interdisciplinaria, apuntando a interpretaciones y lecturas plurales a través de su forma intermedia, recurriendo a una serie de álbumes ilustrados infantiles de ‘vanguardia’ que han planteado cuestiones políticas radicales a través de sus diseños de collage, incluyendo Picturebook (1945), de Hannah Höch, The Bomb and the General (1989), de Umberto Eco y Eugenio Carmi, The Enemy (2009), de Davide Cali y Serge Bloch, y The Red Piano (2009), de André Leblanc y Barroux.Siendo ahora reconocido como un importante punto de inflexión en la evolución del arte modernista, una forma que siempre busca el cambio, el collage es un elemento en desarrollo en la literatura infantil. Muchas de las imágenes contra el establecimiento o contra la guerra presentes en álbumes ilustrados actúan como respuesta a la retórica política. Tales preguntas se plantean como una parte fundamental de la expresión artística urgente del collage, donde las imágenes absurdas y paradójicas exponen verdades y ficciones ridículas, creadas para sorprender e impactar al lector o al espectador. Se explora la relación especial entre el collage como activismo contra la guerra y el arte de ‘avant-guerre’, considerando el collage como una forma que puede desafiar las realidades aparentes de un punto de la historia, presentar una crítica política y señalar posibilidades de cambio, utilizando como material basura visual de su tiempo desgarrada, rasgada, cortada, adherida y pegada. Por lo tanto, la guerra se convierte literalmente en un desgarro de guerra.Palabras clave: Collage, Política, Álbum ilustrado, Vanguardias, Guerra. ResumEl collage és una tècnica que s'utilitza en molts àlbums il·lustrats infantils clàssics i populars; els artistes d'àlbums il·lustrats contemporanis han utilitzat cada vegada més la mediació creuada de la forma, però el seu ús més radical és potser menys conegut. Aquest treball explora el collage com una expressió artística particularment interdisciplinària, tot apuntant a interpretacions i lectures plurals a través de la seua forma intermèdia, recorrent a una sèrie d'àlbums il·lustrats infantils d’ 'avantguarda' que han plantejat qüestions polítiques radicals a través dels seus dissenys de collage , incloent Picturebook (1945), de Hannah Höch, The Bomb and the General (1989), d'Umberto Eco i Eugenio Carmi, The Enemy (2009), de Davide Cali i Serge Bloch, i The Red Piano (2009), d'André Leblanc i Barroux.A hores d’ara és reconegut com un important punt d'inflexió en l'evolució de l'art modernista, una forma que sempre busca el canvi; el collage és un element en desenvolupament en la literatura infantil. Moltes de les imatges contra l'establiment o contra la guerra presents en àlbums il·lustrats actuen com a resposta a la retòrica política. Tals preguntes es plantegen com una part fonamental de l'expressió artística urgent del collage, on les imatges absurdes i paradoxals exposen veritats i ficcions ridícules, creades per sorprendre i impactar el lector o l'espectador. S’explora la relació especial entre el collage com activisme contra la guerra i l'art de 'avant-guerre', considerant el collage com una forma que pot desafiar les realitats aparents d'un punt de la història, presentar una crítica política i assenyalar possibilitats de canvi, utilitzant com a material escombraries visuals del seu temps esquinçades, tallades, adherides i enganxades. Per tant, la guerra es converteix literalment en un esquinç de guerra.Paraules clau: Collage, Política, Àlbum il·lustrat, Avantguardes, Guerra
- Touching Art: The Art Museum as a Picture Book, and the Picture Book as Art(2018) Nodelman, PerryBased on a keynote address delivered at the 2017 Child and the Book conference in Valencia on interdisciplinary links between children’s literature and the arts, this essay draws on its author’s experience first as a children’s literature scholar focused on picture books and then as a volunteer guide and docent for school tours in art museums. It explores how visits to art museums might be enriched by thinking about the art in them in the ways in which we think about the art in children’s picture books- as images illuminated by a context of nearby images and the verbal language they appear in connection with. After an exploration of common assumptions about how to look at art in museums and a consideration of the ways in which our knowledge of picture books might influence our interactions with that art, the essay also briefly considers how museum art might influence our understanding and appreciation of picture books.Key words: art, picture books, museums, galleries, context ResumenBasado en la conferencia plenaria pronunciada en 2017 en el congreso en Valencia The Child and the Book sobre vínculos interdisciplinares entre la literatura infantil y las artes, este artículo utiliza la experiencia del autor como guía voluntario y docente para visitas escolares a museos artísticos. Explora cómo las visitas a museos de arte pueden ser enriquecidas pensando acerca del arte que contienen de la manera en la que pensamos sobre el arte en los álbumes para niños y niñas – como imágenes iluminadas por un contexto de imágenes cercanas y por el lenguaje verbal que aparece en conexión con ellas. Tras una exploración de las asunciones habituales sobre cómo mirar el arte en los museos y una consideración sobre las maneras en las que nuestro conocimiento de los álbumes puede influir nuestras interacciones sobre este arte, el ensayo considera también brevemente cómo el arte de los museos puede influir nuestra comprensión y apreciación de los álbumes.Palabras clave: arte, álbumes, museos, galerías, contexto. ResumBasat en la conferencia plenària pronunciada el 2017 al congrés a València The Child and the Book sobre vincles interdisciplinaris entre la literatura infantil i les arts, aquest article utilitza l’experiència de l’autor com a guia voluntari i com a docent per a visites escolars a museus artístics. Explora com les visites a museus d’art poden ser enriquides tot pensant sobre l’art que hi contenen de la manera en la que pensem sobre l’art en els àlbums per a infants – com a imatges il·luminades per un context d’imatges properes i pel llenguatge verbal que apareix en connexió amb elles. Després d’una exploració de les assumpcions habituals sobre com mirar l’art als museus i una consideració sobre les maneres en les quals el nostre coneixement dels àlbums pot influir les nostres interaccions sobre aquest art, l’assaig considera també breument com l’art dels museus pot influir la nostra comprensió i apreciació dels àlbums.Paraules clau: art, àlbums, museus, galeries, context.
- The Art of “Including Art” in Animation: DreamWorks’ Intertextual Games for All(2018) González, Rebeca Cristina LópezArt forms become interrelated when intertextual phenomena occur. The choice of previous art forms to create humour may seem to be a playful game, but it is the result of many kinds of inserted messages. Fourteen animated feature films by DreamWorks have been analysed and classified in depth (by using Sebeok’s (1986) intertextual categories, which were also described by Hatim & Mason (1990)), in order to demonstrate how animation is an art that encompasses other artistic productions. Firstly, art and animation will be defined in order to, secondly, use the corpus to exemplify the intertextual connections from other art forms. Lastly, the final quantitative and qualitative results will substantiate the conclusion that these productions by DreamWorks are an example of artistic cinematographic intertextuality. Key words: animation, intertextuality, art forms, Children’s Literature.. Resumen Las formas artísticas se interrelacionan cuando se pone en práctica el fenómeno intertextual. El uso de formas artísticas previas para crear humor puede parecer un juego pero es el resultado de la inserción de varios tipos de mensajes en un texto/discurso. Se analizan y clasifican en profundidad catorce películas de animación creadas por DreamWorks (se emplea para ello las categorías intertextuales propuestas por Sebeok (1986) descritas, a su vez, por Hatim & Mason (1990)), con el propósito de demostrar cómo la animación es un arte que engloba a otras producciones artísticas. En primer lugar, se definen los conceptos de arte y animación para, acto seguido, mostrar mediante el corpus cuáles son las conexiones intertextuales que provienen de otras formas artísticas. Los resultados cuantitativos y cualitativos permiten concluir que las producciones animadas de DreamWorks son un ejemplo de intertextualidad cinematográfica artística. Palabras clave: arte, álbumes, museos, galerías, contexto. Resum Les formes artístiques s’interrelacionen quan es posa en pràctica el fenomen intertextual. L’ús de formes artístiques prèvies per crear humor pot semblar un joc però és el resultat de la inserció de diversos tipus de missatges en un text/discurs. S’analitzen i classifiquen en profunditat catorze pel·lícules d’animació creades per DreamWorks (s’hi empra per a això les categories intertextuals proposades per Sebeok (1986) descrites, d’altra banda, per Hatim & Mason (1990)), amb el propòsit de demostrar com l’animació és un art que engloba d’altres produccions artístiques. En primer lloc, es defineixen els conceptes d’art i animació per a, tot seguit, mostrar mitjançant el corpus quines són les connexions intertextuals que provenen d’altres formes artístiques. Els resultats quantitatius i qualitatius permeten concloure que les produccions animades de DreamWork són un exemple d’intertextualitat cinematogràfica artística. Paraules clau: animació, intertextualitat, formes artístiques, literatura infantil i juvenil.
- Donkey Xote cabalga distinto en España y en Italia: reflexiones sobre la intertextualidad audiovisual(2018) Ariza, MercedesResumen El objetivo del presente trabajo es analizar el fenómeno de la intertextualidad en el ámbito de la traducción de la literatura infantil y juvenil en general y en el campo de la traducción audiovisual en particular. Nuestro punto de partida es el análisis de los referentes intertextuales presentes en la película Donkey Xote (José Pozo, 2007) y en su versión para doblaje en italiano. Tras identificar las dificultades y las estrategias de traducción de la “intertextualidad audiovisual” (Martínez Sierra, 2010; Chaume, 2012), presentaremos algunos referentes intertextuales añadidos en italiano para implicar de manera más directa al espectador (adulto) italiano. De hecho, la versión italiana introduce alusiones inherentes al mundo cinematográfico estadounidense e italiano inexistentes en el TO con un afán de tipo humorístico evidente. Palabras clave: intertextualidad, traducción, doblaje, literatura infantil y juvenil Abstract The aim of the present paper is to analyse the intertextuality in the field of Translation of Children’s Literature and specially in Audiovisual Translation. We analyse the presence of intertextual elements in the Spanish animated film Donkey Xote (José Pozo, 2007) and in the Italian dubbing. After the identification of the difficulties and the strategies inside the Translation of the so called “audiovisual intertextuality” (Martínez Sierra, 2010; Chaume, 2012), we propose some intertextual elements introduced in the Italian version in order to capture the interest of an adult audience. In others words, the Italian dubbing shows particular allusions regarding American and Italian films that were conceived to create humour. Key words: Intertextuality, Translation, Dubbing, Children’s Literature Resum L’objectiu del present treball és analitzar el fenomen de la intertextuatlitat en l’àmbit de la traducció de la literatura infantil i juvenil en general i en el camp de la traducció audiovisual en particular. El nostre punt de partida és l’anàlisi dels referents intertextuals presents a la pel·lícula Donkey Xote (José Pozo, 2007) i en la seua versió per a doblatge en italià. Després d’identificar les dificultats i les estratègies de traducció de la “intertextualitat audiovisual” Martínez Sierra, 2010; Chaume, 2012) presentarem alguns referents intertextuals afegits en italià per implicar de manera més directa a l’espectador (adult) italià. De fet, la versió italiana introdueix al·lusions inherents al món cinematogràfic estatunidenc i italià, inexistents en el TO amb un afany de tipus humorístic evident. Paraules clau: Intertextualitat, traducció, doblatge, literatura infantil i juvenil
- Representation of Greek Mythology in History Textbooks of Greek Primary schools(2018) Kim, Suh YoonThis article aims to highlight the representation of Greek mythology in Greek primary textbooks and the educational purpose of this representation, which includes macroscopic rearrangement, modification of individual texts, and addition of ancillary materials. In Greek primary schools, third graders begin to learn mythology in the introductory part of the subject History. The educational aspect of mythology in textbooks focuses on heroes being represented as exemplary models for teaching values to children. The texts reflect modern metanarrative of individualism, which teachers and parents consider important for children to learn. In its entirety, the textbook repeats each hero’s fighting spirit and struggles (macroscopic metanarratives). In addition, each story is modified to manifest only the hero’s individual accomplishments, concealing their negative aspects, and underestimating the influence of social contexts such as gender discrimination (modification of individual texts). Moreover, the pictures and maps, present in the textbooks, create an image of “timeless Greece” as it traces the movements of the heroes. These materials help young students connect the heroes’ world with their own. Activities and questions also help children adopt heroes as familiar role models (paratextual and visual elements). In conclusion, mythology in Greek primary school History textbooks function as an effective tool to teach the value of individualism to children. Key words: Greek mythology education, metanarratives, heroes, individualism, identification Resumen La intención de este artículo es resaltar la representación de la mitología en libros de texto griegos y la intención educativa de esta representación que incluye la reorganización y la modificación de textos individuales y la incorporación de material secundario. En los libros de texto griegos, el alumnado de tercero empieza a aprender mitología en la parte introductoria de la asignatura de Historia. El aspecto educativo de la mitología en los libros de texto se focaliza en los héroes, que son representados como modelos ejemplares para enseñar valores a los niños y niñas. Los textos reflejan metanarrativas modernas individualistas, que tanto el profesorado como las familias consideran importante enseñar al alumnado. En general, el libro de texto repite el espíritu de lucha y prueba (metanarrativa macroscópica) de cada héroe. Por otro lado, cada historia se modifica para manifestar solo los logros individuales del héroe, ocultando sus aspectos negativos y minusvalorando la influencia del contexto social tal como la discriminación de género (modificación de textos individuales). Además, las ilustraciones y mapas presentes en estos materiales crean una imagen de “Grecia intemporal” según se trazan los movimientos de los héroes. Estos materiales ayudan al joven estudiantado a conectar el mundo de los héroes con el propio. Las actividades y preguntas también ayudan al alumnado a adoptar los roles y modelos familiares (elementos paratextuales y visuales). En conclusión, la mitología en los libros de texto griegos de Primaria funciona como una herramienta útil para el aprendizaje del valor del individualismo. Palabras clave: Educación en mitología griega, metanarrativas, héroes, individualismo, identificación Resum La intenció d’aquest article és ressaltar la representació de la mitologia en llibres de text grecs i la seua intenció educativa que inclou la reorganització i la modificació de textos individuals i l’afegit de material secundari. Als llibres de text grecs, l’alumnat de tercer comença a aprendre mitologia en la part introductòria de l’assignatura d’Història. L’aspecte educatiu de la mitologia als llibres de text focalitza en els herois que són representats com a models exemplars per tal d’ensenyar valors als infants. Els textos reflecteixen metanarrative modernes individualistes que professorat, pares i mares, consideren important d’ensenyar als infants. En general, el llibre de text repeteix l’esperit de lluita i prova (metanarrativa macroscòpica) de cada heroi. D’altra banda, cada història es modifica per manifestar només les fites individuals de l’heroi, tot amagant els seus aspectes negatius i menyspreant la influència del context social tal com la discriminació de gènere (modificació de textos individuals). A més a més, les il·lustracions i els mapes presents en aquests materials, creen una imatge de “Grècia intemporal” segons es delinea els moviments dels herois. Aquests materials ajuden el jovent a connectar el món dels herois amb el propi. Les activitats i preguntes també ajuden a l’alumnat a adoptar els rols i models familiars (elements paratextuals i visuals). En conclusió, la mitologia als llibres de text grecs de Primària funciona com una eina útil per ensenyar el valor de l’individualisme als infants. Paraules clau: Educació en mitologia grega, metanarratives, herois, individualisme, identificació
- The Perceived Influence of Children’s Literature on Sociocultural Understanding in UK Education(2018) Bingle, BranwenThis article recognises the interplay between learners’ understanding of the world and the literature selected for, and read by, children as a result of current curriculum design within the UK. As part of the author’s doctoral study, an extensive review was conducted into the place of children’s literature in the development of socio-cultural constructs; this included an appraisal of the function of published narratives within the development of a national curriculum for English in the UK. The findings of the review detailed here identified that an ideological linkage between the study of literature and the development of sociocultural values resulted from an increased politicisation of the English curriculum, particularly post-2010. Within the social and historical debates, reading was identified as a specific mechanism for transmitting adult-centric ideas around spiritual, moral, social and cultural beliefs. Issues of power and control became emphasised within the review through the exploration of the actions of gatekeepers, including publishers, librarians, teachers and even politicians, as they attempted to define a preferred canon of literature for study. Throughout the wider literature, contemporary political discourse seemingly argued for dominance over and marginalisation of different factions of society without acknowledging the implicit and explicit bias found within. The review concluded that educators have a responsibility to teach critical literacy skills to enable young readers to negotiate the ideologies being presented to them, but, in the view of this author, this is only possible if teachers enable learners to interrogate for themselves the literature chosen as resources for the classroom. Key words: Children’s Literature, Curriculum, Ideology, Power, Reading Resumen El siguiente artículo trata de la interacción entre la comprensión del mundo por parte de los aprendices y la literatura seleccionada para y leída por el alumnado como resultado del actual diseño curricular en Reino Unido. Como parte de la tesis doctoral de la autora, se llevó a cabo una revisión extensiva sobre el lugar de la literatura infantil en el desarrollo de los constructos socioculturales. Esto incluye una valoración de la función de las narrativas publicadas sobre el desarrollo de un currículum nacional para el inglés en Reino Unido. Los hallazgos de la revisión que se incluyen aquí, muestran que hay un vínculo entre el estudio de la literatra y el desarrollo de los valores socioculturales resultado de una politización creciente del currículum inglés, particularmente a partir de 2010. Entre los debates sociales e históricos, la lectura ha sido identificada como un mecanismo para transmitir ideas adultocéntricas sobre creencias espirituales, morales, sociales y culturales. Los problemas del poder y el control se enfatizan en la investigación a través de la exploración de las acciones de las agencias, incluyendo editoriales, personal de bibliotecas, docentes e, incluso, políticos, ya que intentan definir un canon literario preferido para su estudio. A través de una amplia literatura, el discurso político contemporáneo, aparentemente, ha defendido la dominación y la marginación de diferentes facciones de la sociedad sin tener presente el sesgo implícito y explícito que conlleva. La revisión concluye que los educadores y educadoras tienen una responsabilidad a la hora de enseñar destrezas de lectura crítica para permitir a los y las jóvenes lectores y lectoras negociar las ideologías que se les presentan. Pero desde el punto de vista de la autora, esto es solo posible si los docentes permiten al alumnado interrogar por ellos mismos la literatura que se escoge como recurso en el aula. Palabras clave: Literatura infantil, Currículo, Ideología, Poder, Lectura Resum Aquest article tracta la interacció entre la comprensió del món per part dels aprenents i la literatura seleccionada per i llegida per infants, com a resultat de l’actual disseny del currículum a Regne Unit. Com a part de la tesi doctoral de l’autora, es va dur a terme una revisió extensiva al voltant del lloc de la literatura infantil en el desenvolupament dels constructes socioculturals. Açò inclou una valoració de la funció de les narratives publicades entorn del desenvolupament d’un currículum nacional per a l’anglés a Regne Unit. Les troballes en la revisió detallades ací, identifiquen que hi ha un vincle entre l’estudi de la literatura i el desenvolupament dels valors socioculturals resultat d’una politització creixent del currículum anglés, particularment després de 2010. Entre els debats socials i històrics, la lectura ha sigut identificada com a un mecanisme per transmetre idees adultocèntriques sobre creences espirituals, morals, socials i culturals. Els problemes del poder i el control s’emfatitzen en la investigació a través de l’exploració de les accions de les agències, incloent editorials, personal de biblioteques, docents i fins i tot polítics, en tant que intenten de definir un cànon literari preferit per al seu estudi. A través d’una àmplia literatura, el discurs polític contemporani, aparentment, ha defensat la dominació i la marginalització de diferents faccions de la societat sense tindre present el biaix implícit i explícit que s’hi troba. La revisió conclou que els i les educadors i educadores tenen una responsabilitat per a ensenyar destreses de lectura crítica per tal de permetre als i les joves lectors i lectores negociar les ideologies que se’ls hi presenten; açò però, des del punt de vista de l’autora, és només possible si els docents permeten a l’alumnat contestar per ells mateixos la literatura que es tria com a recurs a l’aula. Paraules clau: Literatura infantil, Currículum, Ideologia, Poder, Lectura.
- Beginning Readers’ Interest in Animal Books: An Analysis of Data Collected from the Children’s Choices Project(2018) Panaou, Petros; Son, Eunhye; Chase, Maggie; Steiner, StanThis article describes a reading interest study, which analyzed 330 titles selected over a ten-year period by beginning readers (Grades K-2) across the United States (U.S). for ILA’s Children’s Choices project. Its aim was to determine if young children’s reading interests have changed since earlier studies were conducted in the US. Specifically, a team of four researchers analyzed Children’s Choices books selected by 5,000 beginning readers (K-2) every year, from 2005 to 2014. This article illuminates the study’s methodology, its findings, and implications for understanding the reading interests of contemporary young children. By examining and comparing the books that were selected by children as their favorites and looking for possible patterns and trends, the study found that animals (66%) was the prevailing feature. Researchers then examined and identified distinct ways in which animals are represented in the selected titles, creating a spectrum from totally human-like animal characters to animals that are true to their animal forms. Key words: Reading interest study, Children's Choices project, Beginning readers, Animal books, humor Resumen Este artículo describe un estudio sobre interés en la lectura que analiza 330 títulos seleccionados sobre un periodo de diez años por primeros lectores (grado K-2) a lo largo de Estados Unidos por el proyecto Children’s Choices. El objetivo era determinar si los intereses lectores de los niños y niñas habían cambiado respecto de anteriores estudios llevados a cabo en EEUU. Específicamente, un equipo de dos investigadores y dos investigadoras analizó los libros seleccionados cada año por un total de 5000 lectores (K-2) de 2005 a 2014. Este artículo arroja luz sobre la metodología de estudio, los hallazgos e implicaciones para comprender los intereses lectores del alumnado contemporáneo. A través del examen y la comparación de los libros que fueron seleccionados como favoritos por este alumnado y buscando posibles patrones y tendencias, el estudio encontró que los animales (66%) eran la característica preferida. La investigación, pues, examinó e identificó distintas maneras en las cuales los animales son representados en los títulos seleccionados, creando un espectro que comprende desde animales totalmente humanizados hasta animales representados en su forma animal real. Palabras clave: Estudio sobre interés lector, Proyecto Children’s Choices, Primeros lectores, Libros de animales, humor Resum Aquest article descriu un estudi sobre interès en la lectura que analitza 330 títols seleccionats al llarg d’un període de deu anys per primers lectors (grau K-2), al llarg d’Estats Units pel projecte Children’s Choice. L’objectiu era determinar si els interessos lectors dels infants havien canviat respecte d’anteriors estudis duts a terme als EUA. Específicament, un equip de dos investigadors i dos investigadores va analitzar els llibres seleccionats cada any per un total de 5000 lectors (k-2) de 2005 a 2014. Aquest article fa alguns aclariments respecte de la metodologia d’estudi, les troballes i implicacions per tal de comprendre els interessos lectors de l’alumnat contemporani. A través de l’examen i la comparació dels llibres que van ser seleccionats com a favorits per aquest alumnat i tot buscant possibles patrons i tendències, l’estudi va concloure que els animals (66%) eren la característica preferida. La investigació, doncs, va examinar i identificar distintes maneres en les quals els animals són representats en els títols seleccionats, tot creant un espectre que comprén des d’animals totalment humanitzat fins animals representats en la seua forma animal real. Paraules clau: Estudio sobre interés lector, Proyecto Children’s Choices, Primeros lectores, Libros de animales, humor
- Types of word–image relationships appearing in Polish language textbooks(2018) Michułka, Dorota; Bajda, JustynaArticle describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further develop text interpretation, the authors consider equal treatment of literary and iconic texts. Cultivating interpretation skills open up new horizons to the contemporary young audience of the world in culture, literature, and art. As the next generation the quest for new meaning, initiating mechanisms of new vision and new sensitivity to the reception of arts will also allow a redefinition of the concepts of interpretation, meaning, and significance. Key words: literary reading in the classroom, visual reading, history of art, intersemiotic approach, intertextuality, literary responses Resumen El artículo describe tipos de relaciones entre palabras e imágenes en la educación literaria polaca y está basado en una metodología interdisciplinar. La reforma del sistema educativo en 1999 fue un claro punto de inflexión en la historia de la investigación sobre este asunto en Polonia. El uso del material icónico en la educación lingüística polaca, referida a las relaciones intersemióticas entre la palabra y la imagen, y los resultados de tareas llevadas a cabo por estudiantes durante las clases de polaco, han sido durante muchos años un importante tema de discusión entre educadores. Respecto a las lecturas complementarias que más adelante desarrollarán la interpretación del texto, las autoras consideran igualmente el tratamiento de los textos literarios y los icónicos. Cultivar destrezas interpretativas abre nuevos horizontes a la joven audiencia contemporánea al mundo de la cultura, la literatura y el arte. Para las nuevas generaciones, la búsqueda de nuevos significados, iniciando mecanismos para una nueva visualización y una nueva sensibilidad hacia la recepción de las artes, conllevará también una redefinición de los conceptos de interpretación, significado y sentido. Palabras clave: lectura literaria en el aula, lectura visual, historia del arte, enfoque intersemiótico, intertextualidad, respuesta literaria. Resum L’article descriu tipus de relacions entre paraules i imatges en l’educació literària polonesa i està basat en una metodologia interdisciplinària. La reforma del sistema educatiu el 1999 va ser un clar punt d’inflexió en la història de la recerca sobre aquest assumpte a Polònia. L’ús del material icònic en l’educació lingüística polonesa, referida a les relacions intersemiòtiques entre la paraula i la imatge, i els resultats de tasques dutes a terme per estudiants durant les classes de polonès, han sigut durant molts anys un important tema de discussió entre educadors. Quant a les lectures complementàries que després desenvoluparan la interpretació del text, les autores consideren en igualtat de condicions el tractament dels textos literaris idels icònics. Conrear destreses interpretatives obri nous horitzons a la jove audiència contemporània al món de la cultura, la literatura i l’art. Per a la nova generació, la cerca de nous significats, tot iniciant mecanismes per a una nova visualització i una nova sensibilitat cap a la recepció de les arts, comportarà també una redefinició dels conceptes d’interpretació, significat i sentit. Paraules clau: lectura literària a l’aula, lectura visual, història de l’art, enfocament intersemiòtic, intertextualitat, resposta literària.
- Human Rights issues linked to War, Conflict and Peace Reflected in Picturebooks Through Art, Music and Song Lyrics(2018) Evans, JanetThis article will look at the relationship of the arts: fine arts, music, song and other kinds of artistic expression in picturebooks, prior to considering how the arts have been used to communicate human rights issues linked to war, conflict and peace in picturebooks. It will briefly consider what is meant by “the arts”, prior to considering how some award winning picturebook creators have been influenced by fine art in their book illustrations, and how others have taken lyrics from songs dealing with conflict, peace and human rights and illustrated them to create picturebooks as art objects which are both emotive and emotional. A particular focus will be on books affiliated to Amnesty International with special reference to Imagine by John Lennon. Keywords: Human Rights, Peace, Music, Picture Books, Art Resum Aquest article fa una mirada a la relació entre les arts: belles arts, música, cançó i altres tipus d’expressió artística en àlbums il·lustrats, abans de considerar com han sigut utilitzades les arts per a comunicar els problemes respecte dels drets humans lligats a la guerra, el conflicte i la pau en aquests àlbums. Es considerarà breument què s’entén per “les arts” abans de considerar com alguns autors premiats d’àlbums com a objectes artístics són tant emotius com emocionals. Es farà una incidència particular en els llibres publicats per Amnistia Internacional amb especial referència a Imagine de John Lennon. Paraules clau: Drets humans, Pau, Música, Àlbums il·lustrats, Art Resumen Este artículo contempla la relación entre las artes: bellas artes, música, canción y otros tipos de expresión artística en álbumes ilustrados antes de considerar cómo han sido utilizadas las artes para comunicar la problemática respecto de los derechos humanos ligados a la guerra, el conflicto y la paz en estos álbumes. Se considerará brevemente qué se entiende por “las artes” antes de considerar omo algunos autores premiados de álbumes en tanto que objetos artísticos son tanto emotivos como emocionales. Se incidirá particularmente en los libros publicados por Amnistía Internacional con especial referencia a Imagine de John Lennon. Palabras clave: Derechos humanos, Paz, Música, Álbumes ilustrados, Arte
- Editorial: Interdisciplinary links between Children's Literature and the Arts(2018) Mínguez-López, Xavier; Kalogirou, Tzina
