Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2022. No. 73
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, «Imágenes y espacios en conflicto:las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento», València, Tirant lo Blanch, 2021 [Reseña](2022) Granell Sales, FrancescBook review: Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento, València, Tirant lo Blanch, 2021, 453 p., ISBN: 978-84-18802-50-8.
- Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), «Cultura i exili. Estudis d'Història i Literatura. 1939-2019», Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p.(2022) Iruela López, J. MiquelRessenya sobre el llibre de Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p., ISBN 978-84-18432-58-3.
- Discovery-learning in grammar education:a study on anaphoric pronouns(2022) Batalha, JoanaIn the last decades, in the Portuguese educational context, as in other countries, grammar has been a central topic of debate in L1 education. Since 2001, a perspective of grammar education as explicit knowledge of language has prevailed in the Portuguese L1 curriculum. From this perspective, inspired by proposals of the Anglo-Saxon movement of language awareness, the main goal of grammar education is to develop the implicit knowledge that children already have and use into an increasingly reflected and explicit knowledge. In this conception, which supposes that «most of data needed to teach grammar is in children’s heads» (Hudson 1992), discovery-learning approaches seem to be particularly adequate. Founded by Bruner and brought into grammar education by Hudson, this learning approach gives the student a central role and reflection upon language is stimulated through scientific reasoning. In this article, we will refer to a study on the comprehension of anaphoric pronouns in which a discovery-learning approach, the «grammar lab», was used with 20 students in grade 4. Proposed by Duarte (1992, 2008) after Hudson (1992) and sharing characteristics with other approaches (e.g., the «linguistic inquiry»by O’Neil and colleagues), the grammar lab allows students to use their intuitive knowledge and guides them to observe linguistic data, to test and validate hypotheses about language. In our study, which investigated relations between explicit knowledge and reading, students were guided to reflect upon different properties of anaphoric pronouns to develop strategies to identify antecedents of pronouns in a reading task. Some of the materials used will be presented and the main results obtained, which show positive effects of this approach in grammar education, will be discussed.
- Àlex Matas Pons, «Els marges dels mapes:una geografia desplaçada», València, Tres i Quatre, 2021, 190 p.(2022) Vidal Pérez, AinaRessenya sobre el llibre d'Àlex Matas Pons, Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, València, Tres i Quatre, 2021, 190 p., ISBN: 978-84-17469-34-4.
- Autobiographical texts written by learners of Catalan as an Additional Language:From formative needs to reflection in the teaching of narrative genres(2022) Bach Martorell, CarmeIn this article we analyse autobiographical narrative texts written by university students studying Catalan as an Additional Language at a CEFR (2020) B1 level. The goal is to analyse the formative needs related to the writing of this genre in order to foster metadiscursive reflection in the classroom that will allow students to improve their written output. To this end, we analyzed a corpus of 39 autobiographies at both the macrotextual level (i.e., rhetorical moves) and the microtextual level (i.e., deictic elements which channel the narrative’s organization). Our results show that the problems that these texts present for students are related to awareness of the elements that define the genre (i.e., the sociocultural dimension) as well as the text’s narrative-temporal anchoring and the narrator’s deictic positioning (i.e., the pragmatic and textual dimensions). Thus, we propose a kind of competence-oriented teaching of genres in which the discursive and grammatical features that have a bearing on a text’s discursive coherence and cohesion are integrated at the same level.
- Amanda Ulldemolins Subirats, «La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català», Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p.(2022) Bellés, EloiRessenya sobre el llibre d'Amanda Ulldemolins Subirats, La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p., ISBN 978-84-18432-92-7.
- «Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320)», transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d'Alcoi, 2021, 790 p.(2022) Martí Mestre, JoaquimRessenya sobre el Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320), transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p., ISBN: 0978-84-16186-33-40.
- Teresa Julio, «Maria Carratalà. Música, escriptura i traducció», Lleida, Punctum, 2021, 244 p.(2022) Nicolau Jiménez, AdrianaRessenya sobre el llibre de Teresa Julio, Maria Carratalà. Música, escriptura i traducció, Lleida, Punctum, 2021, 244 p., ISBN: 978-84-123303-5-9.
- Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató & Montserrat Sendra (eds.), «Els sistemes de tractament:una visió interlingüística i aplicada», Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022, 166 p.(2022) Benavent Llinares, LaiaRessenya sobre el llibre de Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató & Montserrat Sendra (eds.), Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022, 166 p., ISBN: 978-84-9168-751-1.
- El sujeto de las formas no personales:problemas de caracterización y orientaciones para su enseñanza(2022) Gutiérrez Rodríguez, María Edita; Pérez Ocón, PilarEn este artículo nos ocuparemos de las formas no personales que encabezan oraciones. Tradicionalmente el infinitivo, el gerundio y el participio se han asociado con las categorías de sustantivo, adverbio y adjetivo. Sin embargo, este paralelismo no implica una equivalencia categorial, puesto que el hecho de que un infinitivo ocupe contextos similares a los de un sintagma nominal no lo convierte en un sustantivo. Veremos que las construcciones con formas no personales constituyen estructuras predicativas bimembres y, por tanto, tienen sujeto, aunque bien es cierto que condicionado por la ausencia de flexión verbal. Para entender las propiedades del sujeto de las formas no personales examinamos tres nociones gramaticales básicas: estructura argumental, sujeto tácito y localidad. A partir de este planteamiento, esbozamos una secuenciación de contenidos para enseñar las formas no personales en la educación secundaria y planteamos una muestra de posibles ejercicios de análisis de secuencias breves y pares mínimos. Estos ejercicios se fundamentan en una metodología que persigue que los alumnos reflexionen sobre la gramática vinculando el significado con la forma.
- La grammaire à l'école élémentaire française:un enseignement sous tension?(2022) Gourdet, PatriceLa question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans un contexte national très centralisé ; sur un axe plus synchronique et en appui sur des recherches récentes, nous tenterons de cerner la réalité pédagogique de classes de CE2 et de CM1 en analysant les exercices de grammaire proposés aux élèves, les règles institutionnalisés dans les classes pour «expliquer» la langue et les démarches préconisés dans des manuels qui se disent conforment aux programmes en vigueur (ceux de 2020). À partir de ces éléments, nous tenterons de cerner les points de tension, voire les paradoxes qui traversent cet enseignement de la langue dans le contexte français.
- Introducció al monogràfic «El rol de l'ensenyament gramatical en l'aprenentatge de llengües:pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d'intervenció»(2022) Fontich Vicens, Xavier; García Folgado, María José; Rodríguez Gonzalo, CarmenIntroducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció», coordinat per Xavier Fontich, María-José García Folgado i Carmen Rodríguez Gonzalo.
- La pragmatica dell'articolo determinativo plurale in italiano:un caso di studio(2022) Pittaluga, RobertaLa categoria della determinazione (o indeterminazione) è comune a tutte le lingue e in italiano è grammaticalizzata e si presenta sotto forma di articoli. Gli articoli sono da sempre considerati una delle caratteristiche della grammatica italiana che gli studenti di madrelingua russa trovano ostica. Ciò si deve in parte alla presenza di numerose eccezioni alle regole, in parte all’esistenza di una terminologia che, invece di semplificare, complica le cose. L’analisi della produzione scritta di studenti russi di italiano ha dimostrato che circa un terzo degli errori nell’uso degli articoli riguarda la contrapposizione della categoria definito vs indefinito al plurale (ho passato le/delle vacanze bellissime). Una fase di discussione con gli studenti ha portato alla luce il fatto che molto spesso non sono in grado di «sentire» la differenza, soprattutto a livello pragmatico (e quindi implicazionale) tra i due articoli. A questo proposito, una riflessione metalinguistica incentrata sull’applicazione dei concetti chiave della grammatica valenziale può essere un efficace strumento per colmare lo scarto che esiste tra conoscenze teoriche e applicazione pratica.
- Els verbs de percepció visual en català:classificació semàntica i distribució en gèneres escrits(2022) Ferrerós Pagès, CarlaAquest treball se centra en l’estudi dels significats vehiculats per dos verbs de percepció visual en català central (veure i mirar) des del marc teòric de la semàntica cognitiva amb un objectiu doble: (i) analitzar-los i descriure’ls per establir-ne les projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques; i (ii) determinar la distribució intralingüística dels significats no prototípics d’aquests verbs. S’han analitzat exemples extrets de diccionaris (majoritàriament, DIEC2) i 1.750 formes obtingudes a partir del buidatge de textos de narrativa literària i premsa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). Mitjançant l’anàlisi d’aquests exemples i del context en què apareixen s’estableixen les fronteres entre significats, literals i figurats, i es mostra que la freqüència d’ús de cada verb és diferent: hi ha sentits figurats més prominents que d’altres, tant des d’un punt de vista general com tenint en compte el tipus de textos analitzats. Els resultats obtinguts en aquest treball serveixen per engruixir el corpus de dades sobre verbs de percepció en diferents llengües pel que fa a la presència, l’ús i la distribució de certs significats.
- El simbolisme dels colors en dos poemes mallorquins del segle XVII(2022) Darder Moll, AugustEn aquest article volem comentar dos poemes catalans la temàtica dels quals està relacionada amb el simbolisme dels colors. Ambdós es troben a un manuscrit del segle XVII que es conserva a l’Arxiu Municipal de Palma. Per enfocar d’una manera adequada la nostra anàlisi, parlarem breument sobre els significats que en diferents èpoques s’ha atribuït als colors i donarem una sèrie d’exemples per mostrar com ha estat expressada aquesta temàtica, cosa que ens permetrà també donar suport a la nostra interpretació. Un dels poemes que comentarem, fragmentari, està clarament influenciat per una composició del Cancionero de Baena. Entre els nostres objectius destaca l’interès de comprovar fins a quin punt el simbolisme d’aquests poemes concorda amb el dels exemples.
- La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents(2022) Martí-Badia, AdriàAquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d’aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l’ús d’aquesta per part dels habitants d’aquests territoris. Les obres que s’hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topografia i geografia, entre d’altres. Els autors ací examinats són sempre de fora dels territoris de llengua catalana: alemanys, anglesos, francesos, escocesos i nord-americans que, per motius diferents, van viatjar arreu de la catalanofonia, van descriure aquest territori i van explicar —amb major o menor atenció i rigor— quina llengua parlaven els seus habitants i quines n’eren les característiques.
- Paraules cansades. Disponibilitat lectal i adaptabilitat de la llengua(2022) Nadal Farreras, Josep Maria; Perera, Santiago; Monreal Bosch, Pilar; Feliu Torrent, FrancescL’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els permet usar la llengua-dialecte adequada a cada situació. Una llengua, per tant, és inevitablement un conjunt de llengües-dialecte. Aquestes mantenen relacions desiguals amb l’espai privilegiat de l’estàndard, que és l’única entitat lingüística construïda. En aquest treball volem reflexionar sobre les tensions entre les llengües-dialecte i la llengua estàndard.
- La poesia infantil en el sistema literari valencià actual:un estudi de cas(2022) Senís, Juan; Mínguez López, XavierL'objectiu principal d'aquest article és definir les característiques i tendències principals d'un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l?àmbit estatal es troben també a l?àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l?única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l?editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el corpus, farem, en primer lloc, una anàlisi bibliogràfica exhaustiva de les referències bibliogràfiques acadèmiques sobre la poesia per a infants dins de l?àmbit ibèric. A partir d?aquesta anàlisi, establirem els ítems d?estudi que utilitzarem per a l?anàlisi del corpus, que ocuparà la tercera part d?aquest estudi, i que se centrarà en aspectes peritextuals, textuals i visuals. Finalment, a les conclusions, sintetitzarem els resultats obtinguts per a confirmar la hipòtesi plantejada a l?inici.
