SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2017. No. 9

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 20 of 26
  • Item
    Militares, cortesanos y poetas en el entorno de los infantes de Aragón (1439-1445) : las Coplas de Juan de Dueñas al infante don Enrique
    (2017) Rubio Vela, Agustín
    Resumen: A la luz de crónicas y documentos del siglo XV, las Coplas de Juan de Dueñas al infante don Enrique, poema de cancionero que constituye una fuente histórica de notable interés para el conocimiento del entorno militar, cortesano y literario de Juan de Navarra, futuro Juan II de Aragón, hubo de ser escrito en Castilla entre 1440 y 1443, años previos a la derrota en Olmedo de los infantes de Aragón.   Palabras clave: Juan de Dueñas, Enrique de Aragón, Juan de Navarra, Juan II de Castilla, siglo XV, infantes de Aragón   The Coplas de Juan de Dueñas al infante don Enrique, a Castilian poem of the 15th century, is a historical source of notable interest to explore the military environment of the time, as well as the court and literary world of John of Navarra, who would later become John II of Aragon. An analysis of its contents, in the light of contemporary chronicles and documents, reveals it must have been written in Castile between 1440 and 1443; that is, prior to the defeat of the Infantes of Aragon in Olmedo. Keywords: Juan de Dueñas, John of Navarra, John II of Castile, Infants of Aragon, 15th century  
  • Item
    Nota su Lucrezia Borgia nella musica
    (2017) Picchi, Consuelo
    Riasunto: Nel presente scritto si fa una riflessione sulla presenza di Lucrezia Borgia nella musica ed anche sull?interesse della figlia del papa nella musica del Tromboncino. Ancora, si vede come Donizetti rappresenta Lucrezia nella sua opera.   Parole chiave: Lucrezia Borgia, musica, Tromboncino, Donizetti   In this paper there is a reflection on the presence of Lucrezia Borgia in music and also on the interest of the Pope?s daughter in the music of Tromboncino. Still, one sees how Donizetti represents Lucrezia in his work. Keywords: Lucrezia Borgia, music, Tromboncino, Donizetti
  • Item
    Ressenya a Ausiàs March, Dictats. Obra completa, edición de Robert Archer,... Madrid, Cátedra, 2017
    (2017) Compagna, Anna Maria
    Ressenya a Ausiàs March, Dictats. Obra completa, edición de Robert Archer, traducciones de Marion Coderch y José María Micó, Madrid, con la colaboración de Vicent Martines, Elena Sánchez, Mª Àngels Fuster i Jordi Antolí. Madrid, Ediciones Cátedra, 2017, 1144 pp. ISBN: 978-84-376-3716-7. eBook: ISBN: 978-84-376-3717-4 Review to Ausiàs March, Dictats. Obra completa, edición de Robert Archer, traducciones de Marion Coderch y José María Micó, Madrid, con la colaboración de Vicent Martines, Elena Sánchez, Mª Àngels Fuster i Jordi Antolí. Madrid, Ediciones Cátedra, 2017, 1144 pp. ISBN: 978-84-376-3716-7. eBook: ISBN: 978-84-376-3717-4
  • Item
    Lucrècia Borja. L'alteració d?una identitat i l?errònia atribució de la pintura de Flora de Bartolomeo Veneto
    (2017) Vico, Alexandre
    Resum: Aquest treball pretén emfatitzar l?errònia identitat que ha arribat fins als nostres dies de Lucrècia Borja i l?equivocada atribució que se n?ha fet d?alguns retrats. Com ara, la pintura de Flora (c.1520), pintada per Bartolomeo Veneto, que ha passat a la història com una indissoluble identificació de Lucrècia. Els estudis actuals han demostrat que representa un model ideal influït pel context literari probablement relacionat amb Pietro Bembo. Durant el Renaixement, els retrats representen molt més que una identitat concreta i mimètica. Són suports de prestigi i transmissió ideològica, de virtuts morals, memòria, etc. En l?àmbit artístic venecià de principis del segle XVI sorgeixen múltiples retrats femenins de difícil identificació que la crítica freqüentment ha relacionat amb cortesanes, amants, dones. Moltes, però, representen ideals poètics a través dels quals la pintura demostra la seva capacitat de rivalitzar amb la poesia quant a demostració de l?ideal estètic de la bellesa. Aquest breu treball pretén examinar les successives interpretacions historiogràfiques que erròniament han identificat la pintura de Flora amb Lucrecia Borja a causa del valor eròtic pejorativament relacionat amb ella, però també vol posar èmfasi en les altres propostes que han permès que l?obra sigui interpretada amb l?exegesi més adequada.   Paraules clau: Lucrècia Borja, Pol Coronado, Retrat, Bartolomeo Veneto, Flora This study intended to emphasize the identity has been wrong that has reached our days of Lucrezia Borgia and the wrong attribution has been made of some pictures. One of the most paradigmatic paintings is Flora (c.1520), painted by artist Bartolomeo Veneto. This work has gone down in history as one indissoluble portrait of Lucrezia, but recent studies have shown represents an ideal model influenced by the literary context probably related to Pietro Bembo. During the Renaissance, portraits represent much more than a specific and mimetic identity. They are supports of prestige and ideological transmission, of moral virtues, memory, etc. In the Venetian art scene of the early sixteenth century, multiple female portraits often difficult to identify that criticism have related courtesans, mistresses, wives. Many of these paintings also represent poetic ideals through which painting demonstrate its ability to compete with poetry in terms of demonstrating the aesthetic ideal of beauty. This short paper aims to examine the successive historiographical interpretations erroneously identified the painting of Flora with Lucrezia Borgia due to the erotic value related to her pejoratively, but also wants to highlight other proposals that have allowed the work to be performed with the most appropriate exegesis. Keywords: Lucrezia Borgia, Pol Coronado, Portrait, Bartolomeo Veneto, Flora
  • Item
    Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República
    (2017) Gombau Domingo, Maria del Carme
    Resum: Enmig d?un panorama periodístic escrit exclusivament en castellà, sorgeix el primer rotatiu escrit íntegrament en català a Tortosa: La Veu de Tortosa. El succeeix La Veu de la Comarca en la voluntat de «desvetllar la consciència catalanista de la comarca tortosina». Tots dos rotatius representen la introducció del regionalisme a les terres de l?Ebre i del catalanisme conservador, en una ciutat on predominaren els partits dinàstics espanyols durant la primera dècada del segle xx. Després del silenci de la dictadura primorriverista, apareix un setmanari homònim del de principis de segle com a plataforma de difusió d?un partit comarcal afí al de la Lliga Regionalista. En contrapartida, la revista Vida Tortosina, primer, i el quinzenari Acció, després, esdevenen els òrgans d?expressió d?Acció Catalana i representen un moderat nacionalisme d?esquerres. Regionalistes i nacionalistes pretenien fer front a la força política majoritària a Tortosa amb l?establiment de la ii República, els republicans marcel·linistes.   Paraules clau: terres de l?Ebre, premsa comarcal, catalanisme, actituds lingüístiques In the middle of a journalistic circuit written exclusively in Spanish, comes the first newspaper written entirely in Catalan in the city of Tortosa: La Veu de Tortosa. This one is followed by La Veu de la Comarca which has the firm intention of «awake the Catalan consciousness of the district of Tortosa». Both newspapers represent the introduction of regionalism in Terres de l? Ebre and the Catalan language in a zone dominated throughout the first decade of the twentieth century by Spanish dynastic parties. After the silence of the dictatorship of Primo de Rivera appears a homonymous weekly as a diffusion platform of a district party related to the Lliga Regionalista. In counterpart, the magazine Vida Tortosina first, and the biweekly Acció after, become organs of expression of Acció Catalana and represent a moderate progressive nationalism. Regionalists and nationalists tried to fight the greatest political force in Tortosa with the establishment of the II Republic, the «marcel·linistes» Republicans. Keywords: Ebre?s land, tortosin press, Catalanism, linguistic actitudes 
  • Item
    Ressenya a Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí, Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d?Aragó, 1250-1500, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016.
    (2017) Cabré, Lluís
    Ressenya a Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí, Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d?Aragó, 1250-1500, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016. 267 pp. ISBN 978-84-9883-861-9 Review to Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí, Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d?Aragó, 1250-1500, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016. 267 pp. ISBN 978-84-9883-861-9
  • Item
    Ressenya a Antoni López Quiles, Versos a plena plana : Poesia i transmissió doctrinal en la València del Barroc a la Il·lustració, València, Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2016.
    (2017) Puig Gisbert, Abel
    Ressenya a Antoni López Quiles, Versos a plena plana: Poesia i transmissió doctrinal en la València del Barroc a la Il·lustració, València, Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2016, 318 pp. ISBN 978-84-7822-698-6 Review to Antoni López Quiles, Versos a plena plana: Poesia i transmissió doctrinal en la València del Barroc a la Il·lustració, València, Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2016, 318 pp. ISBN 978-84-7822-698-6
  • Item
    Ressenya a Henry Ettinghausen, How the Press Began. The Pre-Periodical Printed News in Early Modern Europe, A Coruña, SIELAE ? Facultad de Filología, Universidade da Coruña, 2015,
    (2017) Expósito i Amagat, Ricard
    Ressenya a Henry Ettinghausen, How the Press Began. The Pre-Periodical Printed News in Early Modern Europe, A Coruña, SIELAE ? Facultad de Filología, Universidade da Coruña, 2015, 302 pp., 80 il·ls., ISBN: 978-84-608-3423-6 Review to  Henry Ettinghausen, How the Press Began. The Pre-Periodical Printed News in Early Modern Europe, A Coruña, SIELAE ? Facultad de Filología, Universidade da Coruña, 2015, 302 pp., 80 il·ls., ISBN: 978-84-608-3423-6
  • Item
    D?àngels i dimonis. Anàlisi d?una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin?amors en el Breviari d?Amor de Matfré Ermangaud
    (2017) Martines Peres, Vicent
    Resum: En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d?Amor de Matfré Ermengaut, a més de ser eloqüents ?valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents? justament d?aqueixa vocació d?Ermengaud en pro de la cristianització de la fin?amors. Estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l?amor, als amadors a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l?obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l?àmbit d?actuació del «maligne»: la societat cortés, ecosistema de la fin?amor.   Paraules clau: Breviari d?amor, enciclopedisme medieval, text i imatge, fin?amor, càtars, moralitazió   This paper analyzes three illuminations of Matfré Ermengaud´s Breviari d'Amor which represent the author´s attempt to Christianize the concept of fin'amors. In particular, they establish a connection among natural history, sacred history and love and lovers and allow us to study who is the recipient of Ermengaud's work. In addition, they serve us to study the author´s injunctions on the model to be followed (angels), the model to reject (demons), and the sphere of action of «the evil»: courtly society and the ecosystem of fin´amors. Keywords: Breviari d´Amor, Medieval encyclopedic knowledge, text and image, fin´amor, Cathars, moralization
  • Item
    Univers borgià. Aproximacions històriques, culturals i artístiques als Borja
    (2017) Mascarell, Purificació
    Presentació del monogràfic "Univers borgià. Aproximacions històriques, culturals i artístiques als Borja"
  • Item
    Los Borja en la narrativa : Apuntes para su historia
    (2017) Huertas Morales, Antonio
    Resumen: Las presentes páginas pretenden constituirse como una guía útil para el estudio de la novela sobre los Borja de autor español, aunque no exclusivamente, publicada en los últimos veinticinco años. La ingente producción, nacional e internacional, centrada en la insigne familia valenciana imposibilita abarcar en un trabajo de estas características un panorama totalizador, que dejamos para un futuro, si bien podemos ofrecer unas claves interpretativas. Y es que, si bien el periplo de los Borja es absolutamente extraordinario, también lo es su continua re-escritura, que obliga casi a trazar cada cierto tiempo un statu quo de su presencia en las diferentes artes. Palabras clave: familia Borja, novela histórica, narrativa española, leyenda negra, novela contemporánea I would like these pages to become a useful guide to study fiction focused on Borgian lineage and written especially, but not exclusively, by Spanish authors throughout the last 25 years. Due to the huge amount of works about the famous Valencian family, both from national and international origin, it is indeed impossible for me at this moment to offer an exhausting panorama. I settle for presenting some interpretative keys. Borgian periplus is as extraordinary as its continuous re-writing, that forces us to devise a periodical statu quo of its presence in different arts. Keywords: Borgia family, historical novel, Spanish narrative, black legend, contemporary novel  
  • Item
    La mort de Papa Alexandre VI, segons un poema anònim italià de 1504
    (2017) Benavent Benavent, Júlia
    Resum: Un poema en octaves sobre la mort d?Alexandre VI, inèdit i anònim, publicat a Itàlia, aporta noves dades sobre la literatura contra els Borja. En aquesta ocasió  Alexandre VI és mostrat com un nigromàntic que no sap veure l?anunci de la seua mort.   Paraules clau: Alexandre VI, nigromància, segle XVI, Borja, poema A poem in octaves about the death of Alexandre VI, unpublished and anonymous, printed in Italy, provides new data on the literature against the Borja family. In this instance, the poem portrays Alexandre VI as a necromancer who cannot see the announcement of his own death. Keywords: Alexandre VI, necromancy, 16th century, Borja, poem
  • Item
    Alfonso V el Magnánimo y el Siti Perillós (1422-1458).
    (2017) Capilla Aledón, Gema Belia
    Alfonso V el Magnánimo, Rey de Aragón (1416-1458), constituye un caso excepcional en la representación del poder político, ya que personifica el primer monarca europeo en articular un discurso de su imagen en el que conviven y se combinan los valores y modos de representación medievales con los modernos auspiciados por el Humanismo italiano. Uno de los elementos más controvertidos e interesantes de dicho discurso lo conforman sus emblemas reales, elementos de tradición medieval que, precisamente, no sólo se mantienen sino que incluso cobran vigor al avanzar el empleo de las formas clásicas. Uno de dichos emblemas es precisamente el que mayor relación guarda con la tradición literaria medieval: el siege perilleous del Saint Graal. El objetivo del presente artículo es, por tanto, analizar el uso que el monarca realizó de dicho emblema y ofrecer la reconstrucción de su historia como elemento concreto del discurso representativo alfonsino.
  • Item
    Ressenya a Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona : Urgoiti Editores, 2016
    (2017) Roca Ricart, Rafael
    Ressenya a Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona: Urgoiti Editores, 2016, 255 pp. ISBN: 978-84-940991-7-5 Review to Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona: Urgoiti Editores, 2016, 255 pp. ISBN: 978-84-940991-7-5
  • Item
    La (re)construcció visual i retòrica de Jaume I a la Festa de l?Estendard de Mallorca durant l?època foral
    (2017) Granell Sales, Francesc
    Resum: L?article pretén adverar de quina manera es configurava i s?identificava la figura del rei en Jaume a la Festa de l?Estendard, la commemoració anual de la conquesta cristiana de la ciutat de Mallorca, mitjançant l?anàlisi dels elements visuals i retòrics planificats per al desenvolupament d?aquella. Cal parar atenció, concretament, a dos d?aquests elements: el portaestandard que anava a cavall ben abillat amb armadura i altres objectes i l?eloqüent prèdica ?coneguda com el Sermó de la Conquesta? que pronunciava un clergue acreditat per a tal funció.   Paraules clau: Jaume I, imatge règia, festes de la Baixa Edat Mitjana, iconografia del poder, Regne de Mallorca This paper attempts to discuss the manner in which the image of king James I was customized and established in the Festa de l?Estendard, the annual commemoration ceremony of the christian conquest of the city of Mallorca. We will do so through an analysis of the visual and rhetorical elements planned for the unfolding of the ritual. One should focus particular attention on two of these elements: the standard bearer on horseback well attired in armour and other objects and the speech known as the «Sermó de la Conquesta» delivered by a cleric. Keywords: James I of Aragon, Royal Image, Late Medieval Ceremonies, Iconography of Power, Kingdom of Mallorca
  • Item
    Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014.
    (2017) Mompó Navarro, Jacob
    Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8 Review to Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8
  • Item
    La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 : una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana
    (2017) Server Server, Blai Josep
    L?article analitza els testimonis de la visita de Benet XIII, Pero Martínez de Luna, a la ciutat de València entre desembre de 1414 i juliol de 1415 conservats en la tradició historiogràfica valenciana. En concret, s?hi examinen les obres valencianes de caràcter memorialístic (cròniques i dietaris, principalment) que, des del segle XV i fins a l?actualitat, han parat atenció a l?esdeveniment, per concloure que la memòria del mateix es conservà sobretot en els cercles del poder eclesiàstic ?particularment entorn de la Seu? i municipal de la ciutat. Més enllà d?aquests àmbits, la visita papal fou progressivament oblidada, a pesar de l?impacte notable que degué tindre sobre aquells que la visqueren directament o en tingueren notícia indirectament a l?inici del segle XV.
  • Item
    Non tamen indignum Borgaei dicere laudes/ Caesaris? (T. Strozzi, Serm. 1, 120-1) : L?éloge épique de César Borgia dans l??uvre d?Ercole Strozzi (Ferrare 1474 ?-1508): Venatio (1498 TPQ- 1505 TAQ), Borgeti canis epicedium, Caesaris Borgiae ducis epicedium..
    (2017) Charlet Mesdjian, Béatrice; Voisin, Dominique
    Résumé: La poésie hexamétrique d?E. Strozzi, poète néolatin fort prisé pour sa maîtrise de la versification et son innutrition achevée des sources latines, offre deux apologies de César Borgia. L?une, brève (d?une soixantaine de vers), incluse dans un epyllion cynégétique de plus de 900 vers, campe le Valentinois de son vivant en chasseur et conquérant magnanime. L?autre prend la forme d?un long épicède (492 v.). Certes E. Strozzi applique dans ce poème funèbre épidictique les conventions du genre (lamentations, éloge du défunt, exhortation et consolation à la dédicataire, Lucrèce Borgia, duchesse de Ferrare), toutefois le choix de l?hexamètre et le recours systématique aux procédés et aux sources épiques servent à masquer les zones d?ombre du personnage contesté de César Borgia et détourne le chant funèbre en prophétie consolatoire à l?adresse de la dédicataire.   Mots clés: César Borgia, éloge, épopée, guerres d?Italie, humanisme The hexametric poetry of E. Strozzi, admired Neo-latin poet for his mastery of versification and his perfect Latin innutritio contains two C. Borgia?s praises. The first one, rather short (about sixty lines only) and included in a cynegetical epyllion (more than 900 lines), depicts the ?Valentinois? still alive as a hunter and a magnanimous conqueror ; the other one takes the form of a long epicedion (492 lines). Of course E. Strozzi applies in this funeral epideictic poem the generic conventions (the lamentations, the praise of the deceased, the exhortation and the consolation to the dedicatee, Lucrezia Borgia, Duchess of Ferrara). However, the metrical choice of hexameter and the systematic use of epical sources and proceedings erase the obscure sides of the controversial Caesar Borgia and transform the funeral lamentation into a consolatory prediction at the address of the dedicatee. Keywords: Caesar Borgia, praise, epic, wars of Italy, humanism
  • Item
    L?atribució hipotètica de Curial e Güelfa a Enyego d?Àvalos (Consideracions sobre un «informe» de L. Badia i J. Torró)
    (2017) Soler Molina, Abel
    Resum: La revista Estudis Romànics 39 (2017) ha publicat el meu article: ?Enyego d?Àvalos, autor del Curial e Güelfa??, que resumeix una part de la meua tesi doctoral, La cort napolitana d?Alfons el Magnànim: el context del «Curial e Güelfa» (Universitat de València, 2016). L?article defensa la hipòtesi que Enyego d?Àvalos ?natural de Toledo, educat a València, conseller de Felip Maria Visconti i gran camarlenc d?Alfons el Magnànim, al regne de Nàpols? hauria estat l?autor de la novel·la cavalleresca anònima Curial e Güelfa. Encara que la tesi és inèdita, Lola Badia i Jaume Torró s?han manifestat en contra de la hipòtesi mitjançant declaracions difamatòries en mitjans de comunicació i un Informe molt tendenciós. El meu propòsit en aquest article és rebatre els arguments suposadament científics de Lola Badia i Jaume Torró, posar en evidència els seus prejudicis i tergiversacions, i reivindicar el meu dret a aportar els resultats de la meua recerca i a expressar lliurement les meues interpretacions. La meua tesi, fruit d?anys de treball arxivístic i bibliogràfic, ha estat elaborada d?acord amb una rigorosa metodologia científica. La insòlita reacció de Badia i Torró obeeix al fet que la meua hipòtesi qüestiona una gran part dels plantejaments d?ambdós investigadors, els quals han provocat una gran desorientació, ja que situen el Curial en les corts ibèriques del Trastàmara i no en les corts del duc de Milà i del rei de Nàpols, en contacte amb l?humanisme italià. Paraules clau: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, València, Milà, Nàpols, Alfons el Magnànim, Lola Badia, Jaume Torró The journal Estudis Romànics, 39 (2017) has just published my article ?Enyego de Avalos, author of the Curial e Guelfa??, which summarizes a part of my thesis, La cort napolitana d?Alfons el Magnànim: el context del «Curial e Güelfa» (University of València, 2016). It supports the hypothesis that Enyego d?Àvalos ?a native of Toledo, educated in Valencia, Philip Maria Visconti?s counselor and great Chamberlain of Alfons the Magnanimous, at the Kingdom of Naples? would have been the author of the chivalric anonymous romance Curial e Guelfa. Although unpublished thesis, Lola Badia and Jaume Torró have spoken out against my hypothesis through defamatory statements to the media and a very biased report. My purpose in this article is to refute the supposedly scientific arguments of Lola Badia and Jaume Torró, highlight their prejudices and misunderstandings and claim my right to make my own research and to freely express my interpretations. My thesis, which is the result of years of work in archives and analysis of a selected bibliography, has been prepared in accordance with rigorous scientific methodology. The unusual reaction of Badia and Torró is due to the fact that my hypothesis invalidates many of their approaches, which have caused great confusion among historins of medieval literature, because they place Curial in the Iberian courts of the Trastamara royal family and not in the courts of the duke of Milan and of the King of Naples, in touch with Italian humanism. Keywords: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, Valencia, Milan, Naples, Alfons the Magnanimous, Lola Badia, Jaume Torró
  • Item
    Lucrècia Borja en la premsa espanyola de 1835 a 1875
    (2017) Gomar, Marc
    Resum: Entre 1835 i 1875 no hi ha mes on el drama o l?òpera Lucrècia Borja no estiga en cartell en alguna part d?Espanya. El periode analitzat comprén des de la seua estrena a la península fins a l?aparició de «Lucrecia Borgia, rehabilitada», un extens article sobre la biografia de Gregorovius en el primer número de la Revista contemporánea. Cal tenir en compte que, a la premsa de l?època és habitual retallar, copiar i enganxar amb el consegüent efecte multiplicador. Lucrècia Borja saltarà aviat de les crítiques teatrals i musicals a la secció de successos o a la crònica política, un mostra de la extraordinària popularitat aconseguida, això sí, des de la infàmia, com ocorrerà amb altres figures femenines poderoses que també són objecte de la ficció del XIX.   Paraules clau: Lucrècia Borja, Huit-cents, premsa, dones poderoses, drama   In the period of time between 1835 and 1875, the opera (or play) Lucrezia Borgia was always running somewhere in Spain. In this research it has been considered the period of time between its first release in the Iberian Peninsula and the publication of «Lucrecia Borgia, rehabilitada». This text is a very long essay about Lucrecia?s biography, written by Gregorovius, which was published in the first issue of Revista contemporánea. It needs to be considered that it was usual for journalists in that period of time to reduce, copy and paste texts, which has a multiplier effect. Lucrezia Borgia play reached an extraordinary popularity, and so it began to appear in affairs and politics columns, as well as in theatre and musical reviews columns. The same happened in the nineteenth century to other fictional characters of powerful women. Keywords: Lucrezia Borja, 19th century, newspaper, powerful women, play