Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2024. No. 77
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- «Ab vergues d’amor». La creu com a símbol en la contemplació lul·liana(2024-06-25) Saiz-Raimundo, MariaJesucrist és un element clau en el mètode contemplatiu que crea i pregona Ramon Llull. Per la seua doble naturalesa i en tant que signe exemplar ple de virtuts, és el model a seguir per a qualsevol contemplador que vulga atènyer el seu fi. En l’espiritualitat cristocèntrica del beat, el patiment de Crist s’utilitza com a imatge per a la contemplació, i la creu n’esdevé un mitjà essencial. Si el recurs a la creu esdevé productiu en la contemplació, és perquè la visió de la creu activa el record de la passió i perquè significa les virtuts divines. Per això el bon contemplador ha de saber llegir-la, descodificar-ne les significacions i seguir de manera activa el model que representa, imitant la passió i el martiri de Jesucrist. El present article analitza el paper de la creu en la contemplació lul·liana a partir de diversos passatges de diferents obres de Llull, sobretot amb exemples de la magna enciclopèdia espiritual que bastí el beat, el Llibre de contemplació.
- El teatre català a Buenos Aires (1939-1975)(2024-06-25) Bacardí, Montserrat; Foguet, FrancescProbablement en cap altra ciutat de l’emigració econòmica i de l’exili polític catalans no va florir tant el teatre com a Buenos Aires. L’afecció manifestada al començament del segle XX va consolidar-se a partir del 1939, en arribar a la ciutat una important fornada d’expatriats a causa de la pèrdua de la guerra i de la dictadura franquista. Les noves generacions si, d’una banda, van seguir les petges dels antecessors, amb una clara preferència pel teatre «clàssic» català (des de Frederic Soler o Àngel Guimerà fins a Santiago Rusiñol o Josep Maria de Sagarra), de l’altra, hi van aportar saba fresca, amb la incorporació de veus renovadores que de vegades amb prou feines aconseguien d’estrenar a Catalunya (Xavier Benguerel, Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Joan Oliver o Manuel de Pedrolo). No tan sols es tractava de fer obra cultural (i, de passada, d’apaivagar l’enyorança del públic), sinó també de fer obra patriòtica: de rescabalar-se mínimament de les limitacions que el règim de Franco imposava al país.
- La praxi lingüística de la comunitat morisca valenciana: una visió de conjunt(2024-06-25) Constán-Nava, AntonioLa situació lingüística de la comunitat morisca del Regne de València s’ha analitzat en els últims decennis des de diversos punts analítics: filològics, historiogràfics, antropològics i sociològics. El present treball ofereix una panoràmica d’aquesta situació, en el qual es posa en relleu la pluralitat de situacions lingüístiques dels seus membres, recollits en els testimoniatges escrits documentats, posant l’èmfasi en el fet que estem davant una realitat complexa, en la qual l’anàlisi de les microhistòries de les informacions recollides és el que ens acosta a la veritable situació. Entre aquestes microhistòries, s’hi analitzaran les particularitats lingüístiques de l’àrab parlat per la comunitat morisca de Llombai a mitjan segle XVI, així com altres casos particulars.
- Les accepcions i el règim del verb «molestar»(2024-06-25) Royo, CarlesLes oracions del verb molestar presenten diferents accepcions i configuracions sintàctiques, manifestació de l’extraordinària flexibilitat semàntica i sintàctica d’aquest predicat. En aquest estudi, primer s’analitzen les oracions esdevenimentals transitives i les estatives d’aquest verb, amb un experimentador acusatiu i un altre de datiu, respectivament. En aquestes oracions és necessari afegir informació lèxica o idiosincràtica a la definició del verb per distingir les diferents accepcions o subaccepcions verbals, o per comprovar si dues estructures sintàctiques diferents formen una alternança verbal, sense canvi del significat lèxic del verb. Tot i que molestar es resisteix a formar alternances, pot participar en l’alternança causativa entre l’accepció transitiva causativa molestar ‘fer enfadar, ofendre’ i la corresponent ergativa pronominal que hi alterna, molestar-se ‘enfadar-se, ofendre’s’. L’accepció pronominal del verb que regeix un sintagma preposicional, molestar-se a, es diferencia de l’ergativa pronominal perquè mostra característiques agentives.
- Desbarroquitzar una traducció de Josep Carner. L’«Alícia» i la correcció d’Albert Manent(2024-06-25) Llobet, AlexisEl 1973, quan l’Editorial Joventut va publicar la tercera edició de la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles, que va editar per primera vegada el 1927 l’Editorial Mentora, Albert Manent hi va introduir unes 1.200 esmenes, sense que en quedés constància enlloc, amb la intenció de desbarroquitzar-la. L’article relaciona les traduccions carnerianes amb la política cultural i lingüística noucentista, exposa la visió de Manent sobre la llengua literària i com va afrontar la correcció i analitza les esmenes lèxiques no normatives més rellevants que estan relacionades amb la desbarroquització
- Presentació del monogràfic «Aportacions sobre la prosa literària entre l’edat mitjana i l’època moderna»(2024-06-25) Garcia Sempere, MarinelaPresentació del monogràfic «Aportacions sobre la prosa literària entre l’edat mitjana i l’època moderna», coordinat per Marinela Garcia Sempere.
- «De sancto Adriano» («Legenda aurea», CXXVIII) y su recepción en el «Flos sanctorum» catalán (ms. P)(2024-06-25) Puche López, María CarmenEn este trabajo analizamos la vida De sancto Adriano que recoge Vorágine en su Legenda aurea, CXXVIII, y prestamos particular atención al personaje de Natalia, la esposa del santo, que tiene un singular protagonismo en el relato y es un claro ejemplo de cómo la hagiografía recoge tópicos y motivos de otros géneros literarios para «construir» como personajes a los modelos de santidad y hacerlos más familiares y cercanos. El análisis está dividido en tres secciones: las descripciones de los rasgos y cualidades del personaje, sus intervenciones en estilo directo y sus acciones. En cada una de estas secciones, llevamos a cabo, además, un análisis comparativo del texto latino con el de la tradición catalana (particularmente el del manuscrito P), con el objetivo de comprobar en qué medida es una traducción fiel del texto latino y si introduce cambios significativos en la caracterización del personaje de Natalia
- La santedat femenina enfront del patriarcat: vides de «dones virtuoses» en el «Flos sanctorum»(2024-06-25) Càmara-Sempere, HèctorEl Flos sanctorum, conegut també amb el nom de Legenda aurea, la versió originària de la qual va ser elaborada pel dominic Iacopo da Varazze al llarg de la segona meitat del segle XIII, és una recopilació de vides de sants i santes ordenades segons el calendari litúrgic romà. Molts d’aquests relats estan dedicats a dones virtuoses que, a causa de la seua fe i de les decisions que aquesta provoca sobre el seu cos i la seua existència, són martiritzades per hòmens que representen el poder masculí establert. La majoria d’aquestes narracions, especialment en el cas de les màrtirs dels primers segles del cristianisme, parteixen d’un esquema semblant que es basa en un enfrontament entre aquestes dones (que rebutgen el matrimoni, la maternitat, la invisibilitat social o l’analfabetisme guiades per una fe que les allibera) i aquelles figures masculines que volen sotmetre-les, com ara pares, germans, esposos o representants imperials. L’objectiu d’aquest treball és estudiar alguns dels casos d’aquest enfrontament a partir de les vides d’algunes de les santes més populars, com ara santa Àgueda, santa Bàrbara, santa Llúcia, santa Agnés, santa Margarida, etc., prenent com a base els textos que apareixen en la traducció catalana del Flos sanctorum.
- Sentir, entendre i comunicar: experiència mística en Gertrudis de la Santísima Trinidad, clarissa franciscana, al segle XVIII valencià(2024-06-25) Herrero-Herrero, María-ÁngelesGertrudis María de la Santísima Trinidad (Elx, 1660 - Cocentaina, 1736), abadessa del convent de Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina, va ser una escriptora profusa sota el mandat del pare espiritual. Però, de tota la seua producció (en llengua castellana) només ens ha arribat una petita part, que correspon a l’última etapa de la seua vida. Les seues confessions espirituals són testimoni de les etapes del procés místic: sentir, entendre i comunicar. La religiosa exemplifica un mode d’espiritualitat femenina i de religiositat íntima i devocional dins del claustre.
- Sobre algunos escritos religiosos en prosa de Christine de Pizan(2024-06-25) Llorca-Tonda, María ÁngelesLos abundantes estudios sobre Christine de Pizan han tendido a centrarse más en una parte de su obra —escritos filosóficos, didácticos y políticos— en detrimento de otra. Es el caso de los escritos religiosos de esta escritora medieval que hasta hace poco solo habían despertado el interés de unos pocos especialistas. Las ediciones recientes de estas obras han posibilitado su visibilidad. Los objetivos de este trabajo son los de ofrecer una somera presentación del legado literario religioso de Christine de Pizan y el de analizar más en detalle una de las obras en prosa que conforman dicho legado: Heures de contemplacion sur la Passion de Nostre Seigneur Jhesucrist. El estudio de este texto sobre la Pasión de Cristo nos permitirá poner de relieve someramente algunas de las peculiares que lo caracterizan y a situar a Christine de Pizan en la tradición medieval de la escritura religiosa.
- Les vengeances du ciel et les destins des hommes. Judas dans le manuscrit-recueil de Turin, Biblioteca Nazionale Universitaria, L.II.14 (1311)(2024-06-25) Albert, SophieLe manuscrit de Turin, BNU, L.II.14 (1311) unit en un même recueil des textes hagiographiques et épiques entre lesquels se tissent de multiples échos. L’article propose de lire ce recueil en suivant un fil rouge : celui d’un « cycle des vengeances » contre les ennemis de Dieu, comparable à celui qu’A. Boureau discerne dans la Legenda Aurea. Ce « cycle » s’adosse à deux volets : le destin des damnés ; le motif de la trahison. Le personnage de Judas, tel qu’il s’est développé dans le légendaire médiéval, se situe sur ces deux volets, et chacun d’eux trouve à s’illustrer dans le manuscrit de Turin. Un épisode de la chanson de geste Esclarmonde raconte comment le héros Huon assiste aux peines éternelles du damné ; à la fin du manuscrit, une Vie de Judas relate le parcours du traître, depuis la prémonition néfaste qui précède sa naissance jusqu’à la trahison du Christ. L’article, dans chaque cas, propose une étude du passage, puis élargit la perspective au reste du recueil. Au-delà du rôle de Judas, il montre comment s’articulent, par l’ordonnancement des textes et par leur écriture, les destins des hommes et les vengeances du ciel.
- Anna Maria Compagna, Michela Letizia & Núria Puigdevall Bafaluy, «La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale», Roma, Aracne, 2019, 339 p.(2024-06-25) Forgetta, EmanuelaRessenya sobre el llibre d'Anna Maria Compagna, Michela Letizia & Núria Puigdevall Bafaluy, La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale, Roma, Aracne, 2019, 339 p., ISBN: 978-88-255-2337-9.
- Eulàlia Miralles, Marc Sogues & Pep Valsalobre (ed.), «Sou lo que podeu mostrar que haveu begut d’aquesta font. Homenatge al professor Albert Rossich», Catarroja, Afers, 2023, 608 p.(2024-06-25) Pàrraga, MaxRessenya sobre el llibre d'Eulàlia Miralles, Marc Sogues & Pep Valsalobre (ed.), Sou lo que podeu mostrar que haveu begut d’aquesta font. Homenatge al professor Albert Rossich, Catarroja, Afers, 2023, 608 p., ISBN: 978-84-18618-64-2.
- Judit Freixa, M. Isabel Guardiola, Josep Martines & M. Amor Montané (ed.), «Dictionarization of Catalan Neologisms», Berlín, Peter Lang Verlag, 2023, 428 p.(2024-06-25) Mompeán Mejías, M. JoséRessenya sobre el llibre de Judit Freixa, M. Isabel Guardiola, Josep Martines & M. Amor Montané (ed.), Dictionarization of Catalan Neologisms, Berlín, Peter Lang Verlag, 2023, 428 p., ISBN: 9783631880456.
- Adolf Piquer & Adéla Kot'átková (ed.), «Character and Gender in Contemporary Catalan Literature», Berlín, Peter Lang Verlag, 2022, 222 p.(2024-06-25) Cuesta Esteve, TeresaBook review: Adolf Piquer & Adéla Kot'átková (ed.), Character and Gender in Contemporary Catalan Literature, Berlín, Peter Lang Verlag, 2022, 222 p., ISBN: 9783631880616.
- Jordi M. Antolí Martínez & Josep Martines (ed.), «Variació i canvi lingüístic», València, Tirant lo Blanch, 2023, 608 p.(2024-06-25) Gonzàlvez Blasco, MiquelRessenya sobre el llibre de Jordi M. Antolí Martínez & Josep Martines (ed.), Variació i canvi lingüístic, València, Tirant lo Blanch, 2023, 608 p., ISBN: 978-84-1183-003-4.
- Gonçal López-Pampló, «Primera lliçó sobre l’assaig», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Lleida, Càtedra Màrius Torres, 2023, 141 p. Ramon X. Rosselló, «Primera lliçó sobre el teatre», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Lleida, Càtedra Màrius Torres, 2023, 176 p.(2024-06-25) Hernàndez-i-Garcia, XavierRessenya sobre els llibres següents: Gonçal López-Pampló, Primera lliçó sobre l’assaig, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Lleida, Càtedra Màrius Torres, 2023, 141 p., ISBN: 978-84-9191-282-8. Ramon X. Rosselló, Primera lliçó sobre el teatre, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Lleida, Càtedra Màrius Torres, 2023, 176 p., ISBN: 978-84-9191-284-2.
- Maria Conca & Josep Guia, «La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània Occidental. El “Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs (1291-1294)” de Jafudà Bonsenyor», València, Publicacions de la Universitat de València, 2024, 565 p.(2024-06-25) Espinosa Polo, SergiRessenya sobre el llibre de Maria Conca & Josep Guia, La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània Occidental. El Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs (1291-1294) de Jafudà Bonsenyor, València, Publicacions de la Universitat de València, 2024, 565 p., ISBN: 978-84-1118-287-4.
- Josep Vicent Garcia Sebastià, «Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. XVI-XX)», València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, Biblioteca Sanchis Guarner, 222 p.(2024-06-25) Nogué-Serrano, NeusRessenya sobre el llibre de Josep Vicent Garcia Sebastià, Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. xvi-xx), València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, Biblioteca Sanchis Guarner, 222 p., ISBN 978-94-9191-155-9.
- August Bover i Font (ed.), «Espill de la vida religiosa (Desitjós)», Barcelona, Barcino, 2023, 426 p.(2024-06-25) Ramis Barceló, RafaelReseña sobre el libro de August Bover i Font (ed.), Espill de la vida religiosa (Desitjós), Barcelona, Barcino, 2023, 426 p., ISBN: 978-84-16726-06-6.
