Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2013. No. 55
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Subjecte a la memòria. Autobiografia, ficció i autoficció en la narrativa d'Ignasi Mora(2013) Cabanilles Sanchis, AntoniaEn aquest article s’analitza com la memòria dels espais primigenis que apareixen en l’obra literària d’Ignasi Mora intervenen decisivament en la modelació dels seus personatges. Són territoris documentats que l’escriptor pretén convertir en literaris, alhora que juga amb les històries i els personatges, en una indissoluble relació entre realitat i ficció. Els llibres de Mora, tant els biogràfics com els narratius, resulten de dificultosa o gairebé impossible classificació, proses del jo al pol oposat d’un llenguatge referencialista o essencialista, on la infància clou un temps i un espai mítics. Seguint aquest fil, al final de l’article aventurem una hipòtesi: un temps i un espai clausurats mesuraran tots els altres temps i tots els altres espais en l’obra de Mora.
- Isabel Andrés Lorente en la poesia de Vicent Andrés Estellés durant 1956 i 1957(2013) Carbó Aguilar, FerranAquest article fa un seguiment del tractament literari de la mort de la primera filla del poeta Vicent Andrés Estellés en la producció escrita durant el primer any des de la mort, és a dir, des de la primavera de 1956 fins a la de 1957. Aquest període abraça textos d’algunes obres significatives com, entre d’altres, «Primera soledad», «La nit», «Llibre d’exilis» o el tercer poema de «Coral romput». La ficcionalització literària d’aquesta vivència biogràfica condiciona i determina no sols la vida de l’autor sinó també la producció poètica del període.
- Els creadors de ficcions damunt l'escena:: del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica(2013) Rosselló, Ramón X.Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant.
- Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas,: en el context de la literatura autobiogràfica contemporània(2013) Esteve Martínez, Anna RaquelEn aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar «Matèria de Bretanya» dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de «Matèria de Bretanya» amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb «Matèria de Bretanya» i arriba fins a l’actualitat.
- Autor, realitat i ficció en la narrativa de Jordi Sarsanedas(2013) Gregori Soldevila, CarmeL’article analitza el tractament de la figura de l’autor real en els reculls de narracions de Jordi Sarsanedas. En el primer, «Mites», el prefaci auctorial ha estat interpretat en clau autobiogràfica, a pesar de l’absència de marques explícites, de la ficcionalització amb què s’hi elaboren alguns dels elements i de l’enunciació a càrrec d’un jo que es projecta fantasmagòricament en els narradors autodiegètics de les narracions de ficció. En el darrer, «Una discreta venjança», l’estatus del prefaci auctorial és ambigu perquè es confon amb la metaficcionalitat dominant en el recull, sobretot a causa de l’ús de la metalepsi de l’autor. També s’hi analitza el tractament de la figura de l’autor ficcional en la novel·la «El Martell».
- La representació del col.loquial mediatitzat.: Aproximació a un model de quatre constituents(2013) Paloma i Sanllehí, DavidL’article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d’una dotzena desèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d’humor i no d’humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d’estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d’estil. L’article se centra en el lèxic que s’utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d’aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model.
- (Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca(2013) Pons-Moll, ClàudiaEn el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d’una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d’aquesta manera: (a) tal com ja s’ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d’aquestes vocals d’assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l’estatus privilegiat de la síl·laba situada a l’esquerra o a l’inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional.
- Notícia d'unes Exclamacions sobre la Passió de Crist (BC, ms. 473): i la seva relació amba l'Arbor d'Ubertí de Casale(2013) Cabré, Lluís; Ferrer Ripollés, MontserratEn aquest treball es publiquen unes inèdites «Exclamacions sobre la Passió de Crist» procedents del manuscrit 473 de la Biblioteca de Catalunya, probablement confegit a Sant Jeroni de la Murtra a finals del segle xv. Les Exclamacions es relacionen literalment amb un text català ja conegut, inclòs a la «Vita Christi» d’Eiximenis i al manuscrit 451 de la Biblioteca de Catalunya, i al seu torn inspirat en l’«Arbor vitae crucifixae Jesu» d’Ubertí de Casale i en les «Meditationes vitae Christi». Sembla que les «Exclamacions» són en substància una amplificació retòrica d’aquest text català, que transmetia ja un esquema de contemplació basat en les parts del cos de Crist en braços de la Verge. Les «Exclamacions», en canvi, aprofiten aquest esquema al llarg de la Passió, hi afegeixen altres motius i una llarga secció sobre les set paraules de Crist a la creu.
- Èpica llatina per a Jaume I:: el poema Triumphus Valentinus del novator valencià Josep Ignasi Barberà(2013) Biosca i Bas, AntoniEl poema «Triumphus Valentinus» del valencià Josep Ignasi Barberà, obra encara inèdita i poc coneguda, està format per més de cinc mil hexàmetres llatins que narren la presa de Valencia per part del rei Jaume I. Es tracta d’un poema de principi del segle XVIII, amb característiques pròpies del gust neoclàssic i preil·lustrat, on coincideixen l’interès per la història valenciana, la tradició clàssica grecoromana i el reflex del canvi dinàstic a la corona hispànica. El model estètic seguit per l’autor és clarament l’«Eneida» de Virgili, tant per forma com per contingut. Malgrat l’interès mostrat per autors coetanis com Gregori Maians, l’obra ha passat pràcticament desapercebuda.
