SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2014. No. 04
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
Now showing 1 - 20 of 23
- Estudi dels exempla als Avisos de sant Antoni Maria Claret(2014) Sanchis Mollà, HèctorLa literatura religiosa del segle XIX ha estat poc tractada pels estudiosos literaris. En el present treball, analitzarem un dels recursos per excel·lència d'aquesta literatura, és a dir, l'exemplum. En concret, esbrinarem la font dels exempla utilitzats per sant Antoni Maria Claret a les obres: Avisos saludables a las donsellas (1850), Avisos molt útils á las viudas (1848), Avisos molt útils als pares de familia (1845) i Avisos saludables als noys (1851). A més, indicarem si els exempla han estat utilitzats per altres autors contemporanis al nostre.
- Ressenya a Elena Sánchez Almela, Festes i tradicions públiques a Castelló de la Plana als segles XIV i XV. Documents per al seu estudi, Castelló, Ajuntament de Castelló, 2013(2014) Estrela Garcia, Josep EnricResenya a elena Sánchez Almela, Festes i tradicions públiques a Castelló de la Plana als segles XIV i XV. Documents per al seu estudi. Col·lecció N-32, núm. 3, Ajuntament de Castelló, Castelló. 2013, 375 pàgines, ISBN: 978-84-96983-99-1
- Censura y expurgo en los incunables de la Biblitoteca Histórica de la Universidad de Valencia(2014) Barberá Matías, BárbaraLa Inquisición Española instauró en el s.XVI un modelo sistemático de censura que se mantuvo en vigor hasta su desaparición, buscando imponer una ideología dominante en función de sus propios intereses. La Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia conserva un total de ocho incunables que fueron sometidos a expurgo por diversos motivos y en distintas épocas. Este conjunto de obras supone una buena muestra de la actividad censora llevada a cabo por la Inquisición, que contribuyó a crear una memoria negativa, perjudicando tanto a autores e impresores como a los propios lectores. The Spanish Inquisition established a systematic pattern of censorship in the sixteenth century, it maintained in force until its demise seeking to impose a dominant ideology in terms of its own interests. The Historical Library of the University of Valencia keeps eight incunabula which were expurgated for various reasons and at different times. These books are a good example of the censorship activity carried out by the Inquisition, which helped to create a negative memory, harming authors, printers and readers themselves.
- La font de Llíria: Edició del primer milacre vicentí publicat (1822)(2014) Fuertes Zapata, Joan VicentEl present treball estudia el primer milacre vicentí de què es té constància que va ser imprés: La font de Llíria. Editat anònim a València, el 1822, per primera vegada, és una mostra del teatre popular i de carrer del segle XIX i, a més de ser reeditat en diferents ocasions, arribà a inspirar altres autors posteriors.
- Dant i el Renaixement català(2014) Llorenç i Blat, JosepRESUM Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove a la cort de Nàpols, al servei del rei Ferran i. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes[sic], incloent-hi tres parts. La primera, «Conclusions», és un sumari destinat a mostrar «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, «Meditació», és una reflexió a fi d’il·luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, «Letras», és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». ABSTRACT Lord Ferrer (Vidreres,~1445 – Blanes,1529), royal and aristocratic attorney, cosmographer, jewelrer, lapidary, merchant and writer, after all, an honorable Catalan citizen, left early age, at the court of Naples at King Ferdinand’s i service. After this eventful Italian journey he went back to Blanes at the Viscount of Cabrera and Bas’ service, until he died in the same town in 1529. One of his servants, seventeen years later, published some of the documents which were found scattered in Ferrer’s House, Catholic sentences from the divine poet Dante Florentine, compiled by most respectable lord Jaume Ferrer de Blanes [sic], including three parts. The first one, «Conclusions», is a summary intended to show "Among all the things needed by a man to achieve his goal and his eternal beattitude, they are mainly three", the second one, «Meditation», is a reflection in order to illuminate the mysteries of the passion and death of Jesus Christ at "the holy loch of Calvary", and the third one, «Letters», which is a set of twelve documents, letters and other texts, "made to lord Jaume Ferrer, answers and rules ordered by him in Cosmography and Seacraft”.
- La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull(2014) Fernàndez Clot, Anna; Tous, FrancescEn aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen. En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s’ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d’Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d’un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d’Aragó.
- Ressenya a Antoni López Quiles i Abel Puig Gisbert, Ensenyar, commoure i adelitar. Notes de propedèutica per a rellegir Corella. València, Perifèric Edicions, 2014 [Ressenya](2014) Coronel Ramos, Marco AntonioRessenya a Antoni López Quiles i Abel Puig Gisbert, Ensenyar, commoure i adelitar. Notes de propedèutica per a rellegir Corella. València, Perifèric Edicions, 2014, 318 pp, ISBN. 978-84-92435-64-7
- Vicenç Beltran & Gemma Avenoza & Lourdes Soriano, Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears(2014) Mompó Navarro, JacobRessenya a Beltran, Vicenç, Avenoza, Gemma i Soriano, Lourdes (2013), BITECA: Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears. València-Barcelona, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Universitat de València i Universitat de Barcelona, 2013, 428 pp. ISBN: 978-84-370-9038-2
- David Rosenthal’s Tirant lo Blanc turns 30(2014) Reinhart, JanThe groundbreaking English language translation of Tirant lo Blanc by New York poet and academic David Rosenthal remains dominant three decades after its initial, and celebrated, release. Rosenthal’s controversially fluid and concise rendering of the Valencian classic survived a serious challenge 20 years ago by a more literal version from a well-meaning amateur translator and journeyman academic backed by a leading U.S.-based Catalan scholar. The article reviews the controversy and compares the two versions, adding comments from some of the key critics
- Noves aportacions a l’estudi de Ramom Llull(2014) Rubio Albarracín, Josep EnricEl monogràfic que hem coordinat per a aquest número de Scripta conté uns estudis centrats en aspectes molt concrets i, en ocasions, poc tractats de l'obra de Ramon Llull. Atesa la multiplicitat i la varietat temàtica d'aquesta obra, i també dels recursos que hi posa en joc l'autor, el camp que s'obre davant l'estudiós tendeix a ampliar-se, a estendre's cap a nous horitzons encara inexplorats. A més, els temes ja coneguts i tractats poden aparéixer sota una llum nova que obliga a replantejar-se qüestions que semblaven resoltes.
- Ressenya a Oscar I. Aparicio Ahedo, Santa Teresa de Jesús, compatrona de España, Burgos, Monte Carmelo, 2013(2014) Toldrà, MariaRessenya a Aparicio Ahedo, Óscar Ignacio, O.C.D., Santa Teresa de Jesús compatrona de España, Burgos, Monte Carmelo, 2013, 234 pp. Il. ISBN: 978-84-8353-593-6
- Ressenya a Vicent Baydal, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, PUV, 2013(2014) Aparisi Romero, FredericResenya a Vicent Baydal, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, PUV, 2013.
- L’interés de Gaspar Escolano per la llengua i la literatura medievals i per Ramon Llull, a la Década primera de la historia de Valencia (1610)(2014) Romà Herèdia, LauraEl present treball fa una aproximació a una obra clàssica de la historiografia valenciana al segle xvii, la Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), de Gaspar Escolano, per tal de fixar-nos en l’interès d’aquest cronista en alguns dels autors medievals catalans. En especial, en Jaume i –en tant que fundador del Regne de València–, però també en Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Jaume Roig i, en especial, Ramon Llull, al qual dedica diversos capítols.
- Literatura y sociedad. Algunos ejemplos de la presencia de Jaime I en la Región de Murcia, a través de diversos contextos escritos. Siglos XIX y XX(2014) Doménech Villa, RamónCada lugar se caracteriza por tener su héroe particular. Sería muy difícil encontrar dos héroes compartidos en diferentes espacios físicos, mucho más si estos se encuentran limitando entre sí. En la actualidad podría ser comparable a las rivalidades existentes en ciertas competiciones deportivas, incluso podríamos plantearnos la existencia de ciertos paralelismos entre estos y aquellas situaciones bélicas producidas en siglos anteriores. La Región de Murcia, Andalucía y el País Valencià, compitieron en un particular duelo de protagonismo monárquico, con claros parentescos familiares, durante el siglo XIII. Ante el predominio de uno u otro monarca, y sin contar con su protagonismo destacado podríamos hacernos multitud de preguntas: ¿Desaparecieron todas las referencias al rey Jaime I, dentro del marco de la sociedad murciana, una vez pasados los siglos con otro rey como protagonista? ¿Sería posible encontrar referencias a él, en contextos relacionados sociales de la Región de Murcia? ¿Jugó la literatura de la época algún papel en este sentido? ¿El ciudadano de la Región podía crear un contexto no formal de aprendizaje histórico?
- What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?(2014) Hughes, Robert DesmondThe proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse»—rather than by a professional theologian—concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers have been unable to call forth any response from God. The efficacy of such prayers is thus brought into question, as is the readiness of God’s mercy and grace. By contextualising such matters within medieval currents of Neoplatonism, particularly the doctrine of causality, I argue that Llull presents a causally conceived theorisation of the hypostatic union. I identify Biblical and medieval precedents for and contrasts with Llull’s position on prayer and relate this latter to the sometimes fluid notions of orthodoxy as regards Christological matters among medieval writers, pausing to focus in particular on Llull’s use of the soul-body analogy for the union of natures in Christ. I examine the apparent contradiction present in Llull’s construal of the efficacy of Christ’s prayer—in this context, implicitly conceived as a prayer of petition—and attempt to resolve this contradiction in a way which indicates clearly Ramon Llull’s relation to orthodoxy at least during the period 1274-89.
- Ressenya a Mariano González Baldoví, La Capella de les Febres de Xàtiva. Monumentum domus Borgiae, València, Institució Alfons el Magnànim, 2014(2014) Roig Matoses, Joan EmiliRESSENYA A MARIANO GONZÁLEZ BALDOVÍ, LA CAPELLA DE LES FEBRES DE XÀTIVA. MONUMENTUM DOMUS BORGIAE,VALÈNCIA, INSTITUCIÓ ALFONS EL MAGNÀNIM, 2014, 218 PP, ISBN: 978-84-7822-660-3
- Mans mnemòniques en l’Ars demonstrativa de Ramon Llull(2014) Serra Zamora, AnnaAquest article recupera el concepte d’art de la memòria aplicat a les obres de Ramon Llull a partir de la presentació i el comentari de figures de mans amb finalitats mnemotècniques, especulatives i predicadores, que es troben en els manuscrits lul·lians de l’Ars demonstrativa –escrita el 1283– datats entre el segle XIII i el XVI. En els manuscrits de Venècia (Bibl. Marciana, Lat. VI. 200), de Bèrgam (MA 365) i de San Candido (B. della Collegiata, VIII C.8), la mà està vinculada a la figura S de l’Ars demonstrativa. En el ms &.IV.6 de l’Escorial, en canvi, la mà representa la figura A. El precedent més rellevant d’aquesta iconografia manual és la mà guidoniana, en l’àmbit musical, juntament amb figures de mans emprades per al càlcul del calendari o per a la meditació.
- Ressenya a Ovidio Cuella Esteban & Juan B. Simó Castillo, Bulario de Benedicto XIII (1394-1423). VI. Diócesis de Tortosa. Maestrazgo de Santa María de Montesa. Testamento de Benedicto XIII, Peníscola, Associació Amics del Papa Luna, 2013(2014) Server Server, Blai JosepRessenya a Ovidio Cuella Esteban i Juan B. Simó Castillo, Bulario de Benedicto XIII (1394-1423). VI. Diócesis de Tortosa.Maestrazgo de Santa María de Montesa. Testamento de Benedicto XIII, Peníscola, Associació ‘Amics del Papa Luna’, 2013, 680 pp. ISBN 978-84-616-7651-4.
- Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa(2014) Pomer Monferrer, Juan JoséLa inclusió de cartes d'amor al Curial e Güelfa, així com a la novel·la cavalleresca catalana, és un element literari la funció del qual no només es limita a la comunicació entre els enamorats, sinó que també és capaç de dinamitzar la trama, provocar reaccions dramàtiques i configurar la psicologia dels personatges. Les cartes d'amor a la novel·la sorgeixen juntament amb el mateix gènere, l'últim de la Grècia antiga, i el Curial, consegüentment, també en presenta, directament influenciat per les obres dels principals novel·listes grecs.
- Ressenya a Joan Baptista Binimelis: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable. Catàleg de dones especialment sàvies, Palma, Lleonard Muntaner, 2014(2014) Mesquida Cantallops, Joan AntoniResenya a Alexandre Font Jaume & Gabriel Ensenyat Pujol & Àngela Martí Borràs & Mireia Mulet Mas, Josep Campillo Galmés (eds.) Joan Baptista Binimelis: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable. Catàleg de dones especialment sàvies, Palma, Lleonard Muntaner, Editor (col·lecció L’Arjau, 36), 2014, 349 p.


Log In
Language 