Log In 
Language Journal of Literary Education. 2024. No. 08
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Who am I really? Contemporary Narratives of Migration as an Inspiration for Self-discovery(2024) Zając, Justyna; Michułka, DorotaAbstract The aim of this article is to present the results of a study of children's reception of Sarah Crossan's novel The Weight of Water ([2012] 2019). The book shows the process of emotional and social maturation of a girl coming from a Polish family affected by the experience of migration. Letters written by primary school pupils to Kasia, the fictional protagonist, bravely struggling with family problems and peer bullying, were analysed. The cognitive science research we carried out on the reception of literature shows that Crossan's novel serves the self-discovery of the audience, but it also exposes the image of a transnational family, and shows the broader social context of considering the migratory cultural adaptation of a teenage girl. Thus, the case of Kasienka becomes an "element" of building the image of contemporary migrant identity. ResumenEl objetivo de este artículo es presentar los resultados de un estudio sobre la recepción de la novela The Weight of Water ([2012] 2019) de Sarah Crossan por parte de niños y niñas. El libro retrata el proceso de maduración emocional y social de una niña de una familia polaca afectada por la experiencia de la migración. Se analizaron cartas escritas por alumnos de primaria dirigidas a Kasia, la protagonista ficticia, que lucha valientemente contra problemas familiares y el acoso por parte de sus compañeros. La investigación en ciencias cognitivas sobre la recepción de la literatura que hemos realizado muestra que la novela de Crossan favorece el autodescubrimiento de los lectores, al tiempo que expone la imagen de una familia transnacional y reflexiona sobre el contexto social más amplio de la adaptación cultural migratoria de una adolescente. Así, el caso de Kasienka se convierte en un "elemento" en la construcción de la identidad migrante contemporánea. Resum L'objectiu d'aquest article és presentar els resultats d’un estudi sobre la recepció de la novel·la The Weight of Water ([2012] 2019) de Sarah Crossan per part dels infants. El llibre retrata el procés de maduració emocional i social d’una jove d’una família polonesa afectada per l’experiència de la migració. Es van analitzar cartes escrites per alumnes de primària adreçades a Kasia, la protagonista fictícia, que lluita amb valentia contra problemes familiars i assetjament per part dels seus companys. La investigació en ciències cognitives sobre la recepció de la literatura que hem realitzat mostra que la novel·la de Crossan afavoreix l’autodescobriment dels lectors, alhora que exposa la imatge d’una família transnacional i reflexiona sobre el context social més ampli d’adaptació cultural migratòria d’una adolescent. Així, el cas de Kasienka esdevé un "element" en la construcció de la identitat migrant contemporània.
- The Poetic Language of Emojis: A Methodology for Teaching Poetry(2024) Martinez, AlejandroAbstract This article explores the challenge of engaging students with poetry in a digital age, where traditional literary analysis often feels disconnected from students’ everyday communication practices. To address this, the study introduces an innovative methodology that integrates traditional poetic analysis with emoji-based interpretations, bridging the gap between poetry and digital communication. Focusing on Poemojis by Dante Tercero and a translation exercise of Gabriela Mistral’s poetry into emojis, students explore the polysemic nature of emojis and their ability to convey complex poetic imagery. This approach makes poetry more relatable and accessible while fostering a deeper understanding of core themes such as love, loss, and temporality. Through a reflective autoethnographic lens, this article also examines the effectiveness of this methodology in the classroom, offering a replicable model for educators. Ultimately, the study contributes to the revitalization of poetry education, showing how digital media can enrich literary analysis and engage contemporary students more effectively. ResumenEste artículo explora nuevas formas de acercar la poesía a los estudiantes en una era digital, donde el análisis literario tradicional puede parecer distante frente a sus prácticas cotidianas de comunicación. Para enfrentar este desafío, se propone una metodología innovadora que combina el análisis poético tradicional con interpretaciones basadas en emojis, estableciendo un puente entre la poesía y las comunicaciones digitales. A través de Poemojis de Dante Tercero y ejercicios de traducción de la poesía de Gabriela Mistral a emojis, los estudiantes exploran el carácter polisémico de estos símbolos y su capacidad para transmitir imágenes poéticas complejas. Este enfoque no solo hace la poesía más cercana y accesible, sino que también fomenta una comprensión más profunda de temas universales como el amor, la pérdida y el paso del tiempo. Desde una perspectiva autoetnográfica, el artículo evalúa la efectividad de esta metodología en el aula y ofrece un modelo replicable para otros educadores. En última instancia, esta propuesta busca revitalizar la enseñanza de la poesía, demostrando cómo los medios digitales pueden enriquecer el análisis literario y conectar de manera más efectiva con los estudiantes de hoy. ResumAquest article explora el repte de connectar els estudiants amb la poesia en una era digital, en la qual l’anàlisi literària tradicional sovint sembla desconnectada de les pràctiques comunicatives quotidianes dels estudiants. Per abordar aquesta qüestió, l’estudi presenta una metodologia innovadora que integra l’anàlisi poètica tradicional amb interpretacions basades en emojis, creant un pont entre la poesia i la comunicació digital. Centrant-se en els Poemojis de Dante Tercero i un exercici de traducció de la poesia de Gabriela Mistral a emojis, els estudiants exploren la naturalesa polisèmica dels emojis i la seua capacitat per transmetre imatges poètiques complexes. Aquest enfocament fa que la poesia siga més propera i accessible, alhora que fomenta una comprensió més profunda de temes essencials com l’amor, la pèrdua i la temporalitat. Des d’una perspectiva autoetnogràfica reflexiva, aquest article també analitza l’efectivitat d’aquesta metodologia a l’aula, oferint un model replicable per als docents. En última instància, l’estudi contribueix a la revitalització de l’ensenyament de la poesia, demostrant com els mitjans digitals poden enriquir l’anàlisi literària i involucrar els estudiants contemporanis de manera més efectiva.
- Jump Around or Sit Still and Read: Physical Activity and Reading in Primary School(2024) Arvola, Mattias; Martín Bylund, Anna; Stenliden, LinnéaAbstractPrevious research has shown positive impacts of physical activity interventions on academic achievement. To complement existing research, we aimed to study two grade 4 school classes, and without any interventions, examine the relationships between students’ physical activity during the school day, their reading comprehension, attitudes towards reading, and reading media preferences. A group of 50 students (grade 4, ages 10–11) were recruited using purposive sampling. The results showed a weak negative correlation between physical activity and reading comprehension. Furthermore, individuals with higher levels of physical activity demonstrated a more negative attitude towards reading. The study also unveiled a negative correlation between physical activity and enjoyment of silent reading of traditional books, while a positive correlation was observed between physical activity and enjoyment of reading on electronic screens. We conclude that reading requires disciplining your body and attention to focus on the text, and comprehension was lower for the physically more active students. Overall, however, the students enjoyed reading. ResumenEstudios anteriores han demostrado impactos positivos de la actividad física en el rendimiento académico. Para complementar estos estudios, el objetivo de esta investigación ha sido estudiar dos clases de cuarto de primaria y, sin ninguna intervención, examinar las relaciones entre la actividad física de los estudiantes durante el día escolar y su comprensión lectora, actitudes hacia la lectura y preferencias de medios de lectura. Se reclutó a un grupo de 50 estudiantes (cuarto grado, de 10 a 11 años) mediante muestreo intencional. Los resultados muestran una leve correlación negativa entre la actividad física y la comprensión lectora. Además, los estudiantes con el nivel más alto de actividad física demuestran una actitud más negativa hacia la lectura. El estudio también revela una correlación negativa entre la actividad física y el disfrute de la lectura silenciosa de libros convencionales, mientras que se observa una correlación positiva entre la actividad física y el disfrute de la lectura en pantallas electrónicas. Concluimos que la lectura requiere disciplinar el cuerpo y la atención para centrarse en el texto. La comprensión lectora es menor para los estudiantes físicamente más activos. Sin embargo, en general, los estudiantes expresan que disfrutan leyendo. Resum Estudis anteriors han demostrat impactes positius de l’activitat física en el rendiment acadèmic. Per complementar aquests estudis, l’objectiu d’aquesta investigació ha estat estudiar dues classes de quart de primària i, sense cap intervenció, examinar les relacions entre l'activitat física dels estudiants durant el dia escolar i la seua comprensió lectora, actituds cap a la lectura i preferències de mitjans de lectura. Es varen reclutar un grup de 50 estudiants (quart grau, de 10 a 11 anys) mitjançant mostreig intencional. Els resultats mostren una lleugera correlació negativa entre l'activitat física i la comprensió lectora. A més, els estudiants amb el nivell més alt d'activitat física demostren una actitud més negativa envers a la lectura. L’estudi també revela una correlació negativa entre l’activitat física i el gaudi de la lectura silenciosa de llibres convencionals, mentre que s’observa una correlació positiva entre l’activitat física i el gaudi de la lectura en pantalles electròniques. Concloem que la lectura requereix disciplinar el cos i l’atenció per centrar-se en el text. La comprensió lectora es menor pels estudiants físicament més actius. Tot i això, en general, els estudiants expressen que gaudeixen llegint.
- Exploring the Value of Picturebooks: Enhancing Literacy Development and Content Exploration through a Three-Lens Approach(2024) Allen, Jennifer K.; Griffin, Robert A.; Scullin, Bethany L.; Harmon, HayleyAbstract This article presents an innovative three-lens approach to utilizing picturebooks, emphasizing their role beyond early learning tools to dynamic resources for a comprehensive education. This approach, comprising content-area, readerly, and writerly lenses, allows educators to fully leverage picturebooks to enhance content exploration, develop reading skills, and foster writing proficiency across various age groups and disciplines. Drawing on various scholarly perspectives and practical classroom applications, including using Ada’s Violin as an example, the authors illustrate how picturebooks can deepen students’ understanding of complex subjects, bolster foundational reading skills, and inspire creative writing. The article also provides guidance on selecting high-quality picturebooks that align with curriculum standards and resonate culturally and emotionally with students. Educators can create a more engaging, inclusive, and effective learning environment by tapping into the educational wealth of picturebooks and integrating these lenses. Resumen Este artículo presenta un innovador enfoque de tres perspectivas para el uso de los álbumes ilustrados, destacando su papel más allá de ser herramientas de aprendizaje temprano para convertirse en recursos dinámicos para una educación integral. Este enfoque, que incluye las perspectivas de contenido, lectora y escritora, permite a las personas educadoras aprovechar plenamente los álbumes ilustrados para potenciar la exploración de contenidos, desarrollar habilidades de lectura y fomentar la competencia en escritura a través de diferentes grupos de edad y disciplinas. Basándose en diversas perspectivas académicas y aplicaciones prácticas en el aula, incluido el uso de El violín de Ada como ejemplo, los autores ilustran cómo los álbumes ilustrados pueden profundizar la comprensión de temas complejos, reforzar las habilidades fundamentales de lectura e inspirar la escritura creativa. El artículo también ofrece orientación para seleccionar álbumes ilustrados de calidad que se alineen con los estándares curriculares y conecten cultural y emocionalmente con los estudiantes. Al aprovechar la riqueza educativa de los álbumes ilustrados e integrar estas perspectivas, los educadores pueden crear un entorno de aprendizaje más atractivo, inclusivo y efectivo.. Resum Aquest article presenta un innovador enfocament des d’un triple acostament a l’ús dels àlbums il·lustrats, destacant el seu paper més enllà de ser eines d’aprenentatge primerenc per convertir-se en recursos dinàmics per a una educació integral. Aquest enfocament, que inclou les perspectives de contingut, lectora i escriptora, permet a les persones educadores aprofitar plenament els àlbums il·lustrats per potenciar l’exploració de continguts, desenvolupar habilitats de lectura i fomentar la competència en escriptura a través de diferents grups d’edat i disciplines. Basant-se en diverses perspectives acadèmiques i aplicacions pràctiques a l’aula, incloent-hi l’ús de El violí d’Ada (Ada’s violin) com a exemple, els autors il·lustren com els àlbums il·lustrats poden aprofundir en la comprensió d’assumptes complexos, reforçar les habilitats fonamentals de lectura i inspirar l’escriptura creativa. L’article també ofereix orientació per seleccionar àlbums il·lustrats de qualitat que s’alineen amb els estàndards curriculars i que connecten culturalment i emocionalment amb els estudiants. Mitjançant l’aprofitament de la riquesa educativa dels àlbums il·lustrats i la integració d’aquestes perspectives, els educadors poden crear un entorn d’aprenentatge més atractiu, inclusiu i efectiu.
- The Literary Canon in Creative Writing through the perspective of the Critical Model(2024) Chloptsioudis, DimosAbstractThe paper aims to investigate the relationship between creative writing and the literary canon. The main question is whether the Western canon can be a source of knowledge and an occasion for experimentation. It is vital today that Creative Writing emerges as a public discourse that intervenes in the public sphere on severe political and social issues concerning contemporary societies. It is also important to turn his gaze to the work itself, its poetics, and its ideology. Its new role presupposes workshop poetics, which will collide with the established discourse of mass literature and reshape the ways of assimilating the cultural values of the past (knowledge) and the present (experience and reflection). In the paper, we propose a new inclusive pedagogic model of creative writing, which not only systematizes older models and links criticism, criticism on canonical works, genre theory, and creative writing to lead to experimental projects but also invites diverse perspectives and voices offering a promising future for the field. ResumenEste artículo tiene como objetivo investigar la relación entre la escritura creativa y el canon literario. La cuestión principal es si el canon occidental puede ser una fuente de conocimiento y una oportunidad para la experimentación. Hoy en día, es fundamental que la escritura creativa emerja como un discurso público que intervenga en la esfera pública sobre cuestiones políticas y sociales graves que afectan a las sociedades contemporáneas. También es importante dirigir la mirada hacia la obra en sí, su poética y su ideología. Su nuevo papel presupone una poética de taller que entrará en conflicto con el discurso establecido de la literatura de masas y redefinirá las formas de asimilar los valores culturales del pasado (conocimiento) y del presente (experiencia y reflexión). En este artículo, proponemos un nuevo modelo pedagógico inclusivo de escritura creativa que no solo sistematiza modelos anteriores y vincula crítica, crítica de obras canónicas, teoría de géneros y escritura creativa para dar lugar a proyectos experimentales, sino que también invita a perspectivas y voces diversas, ofreciendo un futuro prometedor para el campo. ResumAquest article té com a objectiu investigar la relació entre l'escriptura creativa i el cànon literari. La qüestió principal és si el cànon occidental pot ser una font de coneixement i una oportunitat per a l’experimentació. És fonamental avui dia que l’escriptura creativa emergisca com un discurs públic que intervinga en l’esfera pública sobre qüestions polítiques i socials greus que afecten les societats contemporànies. També és important dirigir la mirada cap a l’obra mateixa, la seua poètica i la seua ideologia. El seu nou paper pressuposa una poètica de taller que entrarà en conflicte amb el discurs establert de la literatura de masses i redefinirà les formes d’assimilar els valors culturals del passat (coneixement) i del present (experiència i reflexió). En aquest article, proposem un nou model pedagògic inclusiu d’escriptura creativa que no sols sistematitza models anteriors i vincula crítica, crítica sobre obres canòniques, teoria de gèneres i escriptura creativa per donar lloc a projectes experimentals, sinó que també convida perspectives i veus diverses, oferint un futur prometedor per al camp.
- Towards a Post-anthropocentric Pedagogy: Children’s Reading of Oliver Jeffers’s This Moose Belongs to Me(2024) Cheung, SingAbstractAnthropocentrism, the idea that humans are intrinsically superior to nonhumans, pervades children’s literature. While the last decade has seen an emergence of desk-based research on the intersections of children’s fiction and posthumanism, empirical research on the pedagogical potential of children’s books to destabilise anthropocentrism is relatively rare. In a similar vein, the field of critical pedagogy has paid relatively less attention to the oppression of the more-than-human. To address these research gaps, this paper examines the responses of two British child readers to Oliver Jeffers’s picturebook This Moose Belongs to Me (2012) through the lenses of reader-response theory, posthumanism, cognitive psychology, and children’s literature studies. This case study follows the methodological approach proposed by Evelyn Arizpe and Morag Styles (2003); while the researcher asked open-ended questions as to the visual and textual elements of the book, both readers demonstrated their readings of the human-animal interactions with a focus on the notion of pet ownership. Before reading the picturebook, the child readers demonstrated a mindset wherein the sentient quality of animals does not exist. However, children’s fiction’s ability to destabilise human-animal hierarchy is demonstrated through the readers’ critique of the protagonist’s self-proclaimed superiority over the moose, as well as their growing recognition of the animal’s subjectivity. This study, therefore, serves as a test case for how children’s fiction can be used in a critical pedagogy to encourage rethinking the human-pet relationship and fostering a less anthropocentric worldview. Resumen El antropocentrismo, o la idea de que los humanos son intrínsecamente superiores a cualquier criatura no-humana, es una visión que predomina en la literatura infantil. Aunque en la última década se ha visto el aumento de la investigación teórica sobre la intersección de la ficción infantil y el posthumanismo, la investigación empírica sobre el potencial pedagógico que tienen los libros infantiles para desestabilizar el antropocentrismo es relativamente escasa. Asimismo, en el campo de la pedagogía crítica, relativamente, se ha prestado menos atención a la opresión ejercida sobre seres que trascienden lo humano. Para abordar estas lagunas investigativas, este artículo examinará la lectura del libro álbum Este alce es mío de Oliver Jeffers usando la teoría de la recepción, el posthumanismo, la psicología cognitiva y los estudios de Literatura Infantil. Este análisis comparativo de casos sigue la metodología propuesta por Evelyn Arizpe y Morag Styles (2003). En él, el investigador adulto hizo preguntas abiertas sobre los elementos visuales y textuales del libro y dos niños lectores evidenciaron lecturas sobre interacciones entre animales y humanos con un foco en la noción de tenencia de mascotas. Antes de leer el libro álbum, los niños lectores evidenciaron una mentalidad en la que la noción de animales como seres sintientes o pensantes no existe. Sin embargo, la habilidad de la ficción infantil para desestabilizar las jerarquías humano-animales se logra manifestar a través de la crítica que terminan haciendo los lectores sobre la superioridad autoproclamada del protagonista sobre el alce, así como el aumento de su reconocimiento de la subjetividad del personaje animal. Este estudio por lo tanto es de utilidad como un caso de prueba para una pedagogía crítica que abarca como la ficción infantil puede ser usada para invitar a repensar la relación mascota-humano y desarrollar una visión de mundo menos antropocéntrica. Resum L’antropocentrisme, la idea que els humans són intrínsecament superiors als no-humans, impregna la literatura infantil. Encara que en l’última dècada ha sorgit una investigació teòrica sobre les interseccions entre la ficció infantil i el posthumanisme, la recerca empírica sobre el potencial pedagògic dels llibres infantils per a desestabilitzar l’antropocentrisme és relativament rara. En una línia semblant, el camp de la pedagogia crítica ha prestat relativament poca atenció a l’opressió dels éssers més-enllà-del-humà. Per a abordar aquestes llacunes en la recerca, aquest article examina les respostes de dos lectors infantils britànics al llibre il·lustrat d'Oliver Jeffers L’ant és meu (This Moose Belongs to Me, 2012) a través de les perspectives de la teoria de la recepció, el posthumanisme, la psicologia cognitiva i els estudis de literatura infantil. Aquest estudi de cas segueix l’enfocament metodològic proposat per Evelyn Arizpe i Morag Styles (2003); mentre que l’investigador va fer preguntes obertes sobre els elements visuals i textuals del llibre, ambdós lectors van demostrar les seues interpretacions de les interaccions entre humans i animals amb un èmfasi en la noció de la possessió d’animals de companyia. Abans de llegir el llibre il·lustrat, els lectors infantils manifestaven una mentalitat en què no existia la qualitat de sentir dels animals. No obstant això, la capacitat de la ficció infantil per a desestabilitzar la jerarquia entre humans i animals es manifesta a través de la crítica dels lectors a la superioritat autoproclamada del protagonista sobre l’ant, així com en el seu reconeixement creixent de la subjectivitat de l’animal. Aquest estudi, per tant, serveix com a cas de prova de com la ficció infantil pot utilitzar-se en una pedagogia crítica per a fomentar una revisió de la relació humà-animal de companyia i promoure una visió del món menys antropocèntrica.
- Reading the World: Challenging Cultural Insideness in Swedish Upper Secondary Literature Education(2024) Bradling, Björn; Lindberg, YlvaAbstract This study sets out to challenge politically motivated reinforced insideness of Swedish upper secondary L1 literature education. It does so by highlighting transformative aims presented in the curriculum and introducing transnational literature to L1 students. Theoretically, categories of insideness (Relph, 2016) and the pedagogical idea of transformative learning (Mezirow, 1994; 2003; 2006) are used to analyse the material, which consists of 28 student reflections on transformative phrasing used in the curriculum and on two transnational short stories. Methodologically the study is based on participatory research which is concretised through a focus group interview with school librarians. The interview was part of preparing for the intervention in the students’ L1 classroom. The material was thematically analysed (Braun & Clarke, 2006; Braun, Clarke & Hayfield, 2019) using the categories of vicarious, empathetic, and existential insideness (Relph, 2016).The results show how students’ insideness is revealed and challenged by the use of transnational literature. Literature which challenge the students’ expectations and frames of reference can add to a more multiperspectivist understanding of the world. However, for this transformation to occur it is necessary for the reader to recognize aspects of oneself in the literary work. Moreover, scaffolding teaching practices, including subject-specific language such as the conceptual apparatus of cultural insideness, are crucial to support transnational reading as a transformative learning practice. L1 literature education can become a window to the world, but only if it includes aspects of recognition. To know a there you have to know a here and vice versa. Resumen Este estudio se propone cuestionar el sentido de pertenencia cultural (insideness) reforzado políticamente en la enseñanza de la literatura de L1 (lengua materna) en la educación secundaria superior sueca. Lo hace destacando los objetivos transformadores presentados en el currículo e introduciendo literatura transnacional a los estudiantes de L1. Teóricamente, se utilizan las categorías de sentido de pertenencia cultural (Relph, 2016) y la idea pedagógica del aprendizaje transformador (Mezirow, 1994; 2003; 2006) para analizar el material, que consiste en 28 reflexiones de los estudiantes sobre el lenguaje transformador utilizado en el currículo y sobre dos relatos cortos transnacionales. Metodológicamente, el estudio se basa en la investigación participativa, que se concretiza a través de una entrevista en grupo focal con bibliotecarios escolares. La entrevista fue parte de la preparación para la intervención en el aula de L1 de los estudiantes. El material fue analizado temáticamente (Braun & Clarke, 2006; 2019) utilizando las categorías de sentido de pertenencia vicario, empático y existencial (Relph, 2016). Los resultados muestran cómo el sentido de pertenencia cultural de los estudiantes se revela y se desafía mediante el uso de literatura transnacional. La literatura que desafía las expectativas y marcos de referencia de los estudiantes puede contribuir a una comprensión multiperspectivista del mundo. Sin embargo, para que ocurra esta transformación es necesario que el lector reconozca aspectos de sí mismo en la obra literaria. Además, las prácticas docentes que incluyen un andamiaje pedagógico, como el uso de lenguaje específico del tema, como el aparato conceptual del sentido de pertenencia, cultural son cruciales para apoyar la lectura transnacional como práctica de aprendizaje transformador. La enseñanza de la literatura de L1 puede convertirse en una ventana al mundo, pero solo si incluye aspectos de reconocimiento. Para conocer un "allí", hay que conocer un "aquí" y viceversa. Resum Aquest estudi pretén desafiar el reforç del sentit de pertinença (insideness) cultural motivat políticament en l’educació literària de l'assignatura L1 en el batxillerat suec. Ho fa destacant els objectius transformadors presentats en el currículum i introduint literatura transnacional als estudiants de L1. Teòricament, s'utilitzen les categories sentit de pertinença (Relph, 2016) i la idea pedagògica de l'aprenentatge transformador (Mezirow, 1994; 2003; 2006) per analitzar el material, que consisteix en 28 reflexions d'estudiants sobre el llenguatge transformador utilitzat en el currículum i en dos relats curts transnacionals. Metodològicament, l'estudi es basa en la investigació participativa, concretada en una entrevista amb un grup de discussió format per bibliotecaris escolars. L'entrevista va ser part de la preparació per a la intervenció a l'aula de L1 dels estudiants. El material va ser analitzat temàticament (Braun & Clarke, 2006; 2019) utilitzant les categories de sentit de pertinença vicari, empàtic i existencial (Relph, 2016).Els resultats mostren com es revela i es qüestiona sentit de pertinença dels estudiants a través de l'ús de la literatura transnacional. La literatura que desafia les expectatives i marcs de referència dels estudiants pot contribuir a una comprensió més multiperspectivista del món. No obstant això, perquè es produïsca aquesta transformació és necessari que el lector reconega aspectes d'ell mateix en l'obra literària. A més, les pràctiques d'ensenyament amb suport, incloent-hi el llenguatge específic de la matèria, com ara l'aparell conceptual del sentit de pertinença cultural, són crucials per a recolzar la lectura transnacional com a pràctica d'aprenentatge transformador. L'educació literària de L1 pot convertir-se en una finestra al món, però només si inclou aspectes de reconeixement. Per a conéixer un “allí” cal conéixer un “ací” i viceversa.
- Poetic manifestations of tragedy in the collection "Eleven Planets" by Maḥmoud Darwīsh(2024) Krine, Nawal; Kenioua, Mouloud; Tobchi, MostaphaAbstractPoetry and tragedy have frequently been seen as having different goals; poetry seeks to praise and embody beauty, whilst tragedy tends to focus more on sorrow and suffering. Nevertheless, human sorrow, love, and battle serve to restore this bond between love and battle. The human/poet who experiences the specifics of their plight in order to transform them into poetry approaches their relationship with the tragedies that shatter throughout the poem in a vivid and distinctive way. Poets differentiate between pieces of poetry, as each one carries its own tragic aspects that are either harmonic or in contradiction. As such, we shall endeavor to investigate the poetic expressions of tragedy found in Mahmoud Darwish's Eleven Planets collection by means of the spatial dimension, culminating in the poetic music. We conclude that the poet employs modern poetic devices to portray the elements of tragedy in a way that was poetic and slightly melancholic, all while fitting into the symphony of human suffering. In this collection, tragedy is an explosive cultural rhythm that leaves behind melodies of sorrow and grief. These melodies are reflected in various textual forms, beginning with the title, continuing through the spatial dimension and concluding with the poetic music. ResumenLa poesía y la tragedia han sido frecuentemente vistas como disciplinas con objetivos diferentes: la poesía busca alabar y encarnar la belleza, mientras que la tragedia tiende a centrarse más en la tristeza y el sufrimiento. No obstante, el dolor humano, el amor y la lucha sirven para restablecer este vínculo entre amor y lucha. El humano/poeta que experimenta las especificidades de su condición para transformarlas en poesía se acerca a su relación con las tragedias que se despliegan a lo largo del poema de una manera vívida y singular. Los poetas diferencian entre piezas de poesía, ya que cada una lleva sus propios aspectos trágicos, que pueden ser armónicos o contradictorios. Así, intentaremos investigar las expresiones poéticas de la tragedia presentes en la colección Once planetas de Mahmud Darwish mediante la dimensión espacial, culminando en la música poética. Concluimos que el poeta emplea recursos poéticos modernos para representar los elementos de la tragedia de una manera poética y ligeramente melancólica, todo ello encajando en la sinfonía del sufrimiento humano. En esta colección, la tragedia se presenta como un ritmo cultural explosivo que deja tras de sí melodías de tristeza y dolor. Estas melodías se reflejan en diversas formas textuales, comenzando por el título, pasando por la dimensión espacial y culminando en la música poética. ResumLa poesia i la tragèdia han estat sovint vistes com a disciplines amb objectius diferents: la poesia busca lloar i encarnar la bellesa, mentre que la tragèdia tendeix a centrar-se més en la tristesa i el patiment. No obstant això, el dolor humà, l'amor i la lluita serveixen per restablir aquest vincle entre amor i lluita. L'humà/poeta que experimenta les especificitats de la seua condició per a transformar-les en poesia s'acosta a la relació amb les tragèdies que es despleguen al llarg del poema de manera vívida i singular. Els poetes diferencien entre peces de poesia, ja que cadascuna porta els seus propis aspectes tràgics, que poden ser harmònics o contradictoris. Així, intentarem investigar les expressions poètiques de la tragèdia presents en la col·lecció Onze Planetes de Mahmud Darwix a través de la dimensió espacial, culminant en la música poètica. Concloem que el poeta utilitza recursos poètics moderns per representar els elements de la tragèdia de manera poètica i lleugerament malenconiosa, tot encaixant en la simfonia del patiment humà. En aquesta col·lecció, la tragèdia es presenta com un ritme cultural explosiu que deixa darrere melodies de tristesa i dol. Aquestes melodies es reflecteixen en diverses formes textuals, començant pel títol, passant per la dimensió espacial i culminant en la música poètica
- Shaping Minds, Shifting Perspectives: Investigating the Evolution of Preservice Teachers' Attitudes Towards Children's Literature(2024) Doepker, Gina M; Consalvo, Annamary LAbstract This study followed 44 undergraduate preservice teachers’ (PSTs’) evolving attitudes towards children’s literature in a required course. Initially, numerous PSTs exhibited negative attitudes toward certain genres which often stemmed from negative experiences during their K-12 education. However, the results indicate that through deliberate and strategic exposure, the PST’s attitudes evolved towards a greater appreciation and openness to incorporating a diverse range of children’s literature, in various genres, into their teaching. This points to the necessity for teacher preparation instructors to remediate PSTs’ earlier negative experiences with children's literature while nurturing their shifting attitudes through positive exposure to the different genres. Resumen Este estudio siguió la evolución de las actitudes de 44 estudiantes de magisterio hacia la literatura infantil en un curso obligatorio. Inicialmente, numerosos estudiantes mostraban actitudes negativas hacia ciertos géneros, a menudo debido a experiencias negativas durante su educación K-12 (Primaria). Sin embargo, los resultados indican que, a través de una exposición deliberada y estratégica, las actitudes de los estudiantes evolucionaron hacia una mayor apreciación y apertura para incorporar una gama diversa de literatura infantil, en varios géneros, en su enseñanza. Esto subraya la necesidad de que los instructores de preparación de maestros remedien las experiencias negativas previas de los estudiantes con la literatura infantil mientras fomentan sus actitudes cambiantes mediante una exposición positiva a los diferentes géneros. Resum Aquest estudi va seguir l'evolució de les actituds de 44 estudiants del grau de Magisteri cap a la literatura infantil en un curs obligatori. Inicialment, nombrosos estudiants mostraven actituds negatives envers certs gèneres, sovint a causa d'experiències negatives durant la seva educació K-12 (Primària). No obstant això, els resultats indiquen que, mitjançant una exposició deliberada i estratègica, les actituds dels estudiants van evolucionar cap a una major apreciació i obertura per incorporar una àmplia gamma de literatura infantil, en diversos gèneres, en la seua docència. Això subratlla la necessitat que els instructors de preparació de mestres subsanen les experiències negatives prèvies dels estudiants amb la literatura infantil mentre fomenten les seues actituds canviants a través d'una exposició positiva als diferents gèneres.
- Fairy tales and video games: Folk culture in the digital age. A literature review(2024) Angelaki, Rosy-TriantafylliaAbstractFairy tales are timeless stories that introduce people to the literary, social, and cultural heritage of diverse cultures. These stories evolve to reflect contemporary social culture. Today, as the field of Folklore Studies expands and acknowledges the contributions of the internet and virtual reality to the preservation, dissemination, and creation of forms of folk culture, fairy tales are being adapted for mainstream media platforms. They enter into a complex media space that stimulates children's cultural literacy. Thus, fairy tales are not merely simplified representations of reality, but are rather engaging metaphorical convergences of symbols and social expectations. They are transformed into video games that, according to Morie and Pearce, are now occupying the space fairy tales were granted throughout time (2008). This article offers a literature review aimed at contributing to the understanding of how folk narratives create new collectivities that chart a new course for the evolution of folk tradition; elaborates on the dichotomy between folktales and fairy tales, as well as between traditional and video game narratives; explores the intersections between fairy tales and video games; provides examples of contemporary transformations of the particularly popular Grimm’s folk tales into video games; and discusses the applicability of Propp’s morphology to game stories. ResumenLos cuentos de hadas son historias atemporales que introducen a las personas en el patrimonio literario, social y cultural de diversas culturas. Estos cuentos evolucionan para reflejar la cultura social contemporánea. En la actualidad, a medida que se amplía el campo de los estudios folclóricos y se reconocen las aportaciones de internet y la realidad virtual a la conservación, difusión y creación de formas de cultura popular, los cuentos de hadas se adaptan a las plataformas mediáticas dominantes. Entran en un complejo espacio mediático que estimula la alfabetización cultural de los niños y niñas. Así, los cuentos de hadas no son meras representaciones simplificadas de la realidad, sino atractivas convergencias metafóricas de símbolos y expectativas sociales. Estos se transforman en videojuegos que, según Morie y Pearce, “han venido a ocupar el nicho cultural tradicionalmente ocupado por los cuentos de hadas” (2008). Este artículo ofrece una revisión bibliográfica destinada a contribuir a la comprensión de cómo las narraciones folclóricas crean nuevas colectividades que trazan un nuevo rumbo para la evolución de la tradición folclórica. Aborda la dicotomía entre los cuentos populares y los cuentos de hadas, así como entre las narrativas tradicionales y las de los videojuegos. El artículo también explora las intersecciones entre los cuentos de hadas y los videojuegos, ofrece ejemplos de transformaciones contemporáneas de los cuentos populares de los Grimm en videojuegos, y analiza la aplicabilidad de la morfología de Propp a los relatos de videojuegos. Resum Els contes de fades són històries atemporals que introdueixen les persones en el patrimoni literari, social i cultural de diverses cultures. Aquests contes evolucionen per reflectir la cultura social contemporània. Actualment, a mesura que s’amplia el camp dels estudis folklòrics i es reconeixen les aportacions d'Internet i la realitat virtual a la conservació, difusió i creació de formes de cultura popular, els contes de fades s’adapten a les plataformes mediàtiques dominants. Entren en un complex espai mediàtic que estimula l'alfabetització cultural dels nens. Així, els contes de fades no són meres representacions simplificades de la realitat, sinó atractives convergències metafòriques de símbols i expectatives socials. Aquests es transformen en videojocs que, segons Morie i Pearce, “han vingut a ocupar el nínxol cultural tradicionalment ocupat pels contes de fades” (2008). Aquest article ofereix una revisió bibliogràfica destinada a contribuir a la comprensió de com les narracions folklòriques creen noves col·lectivitats que tracen un nou rumb per a l’evolució de la tradició folklòrica. Aborda la dicotomia entre els contes populars i els contes de fades, així com entre les narratives tradicionals i les dels videojocs. L’article també explora les interseccions entre els contes de fades i els videojocs, ofereix exemples de transformacions contemporànies dels contes populars dels Grimm en videojocs, i analitza l’aplicabilitat de la morfologia de Propp als relats de videojocs.
- Editorial: Critical Pedagogy in Literary Education: Reading the Word to read the World(2024) Mínguez-López, Xavier; Kalogirou, TzinaThe current special issue of JLE embodies Freire’s goal of literacy/literary education: reading the word to read the world. The cornerstone of Critical Pedagogy lies undoubtedly in Paulo Freire’s seminal work, Pedagogy of the Oppressed. (Pedagogia do Oprimido, 1968). Freire critiques traditional education models, which he terms the "banking model," in which teachers deposit knowledge into passive students. He advocates for a dialogic approach that transforms education into a collaborative process of inquiry. Freire’s methods emphasize critical consciousness (conscientização), urging learners to question societal structures and their own roles within them. Aiming to empower minds through dialogue and reflection, Critical Pedagogy sees literature as more than an artistic endeavor; it is a medium through which societies interrogate their values, challenge injustices, and envision alternate realities. In the realm of education, how literature is taught can either reinforce systems of oppression or act as a transformative tool for liberation. Critical Pedagogy provides a compelling framework for rethinking literary education. This approach not only democratizes the classroom but also empowers students to become agents of social change.
