Log In 
Language Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 17, no. 1
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Els recursos emotius i persuasius, en el discurs oral de dues conferències ted(2016) Cuñat Agut, MaríaLa diversitat i la immediatesa de la informació disponible al món actual ha intensificat la necessitat de dominar les estratègies persuasives emocionals, així com els recursos lingüístics necessaris perquè tinguen èxit, per part de tot aquell qui desitge causar algun efecte en la població. Els estudis interessats en aquestes estratègies s’han centrat, majoritàriament, en discursos comercials o polítics i han desatès, de manera considerable, a aquells dedicats a la difusió d’idees. Preocupats per aquesta mancança, en el present treball ens hem preguntat: Com es construeix la persuasió, mitjançant l’emoció, en els discursos orals que tenen com a finalitat difondre idees? Per respondre aquesta pregunta hem treballat les dues conferències TED –Technology, Entertainment, Design– més vistes durant el 2015 i hem analitzat els recursos emotius persuasius: els relats, les metàfores, els frames, així com la interrelació entre tots ells. Els resultats mostren com els esmentats recursos s’entrellacen i d’ells emergeixen categories emotives que ajuden a aconseguir un canvi d’actituds en l’audiència respecte a cada qüestió tractada. Els recursos cooperen conjuntament de manera lineal o multidimensional, per a teixir la persuasió emotiva durant el discurs.
- Lideratge prosocial i acció col·lectiva: anàlisi sumari de l'experiència spring(2016) Cirera Amores, María del Carmen; Izquierdo, ConradLes revisions més recents sobre lideratge no convencional posen de relleu la importància de la prosocialitat, com a tret que contribueix a innovar la concepció del paper i la relació que promou el líder i com a estructura que fonamenta l’orientació i la profunditat que pren la dinàmica de l’acció dels grups, en termes d’empoderament i influència. L’anàlisi que presentem sobre la modelització del lideratge prosocial a través de la proposta teòrica i formativa del Laboratori de Investigació Prosocial Aplicada –LIPA-NET– s’ha dut a terme en el context del Projecte Alfa III SPRING. Els resultats són encoratjadors, en posar de manifest que la funció prosocialitzadora genera apertura a la realitat de l’altre i lideratge compartit. Cal seguir treballant en aquesta direcció.
- Avaluació de la influència de la personalitat humana en el desenvolupament de software: un relat d'experiència(2016) Sants Barroso, Anderson; Madureira, Jamille; Mello Vitor, Fabrício de; de Souza Santos, Thiago; Soares, Miguel Inez; Nascimento, RogérioLa personalitat dels professionals de programació informàtica ha estat un element continu d’interès en la investigació acadèmica. Els investigadors han aplicat diferents models d’anàlisi de la personalitat d’aquells professionals, en diverses àrees de l’enginyeria de software per identificar punts de millora, per promoure la satisfacció laboral i per organitzar millor els equips. Aquest treball té com a objectiu realitzar un estudi, a través d’un relat d’experiència, per avaluar el model de personalitat MBTI –Myers-Briggs Type Indication– aplicat als desenvolupadors de programació i per entendre com la personalitat humana influeix en el treball dels professionals. L’experiència s’aplicà en una universitat privada a sis professionals de programació informàtica, per mesurar la qualitat del software desenvolupat per mitjà de Mètrica de Software Orientat a Objectes. Cada software analitzat va ser desenvolupat per un únic programador. Es va trobar evidència que els programador amb el tipus de personalitat «IIPJ» –introvertit, intuïtiu, pensar, jutjar– del MBTI, presenten –respecte a la programació valorada– menors nivells de profunditat de l’arbre d’herència –DIT en anglès– i mètodes més petits –LOC, en anglès–. Com a resultat d’això, és evident que es necessiten més investigacions sobre la relació entre la personalitat i les mètriques de Software Orientat a Objectes.
- Conseqüències psicològiques i socials del fenomen del desnonament: un estudi qualitatiu(2016) Armadans Tremolosa, Inmaculada; Romeo Delgado, Marina; Ramos, Pilar; Cortés Franck, Imma; Munné Tomàs, MariaEl desnonament planteja problemes en la salut física i mental dels individus, a més d’augmentar les desigualtats socials. L’objectiu d’aquest estudi és ajudar als professionals que intervenen en aquesta problemàtica social, explorant la seva percepció envers aquest tema. dut a terme un estudi qualitatiu, exploratori i descriptiu. S’han desenvolupat 1 Focus Group i 9 entrevistes en profunditat a professionals «claus», regidors i politics de Serveis de l’administració pública, técnics y/o treballadors socials i mediadors de conflictes socials. El desnonament es percep com un procés de duel, amb un impacte emocional sever que afecta a la salut de la persona, el seu entorn social, així com als professionals involucrats. Per aquest motiu es considera molt necessari obtenir informació sistemàtica que ajudi per a guiar als professionals implicats en l’assistència de les persones desnonades. El perfil psicológic i social d’aquestes resulta heterogeni en quant a les seves característiques socio-demogràfiques i tipus d’afrontament. Els polítics consideren fonamental que la intervenció sigui de caràcter estratègic, mentre que els tècnics valoren com a més important atendre els aspectes de caràcter operatiu, relacionats amb l’atenció a la persona i la seva vulnerabilitat. El desallotjament té efectes socials i per a la salut, per la qual cosa requereix de la coordinació dels serveis socials i de salut, per tal d’establir un diagnòstic precoç i generar coneixement científic i professional sistemàtic, a nivell estratègic i operatiu. En aquest sentit, la mediació de conflictes podria ser una via molt útil.
- El coaching i l'entrevista motivacional: punts de connexió(2016) Díaz, Óscar; Falcó Boudet, Jorge L.El coaching i l’entrevista motivacional són dues tècniques d’intervenció que comparteixen la rellevància concedida al canvi i, actualment, el seu apogeu social. Aquest treball exploratori pretén revisar altres possibles punts de connexió entre ambdues modalitats d’actuació. Per a això, s’empra una anàlisi de treballs recents sobre coaching i documents científics sobre l’entrevista motivacional, localitzats a través de la base de dades bibliogràfica Dialnet. La mostra documental també s’ha enriquit amb aportacions d’experts que apliquen o investiguen sobre les dues tècniques. Els resultats del treball ofereixen dades específiques sobre: l’origen del coaching i de l’entrevista motivacional, la seua definició, els fonaments, les influències, els professionals que les apliquen, la metodologia emprada i els seus efectes. Les conclusions del treball assenyalen que les dues modalitats d’intervenció presenten aspectes comuns: van sorgir en un moment molt pròxim, les definicions en mostren trets anàlegs –com ara la importància concedida al diàleg–, comparteixen influències –com la Psicologia Humanista–, tenen modalitats específiques compartides –com l’afrontament de dificultats en l’àmbit personal–, els seus professionals presenten paral·lelismes –quant a coneixements, motivacions, aptituds i actituds–, utilitzen metodologies que presenten simetries –en el tipus de relació que incentiven, en els continguts que es tracten a les sessions, en el tipus d’accions que es plantegen i en l’estructura global dels processos– i coincideixen en alguns dels efectes que provoquen –com és el cas de la promoció de la salut–.
- Es pot desenvolupar el capital psicològic en el dia a dia de les organitzacions?(2016) Montesa García, David; Plamenova Djourova, Nia; Lorente Prieto, LauraEn el present estudi realitzem una reflexió sobre el potencial que té el capital psicològic, per a ser desenvolupat a partir de les pràctiques comunes en les organitzacions, i com això pot ajudar a explicar i millorar el comportament de les persones en el treball. Així mateix, s’avancen algunes de les preguntes que això podria plantejar, i les respostes que podrien resultar de gran valor, tant en el camp acadèmic com en l’aplicat.
- Esquemes emocionals en un grup de pacients depressius d'un hospital de la ciutat de Lima(2016) Brocca Alvarado, Paul Roger; Grimaldo Muchotrigo, Mirian PilarEn el present treball, el coneixement dels esquemes emocionals en pacients deprimits permet identificar les creences que tenen sobre les emocions, pensaments erronis sobre aquestes, i estarien presents en reaccions emocionals i comportaments que afecten al benestar psicològic de les persones. En aquesta línia, es va aplicar l’escala d’esquemes emocionals de Leahy, la qual consta de 50 preguntes, en una mostra de 80 pacients adults diagnosticats amb depressió, en un hospital de salut mental. Es van realitzar la validesa lingüística, la de contingut i la convergent de la prova, i es van calcular la mitjana dels factors de les variables d’estudi. A continuació, es va procedir a realitzar la correlació de Pearson entre els qüestionaris LESS i el BDI-II per comprovar la validesa convergent del primer. Es conclou que el qüestionari LESS compta amb els paràmetres de validesa necessaris, i es replica allò esclarit per Leahy (2002). Els resultats indiquen que no existeixen diferències significatives segons edat. Segons gènere, existeixen diferències significatives als esquemes de validació, comprensió i expressió, i son les dones qui en manifesten una mitjana més alta en comparació amb els homes.
- Tractaments eficaços i clínicament útils, en demències(2016) Estellés Asensi, Laura; Tomás Boix, Talia; Planagumà Martínez, Núria; Torrea Araiz, ItxasoLa població envellida augmenta en la nostra societat, amb el conseqüent increment de la prevalença de les demències i la inversió en assistència en aquesta població. El present estudi revisa l’eficàcia de les diverses intervencions no farmacològiques sobre els símptomes cognitius, conductuals i emocionals de la demència. Els resultats mostren que diverses intervencions dirigides als pacients –estimulació cognitiva, reminiscència, validació, estimulació multisensorial, activitats recreatives, presència simulada, higiene centrada en la persona i musicoteràpia– tenen efectes en una o més de les àrees avaluades. No obstant això, no hi ha cap teràpia que tinga un efecte beneficiós i homogeni sobre totes les àrees afectades per la demència. Cap teràpia és més adequada que altra, ja que intervenen diversos factors en l’adequació de la intervenció. Cal establir protocols d’avaluació i tractament clars i estandarditzats per a ser fàcilment comparables i conèixer aquelles variables que modifiquen l’eficàcia de les teràpies, la qual cosa facilitarà conèixer la idoneïtat de cada teràpia segons les característiques del pacient.
- Envelliment exitós a la Comunitat Valenciana(2016) Alberola, Salvador; Oliver Germes, AmparoEl present treball busca conèixer què entenen les persones majors valencianes per envellir amb èxit. Es mostren els resultats de la validació, per a una mostra espanyola d’un model d’envelliment amb èxit, en relació al context de la Comunitat Valenciana. Es va fer una investigació quantitativa amb 593 persones de 60 anys i més majors (X#=67.36 anys; S=5.839), alumnes tots de la Universitat dels Majors (UNIMAJORS) de la Universitat de València. La mostra (N=400) està formada per 208 (67.5) dones i 192 (32.4) homes. L’ajust empíric del model d’envelliment amb va ser satisfactori (χ2 (356)=956.526; p<.001). Els resultats mostren funcionament social va ser el predictor més fort del conjunt de factors de l’envelliment amb èxit amb .27, per a benestar i satisfacció amb la vida. L’espiritualitat sorgeix com un factor rellevant en l’envelliment exitós en relació a la cohesió de les altres variables predictores del model. S’aporten, per primera vegada, dades empíriques de la importància d’aquests factors, per a l’envelliment amb èxit amb persones del nostre context. Per fomentar el bon envelliment de manera significativa per a les persones majors i prendre, a més, mesures realistes enl’actual crisi econòmica, cal conèixer quins factors són els més importants per envellir bé.
- L'enfocament centrat en la persona des de la perspectiva holística i ecològica(2016) Marí i Mollà, Ricard; Bo Bonet, Rosa María; Marí, MireiaDes d’una visió global de la realitat humana, l’article aborda la complexitat de la sinèrgia de la tendència actualitzant de l’organisme, per aconseguir el desenvolupament humà i proposa, des de la perspectiva holística i ecològica, unes reflexions epistemològiques i metodològiques, per afrontar la complexitat dels fenòmens humans. Les consideracions realitzades ens porten al diàleg i la comunicació com l’instrument més eficaç per a l’estudi del què és humà. Finalment es presenten els resums d’alguns treballs realitzats des d’aquesta perspectiva.
- Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia(2016) Melero, Paula; Galiana Llinares, LauraL’esquizofrènia tardana ha estat un diagnòstic destacat per la seua controvèrsia al llarg de l’últim segle. La polèmica sorgida al voltant d’aquest trastorn se centra en el marc psicopatològic i en les diferències i similituds amb l’esquizofrènia primerenca. Per tot això, l’objectiu d’aquesta revisió és conceptualitzar el trastorn i esclarir els símptomes, així com delimitar si l’esquizofrènia tardana s’hauria de considerar com una categoria independent. Aquesta revisió ha utilitzat com a motor de recerca la metabase de dades ProQuest Central, i s’han seleccionat un total de vint-i-dues bases de dades. Es van fer dues cerques, en què es van emprar els termes «late onset schizophrenia » i «late life schizophrenia». S’empraren diversos criteris d’inclusió, a saber: a) textos procedents de revistes científiques; b) accés complet; c) textos en català, castellà o anglès, i d) textos relacionats amb la conceptualització o la simptomatologia de l’esquizofrènia tardana. En aplicar aquests criteris, es van seleccionar un total de vint-i-tres treballs per a incloure’lsen la revisió sistemàtica. Els resultats van mostrar una presència més gran de símptomes schneiderians de primer ordre, al·lucinacions i deliris i mitjana més baixa de trastorns del pensament, aplanament afectiu i personalitat premòrbida. L’evidència trobada no és suficient per a afirmar la distinció categòrica entre l’esquizofrènia tardana i l’equizofrènia primerenca.
