Log In 
Language Research in Education and Learning Innovation Archives. REALIA. 2022. No. 29
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- La Educación superior durante la pandemia de COVID-19 en Brasil: factores que influyeron en la participación de los estudiantes(Universitat de València, 2022) Lopes de Silva, Eduardo Jorge; Alencar, Maria Fernanda dos Santos; Carvalho, Waldênia Leão deLa pandemia del Coronavirus afectó desde principios de 2020, en todos los ámbitos so- ciales. En Brasil, este hecho no fue diferente. La COVID-19, implicó la puesta en marcha de medidas de aislamiento social, y exigió una readaptación de la vida, de las condiciones de trabajo y, en con- secuencia, de las condiciones de los trabajadores y usuarios de servicios públicos para poder acceder a esos servicios. En el ámbito educativo, creó nuevas desigualdades sociales derivadas de la falta de acceso de docentes y estudiantes a tecnologías, herramientas y programas. Por otra parte, se detectaron problemas relacionados con la salud, problemas financieros a causa del desempleo y se hizo evidente la inexistencia de políticas que redujeran la jornada laboral, entre otras cuestiones. Ante esta realidad, la Universidad Federal de Pernambuco (UFPE), la Universidad Federal de Paraíba (UFPB) y la Universidad de Pernambuco (UPE), ubicadas en el nordeste de Brasil, desarrollaron una investigación interinstitucional sobre los factores que influyeron en la participación de estudiantes de pregrado en clases a distancia durante el período de aislamiento social. En ese sentido, este artícu- lo tiene como objetivo presentar resultados parciales de esta investigación relacionados con el perfil del alumnado y las infraestructuras de las que disponían estos estudiantes para su participación en clases a distancia de sus respectivas carreras de grado.
- Sistema de Alerta para la Identificación de Posibles Factores de Deserción de Estudiantes de Grado en Período de Pandemia en Paraíba (Brasil)(Universitat de València, 2022) Castelo Branco, Uyguaciara Veloso; Jezine, Edineide; Santos Diniz, Adriana Valéria; Silva, Geovania ToscanoAquest article és el resultat de reflexions que es feren més intenses en el període de la pandèmia i que apunten a la necessitat d'identificar els elements quantitatius que permeten fer un mapatge ràpid i segur de la situació escolar dels estudiants de grau, especialment pel que fa a la possibilitat d'abandó dels estudis, de forma que es puguen fer intervencions i accions acadèmiques que el previnguen. L'objectiu de l'article és assenyalar possibles indicadors acadèmics, variables sociodemogràfiques i factors relacionats amb l'entorn de l'ensenyament per fer un estudi que con- tribuïsca a crear un model matemàtic. Per a això s'utilitzà l'anàlisi d'agrupaments. Com a paràmetre teòric i metodològic s'utilitzà el sistema d'alerta creat per la Universitat de València (Villar-Aguilés et al., 2017), amb la reproducció de dos qüestionaris, C1 i C2, i el qüestionari C3, l'escala d'entorn d'ensenyament, validat per (Castelo-Branco, 2020). El model s'elaborà a partir de l'anàlisi de la capacitat predictiva de les variables testades sobre el probable abandó dels estudis en un determinat any. Això possibilità dissenyar un sistema d'alerta adaptat a la Universitat Federal de Paraíba. Les dades analitzades mostraren que l'anàlisi d'agrupaments va tenir un paper destacat en la detecció de possibles indicis d'abandonament dels estudis, ja que els ítems de les escales C1 i C3 contribuïren a l'elaboració del model d'anàlisi, que mostrà una bona estimació. Les dades apunten a determinades característiques que porten els estudiants a abandonar els estudis i que poden ajudar a prendre millors decisions, amb la confirmació d'aquestes tendències a l'abandonament dels estudis en el segon quadrimestre.
- Resiliencia académica en tiempos de pandemia por COVID-19: las prácticas curriculares en los Grados de Trabajo Social de las universidades españolas(Universitat de València, 2022) García Albuerne, Yolanda; Vázquez Pérez, Raquel; Pastor Seller, EnriqueLa COVID-19 va crear una situació d'incertesa generalitzada entre professorat, alumnat, professionals i institucions participants en els programes de les pràctiques curriculars obligatòri- es dels graus en Treball Social a Espanya. El nostre objectiu ha sigut analitzar aquesta incidència en les universitats i en la Universitat de Vigo en particular. A partir de la recopilació i la valora- ció de dades qualitatives a diferents escales, en aquest article descrivim la situació i les respostes donades des dels equips universitaris de coordinació de pràctiques curriculars per a afrontar l'estat d'alarma i la progressiva supressió de les places ofertes els cursos anteriors a la pandèmia. Observem i constatem com en aquest context d'incertesa entre tots els actors implicats s'implanta la formació a distància, se suprimeixen les pràctiques presencials o s'adapten les guies docents per a convali- dar pràctiques extracurriculars o tutories i seminaris personalitzats o en petits grups d'estudiants. Finalment, a manera de reflexió fonamentada, concloem que va haver-hi per part dels actors impli- cats una reacció resilient i d'adaptació, però l'experiència pot ser una oportunitat d'obrir un debat sobre la importància que adquireixen les tecnologies de la informació i comunicació en el procés d'ensenyament-aprenentatge de les futures i futurs professionals del treball social.
- El portafolio digital como herramienta de aprendizaje en la supervisión de prácticas durante la COVID-19(Universitat de València, 2022) Viscarret, Juan Jesús; Úriz, María Jesús; Ballestero Izquierdo, AlbertoLas prácticas profesionales son un elemento fundamental para vincular la formación teórica con la aplicación de conocimientos y competencias al ámbito profesional. En marzo de 2020 la COVID-19 hizo que los equipos docentes de prácticas tuviesen que rediseñarlas para cumplir con las actividades formativas y, en ese contexto, el portafolio digital demostró ser una herramienta fundamental. El objetivo principal de este artículo es analizar la utilidad del portafolio digital como herramienta de aprendizaje en la supervisión de prácticas del Máster Universitario en Intervención Social de la Universidad Pública de Navarra. La metodología de la investigación obedece a un estu- dio cualitativo de caso, mediante el análisis de los portafolios elaborados por el alumnado durante los cursos académicos 2019-2020 y 2020-2021. Los resultados del estudio proporcionan más for- talezas que debilidades respecto al uso del portafolio digital como herramienta de supervisión de prácticas. Finalmente, las conclusiones ofrecen una serie de sugerencias útiles para mejorar el uso del portafolio en el futuro.
- "Enseñar y aprender a investigar en la virtualidad: trazas del consumo en el aula de "Metodología de la investigación"(Universitat de València, 2022) De Sena, Angélica; Dettano, AndreaEn las últimas décadas, la enseñanza de la metodología de la investigación social ha sido objeto de análisis y reflexión en el ámbito universitario. Dicha reflexión se ha intensificado ante la situación de pandemia provocada por la COVID-19 y el paso a la virtualidad de la educación en todos sus niveles. La práctica de la investigación y su proceso de enseñanza aprendizaje implican preguntarnos por cómo las teorías, los instrumentos de investigación e incluso nuestros esquemas de percepción, observación e interpretación del mundo, se encuentran atravesados por los procesos y planteos de una época. En este sentido y en el marco de unos modos de estructuración social basados en el disfrute inmediato a través del consumo (Scribano, 2004), en este artículo propone- mos revisar cómo este mismo planteamiento afecta los procesos de enseñanza y aprendizaje del área de 'Metodología de la investigación social'. Como docentes de dicha asignatura en cursos de grado y posgrado, y a partir de experiencias propias de cursos dictados virtualmente en 2020, nos preguntamos si el consumo en tanto modo de relación social entró en las aulas, cuál fue su relación con el proceso de enseñanza-aprendizaje, cómo afectó a esta relación la virtualidad y cuánto se alejan o acercan las interacciones entre docentes y estudiantes a las del propio mercado. El artículo concluye subrayando los modos en que la experiencia académica se encuentra imbuida por unas sensibilidades ligadas al disfrute inmediato a través del consumo y cómo ello podría ser un obstáculo en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la metodología.
- Las prácticas formativas en Ciencias Sociales: una comparación entre el Trabajo Social y la Sociología(Universitat de València, 2022) Manzanera Ruíz, Roser; Medina Rodríguez, María del ValleProfessional practice in Social Work is not new. In southern Spain, for example, such practice dates back to the 1960s. In 2010, studies in this discipline were incorporated into the university education system. This article has three main objectives: (1) to determine which skills students of social work and sociology acquire when taking part in practical and professional courses; (2) to investigate how formative practice contributes to critical professional practice in both these dis- ciplines and how it impacts problem solving in social work; and (3) to identify the strengths and weaknesses of professional practice in social work and analyse their causes and consequences. To achieve these objectives we used a qualitative methodology in which we analysed secondary sour- ces and conducted semi-structured interviews with participants involved in formative practices on each degree. Our results show that the Bologna Plan has strengthened knowledge areas such as so- cial work more than others with greater academic traditions (such as Sociology) by expanding their training practices, providing greater critical perspectives, and promoting better integration between theory and practice. Weaknesses are also observed, however. These include an insufficient number of teaching centres and a disconnection between supervision groups that has led to differences in the training students receive.
- Las necesidades de formación de las educadoras y los educadores sociales en el ámbito de la infancia y la adolescencia vulnerable(Universitat de València, 2022) Tarín, ManuelLa figura professional de l'educador i l'educadora social que coneixem avui dia és fruit d'un llarg procés de definició d'una professió. Aquesta s'ha desenvolupat històricament a partir de professionals, amb diferents nivells de formación, provinents de disciplines científiques diverses, variable que influeix directament en els processos d'especialització professional. El grau universitari en educació social ha sigut fruit d'aquesta diversitat, i encara s'enfronta al repte de desenvolupar itineraris formatius que donen resposta a àmbits d'intervenció específics. Aquesta investigació pretén identificar les necessitats de formació dels educadors i les educadores socials que treballen en l'àmbit de la infància i l'adolescència vulnerable. En aquest treball es fa una anàlisi quantitativa a partir d'una àmplia mostra de professionals que treballen en diferents tipus de recursos. Els resultats mostren que hi ha una preocupació sobre la necessitat de formació en temes relacionats amb les conductes disruptives, especialment dels adolescents, que demanen que dimensions com ara els problemes de conducta, la violència i la resolució de conflictes, ocupen un lloc important en les ofertes i els itineraris formatius. El grau universitari en educació social en l'actualitat continua tenint un caràcter i els màsters o postgraus universitaris específics des de la perspectiva de l'educació social encara estan en procés de desenvolupament. Detectem una necessitat emergent de formació especialitza- da en l'àmbit de la infància i l'adolescència vulnerable. Aquest sembla un espai formatiu que cal desenvolupar tant des del sector professional com des de l'esfera universitària.
- El uso de la Realidad Virtual Inmersiva en las aulas: un meta-análisis(Universitat de València, 2022) Roda Segarra, Jacobo; Mengual Andrés, Santiago; Martínez Roig, RosabelAlthough the first designs of devices for accessing computer-generated virtual worlds date back over half a century, two factors needed to come together to create the explosion of Virtual- Reality-related projects we have seen in recent years. The first was the progressive increase in the computing power of general-purpose computers. The second was the reduction in the cost of de- vices needed to access this technology. In this paper we conduct a meta-analysis of 15 educational projects that employed Immersive Virtual Reality technology in the classroom between 2015 and 2020. For this analysis we examined variables such as the projects' objectives, the educational sta- ges and courses in which they were used, their subject matter, and the software and type of devices employed. Our results show that most of these projects were conducted in 2020 and that the aims of the projects were to develop students' interest in a field of knowledge or to analyse their effective- ness in enabling students' acquisition of concepts. We also found that secondary education was the educational stage at which most initiatives were developed and that low-cost devices such as Google Cardboard were mainly used. However, this homogeneity in hardware was not reciprocated when it came to software, which was much more fragmented. The latter result highlights the difficulties teachers may have when selecting suitable tools for initiatives involving Immersive Virtual Reality
