Mètode. 2014. No. 82

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 8 of 8
  • Item
    La vida imaginaria del científico. El caso del cómic 'The Manhattan Projects'
    (2014) Sáez de Adana Herrero, Francisco
    Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle XX.
  • Item
    Poe: cor científic. Els antecedents de la ciència-ficció
    (2014) Ballesteros, Fernando J.; Llácer Llorca, Eusebio V.
    En parlar sobre els orígens de la ciència-ficció i la literatura d’anticipació, immediatament pensem en els noms de Herbert G. Wells o Jules Verne, prolífics autors de les acaballes del XIX i font d’inspiració de generacions posteriors. Pocs hi inclouen Edgar Allan Poe, autor de començament del mateix segle i font d’inspiració dels ja mencionats. I és que si Verne i Wells van ser els pares de la ciència-ficció, sens dubte Poe va ser-ne l’avi.
  • Item
    Ciència, científics i literatura. El paper de la literatura en la divulgació de la ciència i la tecnologia
    (2014) Solbes Matarredona, Jordi; Traver i Ribes, Manel Josep
    La presència de la ciència i la tecnologia a través de les seues idees innovadores i avanços tecnològics s'ha vist reflectida en nombroses obres ben conegudes i representatitives de la literatura universal. Aquest fet es dóna, sobretot, a partir del segle XIX quan comença l'impacte social més notori de l'activitat científica en la societat. Amb aquest article volem mostrar com el debat entre les ciències i les humanitats, qüestionat ja per autors com Snow, és estèril, ja que la influència mútua d'aquestes dues formes de pensament mostra que són igualment humanes i s'han influït constantment, més encara com ens acostem a l'actualitat. En l'article s'esmenten innombrables exemples de novel·les i narracions influenciades per noves idees de la ciència i també algun cas en què la creativitat literària ha subministrat paraules per al vocabulari científic més original.
  • Item
    Robots socials. Un punt de trobada entre ciència i ficció
    (2014) Torras, Carme
    Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis, s’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent a discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, i àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums científics.
  • Item
    El perfil del maltractador masclista. Què ens diu la seua biologia?
    (2014) Romero Martínez, Ángel; Lila, Marisol; Moya Albiol, Luis
    La consideració dels marcadors psicobiològics de predisposició a la violència dels homes que maltracten les dones obre una porta a la prevenció i la intervenció en el camp de la violència contra les dones. Actualment no disposem de fàrmacs efectius per al tractament de la violència contra les dones, però el desenvolupament de programes d’intervenció psicoterapèutica i de rehabilitació neuropsicològica marca una via d’esperança.
  • Item
    Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura
    (2014) Barceló, Miquel
    La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciència i la tecnologia modernes juguen en la configuració de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va començar a ser conscient de la necessitat que la ciència i la tecnologia intervinguessin de manera activa en la narrativa moderna. Ho va anomenar la «novel·la de la ciència». Més endavant, el gènere literari de la ciència-fi cció sembla haver assolit el paper d’aquella novel·la de la ciència que Jules Verne va començar. Amb això, la ciència-ficció es configura també com una narrativa adient per a l’aprenentatge del futur, ja que descriu diversos mons possibles per efecte de la ciència i la tecnologia.
  • Item
    La ciència com a cerca. Don Quixot, la neurociència i l'interrogatori de la veritat
    (2014) Reyes-Peschl, Romén
    El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?
  • Item
    Ciència i literatura. Ja han acabat les guerres entre les dues cultures?
    (2014) Haynes, Roslynn
    Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qu?estionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle XX apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori» (lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».