Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2013. No. 02
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
Now showing 1 - 20 of 28
- Curial e Güelfa y la prosa corta alegórica: Los Triunfos de Petrarca en la narrativa en catalán del XV(2013) Recio, RoxanaResumen: Los Triunfos de Petrarca gozaron de una amplia difusión en Europa, influyendo no sólo en la literatura. En el presente artícilo tratamos de ofrecer una visión de cómo la obra del italiano se dejó sentir en la Península Ibérica y, especialmente, en la Corona de Aragón. En este sentido, es remarcable la inspiración que supuso el Triunfo del Amor, para el autor anónimo del Curial e Güelfa, aunque también se pueden encontrar rastros en otras obras.Palabras clave: Curial e Güelfa; Petrarca; Triunfos; tradición literaria; humanismo; Corona de AragónAbstract: The Trionfi of Petrarch enjoyed a wide circulation in Europe, influencing not only in literature. In this article we try to offer a vision of how the work of Italian writer was felt in the Iberian Peninsula and, especially, in the Crown of Aragon. In this sense, it is very remarkable the inspiration from the Trionfo dell’Amore for the anonymous author of Curial, although traces can also be found in other works.Keywords: Curial e Güelfa; Petrarca; Trionfi; literary tradition; Humanism, Crown of Aragon
- Il vaso e i cocci Note in margine a La llegenda del llibreter assassí de Barcelona(2013) De Cristofaro, FrancescoRiassunto: Il contributo discute alcune questioni legate, in modo più o meno tangenziale, a La llegenda del llibreter assassí de Barcelona: dopo aver sottoposto il libro di Ramon Miquel i Planas alle domande, di metodo e di merito, presenti in un affine e più recente “giallo filologico” (il saggio di Alberto Varvaro sulla vicenda della baronessa di Carini), e dopo essersi interrogato circa il filone paraletterario delle cosiddette “Cause celebri” e circa una declinazione naturalista e straniante della letteratura processuale (il dittico di Galdós Realidad-Incógnita), il discorso si sposta su di un aspetto più prettamente storico-culturale e tematico quale l’intreccio fra bibliomania e cleptomania (soprattutto in Flaubert). L’articolo si conclude con una rapida ricognizione dei plagi letterari realizzati da Nodier, il presunto colpevole del falso da cui si diparte tutta la genealogia indagata da Miquel i Planas: un colpevole che, proprio mentre si macchia di molteplici crimini letterari, dedica loro un sofisticato trattato giurisprudenziale, in cui sistematizza e stigmatizza quegli stessi crimini. Parole chiave: filologia; paraletteratura; processo; bibliomania; plagio Abstract: This essay seeks to investigate tangentially some questions regarding La llegenda del llibreter assassí de Barcelona: after having analyzed the approaches, methods and strategies –that Alberto Varvaro has thoroughly examined in the essay on Baroness di Carini’s story–, and the literary quality achieved by Ramon Miquel i Planas in his work; and after having probed the paraliterary line of the so-called “famous trials” –mostly focusing on the naturalistic estrangement effect produced by literature works related to legal cases (e.g. the conventional diptych in Galdós’s Realidad-Incógnita)–, the centre of attention shifts on the cultural, historical aspects of the bizarre relationship between kleptomania and bibliomania (especially in Flaubert). The article concludes with a swift overview of literary plagiarisms committed by Nodier, the presumed culprit of the forgery, from which the genealogy investigated by Miquel i Planas builds up: a culprit that, while committing several literary crimes, decides to write a jurisprudential treaty in order to systematize and sentence them. Keywords: philology; paraliterature; process; bibliomania; plagiarism
- Ressenya a Bellomi P., Colombini F. e Neri S. (eds.) (2011-2012). Progetto Mambrino, Ciclo italiano di Amadis di Gaula. Collezione della Biblioteca Civica di Verona , Verona, QuiEdit, 2012(2013) Trujillo, StefaniaRessenya a Paola Bellomi, Federica Colombini e Stefano Neri (Eds.), Progetto Mambrino, Ciclo italiano di Amadis di Gaula. Collezione della Biblioteca Civica di Verona. Edizione fotodigitale. Studi preliminari di Anna Bognolo e Paola Bellomi. Prefazione di Agostino Contò. Verona, QuiEdit, 2012.. ISBN: 978-88-6464-130-0
- L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants(2013) Barceló i Trigueros, SergiResum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d’or valencià.Paraules clau: Cançoner sagrat, hagiografia, goigs, Miquel Ortigues, poesiaAbstract: The Cançoner sagrat de vides de sants is one of the greatest examples of the literary genre of goigs in Catalan literature between 15th and 16th centuries. It is an autograph manuscript which contains 59 devotional and contemplative hagiographic compositions. Miquel Ortigues, his author, shows the typical style of the tradition of this genre as well as an aftertaste of rhymes reiteration and personal constructions. This article is an attempt to demonstrate that Ortigues goigs style is not due to personal limitations, but he is debtor to the religious lyric tradition used by the most famous authors of Valencian gold century.Keywords: Cançoner sagrat, hagiography, goigs, Miquel Ortigues, poetry
- Nimfes al Vinalopó. La poesia renaixentista d’un alacantí oblidat, Josep Gosalbes de Cunedo (S. XVI)(2013) Biosca i Bas, AntoniResum: L’obra del poeta alacantí del segle XVI Josep Gosalbes de Cunedo ha passat a l’oblit. Alguns aspectes de la seua vida i obra mereixen atenció, com a mínim, per haver tractat temes propis de la seua terra. Alguns dels seus poemes tracten l’antiga Governació d’Oriola, al sud del regne de València, i celebren la creació del bisbat d’Oriola, motiu pel qual l’autor descriu el territori amb gust renaixentista. La seua amistat amb l’humanista Just Lipsi marca la seua biografia, on guerres i presó també estan presents.Paraules clau: poesia llatina; Renaixement; Oriola; Alacant; Just LipsiAbstract: The work of the 16th. century poet from Alicante Joseph Gosalbes of Cunedo has been forgotten. Some aspects of his life and work deserve attention, at least because he had written about topics of their own land. Some of his poems deal with the former Region of Orihuela, in the south of Valencia kingdom, and celebrate the creation of the diocese of Orihuela, so the author describes this territory in a Renaissance style. His friendship with the humanist Justus Lipsius mark his biography, where wars and prison are also present.Keywords: Latin poetry; Renaissance; Orihuela; Alicante; Justus Lipsius
- Col·lecció Scripta [Ressenya](2013) Villalonga, Joan CarlesRessenya a Joan Veny i Àngels Massip (dirs.), "Col·lecc ió Scripta". Xavier Luna-Batlle (Coord.). Universitat de Barcelona, Ministerio de Ciencia e Innovación, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- Ressenya a Antoni Mas i Forners, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV. Palma,Lleonard Muntaner, 2005(2013) Baydal Sala, VicentRessenya a Antoni Mas i Forners, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV, Palma, Lleonard Muntaner, 2005, 184 pp. ISBN 978-84-96242-48-7
- Ressenya a Antonio Cortijo & Vicent Martines (eds.): Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV.(2013) Fuertes Zapata, Joan VicentRessenya a Antonio Cortijo & Vicent Martines (eds.): Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV. Santa Bárbara, Publications of eHumanista, 220 pp. ISBN: 78-607-95570-9-6
- Envers un repertori conceptual de la poesia de Narcís Vinyoles(2013) Cuenca Almenar, SalvadorResum: L’obra lírica de Narcís Vinyoles es pot caracteritzar pel sincretisme formal i temàtic, típic de la València del pas del segle XV al XVI, un espai eclèctic on s’unien influències diverses. En aquest espai receptor Vinyoles construí la seua obra amb tres llengües: català, castellà i italià, i amb inspiracions temàtiques divergents. Des del punt de vista temàtic, un dels elements barrejats pel poeta valencià fou el filosoficoconceptual. En aquest treball detectaré els conceptes i, sense explicarlos en profunditat, explicitaré l’ús que en fa el poeta valencià. Dividiré el repertori conceptual en cinc apartats, segons la disciplina a la qual pertanguen: epistemologia, filosofia de la natura,metafísica, filosofia moral i teologia.Paraules clau: Narcís Vinyoles; història conceptual; poesia i filosofiaAbstract: Narcís Vinyoles’s poetry can be depicted by its formal and thematic syncretism, representative of Valencia at the turn of the 15th and 16th centuries, an eclectic city where diverse influences inextricably merged. In this receiving place Vinyoles built up his works with three languages, namely, Catalan, Castilian and Italian, and with different thematic inspirations. Thematically speaking, philosophical concepts are one of the elements mingled by the Valencian poet. In this paper I will only detect these concepts and specify the use made by Vinyoles without the explanation. The repertoire will be divided in five parts, according to the discipline to which concepts belong: epistemology, philosophy of nature, metaphysics, moral philosophy and theology.Keywords: Narcís Vinyoles, Conceptual History, Poetry and Philosophy
- Autor y lector en la traducción catalana del Decamerón de Boccaccio: análisis de una asimilación(2013) Recio, RoxanaResumen: Ese trabajo analiza la traducción catalana del Decamerón de 1429 centrándose en las particularidades de la narrativa, especialmente la relación entre el autor y el lector. Sin dejar de lado aspectos propios de la traducción en aquel momento, se enfatiza el valor de este texto, en ocasiones considerado una mera adaptación, como una obra humanística, un documento de la asimilación del humanismo italiano en la Corona de Aragón. El texto catalán es una muestra de cómo se entendieron las ideas narrativas del autor italiano, pues muchos de los que se han considerado defectos en la obra responden a estrategias narrativas en función de un determinado público y una determinada cultura. Se trata de traductores interesados en la creación literaria y en la búsqueda de la belleza, con lo que se puede observar la estrecha relación intelectual entre el autor/los autores catalanes y el nuevo estilo de Boccaccio. No debe verse como una simple traducción.Palabras clave: Curial e Güelfa; Boccaccio; traducción literaria; lector-autor; narrativa; adaptación; humanismoAbstract: This paper analyzes the 1429 Catalan translation of Boccaccio’s Decameron focusing on its main narrative characteristics, especially the relationship between the author and his readers. While not neglecting basic features of the translation in the period, the main emphasis is placed in the significance of this text, sometimes considered a simple adaptation, as a Humanist work, a document of the assimilation of Italian Humanism in the Crown of Aragón. This Catalan text constitutes an example of how Boccaccio’s narrative ideas were understood at the time, for many of the so called defects in this translation are the result of narrative strategies addressed to a specific audience and culture. We are in front of translators interested in literary creation and in the quest for beauty in their work, which reflects the close relationship between Boccaccio’s new style and the Catalan author’s/authors’ approach. It should not be viewed as a mere translation.Keywords: Curial e Güelfa; Boccaccio; literary translation; reader-author; narrative; adaptation; Humanism
- Sobre la fortuna de Boccaccio en la tradición peninsular. Las primeras traducciones catalanas y la incorporación de la misoginia en Cataluña(2013) Esteva de Llobet, LolaResum: Con la traducción al catalán de Il Corbaccio por el mercader Narcís Franch (1498) se inicia una doble corriente peninsular de misoginia y feminismo. Sus argumentos pasaron a formar parte del pensamiento misógino defendido por el Arciprestre de Talavera, Bernat Metge, Jaume Roig, Francesc Eiximenis y Pere Torrelles. Sin embargo, esta tendencia de vituperio e invectiva contra las mujeres tuvo también sus detractores, lo que originó la llamada «querella de las mujeres» en defensa de sus valores. Hombres y mujeres como Christine de Pizan, Teresa de Cartagena, Isabel, Enrique de Villena y Rodríguez del Padrón atacaron la reprobación sistemática del sexo femenino, basándose en el De claris mulieribus de Boccaccio Partiendo de los argumentos pro y anti femeninos de La Fiammetta y Il Corbaccio se revisan textos y argumentos misóginos de la tradición, con el fin de elaborar una teoría sobre la «querelle de las mujeres» en la tradición catalana y castellana.Palabras clave: Boccaccio; traducciones catalanas; misoginia; querelle de la rosa; querelle de las mujeres»Abstract: The Catalan translation of II Corbaccio made by the merchant Narcís Franch (1948) initiates a double stream of though in the Spanish peninsula about misogyny and feminism. His arguments became part of the misogyny though defended by Arciprestre de Talavera, Bernat Metge, Jaume Roig, Francesc Eiximenis and Pere Torrelles. Nevertheless, this trend of though about disgrace and invective against women also had its detractors, which originated the socalled «querelle des femmes» in defense of their values. Men and women like Christine de Pizan, Teresa de Cartagena, Isabel, Enrique de Villena and Rodríguez del Padrón attacked the systematic condemnation of women, inspired by the Claris mulieribus of Boccaccio. Based on the arguments pro and against female of La Fiammetta and Il Corbaccio, this article will reviews other texts and misogynous arguments of the tradition, with the purpose of concluding my theory about the «querelle des femmes» in Catalonia and Castile.Keywords: Boccaccio; Catalan translations; misogyny; querelle de la rose; querelle des femmes»
- Ressenya a Jaume Roig, Specchio o Libro delle donne, Introduzione, traduzione italiana e note a cura di Aniello Fratta, Publications of eHumanista, University of California, 2013(2013) Scarpati, OrianaRessenya a Jaume Roig, Specchio o Libro delle donne, Introduzione, traduzione italiana e note a cura di Aniello Fratta, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, 2013, 189 pp. ISBN 978-607-95570-7-2
- Curial e Güelfa i Boccaccio: influències lingüístiques(2013) Calvo Rigual, CesáreoResum: La crítica ha trobat al Curial e Güelfa petges molt evidents d’influència de la literatura italiana, i en particular de Boccaccio. Tanmateix no ha estat estudiada una altra influència italiana, la purament lingu?ística. Un estudi detingut del Curial ha permés identificar a l’obra nombrosos elements que mostren la seua origen italiana. Molts d’aquests elements es troben presents a les obres de Boccaccio, concretament en el Decameron. Per cada element identificat al Curial s’ofereixen exemples de les obres de Boccaccio.Paraules clau: Curial e Güelfa; Boccaccio; italianismes; influència; catalàAbstract: Several scholars have found in Curial e Güelfa very clear traces of influence of Italian literature, and in particular of Boccaccio. Therefore, no other Italian influence, the purely linguistic one, has not been studied. A detailed study of the Curial has identified many elements that show their italian origin. Many of these elements are present in the works of Boccaccio, specifically in the Decameron. For each item identified in Curial, we provide some examples from the works of Boccaccio.Keywords: Curial e Güelfa; Boccaccio; italianisms; influence; Catalan
- La Llegenda del cor menjat al Decameró de Boccaccio: Estratègies de traducció al català(2013) Campmany Tarrés, MaribelResum: El grau d’intervenció del traductor determina l’acostament del text al lector. Amb la comparació de les quatre traduccions catalanes de La llegenda del cor menjat, el conte novè de la quarta jornada del Decameró de Giovanni Boccaccio, es pot comprovar que cada traductor utilitza estratègies diferents per mirar de resoldre un mateix problema de traducció. A més del bagatge cultural i la subjectivitat de cada un d’ells, cal tenir en compte un seguit de factors (temporals, històrics, referencials, lingu?ístics, socials, etc.) que determinen el resultat final.Paraules clau: llegenda; cor; menjat; Decameró; Boccaccio; estratègia de traduccióAbstract: The extent to which translators intervene in a text determines its approach to the reader. By comparing the four Catalan translations of The Legend of the Eaten Heart, the ninth tale of the fourth day of The Decameron by Giovanni Boccaccio, you can see that each translator uses different strategies to tackle the same translation problem. Besides each translator’s cultural background and subjectivity, one must take into account several factors (time, history, reference, language, society, etc.), which might also affect the outcome.Keywords: legend; heart; eaten; Decameron; Boccaccio; strategy; translation
- Ressenya a Antoni Ferrando (ed.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2013 [Ressenya](2013) Martí-Badia, AdriàRessenya a Antoni Ferrando (ed.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2012, 2 vol., 1193 pp. ISBN 978-90-272-4009-5
- La música polifónica flamenca del segle XV a les novel·les clàssiques catalanes Tirant lo Blanc & Curial e Güelfa(2013) de Nijs, BobResum: Al Tirant lo Blanc i al Curial e Güelfa hi ha referències concretes al coneixement possiblement directe que els autors tenien sobre la música polifònica flamenca, que entrà a Itàlia pel nord durant la primera meitat del segle XV i arribà a Nàpols.Paraules clau: Tirant lo Blanc; Curial e Güelfa; polifonia flamenca a Itàlia; cultura europea del segle XVAbstract: There are specific references in Tirant lo Blanc and Curial e Güelfa to the probably direct knowledge that the authors had on Flemish polyphonic music, which came to the north of Italy during the first half of the fifteenth century and arrived in Naples.Keywords: Tirant lo Blanc; Curial e Güelfa; Flemish polyphonic music in Italy; fifteenth century European culture
- Les cartes-marc de la Història de Valter e Griselda de Bernat Metge i les del Griseldis de Petrarca(2013) Marco Artigas, MiquelResum: L’any 1388, Bernat Metge tradueix al català el text llatí en què Petrarca havia traslladat la darrera història del Decameró de Boccaccio, la Història de Valter e Griselda que el poeta d’Arezzo titulà De insigni obedientia et fide uxoria. Embolcallant la seva versió de la història, Petrarca remet sengles cartes al seu amic i autor del relat. En aquestes cartes li exposa els motius que l’han portat a traduir el text i fa consideracions sobre la conducta de Griselda. Metge també envolta la seva traducció arromançada amb dues cartes i la dedica a madona Isabel de Guimerà. Aquest treball és un estudi sobre l’enorme difusió que ha tingut el relat boccaccià en la història de la literatura i, sobretot, per remarcar el paper preponderant que jugà la traducció de Petrarca en la divulgació de la història de Griselda. A més, s’analitza la datació del text a la llum dels diferents estudis, especialment del segle passat. També observem els possibles motius que portaren Metge a ometre’n l’autoria del relat, malgrat que coneixia perfectament qui era l’autor. Finalment, presentem un estudi sobre els conceptes que tant Petrarca com Metge inclouen a les seves cartes-marc, observant les semblances i diferències que es troben en ambdues epístoles. S’han tingut en compte les contribucions precedents, aportant força claredat al pensament i posicionament tant de Petrarca com de Metge pel que fa a la interpretació de l’actitud de la virtuosa Griselda.Paraules clau: Història de Valter e Griselda; Boccaccio; Petrarca, Bernat MetgeAbstract: In 1388, Bernat Metge translated into Catalan a Latin text in which Petrarch had moved back story Decameron of Boccaccio, History of Walter and Griselda. The poet from Arezzo entitled his work De insigni obedientia et fide uxoria. Wrapping his version of the history, Petrarch sends both letters to his friend and author of the story. In these letters he exhibited mainly the reasons that led him to translate the text and makes some considerations about the behaviour of Griselda. Bernat Metge wraps also its translation with two letters and dedicated them to lady Elizabeth of Guimerà. This work aims to bring to the reader, first, a study of the enormous diffusion that this story had in the history of literature, and especially highlights the role played by translation of Petrarch in the disclosure of the history of Griselda.Secondly, it discusses the dating of the text considering various studies by critics especially during the last century. Also pay attention to the possible reasons that led to omit Metge authorship of the story that translates well even knew that the author was Boccaccio.And at the end of the work, we present a study about concepts such as Petrarch and Bernat Metge include on their letters, noting the similarities and differences found in both epistles. Taken into account, especially in this chapter, the previous contributions by critics in the course of this century, mainly, bringing strength and positioning clearly thought so as Petrarch as Metge regarding the interpretation of the attitude of the virtuous Griselda.Keywords: History of Walter and Griselda, Boccaccio, Petrarch, Bernat Metge.
- L'ús comercial de la costa marítima d'Oriola: Edició i notes onomàstiques i lingüístiques sobre el text d'un plet amb la ciutat d'Alacant (1643)(2013) Montoya Abat, BrauliResum: El present treball consisteix en l’edició filològica d’un text de 1643 i en el seu estudi onomàstic i lingüístic. El document recull una sèrie de declaracions sobre el dret ancestral de la ciutat d’Oriola a l’ús comercial del tram de costa que pertany al seu terme; és resultat d’un contenciós amb la ciutat d’Alacant, que nega a Oriola el dret a usar la seua façana marítima amb tal objectiu. La referència a les torres de vigilància que existien en el fragment de costa referit dóna una informació interessant sobre els topònims que hi havia, dels quals se’n pot seguir l’evolució fins al dia de hui. L’anàlisi lingu?ística del text se centra a observar quin ús s’hi fa dels trets que han estat caracteritzats en estudis anteriors com a pròpiament oriolans; especialment en el cas de les accepcions castellanes del verb llevar per contrast amb les de portar.Paraules clau: onomàstica; lingu?ística històrica; edició filològica; Oriola; AlacantAbstract: This work consists on the philological edition of a text of 1643 and its onomastic and linguistic study. The document includes a series of statements about the ancient right of the city of Oriola/Orihuela to the commercial use of the stretch of coast that belongs to its term; this is the result of a dispute with the city of Alacant/Alicante, which denies the right of Oriola/Orihuela to use its waterfront to this effect. The reference to the watchtowers that existed in the coastal referred portion gives an interesting information about the existing names, whose evolution can be followed until today. The analysis of the text focuses on observing which use is done of the features that have been characterized in previous studies as oriolans properly, especially in the case of the Castilian meanings of the verb llevar (‘to carry, to bring’) in contrast to the ones of portar (‘to bring’).Keywords: poetry onomastics; historical linguistics; philological edition; Oriola/Orihuela; Alacant/Alicante
- Aquí se contienen cuatro obras muy santas, todas expurgadas y atribuidas a Joan Timoneda(2013) Mahiques Climent, Joan; Rovira Cerdà, HelenaResumen: Estudiamos y editamos las siguientes poesías devotas: 1) Digas, hortelano; 2) A vos, Virgen pía, estrella que guía; 3) Yo conozco, digo y cuento; 4) Oíd, reina que al cielo. La edición más antigua conocida que las reúne todas, aunque sine notis, se publicó en Valencia hacia 1561-1563, con una rúbrica que atribuía la primera a Joan Timoneda, la tercera a Francisco de Argüello y la última a Ángel González. Otros testimonios posteriores, y también algunos índices expurgatorios, consideran que las cuatro obras fueron compuestas por Timoneda, a quien Pere Salvà i Mallén asignó de manera más particular la segunda, es decir la Pavana de Nuestra Señora, aunque esta fue impresa en un pliego poético datable hacia 1533-1535 y, por tanto, parece anterior al período de actividad literaria del mencionado poeta. Si durante los siglos XVI-XVII estos poemas se difundieron conjuntamente en forma de pliego suelto, se nota la ausencia de testimonios impresos en el Setecientos, justo cuando entraron en los índices de libros prohibidos. Aparte de describir las fuentes antiguas localizadas, establecemos algunas conexiones entre estas cuatro obras y otras muestras poéticas circunscritas al contexto valenciano de mediados del siglo XVI.Palabras clave: Siglo XVI, poesía castellana, transmisión textual, edición, Valencia, Joan Timoneda, contrafactumAbstract: We study and edit four Spanish poems with the following opening lines: 1) Digas, hortelano; 2) A vos, Virgen pía, estrella que guía; 3) Yo conozco, digo y cuento; 4) Oíd, reina que al cielo. The earliest known edition that includes all of them was published sine notis (but probably in Valencia from 1561 to 1563) with a rubric that attributed the first work to Joan Timoneda, the third one to Francisco de Argüello and the last one to Ángel González. Some later literary sources and indexes of forbidden books consider that the four pieces were composed by Joan Timoneda, at whom Pere Salvà i Mallén assigned more specifically the second poem, titled Pavana de Nuestra Señora, although it was printed in a chapbook datable circa 1533-1535 and therefore it seems written prior to Timoneda’s output. These four pieces were published together in chapbook form during the sixteenth and seventeenth centuries, but there is no evidence of its printed transmission during the eighteenth century, just when they were expurgated. We describe some known printed books and manuscripts transmitting these poems, and we relate them to another poetic works emerged in mid-sixteenth century Valencia.Keywords: Sixteenth century; Spanish poetry; textual transmission; edition; Valencia; Joan Timoneda; contrafactum
- La renovació de la narrativa europea: herència i petjades de Boccaccio a la Corona d’Aragó. Presentació del monogràfic.(2013) Recio, RoxanaPresentació del monogràfic
