Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2011. No. 50
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana(2011) Roca Ricart, RafaelAnàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continua sent vàlida, en bona mesura, en els nostres temps.
- Visions de Mallorca a la literatura del segle XIX(2011) Tomàs, MargalidaL’article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del xix, en un període comprès entre l’aparició de La Palma el 1840 i, més o menys, la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de l’obra de tres grups generacionals. Més que una síntesi general, s’ha optat per mostrar algunes de les diferents opcions triades a l’hora de convertir Mallorca en literatura, unes opcions, unes mirades, que canvien al llarg del temps i que poden estar mediatitzades tant per l’adscripció a un corrent literari –romanticisme–, a una situació personal –l’allunyament de l’illa–, o per unes motivacions literàries diferents –voluntat regeneracionista i social, creació del mite Mallorca terra d’or, etc. Encara, en cada apartat, hi ha hagut una selecció dels autors que podien servir per exemplificar cada una de les visions, amb una especial atenció a aquells d’obra menys coneguda (Tomàs Aguiló i la seva obra castellana; Pere d’A. Penya, Josep Tarongí, Miquel V. Amer i Victòria Penya, entre altres).
- El mite de la terra alta(2011) Sunyer Molné, MagíLa identificació del camp amb la genuïnitat no és exclusiva de la cultura catalana. L’article analitza la construcció d’aquest mite en la literatura catalana del segle xix, prestant particular atenció a la derivació patriòtica que uneix paisatge, habitants i tradicions rurals amb la Catalunya real que lentament anava desapareixent com a resultat de les revolucions polítiques i industrials. El mite de la terra alta ha proporcionat símbols tan freqüentment utilitzats com ara el de la barretina (un tipus de capell) i la muntanya, així com alguns debats ben interessants sobre l’organització tradicional de la família i els contrastos entre camp-ciutat i tradició-revolució.
- Barcelona vista pels narradors del vuit-cents(2011) Cassany, EnricL’article s’ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle xix, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s’examinen com a expressions de cultura urbana. Aquesta literatura, associada a un cert concepte de modernitat, avança flanquejada per l’historicisme i el ruralisme mitificadors dels escriptors lligats als ideals conservadors de la Renaixença. L’article dibuixa la trama de motius o de trets idiosincràtics urbans en la prosa destil·lada pels escriptors del vuit-cents, primer en llengua castellana i, a partir dels anys 60, en llengua catalana. Així, fa un recorregut per la Barcelona vella i la Barcelona nova, abans i després de l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat, des de l’època de les bullangues fins a l’assentament burgès de la Restauració, i examina els autors que en fixen més poderosament la imatge (Robert Robert, Emili Vilanova, NarcísOller...), bé oferint diverses versions de crònica o descripció externa de la ciutat, bé fonent, com en el cas d’Oller, aquest aspecte extern amb la interiorització de la condició urbana com a tret constitutiu d’una vida humana.
- Paraula i cultura de la salut: indagacions de linguística mèdica(2011) Salvador Liern, VicentLa importància del discurs verbal en les pràctiques sanitàries és indiscutible i mereix l’atenció d’un programa de recerca interdisciplinari. Des del punt de vista de la lingüística mèdica o de la salut i l’anàlisi del discurs, aquest article explora el tema en dues directrius principals: la divulgació dels coneixements en l’àmbit de la salut i l’entrevista clínica com a gènere discursiu. Alguns del tòpics centrals tractats a l’article són: la relació entre el discurs i l’acció no verbal, i els conceptes d’empatia/confirmació, humor, responsabilitat compartida, argumentació/persuasió, "ethos" i autopresentació.
- Problemes d'intel·lecció en el "Curial e Güelfa". La traducció com a eina per a la millora del coneixement dels clàssics medievals(2011) Fuster Ortuño, Mª ÁngelesEn aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat.
- El teatre català del segle XIX i la realitat catalana de l'època(2011) Bacardit, RamónEl meu propòsit en escriure aquest article era plantejar com el teatre català del segle xix configurava un model de realitat fruit de les complexes relacions entre les necessitats d’un auditori sociològicament delimitat i la voluntat d’alguns autors com Frederic Soler d’articular una imatge del país en què aquestes classes es veiessin representades. Al llarg del segle, doncs, l’horitzó d’expectatives de pÚblic Català s’anà configurant a través d’una oferta que responia a una demanda més o menys explícita d’obres que servissin per a les funcions cohesionadores del grup social majoritari a les platees del país: les classes menestrals. Si els autors acabaven definint un sistema simbòlic que podia representar la realitat era bàsicament perquè el teatre en català estava molt lligat a la realitat contemporània immediata, bé a través del reflex directe com en les obres d’actualitat de Jaume Piquet, bé amb el recurs a la distanciació històrica o de clixés costumistes com en el cas de Soler. A la llarga, el model de realitat iteraturitzable consolidat s’hagué d’enfrontar a les demandes del realisme literari de configurar una altra convenció del real.
- La imatge del país en la literatura del segle XIX: realitat i mite(2011) Sunyer Molné, Magí
- Els verbs de canvi d'estat en català: la participació en l'alternança causativa(2011) Abrines Llabrés, BartomeuL’article analitza, en primer lloc, la participació dels diferents tipus de verbs de canvi d’estat del català en l’alternança causativa: la possibilitat d’un verb de tenir un oes transitiu i un d’intransitiu, amb la particularitat que l’argument objecte en el primer alternant passa a ser subjecte en el segon (v. (i) En Joan va rompre la finestra, (ii) La finestra es va rompre). L’anàlisi ens permetrà comprovar que la generalització que fa Alexiadou (2006) respecte del funcionament dels verbs de causa externa no se segueix en català. Pel que fa als verbs de canvi de causa interna, els quals no havien estat estudiats en català, veiem que el seu comportament és poc uniforme i que n’hi ha que permeten l’alternança, contra el que s’ha indicat tradicionalment. Finalment, respecte dels verbs de causa inespecificada comprovem que presenten restriccions semàntiques pel que fa als elements que poden aparèixer com a subjecte en la variant intransitiva.També mostrem que el test usat tradicionalment per mostrar que els verbs de canvi d’estat tenen un component de causa en la seva estructura lexicosemàntica (l’acceptabilitat d’un adjunt per si sol) no funciona en català. Finalment, analitzem la incorporació del clític "se" en la variant intransitiva de l’alternança. Com ocorre també en altres llengües, hi ha verbs que l’incorporen obligatòriament, d’altres que no l’incorporen mai i d’altres encara que l’incorporen optativament.
- Una proposta d'anàlisi de la formalitat diafàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"(2011) Mas i Miralles, Antoni; Càmara Sempere, HéctorAquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d’un text en confrontació amb uns altres. L’anàlisi es basa en dues parts. En la primera, estudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l’anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible, i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l’anàlisi formal a partir de l’estudi de recursos com les veus d’autoritat, l’estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capítol de la Nativitat de Jesucrist de la "Legenda Aurea" de 1494 i l’hem comparat amb altres tres textos: el mateix capítol de la Nativitat a la "Vida de sants rosselloneses", els capítols cclxxv al cclxxix de la "Vita Christi" de sor Isabel de Villena i els quatre primers capítols de la "Vida de sant Vicent Ferrer" de Miquel Peres. Com que es tracta d’una traducció al català i d’una obra religiosa, sempre s’havia considerat que era un text de formalitat baixa. Però la nostra anàlisi, tant lingüística com formal, contradiu plenament aquesta suposició, ja que segons els nostres resultats es tracta d’una obra d’una elevada formalitat diafàsica tot i tractar-se d’una traducció del llatí.
