Log In 
Language Mètode Science Studies Journal : Annual Review. 2023. Issue 13
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Dialogues between art and nature: Aesthetic reflection as a context(2023) Calle, Román de laThe relationship between natural and artistic aesthetics has not always been easy. Neither have the correlations between art and nature been independent from the contextualising filter that is human cultural history and its corresponding scientific developments. Approaching the subject requires studying the transition between the rights of the natural environment and its unstoppable conversion into a nature-product over time. It requires us to reflect upon a number of dichotomies: aesthetic and natural objects; representation and expression; nature as an available reality and nature as a given reality; natural environment and artificial environment. These conceptual and functional hinges may provide us with a better understanding of the different historical moments that have articulated the dialogues between art and nature.; Las relaciones entre la estética natural y la estética artística no han sido siempre fáciles. Como tampoco las correlaciones entre arte y naturaleza han sido independientes del filtro contextualizador de la historia cultural humana y de los correspondientes desarrollos científicos. La aproximación al tema exige el estudio de una transición entre los derechos del ámbito natural y su imparable conversión diacrónica en naturaleza-producto. La reflexión sobre una serie de dicotomías resultará, pues, fundamental en este caso: objeto estético y objeto natural; representación y expresión; la naturaleza como realidad disponible y la naturaleza como realidad dada; el ámbito natural y el ámbito artificial. Desde estas bisagras conceptuales y funcionales quizás se puedan entender mejor los diferentes momentos históricos que han articulado los diálogos entre arte y naturaleza.; Les relacions entre l’estètica natural i l’estètica artística no han estat sempre fàcils. Com tampoc les correlacions entre art i natura han estat independents del filtre contextualitzador de la història cultural humana i dels corresponents desenvolupaments científics. L’aproximació al tema exigeix l’estudi d’una transició entre els drets de l’àmbit natural i la seva imparable conversió diacrònica en natura-producte. La reflexió al voltant d’una sèrie de dicotomies resultarà, doncs, fonamental en aquest cas: objecte estètic i objecte natural; representació i expressió; la natura com realitat disponible i la natura com realitat donada; l’àmbit natural i l’àmbit artificial. Des d’aquestes frontisses conceptuals i funcionals potser es puguin entendre millor els diferents moments històrics que han articulat els diàlegs entre art i natura.
- Back to nature: Landscape in the Pre-Raphaelite Brotherhood and the Arts and Crafts movement(2023) Vergés Alonso,MónicaCap a mitjan segle xix, el Regne Unit va assolir el cim de la industrialització i l’expansió econòmica, alhora que sorgien els primers inconvenients del progrés: les desigualtats socials, l’amuntegament en les ciutats i el malestar estètic com a resultat de les tècniques productives. En aquest context, i en oposició a l’art acadèmic imperant, naixerà la Germandat Prerafaelita, que buscarà en la pintura anterior a Rafael, en les llegendes medievals i en la mirada atenta a la natura, l’autenticitat que considerava perduda. La Germandat comptarà des del principi amb el suport del crític d’art John Ruskin. Els seus escrits sobre una nova ètica econòmica i el valor creatiu i dignificador del treball artesanal arribaran al seu «deixeble» William Morris i al moviment Arts & Crafts.; By the mid-19th century, the United Kingdom had reached the peak of industrialisation and economic expansion, while also revealing the first drawbacks of progress: social inequality, urban overcrowding, and aesthetic discontent as a result of production techniques. In this context, and in opposition to the prevailing academic art, the Pre-Raphaelite Brotherhood was born. In paintings prior to Raphael and medieval legends, they sought the authenticity they considered had been lost in their time, directing their attentive gaze towards nature. From the outset, the Brotherhood had the support of the art critic John Ruskin. Indeed, his writings on a new economic ethics and the creative and dignifying value of craftsmanship marked his «disciple» William Morris and the Arts and Crafts movement.; Hacia mediados del siglo XIX, el Reino Unido alcanzó la cumbre de la industrialización y la expansión económica, al tiempo que reveló los primeros inconvenientes del progreso: las desigualdades sociales, el hacinamiento en las ciudades y el descontento estético como resultado de las técnicas productivas. En este contexto, y en oposición al arte académico imperante, nacerá la Hermandad Prerrafaelita, que buscará en la pintura anterior a Rafael, en las leyendas medievales y en la mirada atenta a la naturaleza, la autenticidad que consideraba perdida. La Hermandad contará desde el principio con el respaldo del crítico de arte John Ruskin. Sus escritos sobre una nueva ética económica y el valor creativo y dignificador del trabajo artesanal llegarán a su «discípulo» William Morris y al movimiento Arts & Crafts.
- Beauty and mate choice: What evolutionary biology can teach us(2023) Font Ferrer,Enrique V.; Font‐Ferrer,Enrique V.We tend to regard beauty as the product of our education, the quintessence of cultural refinement, and we often emphasise the relative nature of beauty. That is why many find it shocking that the perception of beauty, especially human beauty, has a clear biological explanation, one that is largely independent from our education and culture. People are surprised because not only do the characteristics that define beauty originate in biology, but they are also universal and common to all members of our species.; Tendemos a considerar la belleza como el producto destilado de nuestra educación, la quintaesencia de nuestro refinamiento cultural. Además, a menudo destacamos el relativismo de la belleza. Por este motivo, muchos encuentran chocante que la percepción de la belleza, especialmente la belleza humana, tenga una clara explicación biológica, en gran medida independiente de nuestra educación y de nuestra cultura, y les sorprende descubrir que las características que definen la belleza no solo tienen sentido biológico, sino que además son universales, comunes a todos los miembros de nuestra especie.; Tendim a considerar la bellesa com el producte destil·lat de la nostra educació, la quinta essencia del nostre refinament cultural. A més, sovint destaquem el relativisme de la bellesa. Per aquest motiu, molts troben xocant que la percepció de la bellesa, especialment la bellesa humana, tinga una clara explicació biològica, en gran manera independent de la nostra educació i cultura, i els sorprèn descobrir que les característiques que defineixen la bellesa no només tenen sentit biològic, sinó que a més són universals, comunes a tots els membres de la nostra espècie.
- Sex and design in our evolutionary cousins: The perception of beauty in nature(2023) Mendelson,Tamra C.; Ryan,Michael J.Desde un enfoque evolutivo de la belleza, en este texto analizamos la expresión y la percepción de la belleza sexual en el reino animal. Los cerebros de los animales perciben la belleza y detectan las características del entorno que resultan más relevantes para su supervivencia. A lo largo de la evolución, los animales con reproducción sexual han explotado este proceso de detección para maximizar su atractivo para el sexo opuesto. Habitualmente, esto ha conllevado la aparición de comportamientos y rasgos de cortejo extremos. Estos son rasgos de belleza sexual. Combinando principios neurocientíficos y neuroestéticos modernos con otros provenientes de la biología evolutiva, tratamos de entender las bases biológicas y la evolución de la belleza en todos los animales, incluidos nosotros mismos.; Des d’un enfocament evolutiu de la bellesa, en aquest text analitzem l’expressió i la percepció de labellesa sexual en el regne animal. Els cervells dels animals perceben la bellesa i detecten les característiquesde l’entorn que resulten més rellevants per a la seua supervivència. Al llarg de l’evolució,els animals amb reproducció sexual han explotat aquest procés de detecció per a maximitzar el seuatractiu per a l’altre sexe. Habitualment, això ha comportat l’aparició de comportaments i trets defesteig extrems. Aquests són trets de bellesa sexual. Combinant principis neurocientífics i neuroestèticsmoderns amb altres provinents de la biologia evolutiva, tractem d’entendre les bases biològiquesi l’evolució de la bellesa en tots els animals, inclosos nosaltres mateixos.; Taking an evolutionary approach to the question of beauty, we discuss the expression and perception of sexual beauty across the animal kingdom. Animals experience beauty in their brains, and animal brains are tuned to features of the environment most relevant to their survival. Over evolutionary time, sexually reproducing animals have exploited that tuning to maximize their attractiveness to the opposite sex, often leading to extreme courtship traits and behaviors. These are the traits of sexual beauty. Combining modern principles of neuroscience and neuroaesthetics with established principles of evolutionary biology, we aim to understand the biological basis and evolution of beauty in all animals, including ourselves.
- Introduction: Beauty and nature(2023) Ortells Bañeres, Raquel; García Roger, Eduardo M.En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa diversa i aclaparadora que inspira artistes i enginyers, i que els científics han tractat d’estudiar i comprendre, i encara continuen fent-ho.; In a world where it seems best to go unnoticed, many creatures display their beauty in plain sight. We could even say that we are surrounded by beauty. A diverse and overwhelming beauty that inspires artists and engineers, one that scientists have tried (and keep trying) to study and understand.In this Metode SSJ monograph we will see how science has searched for the evolutionary causes of sexual beauty in the process of mate choice and self-perpetuation, necessarily adopting the point of view of each organism and studying how beauty is perceived species by species. As the famous phrase, attributed to various literary figures, reminds us, beauty is in the eye of the beholder.; En un mundo donde parece que lo mejor sería pasar desapercibido, muchos organismos exhiben impúdicamente su belleza. Podría incluso decirse que estamos rodeados de belleza. Una belleza diversa y abrumadora que inspira a artistas e ingenieros, y que los científicos han tratado de estudiar y comprender, y todavía continúan haciéndolo.
- Is beauty a criterion of truth? Genetic quality or aesthetic criteria, drivers of sexual selection in animals(2023) Pérez,Juan IgnacioPerceben la bellesa de les flors l’abella o el colibrí que s’hi acosten per a recol·lectar-ne el nèctar? És a dir, poden els animals no humans apreciar-la? Existeix una veritat universal sobre la bellesa? O només és un atribut útil, un indicador d’un tret valuós? Com succeeix amb tants altres fenòmens naturals, no hi ha una resposta simple a aquestes preguntes. En l’article següent analitzem diferents aspectes sobre la selecció natural i la seua relació, o no, amb els criteris estètics i amb l’anomenat principi del hàndicap.; Do bees or hummingbirds perceive the beauty of the flowers they approach to take nectar? That is, can non-human animals appreciate beauty? Is there a universal truth regarding beauty? Or is it just a useful attribute, an indicator of a valuable trait? As with so many other natural phenomena, there is no simple answer to these questions. In the following document, we analyse different aspects of sexual selection and its connection (or lack thereof) to aesthetic criteria and the so-called handicap principle.; ¿Perciben la belleza de las flores la abeja o el colibrí que se acercan para quedarse con su néctar? Es decir, ¿pueden los animales no humanos apreciarla? ¿Existe una verdad universal sobre la belleza? ¿O no es más que un atributo útil, un indicador de un rasgo valioso? Como ocurre con tantos otros fenómenos naturales, no hay una respuesta simple a estas preguntas. En el siguiente artículo analizamos diferentes aspectos sobre la selección sexual y su relación, o no, con los criterios estéticos y con el llamado principio del hándicap.
- More biodiversity to improve our health: The benefits to human well-being of favouring functional and diverse ecosystems(2023) Valladares Ros,FernandoHi ha una àmplia evidència que el contacte amb la naturalesa produeix beneficis mesurables en la salut psicològica i fisiològica de les persones. També abunden els estudis que demostren que ecosistemes ben conservats i amb alts nivells de biodiversitat compleixen més funcions, entre les quals la de reduir els riscos per a la salut humana derivats d’infeccions d’origen animal (zoonosi, com la COVID-19) o del canvi climàtic. Les Nacions Unides van encunyar el concepte d’una sola salut precisament per afavorir l’estudi multidisciplinari de la salut humana en el context global de la salut d’animals, plantes i ecosistemes, i poder així avançar cap a una medicina més preventiva i eficaç.; There is ample evidence that contact with nature generates measurable benefits for people’s psychological and physiological health. There is also abundant research showing that well-conserved ecosystems with high levels of biodiversity serve additional functions, including the reduction of risks to human health from animal-borne infections (zoonoses such as Covid-19) or climate change. The United Nations first coined the concept of One Health specifically to encourage the multidisciplinary study of human health in the global context of animal, plant, and ecosystem health, thereby enabling progress towards more preventive and effective medicine.; Existe una amplia evidencia de que el contacto con la naturaleza produce beneficios medibles en la salud psicológica y fisiológica de las personas. También abundan los estudios que demuestran que ecosistemas bien conservados y con altos niveles de biodiversidad cumplen más funciones, entre ellas la de reducir los riesgos para la salud humana derivados de infecciones de origen animal (zoonosis, como la COVID-19) o del cambio climático. Las Naciones Unidas acuñaron el concepto de una sola salud precisamente para favorecer el estudio multidisciplinar de la salud humana en el contexto global de la salud de animales, plantas y ecosistemas, y poder así avanzar hacia una medicina más preventiva y eficaz.
- Zoonotic diseases: Can the transmission of pathogens between animals and humans be controlled?(2023) Vergara Alert,JúliaAmb més de sis milions de morts associades fins a l’actualitat, la pandèmia de COVID-19 és una de les pitjors malalties d’origen animal. Altres malalties zoonòtiques han causat brots importants durant les últimes dècades com la SARS (en 2002-2004, sobretot a la Xina), la MERS (en 2012, principalment a l’Orient Mitjà), l’ebola (de 2013 a 2016, a l’Àfrica occidental) i la febre de la vall del Rift (de 2016 al present, a l’Àfrica). A més, i especialment als països de renda baixa, algunes malalties zoonòtiques, com la tuberculosi i la ràbia, són endèmiques i causen milers de morts. El 60 % de les malalties infeccioses conegudes i el 75 % de les malalties infeccioses emergents tenen un origen animal i són responsables de problemes de salut pública i pèrdues econòmiques.; After being associated with more than six million deaths so far, the Covid-19 pandemic is one of the worst diseases of animal origin known to date. Other zoonotic diseases such as severe acute respiratory syndrome (2002–2004, which mainly affected China), Middle East respiratory syndrome (2012, mainly affecting the Middle East), Ebola (2013–2016 in West Africa), and Rift Valley fever (from 2016 to the present) have also caused major disease outbreaks in recent decades. In addition, and especially in low-income countries, some zoonotic diseases such as tuberculosis and rabies are endemic and cause thousands of deaths. Of note, up to 60 % of known infectious diseases and 75 % of emerging infectious diseases have an animal origin and are responsible for public health problems and economic losses.; Con más de seis millones de muertes asociadas hasta la actualidad, la pandemia de COVID-19 es una de las peores enfermedades de origen animal. Otras enfermedades zoonóticas han causado brotes importantes durante las últimas décadas como el SARS (en 2002-2004, sobre todo en China), el MERS (en 2012, principalmente en Oriente Medio), el ébola (de 2013 a 2016, en África occidental) y la fiebre del valle del Rift (de 2016 al presente, en África). Además, y especialmente en los países de renta baja, algunas enfermedades zoonóticas, como la tuberculosis y la rabia, son endémicas y causan miles de muertes. El 60 % de las enfermedades infecciosas conocidas y el 75 % de las enfermedades infecciosas emergentes tienen un origen animal y son responsables de problemas de salud pública y pérdidas económicas.
- The environmental watchdogs: Wildlife as sentinels of antimicrobial resistance pollution in the environment in Catalonia(2023) Darwich,Laila; Molina López,Rafael A.El creciente incremento de resistencias a los antimicrobianos (RAM) tanto en seres humanos como en el ganado se atribuye en gran medida al uso excesivo o incorrecto de estos tratamientos. La alarmante aparición de estas resistencias en la medicina humana y veterinaria ha impulsado el desarrollo de diversos estudios de monitorización de los niveles de contaminación RAM en el medio ambiente. En este documento se describe la aparición de genes de resistencia a los antibióticos de último recurso en medicina humana, en una amplia diversidad de animales salvajes. Se sugiere que la fauna salvaje puede ser un buen centinela de la contaminación ambiental por RAM, especialmente en áreas muy pobladas. Por otro lado, los animales salvajes también pueden contribuir a la propagación de bacterias y genes RAM en el medio ambiente y representar un riesgo zoonótico para las personas que estén en estrecho contacto.; El creixent increment de resistències als antimicrobians (RAM) tant en éssers humans com en el bestiar s’atribueix en gran manera a l’ús excessiu o incorrecte d’aquests tractaments. L’alarmant aparició d’aquestes resistències en la medicina humana i veterinària ha impulsat el desenvolupament de diversos estudis de monitoratge dels nivells de contaminació RAM en el medi ambient. En aquest document es descriu l’aparició de gens de resistència als antibiòtics d’últim recurs en medicina humana, en una àmplia diversitat d’animals salvatges. Se suggereix que la fauna salvatge pot ser un bon sentinella de la contaminació ambiental per RAM, especialment en àrees molt poblades. D’altra banda, els animals salvatges també poden contribuir a la propagació de bacteris i gens RAM en el medi ambient i representar un risc zoonòtic per a les persones que hi estiguen en contacte estret.; The increasing prevalence of antimicrobial resistance (AMR) in both humans and livestock is attributed largely to the overuse and misuse of antimicrobials. The alarming emergence of this resistance in human and veterinary medicine has activated awareness for monitoring the levels of AMR pollution in the environment. In this report, the emergence of genes conferring resistance to human last-resort antibiotics is described in a wide diversity of wild animals. It suggests that wildlife can be good sentinels of AMR environmental pollution, especially in highly populated areas. Moreover, wild animals can also contribute in the dissemination of AMR bacteria and genes in the environment and represent a zoonotic risk for the population who are exposed to them.
- Introduction: One world, one health(2023) Thompson,TeresaEncara que, d’una manera o altra, la perspectiva d’una sola salut (One Health) conviu amb nosaltres almenys des de l’era d’Hipòcrates, el terme va ser encunyat per William Karesh en un article del diari The Washington Post en 2003. Des de llavors, s’ha discutit, aplicat i expandit el concepte de moltes maneres. No obstant això, poques coses han fet més per la rellevància global d’aquest concepte que la pandèmia de COVID-19 (el tercer coronavirus a què ens veiem exposats en els anys que han passat d’aquest de mil·lenni, després de les epidèmies de SARS i MERS). Com evidencia el terme, una sola salut és essencialment «un enfocament interseccional i interdisciplinari que se centra en el punt d’unió entre la salut dels humans, els animals i els ecosistemes» (Soares, 2020, p. 652). Encara que algunes persones expertes en una sola salut han debatut sobre aspectes de la definició, aquest no és un aspecte de particular interès per a aquest monogràfic.; Although a One Health perspective has, in one way or another, been around at least since the time of Hippocrates, the term itself was coined by William Karesh in a 2003 The Washington Post article. Since that time, the concept has been discussed, applied, and elaborated in numerous ways. Little, however, has done more to make the concept relevant to global concerns than the Covid-19 pandemic (the third major coronavirus to emerge in this millennium, including SARS and MERS). As is evident in the label, One Health essentially «is an intersectoral and interdisciplinary approach that focuses on where the health of humans, animals and environments or ecosystems converge» (Soares, 2020, p. 652). Although some who write on One Health have argued about definitional issues, such argumentation is not particularly helpful to our discussion at present.; Aunque, de una u otra forma, la perspectiva de una sola salud (One Health) lleva con nosotros desde al menos la era de Hipócrates, el término fue acuñado por William Karesh en un artículo del diario The Washington Post en 2003. Desde entonces, se ha discutido, aplicado y expandido el concepto de muchas formas. Sin embargo, pocas cosas han hecho más por la relevancia global de este concepto que la pandemia de COVID-19 (el tercer coronavirus al que nos vemos expuestos en lo que llevamos de milenio, tras las epidemias de SARS y MERS). Como evidencia el término, una sola salud es esencialmente «un enfoque interseccional e interdisciplinario que se centra en el punto de unión entre la salud de los humanos, los animales y los ecosistemas» (Soares, 2020, p. 652). Aunque algunas personas expertas en una sola salud han debatido sobre aspectos de la definición, este no es un aspecto de particular interés para el presente monográfico.
- Boosting vaccination: Accelerating vaccine uptake through communication science(2023) Ledford,Victoria; Nan,XiaoliEffective public health messages about vaccination can bolster human vaccine uptake to prevent the spread of infectious diseases. Despite this potentiality, the One Health framework that values an interdependent approach to health has not fully considered the role of communication science in promoting public health. In this article, we offer evidence-based recommendations for health practitioners and researchers creating vaccine promotion messages. An interdisciplinary field, communication science suggests that vaccine messages can change beliefs, attitudes, and behaviors through a systematic understanding of one’s audience and targeted and tailored health messages that appeal to beliefs about the outcomes of a behavior and beliefs about an individual’s behavioral efficacy. Implications for and challenges to vaccine communication are discussed.; Lograr unos mensajes de salud pública más correctos puede mejorar la aceptación de las vacunas por parte de la población con el objetivo de evitar la propagación de enfermedades infecciosas. Pese a este potencial, el marco de una sola salud, que enfoca la salud de manera interdependiente, no ha tenido en cuenta hasta ahora el papel de la comunicación científica para la promoción de la salud pública. En este artículo, ofrecemos recomendaciones basadas en datos empíricos para los profesionales e investigadores de la salud encargados de crear mensajes para promover la vacunación. La comunicación científica, un campo interdisciplinario, sugiere que los mensajes sobre la vacunación pueden modificar las creencias, actitudes y comportamientos de la audiencia si parten de una comprensión profunda de esta y se dirigen y adaptan para apelar a sus expectativas acerca de las consecuencias de un comportamiento y de su propia autosuficiencia conductual. Discutimos las implicaciones y retos que esto plantea para la comunicación sobre las vacunas.; Aconseguir que els missatges sobre salut pública siguen més correctes pot millorar l’acceptació de les vacunes per part de la població amb l’objectiu d’evitar la propagació de malalties infeccioses. Malgrat aquest potencial, el marc d’una sola salut, que enfoca la salut de manera interdependent, no ha tingut en compte fins ara el paper de la comunicació científica per a la promoció de la salut pública. En aquest article, oferim recomanacions basades en dades empíriques per als professionals i investigadors de la salut encarregats de crear missatges per a promoure la vacunació. La comunicació científica, un camp interdisciplinari, suggereix que els missatges sobre la vacunació poden modificar les creences, actituds i comportaments de l’audiència si parteixen d’una comprensió profunda d’aquesta i es dirigeixen i adapten per a apel·lar a les seues expectatives sobre les conseqüències d’un comportament i de la seua pròpia autosuficiència conductual. Discutim les implicacions i reptes que això planteja per a la comunicació sobre les vacunes.
- Re-imagining One Health: A perspective from social science(2023) Lapinski,Maria Knight; Seeger,Matthew; Sellnow,Deanna; Sellnow,Timothy; Thompson,TeresaOne Health is a framework focusing on the dynamic intersections between humans, animals, and ecosystems regarding health systems and practices. As human decisions and actions are the locus of One Health challenges, it is critical to understand how people perceive and act on these connections. Fundamentally, the literature in this area is based in the natural and health sciences; further efforts are still necessary to fully realize the potential of bringing social research squarely into One Health. We suggest several areas of scholarship that could move this effort forward.; Una sola salud es un marco de interpretación centrado en las interacciones entre seres humanos, animales y ecosistemas, tanto en términos de servicios como de prácticas sanitarias. Las decisiones humanas están en el centro de los retos que plantea este marco, por lo que comprender cómo se perciben estas conexiones y cómo se actúa ante ellas es fundamental. Los estudios en este campo se han basado principalmente en las ciencias naturales y de la salud, y será necesario un esfuerzo adicional para aprovechar también el potencial que tiene incorporar la investigación social a este enfoque. En este artículo sugerimos diversas áreas de estudio que podrían facilitar el avance en este sentido.; Una sola salut és un marc d’interpretació centrat en les interaccions éssers entre humans, animals i ecosistemes, tant en termes de serveis com de pràctiques sanitàries. Les decisions humanes estan en el centre dels reptes que planteja aquest marc, de manera que comprendre com es perceben aquestes connexions i com s’afronten és fonamental. Els estudis en aquest camp s’han basat principalment en les ciències naturals i de la salut, i serà necessari un esforç addicional per a aprofitar també el potencial que té incorporar la investigació social a aquest enfocament. En aquest article suggerim diverses àrees d’estudi que podrien facilitar l’avanç en aquest sentit.
- Sitopia: How food shapes civilisation(2023) Steel,CarolynLa cuestión de cómo alimentarnos siempre ha sido fundamental para la vida humana. Nuestra evolución ha desarrollado una serie de innovaciones técnicas, como el control del fuego, la agricultura y el ferrocarril, que han transformado no solo cómo comemos, sino también cómo vivimos. Nuestros antepasados comprendieron el valor de la comida, pero la vida urbana moderna oculta los verdaderos costes de nuestros hábitos alimentarios. Al externalizar el coste de la agricultura industrial, hemos dañado los ecosistemas planetarios y amenazado el futuro de nuestro planeta. Sin embargo, si otorgamos a los alimentos el reconocimiento y valor que merecen, podremos reequilibrar nuestras vidas con la naturaleza y crear sociedades más resilientes y equitativas para el futuro.; La qüestió de com alimentar-nos sempre ha estat fonamental per a la vida humana. La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim. Els nostres avantpassats van comprendre el valor del menjar, però la vida urbana moderna oculta els vertaders costos dels nostres hàbits alimentaris. En externalitzar el cost de l’agricultura industrial, hem danyat els ecosistemes planetaris i amenaçat el futur del nostre planeta. No obstant això, si atorguem als aliments el reconeixement i valor que mereixen, podrem reequilibrar les nostres vides amb la naturalesa i crear societats més resilients i equitatives per al futur.; The question of how to eat has always been central to human life. Our evolution has mirrored a series of technical innovations such as the control of fire, farming, and railways that have transformed, not just how we eat, but how we live. Our ancestors understood the value of food, but modern urban life has obscured the true costs of how we eat. By externalising the cost of industrial farming, we have damaged planetary ecosystems and thus threatened our future on earth. By recognising and restoring food’s true value, however, we can rebalance our lives with nature and create more resilient, equitable societies for the future.
- Rashevsky’s dream: A physico-mathematical foundation of history and culture(2023) Duran-Nebreda,Salva; Valverde,SergiLa famosa serie de ciencia ficción Fundación, escrita por Isaac Asimov, explora la idea de que el futuro de las sociedades no solo es predecible, sino que puede incluso ser diseñado. En el mundo de ficción de Asimov, se presenta una ciencia multidisciplinar llamada psicohistoria que combina las matemáticas, la psicología y la historia para predecir acontecimientos futuros. Nicolas Rashevsky, el padre de la biología matemática, dio credibilidad a la existencia de principios universales que sustenten la evolución cultural humana mediante modelos matemáticos. Su visión todavía no se ha realizado plenamente, ya que nuestra capacidad para predecir e incluso para diseñar la ingeniería necesaria es muy fragmentaria. Dos obstáculos importantes son la confusión con respecto al papel de los modelos matemáticos y las limitaciones de los conjuntos de datos actuales. Los avances recientes en la investigación sobre sistemas complejos, simulaciones computacionales y bases de datos a gran escala están allanando el camino para el desarrollo de una verdadera teoría matemática de la historia humana.; La famosa sèrie de ciència-ficció Fundació, escrita per Isaac Asimov, explora la idea que el futur de les societats no solament és predictible, sinó que fins i tot es pot dissenyar. En el món de ficció d’Asimov, es presenta una ciència multidisciplinària anomenada psicohistòria que combina les matemàtiques, la psicologia i la història per a predir esdeveniments futurs. Nicolas Rashevsky, el pare de la biologia matemàtica, va donar credibilitat a l’existència de principis universals que sustenten l’evolució cultural humana per mitjà de models matemàtics. La seua visió encara no s’ha realitzat plenament, ja que la nostra capacitat per a predir i fins i tot per a dissenyar l’enginyeria necessària és molt fragmentària. Dos obstacles importants són la confusió respecte al paper dels models matemàtics i les limitacions dels conjunts de dades actuals. Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.; The popular science fiction series Foundation penned by Isaac Asimov explores the idea that the course of the future of societies is not only predictable but can be engineered as well. In Asimov’s fictional world, a multidisciplinary science called psychohistory combines mathematics, psychology, and history to predict future events. Nicolas Rashevsky, the father of mathematical biology, lent credibility to the existence of universal principles underpinning human cultural evolution using mathematical models. His vision remains to be fully realized, as our capacity to predict and even engineer is very fragmented. Two main obstacles are a misunderstanding of the role of mathematical models and the limitations of current datasets. Recent advances in complex systems research, computer-based simulations, and large-scale databases, are paving the way towards fully developing a mathematical theory of human history.
- Mobility and sedentariness: The convergence of two divergent archaeological concepts(2023) Gómez Bach,AnnaLas comunidades humanas se han asentado de forma más o menos permanente en entornos geográficos y climáticos muy diversos. Buena parte de las evidencias arqueológicas que nos han dejado los humanos muestran las estrategias adoptadas en aspectos de movilidad, estructuración de redes de intercambios y en las evidencias de pertenencia a un entorno que rápidamente se convierte en espacio que gestionan y se apropian. En este artículo se hace una valoración global en torno a la realidad arqueológica y al potencial analítico de este registro, a partir de casos de prehistoria reciente y en relación con las evidencias de movilidad y nomadismo desde una perspectiva global y a partir de ejemplos del Próximo Oriente.; Les comunitats humanes s’han assentat de forma més o menys permanent en entorns geogràfics i climàtics molt diversos. Bona part de les evidències arqueològiques que ens han deixat els humans mostren les estratègies adoptades en aspectes de mobilitat, estructuració de xarxes d’intercanvis i en les evidències de pertinença a un entorn que ràpidament es converteix en espai que gestionen i s’apropien. En aquest article es fa una valoració global entorn de la realitat arqueològica i el potencial analític d’aquest registre, a partir de casos de prehistòria recent i en relació amb les evidències de mobilitat i nomadisme des d’una perspectiva global i a partir d’exemples del Pròxim Orient.; Human communities have settled very diverse geographical and climatic environments on a more or less permanent basis. Much of the archaeological evidence left by humans shows the strategies they adopted in terms of mobility, the structure of exchange networks, and the evidence of their inhabiting an environment that they quickly learned to manage and appropriate. This article provides an overall assessment of the archaeological reality and analytical potential of this record. It is based on cases of recent prehistory and evidence of mobility and nomadism, both from a global perspective and by using specific examples from the Near East.
- The origins of normativity: Assessor teaching and the emergence of norms(2023) Castro,Laureano; Toro,Miguel A.Les normes regeixen molts aspectes del comportament humà i faciliten la coordinació en les activitats cooperatives. Pel que fa a l’origen de la normativitat, la hipòtesi més acceptada sosté que ha estat modelada per processos de selecció cultural entre grups humans que posseïen diferents normes sobre com organitzar la vida social. Falta, en la nostra opinió, una explicació evolutiva que permeta rastrejar els orígens d’aquesta normativitat incipient que posseïen els primers humans. En aquest article suggerim que la dimensió normativa va aparèixer prompte, en els nostres avantpassats hominins, com una conseqüència del desenvolupament de capacitats elementals per a l’ensenyament, entès aquest no sols com l’habilitat per a mostrar com es fa alguna cosa, sinó també com l’habilitat d’assenyalar què es pot o no fer.; Norms govern many aspects of human behaviour and facilitate coordination in cooperative activities. Regarding the origin of normativity, the most widely accepted hypothesis holds that it was shaped by processes of cultural selection between human groups with different rules on how to organise social life. However, in our opinion, we still lack an evolutionary explanation that would allow us to trace the origins of this incipient normativity in early humans. In this text we suggest that normativity appeared early in the development of our hominin ancestors as a consequence of the development of elementary teaching skills, understood not only as the ability to show others how to do something, but also as the ability to point out what one may and may not do.; Las normas rigen muchos aspectos del comportamiento humano y facilitan la coordinación en las actividades cooperativas. Con respecto al origen de la normatividad, la hipótesis más aceptada sostiene que ha sido modelada por procesos de selección cultural entre grupos humanos que poseían diferentes normas sobre cómo organizar la vida social. Falta, en nuestra opinión, una explicación evolutiva que permita rastrear los orígenes de esa normatividad incipiente que poseían los primeros humanos. En este artículo sugerimos que la dimensión normativa apareció pronto, en nuestros antepasados homininos, como una consecuencia del desarrollo de capacidades elementales para la enseñanza, entendida esta no solo como la habilidad para mostrar cómo se hace algo, sino también como la habilidad de señalar qué se puede o no hacer.
- An evolutionary success story: The ascent of the urban ape(2023) Woolf,GregUrbanistic projects have dominated the last six thousand years of our species’ history, appearing independently on all the inhabited continents. The majority of the population already live in cities and the trend seems to be increasing. An evolutionary approach entails explaining first what factors first made urban experiments possible in the late Holocene, and then what selective pressures made urban forms of social organization more successful than their alternatives. A range of factors, some environmental and some emerging from the characteristic of the human animal, explain the possibility of urbanism. Among reasons for the comparative advantage displayed by cities, it is argued that state formation and urbanization have tended to form synergistic relationships, the success of each facilitating the success of the other.; Los proyectos urbanísticos han dominado los últimos seis mil años de historia de nuestra especie, y han aparecido de forma independiente en todos los continentes habitados. La mayoría de la población ya vive en ciudades, y esta tendencia parece ir en aumento. Un enfoque evolutivo implica explicar primero cuáles fueron los factores que hicieron posibles los experimentos urbanos al final del Holoceno y, a continuación, qué presiones selectivas provocaron que las fórmulas urbanas de organización social tuvieran más éxito que otras alternativas. Una serie de factores (algunos ambientales y otros derivados de las características del animal humano) explican el surgimiento del urbanismo. Entre las razones de la ventaja comparativa de las ciudades, se argumenta que la formación del estado y la urbanización han tendido a formar relaciones sinérgicas en las que cada elemento ha facilitado el éxito del resto.; Els projectes urbanístics han dominat els últims sis mil anys d’història de la nostra espècie, i han aparegut de manera independent en tots els continents habitats. La majoria de la població ja viu en ciutats, i aquesta tendència sembla anar en augment. Un enfocament evolutiu implica explicar primer quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i, a continuació, quines pressions selectives van provocar que les fórmules urbanes d’organització social tingueren més èxit que altres alternatives. Una sèrie de factors (alguns ambientals i altres derivats de les característiques de l’animal humà) expliquen el sorgiment de l’urbanisme. Entre les raons de l’avantatge comparatiu de les ciutats, s’argumenta que la formació de l’estat i la urbanització han tendit a formar relacions sinèrgiques en què cada element ha facilitat l’èxit de la resta.
- Introduction: Assembled life. A natural history of societies(2023) Peretó, Juli; Bertranpetit Busquets, JaumeLa biología evolutiva sugiere explicaciones de los orígenes naturales y remotos de la cooperación, así como de la revolución cognitiva asociada al surgimiento de la especie humana y de la organización social que la caracteriza. Para entender los cimientos de esta organización social humana necesitamos buscar las ventajas adaptativas que quizás han supuesto, en la historia de la vida, las estructuras sociales y entender qué cualidades parecen seguir vectores biológicos genuinos. Sin duda, las aptitudes cognitivas humanas nos han permitido ir todavía más allá y el incremento de la complejidad de las estructuras sociales ha seguido también un proceso independiente, basado en lo que más tarde se llamará economía y estructuras de poder y que inicialmente se basa en un rasgo distintivamente humano, la cultura acumulativa. Hoy es materia de debate si los comportamientos que van de los primeros asentamientos de cazadores-recolectores hasta las grandes estructuras urbanas actuales tienen un verdadero arraigo biológico. Partiendo de las bases evolutivas de la cooperación, en este monográfico nos adentramos en las estructuras sociales humanas, desde las más simples hasta la complejidad de las sociedades modernas.; La biologia evolutiva suggereix explicacions dels orígens naturals i remots de la cooperació, com també de la revolució cognitiva associada al sorgiment de l’espècie humana i de l’organització social que la caracteritza. Per entendre els fonaments d’aquesta organització social humana ens cal buscar els avantatges adaptatius que potser han suposat, en la història de la vida, les estructures socials i entendre quines qualitats semblen seguir vectors biològics genuïns. Sense dubte, les aptituds cognitives humanes ens han permès anar encara més enllà i l’increment de la complexitat de les estructures socials ha seguit també un procés independent, basat en el que més tard se’n dirà economia i estructures de poder i que inicialment es basa en un tret distintivament humà, la cultura cumulativa. Avui és matèria de debat si els comportaments que van des dels primers assentaments de caçadors-recol·lectors fins a les grans estructures urbanes actuals tenen un veritable arrelament biològic. Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.; Evolutionary biology provides explanations for the natural and remote origins of cooperation, as well as for the cognitive revolution associated with the emergence of the human species and its characterising social organisation. To understand the foundations of this human social organisation, we need to look for the adaptive advantages that social structures may have provided in the history of life, and understand which of these qualities appear to follow genuine biological vectors. Undoubtedly, human cognitive skills have allowed us to go even further and the increase in the complexity of social structures also followed an independent process, based on what would later be called economics and power structures, and initially rooted in a distinctively human trait, cumulative culture. It is now a matter of debate whether the behaviours from the earliest hunter-gatherer settlements to today’s large urban structures are truly biologically rooted. Building on the evolutionary basis of cooperation, this monograph looks at human social structures, from the most ancient and simple to the most complex of modern societies.
- Social evolution: A biological history of cooperation(2023) Carazo Ferrandis,PauTo talk about life is to talk about cooperation. Its evolutionary origin, different levels of organisation, and current complexity are the result of cooperation between different biological entities. This is also the case with animal societies, including the most complex of them all, the human society. Our language and extraordinary culture, our cities and vast social networks, are the fruit of cooperation. In a world dominated by Darwinian competition, how has cooperation come to play such an important role? Social evolution, the study of the biological bases of cooperation, tackles this question. From the origin of the first cell and to the explosion of social life in animals, social evolution explains how and why cooperation has guided life on our planet.; Hablar de la vida es hablar de cooperación. Su origen evolutivo, sus distintos niveles de organización o su actual complejidad son consecuencia de la cooperación entre entidades biológicas distintas. También lo son las sociedades animales, entre las que se incluye la sociedad más compleja de todas, la humana. Nuestro lenguaje, nuestra extraordinaria cultura, nuestras ciudades y vastas redes sociales, son fruto de la cooperación. ¿Cómo es posible que, en un mundo dominado por la competencia por los recursos, por la evolución darwiniana, la cooperación haya llegado a jugar un papel tan relevante? La evolución social, el estudio de las bases biológicas de la cooperación, nos permite responder a esta pregunta. En un recorrido que empieza con la primera célula y termina con la explosión de la vida social en los animales, la evolución social nos explica cómo y por qué la cooperación ha guiado la historia de la vida en este planeta.; Parlar de la vida és parlar de cooperació. El seu origen evolutiu, els seus diferents nivells d’organització o la seua actual complexitat són conseqüència de la cooperació entre entitats biològiques diferents. També ho són les societats animals, entre les quals s’inclou la societat més complexa de totes, la humana. El nostre llenguatge, la nostra extraordinària cultura, les nostres ciutats i vastes xarxes socials, són fruit de la cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació haja arribat a representar un paper tan rellevant? L’evolució social, l’estudi de les bases biològiques de la cooperació, ens permet respondre a aquesta pregunta. En un recorregut que comença amb la primera cèl·lula i acaba amb l’explosió de la vida social en els animals, l’evolució social ens explica com i per què la cooperació ha guiat la història de la vida en aquest planeta.
- Intensification of livestock farming in times of climate change: The challenges of domestic grazing in the drylands of the Argentine Patagonia(2023) Yahdjian,Laura; Carboni,Lucas J.; Velasco Ayuso,Sergio; Oñatibia,Gastón R.Livestock grazing modifies and even degrades arid ecosystems, which threatens the sustainability of livestock farming itself. It is essential to learn more about the effects of grazing on vegetation and soil to design strategies to avoid desertification, perhaps the most serious problem faced by drylands. In this paper, we evaluate the changes in the functional traits of the plant community and the biological soil crust induced by the intensification of grazing in Patagonian ecosystems. This description, together with changes in diversity, plant composition, and ecosystem functioning, can help us to understand the mechanisms by which the intensification of sheep grazing could degrade arid ecosystems.; El pastoreo con ganado modifica los ecosistemas áridos y llega incluso a degradarlos, lo que atenta contra la sustentabilidad de la propia actividad ganadera. Resulta clave conocer los efectos del pastoreo sobre la vegetación y el suelo para poder diseñar estrategias que eviten la desertificación, quizá el problema más grave que encaran los ecosistemas áridos. En este artículo, evaluamos los cambios en los rasgos funcionales de la comunidad vegetal y la costra biológica del suelo inducidos por la intensificación del pastoreo en ecosistemas patagónicos. Esta descripción, junto con los cambios en la diversidad, composición y funcionamiento ecosistémico, ayuda a comprender los mecanismos por los que la intensificación del pastoreo ovino podría degradar los ecosistemas áridos.; El pasturatge amb bestiar modifica els ecosistemes àrids i fins i tot arriba a degradar-los, cosa que atempta contra la sostenibilitat de la mateixa activitat ramadera. Resulta clau conèixer els efectes del pasturatge sobre la vegetació i el sòl per a poder dissenyar estratègies que eviten la desertificació, potser el problema més greu que encaren els ecosistemes àrids. En aquest article, avaluem els canvis en els trets funcionals de la comunitat vegetal i la crosta biològica del sòl induïts per la intensificació del pasturatge en ecosistemes patagònics. Aquesta descripció, juntament amb els canvis en la diversitat, composició i funcionament ecosistèmic, ajuda a comprendre els mecanismes pels quals la intensificació del pasturatge oví podria degradar els ecosistemes àrids.
