Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2022. No. 19
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Ressenya a Rafael M. Mérida Jiménez, Sodomías hispánicas. Estudios culturales sobre géneros y sexualidades (siglos X a XVII). Lleida: Pagès Editors, 2021(2022) Escartí, Vicent JosepRessenya a Rafael M. Mérida Jiménez, Sodomías hispánicas. Estudios culturales sobre géneros y sexualidades (siglos X a XVII). Lleida: Pagès Editors, 2021. 193 pp. ISBN: 978-84-1303-323-5Review to Rafael M. Mérida Jiménez, Sodomías hispánicas. Estudios culturales sobre géneros y sexualidades (siglos X a XVII). Lleida: Pagès Editors, 2021. 193 pp. ISBN: 978-84-1303-323-5
- Ressenya a Maite Simón (Ed.), Cent anys fent llibres. La trajectòria d’una editorial universitària. PUV, 1920-2020. València: Publicacions de la Universitat de València, 2021.(2022) Llambrich i Brull, JaumeRessenya a Maite Simón (Ed.), Cent anys fent llibres. La trajectòria d’una editorial universitària. PUV, 1920-2020. València: Publicacions de la Universitat de València, 2021.380 pp. ISBN: 978-84-9134-894-8Review to Maite Simón (Ed.), Cent anys fent llibres. La trajectòria d’una editorial universitària. PUV, 1920-2020. València: Publicacions de la Universitat de València, 2021.380 pp. ISBN: 978-84-9134-894-8
- Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021(2022) Martí Mestre, JoaquimRessenya a Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8 Review to Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8
- Festes a Alzira en 1710 per les victòries de Felip V. Una mostra d’adhesió a la causa borbònica en la guerra de Successió(2022) Olivares Torres, EnricLa celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aquestes mostres de goig a través de la festa, la literatura i la visualitat tenia com a objectiu principal la transmissió d’una sèrie de valors i fidelitats cap al poder monàrquic al temps que legitimava davant els seus vassalls l’adhesió de la vila al Borbó en un moment crucial en què el tron d’Espanya es decantava definitivament cap a la seua posició en els darrers moments de la guerra de Successió.
- L’evolució del morfema de cinquena persona en català antic: de cantats a cantau(2022) Badal Bertolín, ManuelL’evolució del morfema verbal de cinquena persona de ?tis > ?ts a ?u [w] (cant?tis > cantats > cantau) és un fenomen identificador de la llengua catalana, ja que es dona sistemàticament en totes les formes de cinquena persona de tots els verbs. La substitució de la forma ?ts per ?u s’inicia en català medieval i tarda bastant a consolidar-se gràficament. En aquest treball, analitzem, a partir d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, quin és l’estadi evolutiu que presenta aquesta persona al començament del segle xv en els diversos temps verbals de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu. A més, analitzem si existeixen diferències significatives en l’adopció de les formes innovadores en -u entre els tres modes. Finalment, comparem els nostres resultats amb els recomptes de Wheeler (2012) per a establir si el gènere i l’estil de les obres afecta la distribució de les diferents variants.
- Escriptura exposada, registres escrits i oralitat en la pràctica administrativa medieval. L’organització dels treballs comunals a Vila-real i Castelló (segles XIV-XV)(2022) Viciano, PauL’escriptura exposada en els espais de la ciutat durant l’edat mitjana i l’època moderna s’ha associat especialment a l’escriptura monumental o d’”aparat” que celebrava el poder, com a propaganda i memòria. Tanmateix, des de les institucions urbanes es generaven escriptures exposades, de caràcter mural, amb una finalitat de comunicació pràctica, efímera, i, per tant, desproveïdes de qualsevol vocació de monumentalitat. Aquesta modalitat d’escriptura pública, tot i que no se’n conserven testimonis materials, està documentada en els registres administratius d’una població valenciana com Vila-real dels segles XIV-XV. Les referències textuals permeten constatar que, per disposició de les autoritats municipals, s’hi realitzaven inscripcions en els murs per a organitzar una prestació comunitària com eren els serveis militars. Es tracta d’una pràctica que s’inseria en uns procediments organitzatius basats en els registres escrits en paper però on la comunicació oral continuava tenint un pes destacat. Corona d’Aragó edad mitjana escriptura exposada registres escrits treball comunal
- Un procés sobre alcavoteria a la Montcada del segle XVI(2022) Conejero Pascual, Francisco JoséResum: En aquesta investigació es fa una mirada cap a la prostitució i alcavoteria en la societat de la València del segle XVI. S’explora com va ser tractat per la societat d’aleshores aquest assumpte pertanyent a un grup marginal com les dones prostitutes. La doble moral davant aquest assumpte provoca contradicció en l’estigmatització de la conducta de les dones que exercien aquesta activitat. Per últim, es centra en el cas de na Marca i el seu marit Marco, habitants de Massarrojos, i processada per alcavoteria i d’altres delictes.Paraules clau: alcavoteria, prostitució, segle XVI, marginalitat, procés criminal Abstract: In this research, a look is made towards the prostitution and gossiper in the society of the sixteen century Valencia. It is explored how the subject was treated by society at the time by a marginal group such as women prostitutes. Double morale in this case, causes contradiction in the stigmatization of the behavior of women engaged in this activity. Finally, i focuses on the case of Maca and her husband, inhabitants of Massarrojos and prosecuted for alcavoteria and other crimes.Keywords: gossiper, prostitution, sixteen century, marginality, criminal process
- Celestina ludens: La negociación del dolor desde la teoría de juegos y la fenomenología de la lectura en Celestina(2022) Mallorquí-Ruscalleda, EnricResumen: En este trabajo, en el que se recuperan algunas de mis ideas previas fundacionales sobre Celestina, parto de la teoría de juegos y la fenomenología de la lectura para analizar los diferentes juegos que organizan y estructuran el texto de Rojas (y “antiguo autor”). Esto me permite demostrar que la estrategia, negogiación y economía, siempre en relación al dolor, son fundamentales para entender el texto.Palabras clave: Celestina, teoría de juegos, fenomelogía de la lectura, dolor, juegos, estrategia, negociación, economía.Abstract: In this paper, which recovers some of my previous foundational ideas on Celestina, I use game theory and the phenomenology of reading to analyze the different games that organize and structure Rojas’s (and “old author”) text. This allows me to demonstrate that strategy, negotiation and economy, always in relation to pain, are fundamental to understanding the text.Keywords: Celestina, game theory, the phenomenology of reading, pain, games, strategy, negotiation, economics.
- Per un compleanno speciale. Omaggio ad Anna Maria Compagna(2022) Ripa, Valentina; Puigdevall, NúriaPresentació del monogràfic.
- Note su Flamenca(2022) Lazzerini, Lucia; Manetti, RobertaRiassunto: Due contributi indipendenti, ma complementari, su alcuni punti del grande romanzo occitano notocol titolo di Flamenca, testo raffinatissimo che, come tutte le opere letterarie colte del medioevo, si presta apiù livelli di lettura. Da un lato si riprende in considerazione una crux già discussa, per la quale si avanza unanuova ipotesi; dall’altro si ribadisce come l’interpretazione più corretta degli indizi cronologici disseminatinell’opera sia quella che induce a collocare la redazione, secondo ogni probabilità, negli anni Quaranta delXIII secolo (contro la tesi invalsa che la porrebbe nell’ultimo quarto). Parole chiave: Flamenca, romanzo occitano medievale, ccdotica, allegoria medievale, Bibbia Abstract: The present paper consists of two independent, but complementary contributions on somecritical issues concerning the Occitan romance known as Flamenca, a very refined text which, like all greatliterary works of the Middle Ages, allows multiple levels of reading. In the first part, we put forward anew hypothesis as regarding a long debated crux. In the second one, we assess again why the most correctinterpretation of the chronological clues disseminated in the work should date the composition of theromance back to the forties of the thirteenth century (against the thesis that would place it in the lastquarter). Keywords: Flamenca, Medieval Occitan Novel, Textual criticism, Medieval Allegory, Bible
- El Llibre de Meravelles i alguns aspectes relacionats amb la matière de Bretagne(2022) Forgetta, EmanuelaResum: En aquest article s’analitza la presència de la matière de Bretagne al Llibre de Meravelles de Ramon Llull, en particular es fa referència al concepte de meravella, a algunes similituds existents entre Perceval i Fèlix i a l`ús de l’al·legoria.Paraules clau: Ramon Llull, matière de Bretagne, meravella, Perceval, FèlixAbstract: This article analyzes the presence of the matière de Bretagne in Ramon Llull’s Llibre de Meravelles, in particular it refers to the concept of wonder, to some similarities between Perceval and Felix and to the use of allegory.Keywords: Ramon Llull, matière de Bretagne, wonder, Perceval, Fèlix
- «Fiz este libro en que puse algunas cosas que fallé en un libro»: il Libro del cavallero et del escudero di Juan Manuel e il Llibre de l’orde de cavalleria di Ramon Llull(2022) Luongo, SalvatoreRiassunto: L’individuazione, a partire da Francisco de Paula Canalejas, del Llibre de l’orde de cavalleria di Ramon Llull come possibile fonte del Libro del cavallero et del escudero di Juan Manuel ha suscitato un vivace dibattito sul grado di autonomia del trattato manuelino. Che il «libro» nel quale don Juan «falló» «algunas cosas» e le «puso» nel suo, come confessa nel prologo, possa essere identificato con il trattato sulla cavalleria di Llull parrebbe in effetti certo. E tuttavia, sia per ciò che concerne la cornice narrativa, la cui trama, dopo un comune avvio, nel Llibre sorprendentemente si interrompe, mentre nel Libro si sviluppa fino al prevedibile epilogo, sia per i modelli di trasmissione del sapere proposti, sia, soprattutto, per i temi affrontati, le differenze sono più che evidenti. Ma nell’estendere all’educazione cavalleresca i rudimenti del sapere scolastico, don Juan parrebbe aver subito la suggestione di un altro testo di Llull: il Llibre de meravelles o Félix, che nell’offrire, secondo la tradizione enciclopedica, una trattazione esaustiva dell’esistente, presenta una organizzazione della materia affine a quella utilizzata per il Libro. Il trattato di Juan Manuel sembrerebbe configurarsi, dunque, come una sorta di condensazione, sotto la medesima cornice romanzesca, tra i due modelli didattici indicati da Llull, realizzata ricorrendo a contenuti tratti anche da altre fonti, rielaborati ed amalgamati in maniera originale.Parole chiave: Ramon Lull, Juan Manuel, trattato di cavalleria, sapere enciclopedicoAbstract: The identification, starting from Francisco de Paula Canalejas, of Ramon Llull’s Llibre de l’orde de cavalleria as a possible source of Juan Manuel’s Libro del cavallero et del escudero has originated a lively debate on the degree of autonomy of the Manueline treatise. That the «libro» in which don Juan «falló» «algunas cosas» and «puso» in his, as he confesses in the prologue, can be detected with Llull’s treatise on chivalry would in fact seem certain. And yet, both as regards the narrative frame, whose plot, after a common start, in Llibre surprisingly stops, while in the Libro it develops up to the predictable epilogue, both for the models of transmission of knowledge proposed, and, above all, for the themes addressed, the differences are more than evident. But in extending the rudiments of scholastic knowledge to chivalric education, don Juan would have suffered the suggestion of another text by Llull: the Llibre de meravelles or Félix, which in offering, according to the encyclopaedic tradition, an exhaustive treatment of the existing, presents an organization of matter similar to that used for the Book. The treatise of Juan Manuel would seem to be configured, therefore, as a sort of condensation, under the same fictional frame, between the two didactic models indicated by Llull, made using contents also taken from other sources, reworked and amalgamated in an original way.Keywords: Ramon Lull, Juan Manuel, treatise on chivalry, encyclopaedic knowledge
- La Catalogna in Dante (dal Fiore alla Monarchia)(2022) Pinto, RaffaeleRiassunto: L’articolo analizza e mette in rapporto quattro passaggi danteschi nei quali viene nominata (oppure evocata) la Catalogna: dal Fiore, dalla Commedia, dal De Vulgari Eloquentia e dalla Monarchia, nei quali emerge, da una parte, una idea organica (anche se soggettiva), del luogo che occupa la Catalogna nello spazio linguistico e politico europeo, e dall’altra la coerenza di tali approcci.Parole chiave: gelosia, avarizia, giustizia, lingua, imperoAbstract: The article analyses and relates four Dante passages in which Catalonia is named (or evoked): from the Fiore, from the Commedia, from the De Vulgari Eloquentia and from the Monarchia, in which emerges, on the one hand, an organic idea (even if subjective), of the place that Catalonia occupies in the European linguistic and political space, and on the other the coherence of these approachesKeywords: jealousy, avarice, justice, language, empire
- Ovidi enamorat de Bernat Metge, de la descriptio puellae a la serenor de l’amor madur. Traducció a l’espanyol i anàlisi d’unitats fraseològiques [UF](2022) Martines Peres, VicentResum: Aquest estudi proposa un escandall de traducción a l’espanyol de l’obra “menor” [‘breu’] de Bernat Metge, Ovidi enamorat. Hom fa una anàlisi del contrast que s’hi estableix entre la descriptio puellae i la passió amorosa jovenívola i la serenor de l’amor madur, que ha superat el temps i les dificultats. S’hi analitza també les unitats fraseològiques de l’original en haver-les de traducir de manera que no es desvirtue la textura del llenguatge literari de l’original.Paraules clau: Ovidi enamorat, Bernat Metge, descriptio puellae, amor madur, unitats fraseològiques, traducció a l’espanyol, HumanismeAbstract: This study focusses on a (draft of) translation into Spanish ot the “minor” [´short’] novel by Bernat Metge: Ovidi enamorat [Ovid in Love]. The contrast between, in one hand, the description puellae and the young love passion that it excites, and, by the other hand, the serenity of the “mature love” which has passed time and difficulties. This study analyses as well the Phraseological Units form the original when the are translated into Spanish in order to not to loose its original literary language character.Keywords: Ovid in Love, Bernat Metge, Descriptio Puellae, Mature Love, Phraseological Units, Translation into Spanish, Humanism
- El zafiro de Morgana, il migliore che si vide(2022) de Riquer i Permanyer, IsabelResumen: El hada Morgana ofrece a Guillem de Torroella un anillo adornado con un zafiro para que, a través de él, pueda ver y hablar con el rey Artús de Bretaña. Para este breve episodio de La faula, aunque trascendental, el escritor añadió y combinó con acierto sus amplios conocimientos de la literatura artúrica medieval con otros procedentes de ciertos lapidarios que, en latín, francés o catalán, se leían y se aprovechaban en ambientes áulicos y sanitarios de la Corona de Aragón.Palabras clave: La Faula. Último cuarto del siglo xiv. Materia de Bretaña. Anillos mágicos. Lapidarios. Propiedades medicinales de ciertas gemas.Abstract: Morgan le Fay donates to Guillem de Torroella a sapphire ring, which enables him to see and speak to King Arthur. Composing this short, yet transcendental, episode of La faula, the author skillfully combined his extensive knowledge of medieval Arthurian literature with data originating from certain lapidaries. The latter (in Latin, French and Catalan) had been read and used in the courtly and medical circles of the Crown of Aragon.Keywords: La Faula. Last quarter of xiv century. Arthurian literature. Magic rings. Lapidaries. Medical properties of gems.
- La presenza di Vicent Ferrer nel Veneto: l’iconografia(2022) Babbi, Anna MariaRiassunto: La fortuna di Vicent Ferrer nell’Italia del nord – e in particolare nel Veneto –, strettamente legata alla grande importanza dell’ordine domenicano, è ben attestata nelle arti figurative, nei dipinti, negli affreschi e nelle statue. Il saggio si sofferma soprattutto sulla diffusione del culto del santo valenciano a Verona (in particolare nelle chiese di Sant’Eufemia e di sant’Anastasia) e a Venezia (san Giovanni e Paolo – san Zanipolo).Parole chiave: Vicent Ferrer, iconografia, Verona, Venezia, Giovanni BelliniAbstract: Vicent Ferrer’s fortune in northern Italy – and in particular in Veneto –, closely linked to the great importance of the Dominican order, is well attested in the figurative arts, paintings, frescoes and statues. The essay focuses above all on the spread of the cult of the Valencian saint in Verona (in particular in the churches of Sant’Eufemia and Sant’Anastasia) and in Venice (San Giovanni e Paolo - San Zanipolo)Keywords: Vicent Ferrer, iconography, Verona, Venice, Giovanni Bellini
- Giunto nel luogo che volli fuggire. Il canto CX d’Ausiàs March(2022) Cataldi, Pietro; Nadal Pasqual, CèliaRiassunto: Il saggio riflette sui modi in cui il canto CX di March gestisce l’elaborazione dell’esperienza interiore sotto la spinta della follia d’amore. In particolare riflette sulla compresenza di modalità sincroniche e diacroniche di vivere e rappresentare i movimenti dell’io, alla luce di una configurazione prismatica della coscienza. Riconosce quindi nel componimento il topos della conversione, ma trasportato su un piano secolarizzato, e incapace dunque di una reale trasformazione interna; e registra quindi le differenze constitutive rispetto ai modelli di Dante e di Petrarca, pure ben presenti.Parole chiave: Ausiàs March, canto CX, sincronia e diacronia, conversione, secolarizzazioneAbstract: The essay reflects on the ways in which March’s CX poem processes inner experience under the pressure of the madness of love. In particular, it reflects on the coexistence of synchronic and diachronic ways of living and representing the movements of the subject, in the light of a prismatic configuration of consciousness. Related to this, the essay identifies in the composition the topos of conversion, but transported to a secular level, and therefor incapable of a real internal transformation. On the basis of that, the essay notes the constitutive differences with respect to the models of Dante and Petrarch, which are also present.Keywords: Ausiàs March, song CX, synchrony and diachrony, conversion, secularisation
- Leggere o interpretare Ausiàs March(2022) Grilli, GiuseppeRiassunto: Si legge March in parallelismo con Carner, guidati dalla ossessione novecentista per la poesia pura o d’intelletto. Guidati, entrambi? Sì, perché March nel distinguere tra poesia di teatralità e poesia egotista per miracolo realizza una modernità che tarderà secoli e farsi intellegibile. E in tal senso spezza ogni plausibilità della cronologia come in un suo scritto duplice, romanzo e libretto d’opera, ha fatto in anni recenti Yehoshua.Parole chiave: Ausiàs March, Josep Carner, poesia narrativa, poesia dell’ioAbstract: We read March in parallel with Carner, driven by the twentieth-century obsession with pure or intellectual poetry. Guided, both of them? Yes, because March in distinguishing between poetry of theatricality and egotistical poetry by miracle achieves a modernity that will take centuries to become intelligible. And in this sense he breaks all plausibility of chronology, as Yehoshua has done in recent years in a double piece of writing, a novel and an opera libretto.Keywords: Ausiàs March, Josep Carner, narrative poetry, poetry of the self
- Annotazioni su un componimento a una poesia di Pere Miquel Carbonell(2022) Letizia, MichelaRiassunto: Ho selezionato dall’antologia La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale di A. M. Compagna, M. Letizia e N. Puigdevall Bafaluy (Roma, Aracne, 2019), il testo di Pere Miquel Carbonell, “Vos, en Galant, vergonya teniu poca” (pp. 177-180): mi propongo di fare ulteriormente luce sul suo contenuto, sulla sua strumentazione retorica e sulle modalità espressive dell’autore.Parole chiave: vergogna, concretezza, conversioneAbstract: I have selected from the anthology La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale (Objective Poetry in Medieval Catalan Literature) by A. M. Compagna, M. Letizia and N. Puigdevall Bafaluy (Roma, Aracne 2019), the text by Pere Miquel Carbonell, “Vos, en Galant, vergonya teniu poca” (pp. 177-180): I aim to shed further light on its content, its rhetorical instrumentation, and the author’s modes of expression.Keywords: shame, concreteness, conversion
- La Glossa sobre l’Ave Maria molt devota del Natzaré: transmissió textual, collatio subjacent i edició crítica(2022) Martos, Josep LluísResum: Els textos llatins cantats de la litúrgia i les pròpies oracions o pregàries acaben generant una tipologia diversa de poemes en llengua romanç que en depenen, bé amb certa literalitat o bé a través del mecanisme de la glossa. En una certa simbiosi, de benefici mutu, hem d’entendre la necessitat de considerar en paral·lel l’estudi del text original i del poema resultant. D’una banda, l’oració llatina és el text subjacent d’un poema que la glossa i que, per tant, funciona com a hipotext i té valor ecdòtic en la reflexió filològica: aquest treball defineix aquest mecanisme crítico-textual com a collatio subjacent. D’una altra banda, el text llatí és també inestable, presenta variacions, més encara perquè aquest tipus d’oracions no queden completament fixades fins ben entrada l’Edat Moderna. Del propi poema en llengua romanç, per tant, es pot conéixer la textualitat de la seua font llatina i, d’aquesta manera, es pot reconstruir també l’estadi textual d’aquesta. Aquest article estudia i edita una glossa poètica manuscrita de l’Ave Maria, per a la qual cosa analitza l’edició del segle xix que la transmet i identifica la seua font manuscrita antiga.Paraules clau: Ave Maria, poesia, cançoner, glossa, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.Abstract: The sung Latin texts of the liturgy and the prayers themselves end up generating a diverse typology of poems in the Romance language that depends, either with a certain literalness or through the mechanism of the gloss. In a certain symbiosis, of mutual benefit, we have to understand the need to consider the study of the original text and the resulting poem in parallel. On the one hand, the Latin sentence is the underlying text of a poem that glosses it and, therefore, functions as a hypotext and has ecdòtic value in philological reflection: this work defines this critical-textual mechanism as an underlying collatio. On the other hand, the Latin text is also unstable, it presents variations, even more so because this type of sentences are not completely fixed well into the Modern Age. From the poem itself in the Romance language, therefore, the textuality of its Latin source can be known and, in this way, the textual stage of the source can be reconstructed. This article studies and edits a manuscript poetic gloss of the Ave Maria, for which it analyzes the 19th century edition that transmits it and identifies its ancient manuscript source.Keywords: Ave Maria, poetry, cançoner, gloss, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.
