Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2009. No. 47
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- La sociolingüística catalana als països de parla alemanya. Bibliografia seleccionada i comentada d'obres d'autors germanòfils(2009) Wieland, Katharina; Medina Fernando, MireiaAquest estudi proporciona una visió panoràmica de les obres i els articles publicats als països de parla alemanya sobre qüestions de sociolingüística catalana. Recull, principalment, treballs dels últims vint anys i n’ofereix una classificació seguint els corrents d’investigació més importants de la sociolingüística moderna. L’objectiu de l’article és doble: resumir la gran quantitat d’obres sociolingüístiques i donar-les a conèixer a un públic catalanoparlant i, alhora, avaluar també qualitativament els treballs existents.
- Lingüística aplicada a l'ensenyament i nous corrents d'investigació en lingüística(2009) Robles i Sabater, FerranAquest article es proposa indagar les principals aportacions dels romanistes alemanys, austríacs i suïssos al desenvolupament dels estudis catalans en àmbits de recerca com la Lingüística aplicada i l’ensenyament i l’aprenentatge del català, així com en els anomenats nous corrents d’investigació en lingüística general. Una revisió dels treballs més destacats, dins de camps com la Pragmàtica, l’Anàlisi Discursiva, la Lingüística Textual, la Lingüística de Corpus i la Fraseologia mostraran, d’una banda, el paper rellevant que han jugat els estudis de catalanística d’autors germanoparlants com a motor de transformacions i innovacions en l’anàlisi descriptiva de la llengua des d’una multiplicitat de noves perspectives metodològiques i, de l’altra, l’interès continuat dels acadèmics alemanys per la llengua i la cultura dels països de parla alemanya, el qual es prolonga des del propi començament de la Filologia Romànica fins els nostres dies.
- L'aportació alemanya als estudis de lingüística catalana(2009) Robles i Sabater, Ferran
- La contribució de la romanística alemanya als estudis actuals de lingüística catalana:: valoració global amb especial atenció a la lexicografia bilingüe(2009) Alvarez Vives, VicenteAquest article es proposa oferir una panoràmica global de les principals aportacions de la Romanística alemanya als estudis lingüístics catalans, amb especial atenció als treballs sobre lingüística sincrònica i les obres lexicogràfiques bilingües de les llengües catalana i alemanya. El nostre recorregut explicatiu per les línies bàsiques d’investigació que n’han marcat el desenvolupament en les darreres dècades mostrarà la continuïtat de la presència de la llengua catalana en el discurs acadèmic germanoparlant i una tendència evolutiva que ha anat des dels primers treballs que maldaven per reivindicar un estatus per al català semblant a la resta d’idiomes romànics o fixar la seva filiació tipològica cap a la diversificació que vivim en el moment actual, en la qual observem periòdicament l’aparició de nous estudis sobre aspectes diversos de la fonètica, morfologia, sintaxi, pragmàtica o lexicologia del català, molts d’ells articulats entorn dels nuclis que al llarg dels anys han anat consolidant grups de catalanòfils com l’Associació Germano-Catalana (Deutsch-Katalanische Gesellschaft) o l’equip editorial de la "Zeitschrift für Katalanistik", entre altres.
- L'aportació dels romanistes suïsos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana(2009) Torrent-Lenzen, AinaAquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot afirmar que l’aportació dels lingüistes de terres germanoparlants que s’han dedicat als estudis diacrònics del català és considerable.
- L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües(2009) Quintana i Font, ArturL’autor presenta i comenta les obres sobre gramàtica contrastiva del català i altres llengües realitzades per lingüistes alemanys des de 1502 fins a l’actualitat. S’hi consideren al voltant de quaranta títols referits de manera gairebé exclusiva als altres idiomes romànics i a l’alemany. Al començament, només era possible trobar qüestions de caire contrastiu en obres més generals, però a partir de 1917 comencen a aparèixer llibres i articles amb una orientació directament contrastiva.
- Bruni, Martí de Viciana i el pròleg a la traducció de l'Econòmica aristotèlica(2009) Martínez Romero, TomàsAnàlisi del pròleg de la traducció de l’"Econòmica" d’Aristòtil realitzada per Martí de Viciana el Vell a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni. Viciana, al pròleg, combina paraules de Bruni amb un seguit d’arguments i tòpics característics de pàgines medievals. El resultat s’adiu amb els objectius del traductor: presentar un text adjudicable al gènere «econòmic», però fent servir l’"autoritas" grega i la mediació humanística, que Viciana no arriba a copsar.
- L'ús identitari dels topònims i paratopònims referits al País Valencià en internet(2009) Bracho Lapiedra, Llum; Calatayud Arràez, FrancescLa toponímia no és només la manera de denominar un lloc, sinó que és la representació d’aquest a través dels valors, creences, actituds, etc. Per tant, la morfologia que presente un topònim concret vindrà determinada per la llengua que el vehicule i per altres factors culturals. En aquest treball, doncs, s’analitzen els resultats d’aquesta representació en Internet, mitjançant la cerca de topònims referits al territori valencià, que presenten un major interés des del punt de vista ideològic, en diversos dominis i en les dues llengües que hi són oficials. L’objectiu d’aquesta cerca és estudiar a través de la toponímia i la paratoponímia no només com ens veiem nosaltres mateixos, sinó com ens veuen els altres, és a dir l’existència de la nostra identitat com a tal, amb quina morfologia, de quina llengua, on s’hi troben i, per tant, amb quina ideologia. Per a la realització d’aquest estudi s’ha fet servir un motor de cerca àmpliament conegut, determinant-ne les limitacions i establint-ne el nivell de fiabilitat, amb l’ús comparatiu i puntual d’un altre motor de cerca i amb l’anàlisi concreta de les pàgines web obtingudes.
- Trets d'oralitat en narracions escrites d'aprenents(2009) Ribera, Josep MaríaEl discurs oral informal, ontogenèticament més bàsic i d’altra banda habitual en les interaccions comunicatives dels aprenents, es projecta de manera freqüent en les seves produccions escrites. Concretament, els escrits dels estudiants palesen sovint l’ancoratge contextual, la restrictivitat del codi i la simplificació estructural i informativa de les unitats sintàctiques, característiques de l’oralitat. L’anàlisi de la cohesió referencial de les narracions escrites dels aprenents en relació amb les dels escriptors experts mostra l’emergència o la permanència de l’oralitat en l’escriptura dels estudiants. Aquesta situació s’evidencia a través de diverses característiques lexicogramaticals i discursives, com alguns usos díctics situacionals poc adequats a la comunicació escrita, la presència massa abundant d’estructures el·líptiques de referència indefinida i de substantius semànticament poc específics, l’abús de la repetició i la tendència a l’estil segmentat.
- Un poeta postsimbolista ben poc conegut:: la reflexió amorosa a La rosa de Cristall de Josep M. de Sagarra(2009) Malé i Pegueroles, JordiLa major part de les obres poètiques que va escriure Josep M. de Sagarra s’emmotllen, dins les formes de la poesia popular i tradicional, sovint revestides d’una certa estilització culta. Tanmateix, l’any 1933 en va publicar una que s’allunyava d’aquests motlles i que representava un esforç per adequar-se a les tendències poètiques aleshores vigents tant a la literatura catalana com a bona part de les europees: "La rosa de cristall". L’estudi pretén de contextualitzar aquesta obra singular i injustament oblidada, tant en el marc de les tendències poètiques d’entreguerres, especialment del postsimbolime, com en l’itinerari vital de l’escriptor. I alhora, prenent en consideració tant el context literari com el biogràfic, assajar-ne una interpretació prenent com a nucli la seva temàtica amorosa.
