Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2014. No. 57
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Combattre par la plume: les écrits politiques soutenent la révolte des Barretines (1687-1690)(2014) Hermant, Héloïse
- Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista(2014) Coroleu, Alejandro; Paredes Baulida, MariaEl propòsit d’aquest article és palesar que la presència del llatí al segle XVIII a Catalunya no es redueix a edicions escolars, documents jurídics, tractats d’apologètica catòlica i escrits de devoció i pietat. La llengua llatina serveix també per difondre idees i postulats polítics al voltant d’esdeveniments del moment. En aquestes pàgines ens centrem en una sèrie de textos en llatí que han estat menystinguts o simplement ignorats per historiadors i filòlegs per raons lingüístiques i estètiques. Objecte de la nostra anàlisi són, sobretot, els escrits que descriuen els dos setges que Barcelona va patir la tardor del 1705 i la primavera de l’any següent. Particular atenció mereixerà el poema Barcino a Carolo propugnata, redactat després del 1708 i d’autor anònim.
- Introducció al monogràfic 131 sobre 'Literatura política de l'edat moderna'(2014) Miralles Jori, Eulàlia
- Una trona sense tron. Predicació i interferència política en el barroc valencià(2014) López i Quiles, AntoniLa predicació valenciana durant el barroc presenta algunes diferències substantives amb la castellana, com ara l’absència d’un to tenebrista i condemnatori. Una altra divergència és que la ingerència política en la predicació no solament és menor, sinó que la proverbial legitimació de la monarquia adquireix entre els predicadors valencians uns matisos que la singularitzen, perquè l’enfocament «legitimador» s’adreça més als orígens del Regne —i, doncs, a Jaume I, pràcticament sacralitzat— que no a la lloança dels Habsburg, només aplaudits per la seua condició de catòlics, enemics del protestantisme. D’una manera indirecta, però persistent, s’hi albiren notes que poden avalar —bé que amb moderació— les tesis neoforalistes.
- Celebracions del poder. Política i premsa a Catalunya a començaments de l'edat moderna(2014) Ettinghausen, HenryAquest article tracta de la primera premsa produïda a Catalunya: és a dir, de les relacions de successos impreses, especialment a Barcelona, que, des de finals del segle XVI, tingueren un paper clau en la creació de l’opinió pública. S’argumenta que aquella primera premsa ha de considerar-se com una celebració, explícita o bé implícita, del poder: del poder reial, del poder eclesiàstic, del poder militar, del poder civil i del poder diví. En particular, la temàtica recollida en les relacions inclou naixements, casaments i exèquies reials; beatificacions, canonitzacions, miracles i martiris; victòries contra enemics musulmans, protestants i (amb la Guerra dels Segadors) espanyols; la lluita contra el crim i el desordre; i l’acceptació de la voluntat de Déu davant desastres de la naturalesa. Mercès a la censura i l’autocensura, a Catalunya, com arreu d’Europa, no s’imprimiren males notícies.
- Literatura política i 'opinió pública' a la Catalunya en guerra del segle XVII(2014) Jané Checa, OscarAquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què circulaven, específicament al segle XVII. L’ús en aquest moment de l’època moderna evoca una importància creixent de l’«opinió pública» i la força del seu impacte, especialment en períodes de guerra. I tot i que aquests textos no poden ser llegits per tothom, arriben a ser prou coneguts gràcies a altres fórmules de difusió. L’explicació es fa mostrant-ne els instruments, els actors de creació i, finalment, els que foren actors d’opinió. El text que aquí es presenta lliga la historiografia en general, relacionant la història política amb la història de la cultura i la literatura, i viceversa.
- Dinàmiques sociopolítiques i procés d'estandardització a les comqrques de la diòcesi de Tortosa(2014) Pradilla Cardona, Miquel ÀngelLes comarques de la diòcesi de Tortosa constitueixen actualment un territori interautonòmic on la varietat geogràfica autòctona, el subdialecte tortosí, rep pressions modelitzadores de signe diferent. L’article vol fer un recorregut històric que done llum sobre les dinàmiques sociopolítiques que han menat a l’esmicolament d’aquest àmbit de referència. Paral·lelament, hem avaluat el model formal dels narradors de la zona des dels inicis del segle XX. L’objectiu final és donar compte de la correlació que hi ha entre la demanda d’especificitat en la varietat formal de la llengua i les dinàmiques identitàries que senyoregen en el territori.
- El català en l'edició valenciana de les Regulae de Masparrautha (1948)(2014) Giralt Latorre, JavierDurant l’edat mitjana, a Espanya —de la mateixa manera que a altres regions d’Europa— existí per als principiants en l’estudi de la llengua llatina una ensenyança en romanç que incorporà glosses i explicacions en llengua vulgar dins els textos llatins. En són un mostra les anomenades grammaticae proverbiandi, que es caracteritzen per l’ús del proverbium o frase en llengua vulgar que ajuda a entendre millor l’estructura llatina. Aquest és el cas de les Regulae d’Esteban de Masparrautha, impreses el 1492 a Pamplona, amb exemples en navarroaragonès, i el 1498 a València, amb exemples en català. Recentment, Emma Falque (2011) ha publicat una edició de l’incunable de Pamplona, en la qual ha inclòs un apèndix que recull també els proverbia en català. En aquest treball, a través de l’anàlisi lingüística dels susdits exemples, determinarem quins trets estan marcats diatòpicament per ser característics del català occidental —o fins i tot més específics de l’àrea meridional— i quins altres no tenen cap connotació diatòpica per ser generals en els textos medievals independentment de la seva procedència, dels quals alguns encara perviuen en certs subdialectes i d’altres han desaparegut.
- Les expressions demostratives no situacionals i l'estat cognitiu dels seus referents(2014) Ribera i Condomina, JosepAquest treball s’ocupa dels demostratius no situacionals com a unitats díctiques textuals i s’hi discuteix el grau d’activació o estat cognitiu dels seus referents des del marc teòric de la jerarquia de topicalitat de Gundel, Hedberg & Zacharski (1993) i de la teoria del centrat. Per determinar l’estat cognitiu dels referents dels demostratius, es parteix d’un corpus constituït per la narració Peter Pan de J. M. Barrie i dues traduccions deltext, al català i a l’espanyol. En primer lloc, es determina la naturalesa situacional o no situacional dels demostratius this/these/thus i that/those, i dels seus equivalents en les dues llengües meta. En segon lloc, es discuteix l’estat cognitiu dels referents dels demostratius no situacionals. Les anàlisis demostren que els demostratius referits a entitats «in focus» són freqüents i que no hi ha una correspondència biunívoca entre els demostratius del text anglès i de les traduccions. Ambdós resultats fan preveure canvis de l’estat cognitiu d’alguns referents en el procés de traducció. A més, permeten concloure que en l’anàlisi dels demostratius s’han de tenir en compte factors discursius no estrictament vinculats a la identificació dels referents.
- La narrativa de Vicenç Riera Llorca: literatura i consciència històrica(2014) Corretger Saéz, MontserratL’article ofereix un primer estudi de l’obra narrativa completa de Vicenç Riera Llorca —tretze novel·les i dos aplecs de contes—, publicada entre 1946 i 1991. Aporta les motivacions històriques, sociopolítiques i literàries de l’autor i demostra les causes de la seva opció per la ficció —i no pel periodisme, que havia exercit— en plantejar-se la seva responsabilitat en la construcció de la consciència històrica de la societat catalana a partir dels esdeveniments que visqué entre 1931 i 1945, amb una sola novel·la situada el 1962. El treball parteix també de l’obra assagística —com a crític literari a Pont Blau i Xaloc— i memorialística —dos llibres, de la joventut a Catalunya i de l’exili— de Riera; del seu epistolari amb el crític Domènec Guansé, i de la crítica generada per la seva obra fins avui (Molas, Triadú, Ramió, Saladrigas [entrevista], Faulí). El treball contextualitza i valora l’obra de Riera en relació amb la novel·la catalana emergent des de 1946 i cerca les fonts literàries i els corrents de pensament europeus i nord-americans que la van condicionar. Incorpora exemples representatius a partir de citacions encapçalades per les abreviatures dels títols de les novel·les.
