Log In 
Language Quaderns d'Educació Contínua. 2022. No. 47
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió i futures línies de recerca(2022) Pagès, Marcel; Parcerisa, Lluís; Termes, AndreuDes de finals dels anys vuitanta els sistemes educatius d’arreu del mon han experimentat reformes més o menys profundes orientades a promoure lògiques de mercat a diversos nivells educatius. Els processos de privatització educativa han captat l’interès d’investigadors, professionals i decisors polítics arreu del mon. El debat acadèmic entorn aquesta qüestió ha tingut molta vitalitat a nivell internacional en els darrers anys. En aquest treball presentem els principis i la teoria del canvi de les reformes de mercat, revisem les tendències més recents i les principals conceptualitzacions desenvolupades per la literatura acadèmica internacional, tot recollint la recerca existent en el context espanyol. Amb aquest estat de la qüestió, tanquem l’article identificant futures línies de recerca pel desenvolupament d’una agenda de d’investigació que assenyali les línies de prioritàries per aprofundir en la comprensió dels processos de privatització, així com la naturalesa dels mercats educatius en el context polític i social, dels Estats del sud d’Europa.
- Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents(2022) Reggio, PiergiorgioSe analizan los proceso de proiducciòn de las desigualdades sociales en los sistemas educativos. En la perspectiva de el longlife learning se presenta una experiencia de educaciòn para jovenes en situacòn de abandono escolar: las escuelas de segunda oportunidad
- Reflexions i indagacions sobre el voluntariat, l’alfabetització i alguna cosa més que rebost(2022) Pascual Cabo, Agustí.
- Experiència Barri de La Coma-Educació d'Adults(2022) Monferrer Ferrando, Dolors; Zamora Real, Carolina; Murcia Ortiz, Pascual.
- Pobresa: conceptes i indicadors. El cas valencià(2022) Castelló-Cogollos, RafaelL’article realitza una discussió sobre el concepte de pobresa, tot desvetllant la construcció ideològica hegemònica que domina els discursos socials sobre ella, i posa damunt la taula elements per construir una visió emancipadora. En un segon moment, aborda la problemàtica del mesurament de la pobresa vinculada a la conceptualització que se’n faça, per tal d’entendre quin és l’abast de les mesures emprades per la Unió Europea. I, finalment, s’analitzen algunes dades empíriques per situar el País Valencià en el seu context europeu i espanyol, pel que fa als seus nivells de pobresa.
- Els desafiaments de l’educació a Brasil, front a les desigualtats socials, pobresa i falta d’inversió.(2022) Bairros, Mariangela Silveira; Marchand, PatriciaEl presente texto tiene por objetivo presentar el contexto brasileño referente a la educación y los desafíos frente a las desigualdades sociales, económicas y a la falta de inversiones. La pandemia de la COVID-19 agravó aún más un cuadro que ya estaba muy difícil. Hoy en Brasil enfrentamos la inseguridad alimenticia, el desempleo, el desaliento, y delante de esta situación, la educación sufre por la falta de inversiones. Es objetivo del presente texto presentar un conjunto de datos y números que describen de forma sintética la situación actual en el Brasil del año de 2022. Mostramos igualmente un debate acerca de los desafíos frente a la defensa incondicional de la escuela pública con políticas que garantan un avance en el campo educacional. En una sociedad justa los derechos asegurados en la legislación están en disputa, pero no están sujetos a la negociación política o al cálculo de intereses de algunos grupos de la sociedad. Las reglas para el acceso a la educación se encuentran garantizadas por la legislación. Sin embargo, las desigualdades económicas han producido profundas rupturas en la consolidación de esos derechos. Faltan acciones concretas para garantizar que el punto de partida de todos sea en lo mínimo nivelados con el reconocimiento de estas diferencias y con igualdad de oportunidades para todos los jóvenes.
- Diners i persones pobres(2022) Fombuena Valero, JosefaQué significa ser ric? I sobretot, qué significa ser pobre en el día a día? Ser pobre no és sols no tindre diners sinó no tindre diners de manera sostinguda, en el temps, de vegades en varies generacions, o després d’un fet desencadenant, d’una nova vivència. Perque ser pobre és una vivència i una experiència específica de cada persona. Però, la pobresa, viscuda individualment, no és el resultat d’un destí, o d’una pobresa concreta en un país o un territori donat. La pobresa és el resultat d’un mal repartiment de la riquesa. No és que, per circumstàncies objectives, com després d’una guerra o després d’un accident com un volcà que torna a rugir després de molts anys. No és que no hi ha suficients recursos per a tots. És que el repartiment dels recursos existents es fa de manera injusta.
- Joan Fuster i la didàctica de la llengua(2022) Castellano Sanz, MargaridaUn dels aspectes poc analitzats de la immensa obra de Joan Fuster és la seua relació amb la didàctica de la llengua i la literatura, especialment a les etapes educatives primerenques. Amb la finalitat d'endinsar-nos en el context que va propiciar la publicació d'Abans que el sol no creme (1969), repassarem els inicis dels moviments de renovació pedagògica, la correspondència entre Marta Mata i Joan Fuster i l'anàlisi d'una obra dels inicis de la LIJ en català que suposa tot un document històric i etnogràfic interessant.
- Famílies digitals al CEPA: competència digital i ciutadana en clau europea(2022) Balle García, Magdalena.
- Freire i Simondon, lo inèdit viable. Alfabetitzar en el modus d’existència dels objectes tècnics(2022) JIMENEZ GARCIA, MARCO ANTONIO; VALLE VAZQUEZ, ANA MARIAEs pot dir que mentre el pensament de Freire és una pedagogia de l'esperança, el de Simondon és una pedagogia de l'esdevenir. Per a Freire l'ètica-política és la de l'autonomia i per a Simondon l'ètica-política és la del procés d'individuació. Si el mètode de Freire és el de la imaginació, el de Simondon és l'esdevindre com a relació de la modalitat de l'ésser. La pedagogia de Freire no és una promesa sinó una proesa i la pedagogia de Simondon és un viatge d'anada sense tornada. Freire i Simondon són un inèdit viable, sempre avindre de la quotidiana i indeterminada existència. La noció d'esdevenir entesa des d'Heràclit, com al flux i moviment en tant que res en aquest món és constant excepte el canvi i l'esdevenir, és a dir, tot és impermanent, serveix de connexió per a pensar la noció de Freire i Simondon La tesi que ací s'intenta sostindre és que la consciència de la manera d'existència dels objectes tècnics pot ser efectuada per un procés d'alfabetització on la cultura incorpore els objectes tècnics sota la forma de coneixement i valors, és a dir, des d'una perspectiva eticopolítica
- El model de les Escoles de Segona Oportunitat enfront de l'abandonament educatiu. Itineraris per a la revinculació educativa i la inserció laboral(Diputación Provincial de Valencia = Diputació de València: Centre de Recursos i Educación Contínua, 2022) Martínez Morales, Ignacio; Gabaldón Estevan, Daniel; García Rubio, JuanLes E2O suposen un recurs valuós per a fer front a l'abandonament educatiu i per ajudar en els processos d'inserció laboral de joves que viuen en situacions vulnerables. El seu model d'intervenció educativa, centrada en els interessos i necessitats dels i les joves, es mostra especialment adequat per això. Treballar combinant una relació educativa d'acompanyament i suport, amb un aprenentatge significatiu, que tinga sentit i es perceba com a útil i rellevant, permet reconstruir el compromís dels i les joves amb la seua trajectòria educativa. Unes trajectòries en general trencades i interpretades sovint com a fracassos. És important el fet que les E2O compten amb el reconeixement de l'entorn educatiu més pròxim, que les vega com un recurs amb el qual col·laborar per a reconduir la trajectòria de joves que, en cas contrari, abandonarien la seua formació. D'aquesta manera se'ls ofereix la possibilitat de continuar estudiant, obtindre una titulació o acreditació reconeguda i incrementar les seues oportunitats d'inserció laboral. Per a això, la clau de l'oferta de les E2O reposa sobre els itineraris personalitzats, més que sobre cada programa en particular. Això permet a cada jove pensar i treballar el seu propi camí a mitjà i llarg termini, en lloc de ser una resposta puntual i a curt termini. Així les E2O pretenen que els i les joves se senten capaços, reconeguts i protagonistes de les decisions que afecten les seues transicions a la vida adulta. El reconeixement en les relacions educatives, que els permet reconstruir-se com a persones i aprendre d'una manera més accessible i significativa, i la projecció de futur que es recolza en una major qualificació amb la qual prendre decisions des de l'autonomia i amb més recursos enfront del mercat de treball, són els motius pels quals la seua experiencia resulta tan ben valorada en l'enquesta. Això es reflecteix en com manifesten les seues expectatives a curt i mitjà termini, confirmant que la seua experiència en les E2O els ha animat a reforçar la seua trajectòria formativa o per a la inserció laboral des d'interessos més definits i amb una major motivació. Per descomptat, això no exclou les dificultats, que sovint van més enllà d'allò formatiu. La necessitat econòmica implica sovint una urgència per trobar treball, la qual cosa pot interrompre itineraris cap a una major qualificació. Per a molts la prioritat és treballar i la seua etapa formativa acabaria en l'E2O. D'ací la rellevància que en aquestes té la qualificació professional i la comprensió del món del treball. Com hem exposat, la gran majoria dels i les joves destaquen aspectes positius dels centres d'E2O, sentint-se compromesos amb la seua trajectòria en aquests, perquè estan molt a gust en ells i per la utilitat que perceben. En particular els i les joves destaquen com de motivats que estan en els centres; el bon nivell i el compromís i proximitat del professorat, així com l'atenció personalitzada que reben. En definitiva, les dades semblen confirmar els nostres supòsits inicials sobre quins factors vinculen als i les joves amb la seua experiència en les E2O: li donen sentit a aquesta oportunitat sobre la base de la seua utilitat per al futur, d'una banda, així com pel valor que tenen les relacions de suport i reconeixement, especialment amb el professorat
