Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2018. No. 12
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Ressenya a Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l?estudi del català literari medieval, Castelló de la Plana, 2018(2018-2018) Estrela, J. EnricREssenya a Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l'estudi del català literari medieval, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2018, 440 pp. ISBN: 978-84-17429-48-5
- Aportacions a l?estudi de la literatura medieval(2018-2018) Zalbidea Berenguer, AlaitzPresentació del dossier Aportacions a l?estudi de la literatura medieval
- La correspondència de les diputacions generals del principat de Catalunya i el regne de València com a font per a l?estudi de les identitats nacionals. Una aproximació (1460-1472)(2018-2018) Fajardo Paños, JavierL'article presenta la correspondència oficial de la Diputació del General del principat de Catalunya i de la Diputació del General del regne de València com a font per a l'estudi de les identitats nacionals en el marc de la Guerra Civil Catalana (1460-1472). Concretament, a través de les relacions epistolars, s'analitza el discurs identitari emprat pels diputats catalans i valencians al llarg del principals successos que es donaren durant el conflicte, amb especial atenció a la percepció identitària se'n desprén, no sols de les elits polítiques catalanes i valencianes sinó també de les del regne de Mallorca.
- Curial e Güelfa, un nou món per a un nou cavaller : espais literaris en un entorn humanístic(2018-2018) Miguel Briongos, JeroniResum: El Curial e Güelfa és una novel·la que sorprèn per la seva modernitat. Tot i que conserva certes reminiscències medievals, com a resultat del gènere cavalleresc que la caracteritza, hem de situar-la dins de l?ambient humanista de la Itàlia del Quatttocento: tant les fonts literàries, com molts dels temes que hi apareixen, parlen d?un context social e intel·lectual que es viu en aquests moment a Itàlia. El protagonista, Curial, amb el seu propòsit d?harmonitzar armes i lletres, n?és el millor exemple. El jove cavaller ha de concloure un procés de maduració personal ?de crisi existencial, també? per poder assolir l?objectiu que persegueix: casar-se amb la Güelfa. Per aquesta raó, a banda de les seves gestes cavalleresques, es dedicarà a l?estudi i comprendrà que només mitjançant l?esforç que duu a la virtus podrà obtenir la necessària nobilitas que, gràcies a un procés de reconeixement del seu homo interior, farà d?ell una persona íntegra. Paraules clau: Humanisme, Curial, prosa acurada, armes i lletres, bivium, virtut, noblesa. Curial e Güelfa shocks by its own modernity. In spite of some medieval reminiscences as a result of the atmosphere of chivalry it depicts, it belongs within the humanistic influence of the Italian Quattrocento. The author?s mindful prose and his selection of literary sources or the variety of themes, correspond to the social and intellectual context of the day in Italy. Curial, as the main character in the novel, is a true example in his endeavour to blend arms and letters. The young knight must undergo a process towards adulthood which will also entail a personal crisis in the quest to achieve his goal: wedding Güelfa. With this aim in mind, and along with his chivalry frays, he will bow down on study, in the understanding that virtus itself will only be achieved through exertion in order to achieve the necessary nobilitas, which will on its own turn him into an integral being after acknowledging his own homo interior. Keywords: Humanism, Curial, mindful prose, arms and letters, bivium, virtue, nobility.
- Ressenya a Vicent Beltran Calvo & Carles Segura-Llopes, Els parlars valencians, Publicacions de la Universitat de València, 2017(2018-2018) Garcia Perales, VicentRessenya a Vicent Beltran Calvo & Carles Segura-Llopes, Els parlas valencians, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 400 pp. ISBN: 978-84-9134-240-3
- Canvi lexicosemàntic : salpuscar ?esquitar? i variants, un petit enigma(2018-2018) Martines Peres, JosepResum: Aquest article mostra quin degué ser l?origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l?actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l?estudi contrastiu de llengües (especialment d?atendre l?occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s?hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l?estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (?to splash?). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.
- Les fonts clàssiques de Curial e Güelfa(2018-2018) Soler Molina, AbelResum: Curial e Güelfa (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448), novel·la cavalleresca escrita en català i atribuïble al gran camarlenc del Nàpols d?Alfons el Magnànim, Enyego d?Àvalos, conté una suggerent càrrega culturalista (mites ovidians tergiversats satíricament; teofanies i decorats neoplatònics; remissions explícites i/o implícites Cèsar, Macrobi, Plató, Apuleu...), que no resulta en absolut supèrflua i prescindible, com argumentà algun crític del segle passat. Al contrari: la manera d?evocar-hi els clàssics i de re-presentar-los no s?explica sense considerar els contactes de l?hipotètic escriptor amb l?humanisme llombard i napolità. D?altra banda, el repertori de clàssics greco-llatins documentats en la variada biblioteca personal del mateix D?Àvalos, la segona més rica del sud d?Itàlia, evidencia la coincidència de gustos i lectures d?aquest amb l?anònim del Curial i convida a ratificar la referida atribució. Paraules clau: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, literatura catalana medieval, novel·la cavalleresca, cavalleria humanística. Curial e Güelfa (Milan-Naples, ca. 1445-1448), a chivalric romance written in Catalan an attributable to the great chamberlain in the Naples of Alfonso the Magnanimous, Enyego/Inico d?Àvalos, contains a suggestive cultural burden (Ovid?s myths satirically distorted; theophanies and Neo-platonic sets; explicit and/or implicit references to Caesar, Macrobius, Plato, Apuleius...), which is not absolutely superfluous nor dispensable, as some critic from the last century explained. Just the opposite: the way to recall the classics and re-present them cannot be explained without considering the contacts of the hypothetical writer with the Lombard and Neapolitan Humanism. On the other hand, the catalogue of Greek-Latin classics recorded in the varied personal library of D?Àvalos himself, the second richest in the south of Italy, demonstrates the coincidence of his taste and readings with the anonymous writer of the Curial and invites us to ratify the aforementioned attribution. Keywords: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, medieval catalan literature, chivalric romance, humanistic chivalry.
- Ressenya a Juan Francisco Mesa Sanz (ed.), Latinidad medieval hispánica. SISMEL, Edizioni del Galluzzo, Florència, 2017(2018-2018) Biosca i Bas, AntoniRessenya a Juan Francisco Mesa Sanz (ed.), Latinidad medieval hispánica, SIMEL, Edizioni del Galluzzo, Florència, 2017, 662 pp. ISBN: 978-88-8450-708-2
- Els castells de Corbera i de Cullera : de hisn musulmà a castrum cristià(2018-2018) Clari Hidalgo, PabloResum: Durant l?època islàmica i els primers anys després de la conquesta, els castells, dins del territori valencià, van ser un dels elements més importants pel que fa a la vertebració de la societat valenciana. Al present treball anem a analitzar l?evolució de dos castells valencians, que encara que ambdós és troben pròxims, esdevenen dues versions diferents una vegada la conquesta va ser una realitat. Aquets són el castell de Corbera i Cullera. Ambdues construccions tenen un origen islàmic i per tant la seua funció original és similar protegir els habitants dels voltants, encara que després de la conquesta cadascun d?ells viurà un destí diferent marcat, en aquest cas, per la seua ubicació, o menys o més estratègica..Paraules clau: castell, conquesta, fortificació, Cullera, CorberaDuring the Islamic period and the first years after the conquest, the valencian?s castles, were one of the most important elements regarding the vertebration of the valencian society. On the current academic paper, we are going to analyze the evolution of two valencian castles, even though both of them are close to each other. They become different versions, once the conquest became a reality. These are the castles of Corbera and Cullera. Both constructions have an Islamic origin and because of that their original function is similar, even thought, after the conquest everyone of them will live a different destiny, marked in this case, by their more or less strategic location.Keywords: castle, conquest, fortification, Cullera, Corbera
- De l?[emoció] a la [contra voluntat] : el procés de gramaticalització de malgrat als segles XII-XVI(2018-2018) Martínez, CaterinaResum: L?estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l?evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l?Anàlisi del Discurs, la Teoria de l?Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l?ús, d?acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les fonts i els valors de malgrat en català.Paraules clau: malgrat, gramaticalització, intersubjectivació, connector parentètic, desgrat, contra voluntat, concessivitat, focalització, retracció.The present study focuses on the process of grammaticalization of malgrat, from the paper as an original Noun Phrase expressing an [emotion] to the value of [against will] that it has reached as a Preposition Phrase. We pay special attention to the retraction experienced by malgrat just as from the 16th century. We examine the evolution of malgrat according with the proposals of Cognitive Linguistics and, specially, the Theory of Grammaticalization, and we combine them with the approaches of Discourse Analysis, Argumentation Theory and Pragmatics. The defense of the linguistic change rooted in the use, in accordance with the Theory of Intersubjectivity, helps us to review the sources and the values of malgrat in Catalan.Keywords: malgrat, grammaticalization, intersubjectification, parenthetical connector, displeasure, against will, concessivity, focusing, retraction.
- Estudi de les fonts d?una Epistula de amore d?Antonio Beccadelli adreçada al valencià Francesc de Centelles (1437-1442) sobre la «vis, aut potestas» de l?amor.(2018-2018) Galera Hernàndez, RubénResum: La política expansionista de la Corona d?Aragó vers el Mezzogiorno italià, encapçalada per Alfons el Magnànim durant la primera meitat del segle XV, va suposar que el monarca formara al seu voltant una cort d?humanistes italians perquè deixaren constància escrita de la seua empresa i transmeteren a la seua cort els coneixements dels grans autors clàssics llatins i grecs. Aquesta nòmina de lletraferits en estudis grecollatins, en què trobem Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio i Antonio Beccadelli (el Panormita), entre d?altres, mantingueren assíduament contacte amb membres de la cancelleria reial i de la noblesa. Un d?aquests nobles va ser el cavaller valencià, camarlenc, conseller i mariscal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, altrament dit Ramon de Riu-sec, senyor de Nules i comte d?Oliva (1449), qui va mantenir correspondència epistolar amb Barzizza i Beccadelli, per demanar-los consell sobre la naturalesa de l?amor. En aquest article, doncs, hem estudiat les fonts de consulta a què va recórrer el Panormita quan va redactar l?epístola i el contextualitzem amb la realitat amorosa del cavaller valencià. Paraules clau: segle XV, Itàlia, Corona d?Aragó, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles. The expansionist policy of the Crown of Aragon towards the Italian Mezzogiorno, headed by Alfons el Magnànim during the first half of the fifteenth century, supposed that the monarch would form around him a court of Italian humanists for the written testimony of his enterprise and the transmition to the court of the knowledge of the great Latin and Greek classical authors. This list of letters written in Greco-Latin studies, in which we find Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio and Antonio Beccadelli (Panormita), among others, were always in contact with members of the Royal Chancery and the nobility. One of these nobles was the Valencian knight, chamberlain, counselor and marshal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, otherwise known as Ramon de Riu-sec, lord of Nules and Count of Oliva (1449), who corresponded with Barzizza and Beccadelli, to ask for advice about the nature of love. In this article, we have studied the sources of reference that Panormita consulted when writing the epistle and we contextualize it with the loving reality of the Valencian knight. Keywords: 15th century, Italy, Crown of Aragon, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles.
- Judes-Èdip en l?edat mitjana(2018-2018) Toldrà, AlbertResum: Una llegenda medieval fon dos personatges literaris: el Judes dels evangelis i l?Èdip clàssic de la tragèdia de Sòfocles, de manera que ens trobem un Judes que, a més dels pecats que ja li coneixíem (traïció, avarícia, mentida, satanisme, suïcidi etc.), comet dues transgressions ?edípiques?: el parricidi ?mata el seu pare- i l?incest ?es casa amb sa mare-. En aquest article fem un seguiment de la tradició textual d?aquesta fussió, del s. XII al XVI, en especial a través de les ?passions? teatrals occitanes i catalanes, la Legenda aurea de Varazze i algunes referències de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis. Paraules clau: Judes, Èdip, passions, incest, parricidi. A medieval legend joins two literary characters: the Judas from gospels and the classical Oedipus from the Sophocles tragedy; we find so a Judas that, in addition to the sins that we already know (treason, avarice, lie, satanism, suicide etc.), commits two ?oedipical? transgressions: parricide ?he kills his father- and incest ?he marries his mother-. In this article we follow the textual tradition of this fussion, from XIIth century to XVIth, particularly over the occitan and catalan theatrical ?passions?, the Varazze?s Legenda aurea and some references from saint Vincent Ferrier and Francesc Eiximenis. Keywords: Judas, Oedipus, passions, incest, parricide.
- Ressenya a Emilio Callado Estela & María Milagros Cárcel Ortí & Joaquim Martí Mestre & Vicente Pons Alós, L?episcopologi valencià de Gregori Ivanyes (segle XVI), València/Barcelona, 2018.(2018-2018) Fuertes Zapata, Joan VicentResenya a Emilio Callado Estela & María Milagros Cárcel Ortí & Joaquim Martí Mestre & Vicente Pons Alós, L'episcopologi valencià de Gregori Ivanyes (segle XVI), València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, 186 pp.. ISBN: 978-849883-981-4.
- El lèxic botànic en el Libre de Caça i els termes corresponents en altres tractats romànics(2018-2018) Mas i Miralles, AntoniDurant l'edat mitjana, els tractats de falconeria es dedicaven, entre altres assumptes, a descriure els símptomes i malalties que patien les aus, i oferien com a cures pal·liatives diferents remeis terapèutics a partir de les plantes medicinals. Aquest treball presenta un inventari de termes botànics que registrem en una obra del segle xv, el Llibre de Caça, a més dels vocables corresponents que hem trobat en quatre obres de falconeria medieval de tantes altres llengües romàniques: portuguès, castellà, francès i italià. De cada terme exposem quines propietats curatives tenien, el nom científic de la planta de què procedeix, l?etimologia del mot, juntament amb l'ètim estàndard actual. Finalment presentem una possible classificació dels vocables segons l?etimologia i les llengües.
- Ressenya a Albert Ferrer Orts, Bonifacio Ferrer (1355-1417) y su tiempo según sus primeros biógrafos, los cartujos Civera y Alfaura, Salzburg, 2018,(2018-2018) Navarro, BeatrizRessenya a Albert Orts, Bonifacio Ferrer (1355-1417) y su tiempo según sus primeros biógrafos los cartujos Civera y Alfaura, Salzburg, analecta Cartusiana, Universitat de Salzburg, 2018, 231 pp. ISBN: 978-3-903185-29-6
- Tòpics retòrics dels textos hagiogràfics bizantins i catalans(2018-2018) Narro, ÁngelResum: El present treball analitza comparativament els principals tòpics retòrics presents als pròlegs de textos hagiogràfics bizantins i catalans. El punt de partença és la consolidació del gènere hagiogràfic com a tal en la literatura grega tardo-antiga i d?època bizantina i la seua influència sobre el desenvolupament de l?hagiografia en Occident, primer en llatí i després en les llengües romàniques a partir de l?Edat Mitjana. En aquest sentit, podrem observar l?ús d?un mateix repertori de caràcter retòric per presentar i embellir el text i analitzarem l?explicació d?aquest fenomen i les perspectives d?estudi a explorar. Paraules clau: hagiografia, literatura bizantina, literatura catalana, vides de sants. This article is aimed to compare the main rhetorical topoi of the prologues of both Byzantine and Catalan Hagiographical texts. The starting point is the consolidation of Hagiography as a literary genre in Late Antique Greek and Byzantine literature and its influence on the development of Hagiography in the West, first on Latin and then on Romance texts from the Middle Ages. In this way, we will observe the use of similar rhetorical resources to introduce and embellish the texts and analyze the explanation of this issue and the different approaches to explore. Keywords: hagiography, byzantine literature, catalan literature, lives of saints.
- L?assaig com a gènere : un territori de frontera(2018-2018) Salvador Liern, VicentResum: El gènere assagístic es configura amb Michel de Montaigne, com a forma de deliberació interior de l?autor, i posteriorment ha estat cultivat per importants autors de la literatura occidental. La seua definició no és fàcil d?establir. D?una banda, sovint s?ha situat a la frontera del discurs literari, al qual s?introdueix de ple dret quan el seu estil exhibeix una textura estilística molt elaborada i no es redueix a una escriptura expositiva pròpia del discurs acadèmic. Les zones de transició amb la literatura del jo i amb el periodisme són, sens dubte, dignes d?atenció. D?altra banda, en el camp de la literatura, és molt instructiu examinar les seues relacions amb altres gèneres i principalment amb la poesia, amb la qual coincideix en la mesura que ambdós comparteixen una forta subjectivitat, però amb la diferència que l?assaig té un component més racionalista i no és compatible amb certes formes d?expressió de la intimitat.Paraules clau: gènere, discurs literari, poesia lírica, estil, literatura del joThe discursive genre called essay was founded by Michel de Montaigne as a form of internal deliberation of the author and has subsequently been cultivated by important authors of Western literature. Its definition is not easy to establish. On the one hand, it has often been situated at the frontier of literary discourse, to which it is fully entitled insofar as its style exhibits a very elaborate stylistic texture and is not reduced to an expository writing typical of academic discourse. The areas of transition with literature of the self and with journalism are undoubtedly worthy of attention. On the other hand, in the field of literature it is very instructive to study its relations with various literary genres and mainly with poetry, with which it coincides because both share a strong subjectivity, but there is an important difference between the two: the essay has a more rationalist component and is not compatible with certain forms of expression of intimacy.Keywords: genre, literary discourse, poetry, style, literature on the self
- Il transfert di Curial(2018-2018) Compagna, Anna MariaResum: I risvolti sovranazionali riscontrati nei tre protagonisti dei romanzi del Quattrocento catalano (Jacob Xalabín, Curial e Tirant) consentono di procedere a un?analisi del Curial e Güelfa che ne sottolinea l?identità multipla e l?apertura culturale del processo di formazione del protagonista, nella sua ascesa economica e sociale. L?evoluzione del protagonista, grazie a un meccanismo psicologico, oggi riconosciuto come tale, consente il lieto fine del romanzo, diversamente da quanto avviene negli altri due, dove i protagonisti, Jacob e Tirant, rimangono sempre gli stessi. Grazie allo spostamento, al transfert, Curial non rimuove quello che lo minaccia, ma riesce a superarlo, se riguarda un altro individuo, e questo permette il suo successo finale, senza essere vittima d?impulsi interni inaccettabili. Paraules clau: Identità/alterità, multiplo/singolo, apertura/chiusura culturale, onore/disonore, ascesa/discesa economica e sociale, rimozione/spostamento. The supranational implications found in the three protagonists of the novels in the ?Catalan quattrocento? (Jacob Xalabín, Curial and Tirant) allow an analysis of Curial e Güelfa that underlines the multiple identity and cultural openness of the protagonist?s training process, in his economic and social rise. The evolution of the protagonist, thank to a psychological mechanism, now recognized as such, allows the happy ending of the novel, unlike what happens in the other two, where the protagonists, Jacob and Tirante, always remain the same. Thanks to the movement, to the transfert, Curial does not eliminate what threatens it, but manages to overcome it, if it is another individual, and this allows its final success, without being the victim of unacceptable internal impulses. Keywords: Identity/alterity, multiple/single, openness/cultural closure, honor/dishonor, economic and social promotion /decline, removal/displacement
- El procés contra el mulat Amador de Molina per sodomia, del 1588(2018-2018) Mompó Navarro, JacobResum: La sodomia ha estat perseguida al llarg de la història europea pels tribunals civils i eclesiàstics. A més, a partir de l?any 1524 la Inquisició obtingué jurisdicció plena per jutjar la sodomia als territoris d?Aragó, Catalunya i València. Amador de Molina ja havia sigut jutjat i condemnat a Múrcia, des d?on va arribar, desterrat, a la localitat d?Ontinyent. Denunciat per l?estupre d?un menor, el Tribunal de la Inquisició de València es va mostrar implacable. Junt amb la transcripció del procés, aportem en aquest article una relació general d?alguns dels treballs més significatius en l?estudi de la Inquisició i la repressió sexual, i un esbós dels marcs doctrinals i legals del pecat-delicte de sodomia. Paraules clau: sodomia, homosexualitat, pecat nefand, crim, Inquisició, repressió sexual.Throughout European history, sodomy has been pursued by civil and ecclesiastical courts. In addition, from 1524 on, the Inquisition obtained jurisdiction to judge sodomy in the territories of Aragon, Catalonia and Valencia. Amador de Molina had been judged and sentenced in Murcia, from where he arrived, exiled, in the village of Ontinyent. Denounced by the rape of a minor, the Court of the Inquisition of Valencia was relentless. Along with the transcription of the process, in this article we provide a general relation of some of the most significant works in the study of the Inquisition and sexual repression, and an outline of the doctrinal and legal frameworks of the sin-crime of sodomy.Keywords: sodomy, homosexuality, nefarious sin, crime, Inquisition, sexual repression.
