La relació entre les pràctiques de recursos humans, el benestar i l’acompliment al treball: anàlisi dels mecanismes moduladors i mediadors
La importància de les pràctiques de recursos humans per al bon funcionament de les organitzacions és indiscutible. La força d'aquesta relació positiva entre les pràctiques, l'acompliment i el benestar ha estat consensuada en diferents meta-anàlisi. No obstant això, investigacions recents han demostrat que les conclusions dominants establertes fins ara requereixen d'alguna matís o fins i tot qüestionament. A més, un paradigma més complex, que tingui en compte una visió més àmplia i diversa de la gestió dels recursos humans, s'està arrelant i s'ha de tenir en consideració. Investigacions recents posen de relleu la necessitat d'incorporar una visió més global a l'estudi de la gestió dels recursos humans, incorporant el concepte de sostenibilitat en la seva comprensió, definició i mesura. A més, aquesta tesi planteja la necessitat d'incorporar variables de context per a estudiar les pràctiques de recursos humans. Aquest enfocament es basa en la idea de què cada organització té les seves pròpies regles i legislacions, actors i expectatives que les diferencien. Finalment, una qüestió clau per a comprendre la relació entre les pràctiques i els resultats és analitzar els mecanismes a través dels quals s'estableix aquesta relació. Aquesta línia d'investigació s'ha centrat principalment en el paper mediador del benestar, generalment operacionalitzat com a benestar laboral. Altres aspectes del benestar de caràcter més genèric, com la satisfacció amb la vida o en la seva faceta més eudaimònica, han estat més descuidats. A més, en aquest sentit, en els últims anys s'ha donat més importància a l'impacte que tenen els comportaments proactius dels empleats, com els acords idiosincràtiques (o i-deals). En aquest sentit, s'ha comprovat que els acords idiosincràtics contribueixen a millorar l'adequació entre organització i empleats, relacionats, a més, amb un major compromís, benestar i rendiment. Per tal d'abordar i respondre a tots aquests desafiaments plantejats per la literatura més recent sobre gestió de recursos humans, aquesta tesi té els següents objectius: El primer és refinar i validar una escala de pràctiques de recursos humans per mesurar les percepcions dels empleats, i provar un model a dos nivells, estructurat en vuit pràctiques i dos grups de pràctiques de segon ordre: foment de l'acompliment i suport als treballadors. El segon estudi té per objecte fer dues contribucions importants a la literatura sobre la gestió dels recursos humans i el benestar. En primer lloc, amplia l'estudi de la relació entre les pràctiques de recursos humans i el benestar en considerar una mesura lliure de context: la satisfacció amb la vida. En segon lloc, analitza el paper del tipus d'organització en el lliurament de les pràctiques de recursos humans i en la relació entre les pràctiques de recursos humans i el benestar dels empleats. Finalment, el tercer estudi té per objecte posar a prova el paper mediador dels i-deals en la relació entre dos conjunts de pràctiques de recursos humans (foment de l'acompliment i suport als treballadors) i els resultats d'aquests un any després (mesurat com benestar eudaimònic i rendiment creatiu), i també posar a prova el paper mediador del benestar eudaimònic en la relació entre les pràctiques de recursos humans i l'acompliment creatiu.
