El text analitza la presència de Violant d’Hongria en la icona de la Mare de Déu de la Seu de València, una imatge mariana d’estil orientalitzant i caràcter arcaic que funcionava com a “imatge dialogant”, destinada a incitar a l’oració i al recolliment espiritual. Aquesta icona, una hodegetria aristerokratousa datable als segles XII-XIII per criteris estilístics, era considerada tradicionalment portada per Jaume I i es conservava a la sagristia de la catedral fins a la seua destrucció el 1936. Tot i la incertesa cronològica, la seua importància rau en la construcció de la memòria que l’envoltava. Diversos testimonis erudits dels segles XVIII i XIX documenten que, en algun moment anterior al 1750, la icona incorporava les figures de Jaume I i de la reina Violant d’Hongria, representades com a suplicants a banda i banda de la Mare de Déu. Aquesta inclusió no respon únicament a la devoció mariana dels monarques, sinó al paper destacat de Violant en la conquesta de València. La reina participà activament en decisions polítiques i militars clau, actuà com a consellera i mediadora i fou dipositària de la confiança del rei, com recull el Llibre dels fets. Així, la representació de Violant en la icona s’explica com una projecció visual de la seua memòria pòstuma, associada a la conquesta i a la intercessió mariana, equiparant simbòlicament la reina al fundador del regne cristià de València.
Peirats, A. I (dir.). Protagonistes i autores en l'occident europeu de la Baixa Edat Mitjana. València: Tirant lo Blanch, pp. 79-94. ISBN: 9788419825766
Tirant lo Blanch
