Francesc Eiximenis (c. 1330-1409) és un autor ben conegut que va enaltir la ciutat com el millor exemple de comunitat humana. El frare franciscà va dissenyar un exemple de ciutat ideal inclòs en les seues obres Lo Crestià i el Regiment de la cosa pública (1383), considerat com un model de gran vàlua, apte per guiar el govern municipal i probablement la planificació urbana. La qüestió és considerada en aquest treball en el context de les observacions i dels judicis d’Eiximenis sobre l’arquitectura i els espais construïts: si algunes de les seues idees són una combinació de diversos autors antics i medievals, d’altres reflecteixen realment la seua experiència i un coneixement posat al dia de les pràctiques constructives i dels usos socials de l’arquitectura a l’Europa medieval.
