Sistemas híbridos de poliuretano/polihidroxiuretano a partir de precursores bicíclicos

Un dels polímers més versàtils que existeixen és el poliuretà. És l'únic que pot ser usat en aplicacions tan diverses com sòls esportius, aïllant en construcció, espuma flexible en matalassos, materials amb propietats biocompatibles etc. La seua polivalència es deu al fet que a diferència d'altres polímers que s'obtenen per polimerització d'un monòmer, un poliuretà s'obté per la mescla entre un diol i un diisocianat. El problema que té este polímer és un dels seus components, l'isocianat. Este compost està catalogat com a substància peligrosa en el reglament REACH. Per a aquelles aplicacions en les quals el producte final s'obté in situ, mitjançant mescla entre un prepolímer de poliuretà amb grups isocianat terminals amb un pòlio, és necessari buscar alternatives. En este treball s'han explorat rutes sintètiques per a obtindre poliuretans elastomèrics evitant l'ús d'isocianat. Per a això, s'ha estudiat la reacció de aminólisis entre una diamina i un compost bicíclic per a obtindre un polihidroxiuretà. S'han sintetitzat diferents precursors bicíclics a partir de carbonat de glicerol. Els millors resultats es van obtindre en fer reaccionar un prepolímer de poliuretà en el qual s'ha substituït l'isocianat terminal per carbonat de glicerol per a fer-lo reaccionar amb hexametilendiamina (HMDA). El resultat d'esta reacció és un compost híbrid poliuretà-polihidroxiuretà les propietats mecàniques del qual difiernen en funció del nombre d'enllaços uretà de la cadena principal.