Àngels Gregori, o sobre com fer surar les pedres

En el seu darrer poemari, Jazz (2023), l’olivera Àngels Gregori Parra inclou un poema de títol enigmàtic, “Fer surar les pedres”, del qual m’agradaria citar els versos centrals: “Al final, tot es resumeix en les formes / en què aprenem a retornar a casa. / Hi ha alguna cosa més útil / que l’intent de fer surar les pedres?”. La tasca de gestió cultural que Àngels Gregori desenvolupa des de ben jove, en amalgama indestriable de la seua obra poètica, s’assembla a l’art de fer surar les pedres, de dur la poesia allà on ha de ser, més enllà dels llibres: als carrers, als festivals...