La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. En segon lloc ens referim a les particularitats metodològiques i pràctiques de les dues disciplines, que també expliquen per què la relació ha anat de la manera com ha anat. I en tercer lloc tractem breument de l’estat actual de la matèria, que fa pensar que la història de la llengua ha tendit a adquirir autonomia en els darrers anys, malgrat que l’objectiu no ha de ser prescindir de la història literària sinó establir-hi els vincles adients.
història de la llengua catalana, canvi lingüístic, variació lingüística, planificació lingüística, normativització, estandardització, català nord-occidental, history of the catalan language, language change, linguistic variation, language planning, language codification, standardization, northwestern catalan
Ginebra Serrabou, J. (2021). La relació entre història de la llengua i història literària. En Caplletra. Revista Internacional de Filologia (Issue 71, p. 201). Universitat de Valencia. https://doi.org/10.7203/caplletra.71.21038
