Enric Lluch és un autor prolífic: molt prolífic. Té, a hores d’ara, al voltant de cent quaranta obres publicades. Probablement –ho dic perquè no m’he parat a l’hora d’escriure aquest article a contar-les‒ unes trenta o quaranta són obres escrites per a joves, algunes també per a lectores i lectors en edat adulta. La resta, un centenar aproximadament, són narracions infantils que m’he llegit sempre amb autèntic plaer pel llenguatge que utilitza, per la bellesa d’una fraseologia rica i creativa, per les històries que ens conta i, sobretot, per eixa mirada infantil i ingènua des de la qual sempre ens planteja unes situacions i uns fets que no són en absolut insubstancials ni molt menys intranscendents. Com he dit, en altres textos que he escrit sobre l’escriptor d’Algemesí, Enric Lluch escriu sempre des de la senzillesa càndida d’uns protagonistes infants que poden, en ocasions, fer-nos creure que allò que ens conta no és més que una història per a xiquets i xiquetes, quan, per contra, hi ha sempre el reflex d’una saviesa que ens mostra una clara filosofia de la vida.
Fluixà Vivas, J. (2025). Enric Lluch: una mirada des de la infantesa. Caràcters, 1-5
