El Centre de Cultura Valenciana. Els seus vincles amb la Universitat de València (1915-1931)

El treball analitza els orígens del Centre de Cultura Valenciana (CCV) i les seues relacions amb la Universitat de València entre 1915 i 1931, dins del context cultural de la Renaixença valenciana. Este moviment, sorgit al segle XIX sota la influència del romanticisme europeu, reivindicà les llengües i cultures pròpies de les perifèries de l’Estat espanyol. A diferència d'altres territoris, però, al País Valencià tingué un caràcter majoritàriament conservador, catòlic i regionalista, sovint compatible amb el projecte polític espanyolista. Tot i les seues limitacions, la Renaixença valenciana contribuí a recuperar l’ús cultural del valencià i a promoure institucions dedicades a l’estudi de la cultura pròpia. És en eixe context en el qual aparegué el projecte del CCV, impulsat al si de la Diputació de València pels advocats i diputats Joan Pérez Lucia i Josep Martínez Aloy, figures vinculades a la política conservadora i als cercles del valencianisme cultural. L’objectiu de l’entitat seria crear una institució científica i cultural dedicada a l’estudi de la història, la llengua i altres manifestacions culturals valencianes, inspirada en el model de l’Institut d’Estudis Catalans, creat, anys abans, per la Diputació de Barcelona. El CCV mantingué diversos vincles amb el gran centre cultural i científic de la capital: la Universitat de València. Una relació que es manifestà tant a través de relacions personals entre membres d’ambdues institucions com mitjançant formes de col·laboració institucional, entre les quals destaca la creació d’una càtedra de Llengua i Literatura valencianes, impartida pel franciscà Lluís Fullana. Una experiència que, tot i la seua trajectòria irregular, suposà un dels primers intents d’incorporar la cultura valenciana a l’àmbit universitari.