Log In 
Language Quaderns de filologia. Estudis lingüístics. 2020. No. 25
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Nuevas aportaciones a la investigación en lengua portuguesa y su didáctica(2020) Álvarez Sellers, María Rosa; Marcos de Dios, Ángel; Ricós Vidal, AmparoDesde finales del siglo pasado, confluyen varios acontecimientos sociales, económicos y políticos (la creación del Instituto Camões, la emergencia económica de Brasil, el nacimiento de MERCOSUR, etc.) para promover la expansión del portugués no solo en las antiguas colonias sino más allá de las fronteras de los países lusofalantes.
- História e compilação lexicográfica na análise do campo semântico "Convívio e Comportamento Social": alguns contributos para o estudo da variação em PE e PB(2020) Dallemole, Jussara; Osório, PauloEste estudo, descritivo-contrastivo de âmbito semântico-lexical, entre Português Europeu (PE) e Português do Brasil (PB), toma, respetivamente, a análise em duas regiões geográficas: Covilhã (Portugal) e Cuiabá (Brasil). A investigação assenta na história e na variação semântico-lexical de aspetos respeitantes ao campo semântico ?Convívio e Comportamento Social? do questionário semântico-lexical (QSL) aplicado a informantes de ambas as zonas geográficas. A análise dos dados permitiu evidenciar que os falares não se manifestaram completamente distintos do léxico de outras regiões brasileiras e portuguesas, de acordo com a pesquisa realizada no Tesouro do Léxico Patrimonial Galego e Portugués (TLPGP).
- La eclosión de irei+infinitivo como expresión de la futuridad en portugués(2020) Fidalgo Enríquez, Francisco JoséThe periphrasis ir+infinitive has replaced the synthetic future - I laugh with the temporal value of futurity in the oral language of Portuguese in all its diatopic varieties and in almost all registers, except in the most cultured register, and in the written language in registers not cultured according to a grammaticalization process common to several languages. In all the varieties of current portuguese the irei + infinitive periphrasis with the auxiliary verb in the future has emerged in the last century. The purpose of this article is to study the mode-temporal values of this construction that presuppose a further degree in the grammaticalization of ir + infinitive. To achieve our objectives, we carry out a brief synchronous and diachronic analysis of relevant occurrences based on reference corpora.
- Fraseodidáctica. Marcos situacionales para trabajar los Enunciados Fraseológicos en la clase de PLE para hispanohablantes(2020) García Benito, Ana BelénL'objectiu d'aquest treball és delimitar les funcions pragmàtic-discursives d'alguns dels Enunciats Fraseològics més habituals del portugués, oferint els ?marcs situacionals? (Corpas Pastor, 1996) que faran possible la seua comprensió i funcionament per part d'estudiants hispanoparlants. Els ?marcs situacionals? que oferim els enquadren en la interacció dinàmica existent entre parlant i oïdor, proporcionant tota la informació necessària per al seu ús: característiques dels participants en la interacció, característiques de l'escenari, la seua motivació, el context ?seqüenciació, elements prosòdics, llenguatge no verbal, registre?, variants, sinònims, així com els coneixements socioculturals compartits pels parlants.
- A temática da terceira idade ? estudo de corpora jornalísticos em alemão e português(2020) Herget, Katrin; Alegre, TeresaLes designacions utilitzades per a referir-se als ancians, així com per a descriure l'univers que els envolta, reflecteixen la percepció que té la societat del tema. Aquest llenguatge dona lloc a una reflexió crítica sobre els fenòmens dels tabús i eufemismes lingüístics, que són particularment interessants d'analitzar quan s'estudien i contrasten els idiomes. La percepció intuïtiva del llenguatge utilitzat en els mitjans de comunicació manca, no obstant això, d'eines d'anàlisis que permeten tindre un coneixement més precís de les denominacions emprades i els seus contextos. Per a això, l'anàlisi de corpus és una metodologia que permet una identificació i descripció més precisa dels fenòmens lingüístics analitzats, tant en termes quantitatius com qualitatius. Per tant, l'estudi que ací es presenta forma part d'una perspectiva lingüística i contrastiva. La investigació se centra en el camp semàntic de la tercera edat, basat en textos de corpus de la premsa escrita alemanya i portuguesa. L'evolució demogràfica i els canvis socials de l'últim segle fan que l'anàlisi d'aquest camp siga particularment interessant. Això justifica l'existència de diversos estudis sociolingüístics en diversos idiomes.
- O ato ilocutório de queixa na pragmática da interlíngua : estudo de caso(2020) Madail Gafanha, RaquelS'analitza l'acte ilocutori de denúncia en els estudiants de portugués com a llengua estrangera (PLE) de llengua materna espanyola en tres nivells de competència lingüística. L'acte de denúncia es descriu mitjançant: i) la identificació de la informació semàntica (Murphy & Neu, 1996); ii) la descripció de les tendències dels assoliments en relació amb el grau d'amenaça (Olshtain & Weinbach, 1993); i iii) la posada en relleu dels principals mecanismes lingüístics. Les dades permeten traure algunes conclusions: i) el context formal i informal presenten fórmules semàntiques diferents; ii) la "distància social" i el "poder" condicionen les eleccions lingüístiques; iii) la primacia de les estratègies de cortesia en el context formal i l'absència en el context informal.
- Gramática escolar e ?gramática popular? no último quartel do século xix : subsídios para uma historiografia do ensino da língua portuguesa(2020) Gonçalves, Maria FilomenaEn les últimes dècades, el "corpus fonamental" de les obres gramaticals ha sigut obligat. No obstant això, no pocs textos són relegats a una "historiografia menor" de la gramàtica portuguesa. A partir d'un "estat de la qüestió" sobre la gramàtica escolar de l'últim quart del segle XVI, aquest article analitza dues "gramàtiques populars" (1871, 1882) com a textos metalingüístics que presenten característiques estructurals, conceptuals, terminològiques i discursives en sintonia amb l'objectiu d'acostar el coneixement accessible i actualitzat al públic en general.
- Metodología de la enseñanza de portugués a hablantes de español : un marco y una propuesta de planificación del tratamiento de las competencias lingüísticas(2020) Alonso Rey, RocíoLes propostes metodològiques en el camp del portugués per a parlants d'espanyol resulten massa generals o presenten motles massa rígids per a la seua aplicació a l'aula. En aquest treball es desenvolupa un model d'organització de les seqüències per al tractament d'aspectes competencials. El marc operacional presentat es basa en les principals especificitats metodològiques del camp i és compatible amb diferents perspectives i tipus d'ensenyament
- Interfaces entre didáctica y lingüística : las variedades europea y brasileña del portugués en la didáctica del portugués como lengua extranjera y la competencia variacional receptiva(2020) Meisnitzer, BenjaminEl portugués brasiler (BP) i l'europeu (EP) són exemples prototípics d'una llengua pluricéntrica, mentre que el cas de les diferents varietats africanes és més discutible. Les varietats lingüístiques són un desafiament per a la didàctica del portugués com a llengua estrangera (L2 o L3) i llengua d'herència. Per això, la present contribució pretén discutir els avantatges d'un acostament a la llengua estrangera (LI) a través de l'ensenyament d'una sola varietat o d'aproximació pluricéntrica. En un segon pas, presentem algunes característiques rellevants per a l'adquisició de la competència receptiva de la varietat brasilera en l'ensenyament del portugués com LE, proposant també possibles vies didàctiques per a aquesta. L'objectiu és la formació de parlants de portugués L2 o L3 que tinguen un bon domini parlat i escrit en diferents contextos comunicatius i tradicions discursives.
- Três teorias sobre a origem da língua portuguesa(2020) García Martín, Ana MaríaExpõem-se as principais teorias sobre a origem da língua portuguesa presentes em destacados textos metalinguísticos portugueses escritos entre os séculos xvi e xix. Pretende-se mostrar como as três teorias analisadas se integram no contexto de pensamento linguístico coevo, assim como a sua ligação com os discursos fundacionais da nação.
- Ultrapassando obstáculos assustadores. El recurso a la traducción en las clases de portugués como lengua extranjera para hispanohablantes (o viceversa)(2020) Cao Míguez, Ana Belén; Vázquez Diéguez, IgnacioEn el ámbito de la enseñanza de las lenguas extranjeras (LE), se viene produciendo a lo largo de las últimas cuatro décadas un replanteamiento del recurso a la traducción como instrumento didáctico adecuado. No solo es significativo el volumen de estudios publicados que ponderan los beneficios de su (re)incorporación como herramienta pedagógica, sino que, además, el Marco Común Europeo contempla las actividades de mediación entre las destrezas que debe adquirir el aprendiente de una LE. Con esta propuesta se pretende ilustrar la utilidad de la traducción en la didáctica de lenguas tipológicamente afines, teniendo en cuenta las peculiaridades del proceso de enseñanza-aprendizaje derivadas de dicha proximidad.
- Estudos sobre a aquisição/aprendizagem do género nominal por aprendentes de português língua não materna : valências pedagógicas(2020) Martins, CristinaEl gènere nominal (tant l'assignació de valors com la concordança) és una estructura crítica reconeguda per als estudiants de portugués com a llengua no materna (PLNM), i diversos estudis sobre l'adquisició/aprenentatge del portugués ja l'han demostrat (Ferreira, 2011 i 2019; Godinho, 2010; Leiria, 2006; Li & Flores, 2019; Mariotto & Lourenço-Gomes, 2013; Mariotto, 2014; Lacsán, 2015; Martins, 2015; Pinte, 2015 i Silva, 2018). En aquest treball s'analitzen aquests estudis amb vista a la utilització pedagògica dels seus resultats i considerant la seua possible contribució a la descripció built-in syllabus (Corder, 1967) dels alumnes del PLNM. Una anàlisi d'aquesta naturalesa, del qual es manca en l'actualitat, resulta especialment rellevant per a orientar el disseny de les instruccions.
