Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2020. No. 68
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Verònica Zaragoza & Pep Valsalobre (ed.), «Fontanella polièdric : poesia barroca i transmissió», Barcelona, Institut d?Estudis Catalans / Universitat de Girona, 2019, 274 p.(2020) Mortreux Soley, SaraRessenya sobre el llibre de Verònica Zaragoza & Pep Valsalobre (ed.), Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió, Barcelona, Institut d?Estudis Catalans / Universitat de Girona, 2019, 274 p. ISBN 978-84-9965-440-9 (IEC) - 978-84-8458-537-4 (UdG).
- El multilingüisme a l'escola: tendències educatives i nous reptes(2020) Portolés, LauraAquest article tracta sobre les tendències educatives actuals i els nous reptes que l?educació multilingüe planteja. Es presenta la situació lingüística actual a la gran majoria de centres educatius on vàries llengües coexisteixen dins i fora de l?aula. S?expliquen les diferents tendències educatives lligades al foment del multilingüisme, com ara la importància del manteniment de les llengües pròpies de l?alumnat,la incorporació de l?anglés a una edat primerenca i els nous enfocaments metodològics en l?ensenyament de llengües, com són els programes CLIL i EMI. S?exposa un nou paradigma emergent en el camp del multilingüisme, anomenat translanguaging, que adopta per primera vegada un enfocament purament multilingüe i incorpora la recerca avantguardista en adquisició de llengües addicionals i competència multilingüe. Es conclou amb una sèrie de valoracions sobre didàctica multilingüe i futures línies de recerca.
- «Paine pour joie». La divisa de Pere de Portugal, un príncep de la tardana edat mitjana(2020) Molina, JuanLes divises van sorgir a finals del segle XIV amb l?objectiu de superar les limitacions del sistema heràldic, subjecte a un codi massa rígid i concebut exclusivament per traslladar conceptes dinàstics i de llinatge. Aquest estudi proposa una dissecció de l?autèntic «alter ego» literari i estètic escollit pel noble Pere de Portugal, efímer rei dels catalans (1464-1466). La cartografia de la seva divisa, present a tota mena d?espais arquitectònics i objectes personals i institucionals, revela que en va fer un ús extraordinàriament intensiu, primer a Portugal i, més tard, a Catalunya. Darrera la majoria d?aquestes manifestacions hi palpiten el desig de legitimació i un fort sentit estètic. Però per damunt de tot la voluntat d?expressar una màxima moral, connectada amb la literatura cavalleresca o especular, inspirada, entre d?altres, en els corrents de la filosofia moral pagana (Sèneca i Boeci) i dels humanistes del tres-cents italià. Només així podem entendre que la divisa Paine pour joie, com altres fórmules emblemàtiques semblants, és fruit de les inquietuds i els anhels intel·lectuals d?un cavaller tardomedieval més que el reflex-sublimació de les seves experiències biogràfiques.
- Mariàngela Vilallonga, Margarida Casacuberta & Anna Perera Roura (ed.) : «La Construcció Literària del Territori: Costa Brava i Empordà», Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2018, 327 p.(2020) McNerney, KatheenBook review: Mariàngela Vilallonga, Margarida Casacuberta & Anna Perera Roura (ed.): La Construcció Literària del Territori: Costa Brava i Empordà, Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2018, 327 p., ISBN: 978-84-9984-436-7.
- Carme Gregori & Xavier Rosselló (eds.), «L?empremta del mite en la literatura del primer terç del segle XX», Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2018(2020) Bolo Martínez, LauraBook review: Carme Gregori & Xavier Rosselló (eds.), L?empremta del mite en la literatura del primer terç del segle XX, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2018, ISBN: 978-84-9191-027-5.
- Maria Conca & Josep Guia, «A frec del seu nom : vida, obra i lluita de Xavier Romeu», Lleida, Edicions El Jonc, 2018, 507 p.(2020) Gregori i Gomis, AlfonsBook review: Maria Conca & Josep Guia, A frec del seu nom: vida, obra i lluita de Xavier Romeu, Lleida, Edicions El Jonc, 2018, 507 p., ISBN: 978-84-93-8705-9-1.
- La «Llei d?ús i ensenyament del valencià» i la configuració del sistema educatiu plurilingüe valencià(2020) Baldaquí-Escandell, Josep-M.En aquest article volem fer una aproximació històrica al desplegament de l?educació plurilingüe al País Valencià. En una primera part revisarem alguns fets que ens semblen significatius per explicar la situació del sistema educatiu valencià en relació a l?ensenyament de la llengua abans de l?aprovació de la Llei d?ús i ensenyament del valencià (LUEV). En la segona part, descriurem el desplegament del sistema educatiu valencià a partir de l?aprovació de la LUEV per analitzar com ha anat configurant-se un sistema inicialment bilingüe i, posteriorment plurilingüe, i identificar les fortaleses i debilitats dels diferents programes educatius que s?han aplicat en el marc de la LUEV.
- Antoni Ferrando Francés, «Aportacions a l?estudi del català literari medieval», Fundació Germà Colón, Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. Col·lecció «Fundació Germà Colón, 18», Castelló de la Plana, 2018, 437 p.(2020) Gimeno Betí, LLuísBook review: Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l?estudi del català literari medieval, Fundació Germà Colón, Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. Col·lecció «Fundació Germà Colón, 18», Castelló de la Plana, 2018, 437 p. ISBN: 978-84-17429-48-5.
- Brauli Montoya, «Aproximació a la història social de la llengua catalana», València, Bromera, 2018, 162 p.(2020) Rafanell, AugustRessenya sobre el llibre de Brauli Montoya, Aproximació a la història social de la llengua catalana, València, Bromera, 2018, 162 p., ISBN 978-84-9026-833-9.
- Presentació del monogràfic «Retrat de l?educació multilingüe»(2020) Portolés, Laura; Safont Jordà, María PilarPresentació del monogràfic «Retrat de l?educació multilingüe», número 68 (Primavera, 2020) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia, coordinat per Laura Portolés i Pilar Safont.
- Tractament integrat de llengua i contingut : Quina llengua? Com s?integra? Per a què?(2020) Martí Arnándiz, OtiliaAquest article té dos objectius. D?una banda, provar de resoldre la indefinició pedagògica i terminològica del Tractament Integrat de Llengua i Contingut. De l?altra, avaluar aquest enfocament des d?una perspectiva plurilingüe. Quant al primer objectiu, aclarirem la diferència entre conceptes com TILC i AICLE que, sovint, de manera errònia, es presenten com equivalents. Pel que fa al segon objectiu, revisarem una de les qüestions més recurrents en la majoria dels debats sobre educació plurilingüe com és la possibilitat d?adquirir la llengua meta sense posar en perill ni l?aprenentatge de continguts ni el de les llengües primeres. La inclusió de pedagogies basades en els gèneres textuals, el desenvolupament de la consciència metalingüstica de l?estudiantat o l?adopció de pràctiques translinguals semblen claus per a fer realitat tot el potencial didàctic d?un TILC de qualitat.
- Aprendre anglès per a parlar amb el món : reflexions al voltant de l?ensenyament de l?anglès com a llengua franca global(2020) Llurda, EnricThis paper explores the implications of the global dimension of English as a world lingua franca in teaching the language in our educational environment. It is argued that there is a need to transcend paradigm that looks at the native speaker as the learning and teaching model in order to move towards a model based on the competent language user. The paper also deals with the figure of the ideal teacher from this perspective, as well as the challenges in assessing language competence and in introducing intercultural competence in language teaching.
- Espace et territoire dans l?oeuvre de Ponç Pons. Notes pour une écopoétique(2020) Güell, MónicaÀ la lumière des précédents théoriques sur l?écopoétique (Tom Pughe, Pierre Schoentjes, Adolf Piquer et Vicent Salvador), on propose ici une lecture écopoétique de l?espace et du territoire dans l?oeuvre du poète de Minorque Ponç Pons. Quelle est la place de la nature et comment le poète représente-t-il, à travers et grâce à la poésie, sa relation à l?île natale ? Quelle est la portée de cette poésie écologique ? Pour répondre à ces questions, on se penchera plus précisément sur l?espace maritime, la maison et la cabane du poète, l?univers marin et salin, le patrimoine naturel menacé, enfin sur la défense de la langue catalane, qui sont autant de points d?ancrage de sa poésie et d?affirmation d?une identité elle aussi menacée.
- Presència i absència del clític locatiu «hi»(2020) Rigau, GemmaL?article se centra en els contextos sintàctics que permeten prescindir del clític locatiu hi i que, fins i tot, a vegades ens porten a prescindir-ne obligatòriament. Ara bé, la presència o absència del pronom no és arbitrària. Presentem un aspecte de la gramàtica dels verbs locatius i de moviment direccional que afecta, d?una banda, la interfície lèxic-sintaxi i, de l?altra, la interfície sintaxi-pragmàtica: la categoria funcional Dixi. Partim d?un enfocament neoconstruccionista segons el qual l?estructura sintàctica aporta determinats aspectes del significat oracional, mentre que altres aspectes provenen dels elements lèxics.
- Llorenç Comajoan-Colomé & Manuel Pérez Saldanya, «Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y de su adquisición en segundas lenguas», Barcelona, Ediciones Octaedro, 2018, 135 p.(2020) Llop Naya, AresBook review: Llorenç Comajoan-Colomé & Manuel Pérez Saldanya, Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y de su adquisición en segundas lenguas, Barcelona, Ediciones Octaedro, 2018, 135 p., ISBN: 978-84-17219-81-9.
- Josep Sancho, «Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995)», Valls, Cossetània Edicions / Centre d?Estudis de la Ribera d?Ebre, 2018, 488 p.(2020) Madí Besalú, PolRessenya sobre el llibre de Josep Sancho, Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995), Valls, Cossetània Edicions / Centre d?Estudis de la Ribera d?Ebre, 2018, 488 pp., ISBN: 978-84-9034-752-2.
- L?educació de l?alumnat amb llengües d?herència : una mirada actual i reptes de futur(2020) Juan-Garau, MariaArran de l?increment de la mobilitat i els fenòmens migratoris, al voltant de 244 milions de persones al món són migrants. Aquesta tendència ha fet de la diversitat una de les principals característiques de les societats contemporànies. En aquest context el multilingüisme ha esdevingut un bé preuat i, en conseqüència, s?incentiva l?aprenentatge de llengües, entre les quals ens centrarem en les llengües d?herència (LH). Una LH és una llengua parlada a la llar que, crucialment, no és la llengua dominant de la societat en general. En aquest article ens focalitzarem fonamentalment en les LH a l?entorn escolar i, per tant, tindrem en compte les noves llengües a les quals s?exposa l?alumnat nouvingut a més del manteniment i promoció (o no) de les LH a les comunitats d?acollida. Addicionalment farem referència a diferents programes d?ensenyament de les LH tenint en compte les seves característiques i eficàcia, i ens fixarem especialment en els entorns catalanoparlants i en la vinculació entre llengües d?herència i identitat. Finalment, abordarem els reptes de futur des d?una mirada pedagògica i aportarem unes reflexions finals.
- Estudi geolingüístic del parlar de la Safor(2020) Giner Monfort, JoanThis paper describes in detail the speech in the region of La Safor ?with emphasis on the phonetics and the lexical, and also on the morphosyntax and the phraseology. People from almost all the towns and villages in the region and bordering ones were surveyed between 2008 and 2015. A description of the regional speech is given based on the results obtained. The repopulation process in the 17th century explains the Balearic influence in this dialectal variation of southern Valencian. Geographical factors have created areas with common characteristics within La Safor and have boosted the entrance of features from other dialects (central Valencian) and subdialects (southern Valencian from inland regions) into the region. This first monographic approach to Catalan in La Safor raises several interesting points, such as the devoicing of voicing sibilants in Gandia and in other nearby towns; the introduction of features from central Valencian into the north of the region; or the need for considering the insular influence not only in La Marina Alta and Baixa or El Comtat, but also in La Safor.
