Aquesta investigació pretén reclamar la importància dels autògrafs i de les pràctiques d’escriptura en general, especialment en unes èpoques en les què sols una xicoteta porció de la societat té accés a l’educació, per tal de comprendre com aquesta és vital per al correcte funcionament d’una societat burocratitzada. Les pràctiques escripturàries d’uns i d’altres ens ajuden a comprendre millor el paper desenvolupat per la cultura escrita en una societat regida per una burgesia lletrada, permetent-nos analitzar els nivells d’alfabetització del moment, les estratègies seguides pels analfabets, l’elaboració dels llibres comptables i els diversos modes d’accés a les lletres. L’estudi de les pràctiques d’escriptura ens mostra com una xicoteta part de la població ha pogut adquirir els coneixements necessaris per a escriure l’acció econòmica desenvolupada en les diverses institucions analitzades durant els anys de l’exercici administratiu de la família Roig