Log In 
Language Quaderns de filologia. Estudis lingüístics. 2018. No. 23
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Review of English nouns : The ecology of nominalization Rochelle Lieber. Cambridge: Cambridge University Press, 2018. 207 pp. ISBN: 9871316613870(2018) Tortosa Martínez, Maria del Rosarioarticle ressenya (veure PDF).
- Spanish null complement anaphora at the grammar-discourse interface(2018) Zulaica Hernández, IkerEl estudio de la anáfora de complemento nulo (null complement anaphora, NCA, en inglés) es relevante en el estudio de la interfaz gramática-discurso, dado que parece materializar algunos de los procesos centrales otros fenómenos como por ejemplo la referencia, la anáfora, la elipsis, la inferencia, la prominencia o la acomodación. A pesar de que la NCA hasido estudiada en cantidad suficiente, todavía está vivo el debate sobre si se trata de un proceso de elipsis o anafórico. Este artículo contribuye a la consideración de la NCA como una anáfora profunda a partir de evidencias discursivas en español. Defendemos que la NCA es una anáfora que selecciona el antecedente más prominente en estructuras discursivas jerárquicas muy definidas. Nuestro análisis se basa, principalmente, en la comparación entre los pronombres neutros y la NCA en español, y en la similitud del comportamiento manifestado por la NCA y los pronombres en condiciones de inserción discursiva. Revisamos explicaciones anteriores de la NCA (Depiante 2000, 2001; Williamson 2012), y tratamos de aplicar a la NCA en español una propuesta de análisis de la elipsis de SV basada en relaciones discursivas (Hardt & Romero 2004).
- Spanish spatial deictic adverbs : interpretation and discourse functioning with depersonalizing constructions(2018) De Cock, BarbaraIn this paper, I analyze the ways in which spatial deictic adverbs function in Spanish. More concretely, through an analysis of spatial deictic adverbs used with depersonalizing constructions, I show how, in the absence of person deictic forms, the interpretation of spatial deictic adverbs depends not only on the physical, but more crucially on contextual cues in the discursive context. Moreover, I show that spatial adverbs used with depersonalizing constructions fulfill different functions in discourse construction than when they are used in combination with person deixis or with a concrete 3rd person reference. Indeed, in the absence of person deixis, spatial deictic adverbs take up crucial functions for the cohesion of the linguistic production.
- Idiomatic expressions and anaphoric reference in functional discourse grammar(2018) Keizer, EvelienAquest treball se centra en un tipus especial de relació anafòrica que consisteix en la referència efectuada mitjançant una part, o a una part, d?una expressió idiomàtica. S?hi posa de manifest que, contràriament al que se suposa generalment, aquestes referències no estan necessàriament marcades estilísticament o gramaticalment, sinó que responen a diversos patrons productius. A partir de dades de corpus i dins del marc de la gramàtica funcional discursiva es presenta una anàlisi amb base teòrica de cadascun d?aquests patrons. L?anàlisi en reflecteix els processos de producció i interpretació, en dona compte de la sistematicitat i productivitat i presenta una proposta explicativa del cost cognitiu i els avantatges comunicatius que impliquen l?ús d?aquests patrons.
- L?aspectualitat de les situacions condiciona la selecció del tipus d?expressió referencial (lèxica o gramatical)?(2018) Alturo Monné, Núria; Besa Camprubí, JosepEn aquest treball explorem la relació entre la codificació lèxica o gramatical de la referència a una entitat individual i la codificació oracional i discursiva de l?aspecte. Més particularment, observem la codificació de la referència a l?entitat Leo Messi (jugador de futbol) en relació amb (a) la modalitat de l?acció amb què el parlant presenta cada estat de coses en un enunciat i (b) el tipus aspectual dels segments de discurs que constitueixen combinacions coherents d?estats de coses, i ho fem a partir de l?anàlisi de dues notícies de premsa, una en català i l?altra en francès, sobre la concessió a Leo Messi, l?any 2017, de la quarta Bota d?Or.
- Anadeixis and the signalling of discourse structure(2018) Cornish, FrancisCom a anadixi (un terme encunyat per Ehlich, 1982) s?entén, prototípicament, el funcionament referencialment dependent de determinades expressions lligades al context per assenyalar entitats discursives que o bé encara no són tòpics o bé estan a punt de perdre el seu estatus com a tòpics. El tema concret d?aquest estudi és la funció discursivoestructural dels marcants de referència anadíctica. La base de la nostra argumentació seran dos textos curts complets, en dues llengües (francès i anglès). D?aquesta manera, es mostrarà com determinades referències anadíctiques stricto sensu i dicticodiscursives poden assenyalar les macroestructures (estructures de contingut) i superestructures (estructures discursivofuncionals) que les caracteritzen. Aquestes referències poden servir tant per anticipar una transició entre les unitats discursives principals d?un text com per introduir-ne una altra unitat discursiva.
- Li-per-els[i] o la despronominalització del clític datiu en català : un fenomen incipient(2018) Pineda i Cirera, AnnaEl objetivo de esta contribución es estudiar un fenómeno de aparición reciente en lengua catalana que, a priori, parece contradecir los fundamentos de la cohesión referencial. Se trata del surgimiento, en catalán, de un fenómeno paralelo al que en la tradición lingüística del español se ha convenido a denominar le-por-les, y que en catalán denominamos li-per-els[i]. Se trata del uso del clítico dativo singular en la duplicación de un objeto indirecto plural, como en Li[sg.] he donat el llibre als nens[pl.]. Veremos que este fenómeno, cada vez más presente en variedades del valenciano y las del área de Barcelona, se puede caracterizar como un caso de despronominalización del pronombre débil de dativo, fruto de la generalización de la duplicación de clítico dativo que se ha producido, justamente, en estas áreas. A medida que la duplicación acontece sistemática, le pierde su estatus de pronombre anafórico y, desproveído de cualquier traza de concordancia, acontece un mero marcador gramatical en el verbo, un tipo de afijo que señala la presencia de un argumento prominente, el objeto indirecto. Presentamos una variedad de factores que pueden crear las condiciones en las cuales este afijo verbal (el clítico dativo no concordante) acontece necesario. Finalmente, proporcionamos un análisis formal basado en la asunción que los clíticos duplicadores son la realización de un núcleo aplicativo, responsable de introducir el OI en la estructura.
- L?evolució de la referència als participants en el debat parlamentari en català (1932-2013)(2018) Nogué Serrano, NeusThis article presents summarily the first results of a research in progress that aims to study the evolution of the linguistic and discursive strategies used for the reference to participants in the Parliament of Catalonia in the period 1932-38 (during the Spanish Second Republic) and from 1980, the year of the recovery of the Catalan democratic institutions, to 2013. The analysis combines qualitative and quantitative methods and shows several tendencies in the evolution of the use of the different forms and strategies. The incorporation of Goffman (1981)?s participation frameworks to the analysis provides additional data that, once described and interpreted, give a much more accurate answer to the questions set out than the analysis of only person deictic forms and honorifics. And this is relevant not only for parliamentary debates but also for any other speech event with more than two participants.
- Cognitive status and referential acts in functional discourse grammar(2018) García Velasco, Daniel A.In Functional Discourse Grammar, both Ascription and Reference are characterized as actional processes and are captured at the Interpersonal Level of linguistic description. Additionally, the temporal sequencing of Discourse Acts seems relevant to establishing dependency relations among them. However, the remainder of the levels of representation in the theory contain static descriptions of linguistic structures and not of processes. In this paper, I will argue that this is the result of an inherent contradiction between FDG?s characterization as a static grammar and the dynamicity of verbal interaction, which is best solved if the theory commits itself to the procedural nature of the Interpersonal Level. In order to do so, the different categories that have been identified in the literature on the cognitive status of referents should find relevance in the grammar. Elaborating upon García Velasco (2014), I will show that the temporal dimension of the text creating activity and referent accessibility, are relevant for a full account of constituent preposing in Spanish.
- Lexical cohesion revisited. A combined corpus and systemic-functional analysis(2018) Gómez González, María AngelesIn this article I argue for a refinement of the classic SFL approach to lexical cohesion. First, a literature overview is provided in which key principles and related categories are examined. In addition, the connection of cohesion and discourse coherence is addressed and an overview is provided of the wide range of applications that the former has in such fields as genre studies, language teaching and learning, psycholinguistics and computational linguistics, among others. The core SFL models of cohesion are then revisited in order to propose a modified taxonomy of lexical cohesion, involving five distinct types (repetition, synonymy, opposition, inclusion and association) that are cross-classified by four kinds of distance-based ties (immediate, immediate-mediated, remote and remote-mediated). After this, the model is attested in the telephone conversation and broadcast discussion components of the International Corpus of English-Great Britain. The analysis of 10,042 cohesive ties reveals that repetition and association are the most frequently used lexical cohesion strategies across the two genres. They are overwhelmingly produced over speakers? turns and remote-mediated ties. The results further indicate that lexical patterns collaborate in topic management, staging and turn-taking strategies.
- Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició(2018) Ribera, Josep; Marín i Jordà, Maria Josep; Alturo Monné, NúriaLa cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s?entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s?encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual. Com a fenomen que inclou la pronominalització, l?el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l?ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D?una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d?altra banda, palesa el grau d?activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l?organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula amb la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació ?l?objectiu definitori del discurs? en el nivell contextual i pragmàtic.
- Sobre el lligam sintàctic de variables i la relació de c-comandament(2018) Fortuny Andreu, JordiEste artículo se centra en un aspecto central en la investigación de la interfaz sintaxis-semántica-pragmática: las relaciones anafóricas. Más concretamente, presenta una selección de los problemas que plantean las relaciones anafóricas para la teoría clásica del vínculo de Chomsky (1981), de naturaleza eminentemente sintácticos, y para la versión de Huang (2007) del modelo pragmático neogriceano de la anáfora, inicialmente propuesto por Levinson (1987, 1989). Más allá de la enumeración de los interesantes problemas que plantean las relaciones anafóricas para los diferentes marcos teóricos, destacamos la necesidad de integrar factores sintácticos, semánticos y pragmáticos a la hora de construir un modelo teórico de la anáfora que sea más adecuado.
- The same (as what?)(2018) Fretheim, ThorsteinAquest article adopta un enfocament radicalment contextualista en relació amb la referència de descripcions definides que contenen l?expressió anglesa the same, tant sense complement com amb complement en forma de nucli nominal i/o de sintagma comparatiu del tipus as X. S?argumenta que les descripcions definides que contenen the same no fan referència a una entitat única, encara que el resultat de la prova de comprensió efectuada sembla donar suport a la idea que aquestes descripcions poden afavorir la interpretació que aquests sintagmes definits es refereixen directament a una entitat específica.
