Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2018. No. 11
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Poesia cantada i teatre a la Catalunya del Barroc i el seu context cultural(2018) Gilabert, GastonPresentació del monogràfic Poesia cantada i teatre a la Catalunya del Barroc i el seu context cultural
- Ressenya a Lucero González Suárez, ¿Adónde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido? Una Fenomenología Hermenéutica del Cántico Espiritual B, de San Juan de la Cruz, México : Universidad Iberoamericana, 2017(2018) Ríos, Maria CristinaRessenya a Lucero González Suárez, ¿Adónde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido? Una Fenomenología Hermenéutica del Cántico Espiritual B, de San Juan de la Cruz, México: Universidad Iberoamericana, 2017, 305 p. ISBN 978-607-417-485-4. Review to Lucero González Suárez, ¿Adónde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido? Una Fenomenología Hermenéutica del Cántico Espiritual B, de San Juan de la Cruz, México: Universidad Iberoamericana, 2017, 305 p. ISBN 978-607-417-485-4.
- ?¡Gózate, Cataluña!? : La celebración en Barcelona de la recuperación de Carlos II en 1696(2018) Torrente, ÁlvaroResumen: 1696 fue un año difícil en la historia de España debido a los problemas de salud de un monarca sin heredero, y fue vivido de manera especialmente crítica en Cataluña a causa de la invasión francesa durante la Guerra de los Nueve Años. La recuperación de la salud del Rey en octubre dio lugar a celebraciones de júbilo, especialmente destacadas en Barcelona, donde las cuatro principales instituciones ?Ciudad, Diputación, Brazo Militar y Lonja del Mar? organizaron una serie de festividades religiosas que incluyeron el canto de villancicos policorales de grandes dimensiones, cuyas letras están más cerca de ser panfletos políticos que no poemas espirituales. Este artículo analiza las circunstancias de las celebraciones, los mensajes político-doctrinales de los villancicos y las características de las partituras conservadas, dos de ellas atribuidas a Francisco Valls, que le posicionarían como principal compositor del Principado durante las décadas siguientes. Palabras clave: villancicos, propaganda, religión, Cataluña, successión. 1696 was a difficult year in Spanish history owing to the health problems of a monarch without an heir, and was perceived as particularly troublesome in Catalonia due to the French invasion during the Nine Years? War. The recovery of the King?s health in October prompted spirited celebrations, especially in Barcelona, where the four main institutions ?Ciudad, Diputación, Brazo Militar and Lonja del Mar? organized a series of religious festivities that included the singing of lavish polycoral villancicos whose lyrics are closer to be political pamphlets rather than spiritual poems. This article analyses the circumstances of the celebrations, the politico-doctrinal messages of the villancicos and the characteristics of the surviving scores, two of them attributed to Francisco Valls, that would position him as the leading composer in the Principado for the coming decades. Keywords: villancicos, propaganda, religion, Catalonia, succession.
- Ressenya a Jordi Carbonell, Elements d?història de la llengua. A cura d?Antoni Ferrando. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017(2018) Caballer Llorens, IgnasiRessenya a Jordi Carbonell, Elements d?història de la llengua. A cura d?Antoni Ferrando. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 359 pp. ISBN: 978-84-9134-009-6. Review Jordi Carbonell, Elements d?història de la llengua. A cura d?Antoni Ferrando. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 359 pp. ISBN: 978-84-9134-009-6.
- Melcior Febrer, poeta i dramaturg del Baix Mestrat (primera meitat del segle XVII)(2018) Querol Coll, EnricResum: Aquest article incorpora un nou poeta al panorama de la literatura barroca valenciana: Melcior Febrer (Vinaròs, 1578 ? Traiguera, ? 1648). La major part del corpus d?aquest autor es conserva al manuscrit 3895 de la Biblioteca Nacional de España. El volum recull tant composicions pròpies, majorment en castellà, com també d?altres del gust de l?autor, tot conformant un cançoner molt representatiu dels gustos literaris del primer Barroc hispànic. Paral·lelament a aquest autors emblemàtics, el cançoner aplega una sèrie de composicions generades a l?àrea valenciana per Melcior Febrer i altres literats amb els quals estava en contacte, com ara Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo i Francesc Cros. Editem en apèndix l?epístola en vers, Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí tant per l?interès intrínsec com per les observacions metaliteràries que hi conté. Paraules clau: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, barroc valencià, Maestrat This paper incorporates a new name to the list of Valencian Baroque poets: Melcior Febrer: (Vinaròs, 1578 ? Traiguera, ? 1648). The main part of the corpus of his works, unattended by the critics, is preserved in the manuscript 3895 (Biblioteca Nacional de España). This volume contains his own compositions, mainly written in Spanish, as well as others of his favourite poets, thus creating a highly representative collection of the poetical taste of the time. Besides this group of referential pan-Hispanic writers, the volume also contains a series of works generated in the Valencian area due to Febrer and some of his literary friends and acquaintances, such as Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo or Francesc Cros. Due to its metaliterary interest, an edition of the poem Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí is provided in appendix. Keywords: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, valencin barroque, Maestrat
- Pizkunde : los «renacimientos» de la lengua vasca(2018) Zabaltza Pérez-Nievas, XabierResumen: En este trabajo se cuestionan el concepto y la cronología tradicional del Pizkunde, el «renacimiento» de la identidad vasca en la segunda mitad del siglo XIX. En realidad, antes de la aparición del nacionalismo, en los países vascos existieron dos «renacimientos» distintos, que solo tuvieron relación puntual entre ellos. El primero, de signo culturalista y en vascuence, fundamentalmente al norte de los Pirineos. El segundo, más político y fundamentalmente en castellano, al sur. El nacionalismo vasco procede mucho más de este que de aquel. Además, en la Vasconia meridional las reivindicaciones culturales son, en gran parte, consecuencia y no causa de las reivindicaciones políticas. Palabras clave: lengua vasca, «renacimiento» literario, fuerismo, culturalismo, nacionalismo In this paper the concept and the traditional chronology of the Pizkunde, the «revival» of Basque identity in the second half of the 19th century, are questioned. In fact, before the emergence of nationalism, in the Basque countries there were two different «revivals», which only occasionally crossed paths. The first, which was culturalist and expressed in Basque, mostly to the north of the Pyrenees; the second, more political and mostly in Spanish, to the south. Basque nationalism has derived much more from the latter than from the former. In addition to this, in Southern Basqueland, cultural claims are largely a consequence and not a cause of political demands. Keywords: Basque language, literary «revival», «fuerism», culturalism, nationalism.
- L?èxtasi poètic de Fontanella : metateatre i música a la Lloa per la Tragicomèdia pastoral d?amor, firmesa i porfia(2018) Gilabert, GastonResum: En absència d?estudis monogràfics sobre la Lloa de Fontanella, aquest article n? analitza l?estructura dramàtica, començant amb una reflexió sobre llur classificació dintre del gènere i sobre l?espai de la Barcelona del segle XVII que podria haver-la escenificat. La importància funcional que el poeta barceloní atorga a la música i al metateatre condueixen a una interpretació de la Lloa des d?un punt de vista poeticomusical, la qual cosa permet una nova lectura de certs passatges i una valoració crítica que afecta, no només a la peça en qüestió sinó a tota la Tragicomèdia pastoral d?amor, firmesa i porfia i al caràcter d?avantguarda del teatre català de l?Edat Moderna Paraules clau: Francesc Fontanella, teatre català, literatura barroca, música, Barcelona. In the absence of monographic studies on Fontanella?s Lloa, this paper analyses its dramatic structure, starting with a reflection on their classification within the genre and on the context of 17th century Barcelona where it could have been staged. The functional importance that this Barcelonian poet grants to music and metatheatre leads to an interpretation of the Lloa from a poetic-musical point of view, which allows a new reading of certain passages and a critical evaluation that affects not only the piece in question, but also the whole Tragicomèdia pastoral d?amor, firmesa i porfia and the avant-garde character of the Catalan theatre of the Modern Age. Keywords: Francesc Fontanella, Catalan theatre, baroque literature, music, Barcelona.
- Les ciutats del cavaller Martorell. La representació de l'urbs en el Tirant lo Blanc(2018) Izquierdo, TeresaResum: El Tirant lo Blanc és fruit d'experiències personals de Joanot Martorell. L'escriptor projecta en la novel·la una fina mirada al seu temps i, per a traslladar-ho amb vivesa, empra tota la realitat com a instrument de treball, atorgant al corpus de l'obra un vitalisme renovador. El paisatge urbà és l'escenari que forneix la ficció, que complementa la vitalitat psicològica dels protagonistes i enriqueix el seguit dels fets i històries narrades. Esdevé un recurs estètic que permet a l'escriptor enllestir la trama i guiar la imaginació del lector per l'univers en què es desenvolupa la gesta. El present article analitza la descripció literària de la ciutat per l'escriptor, les seues consideracions estètiques del paisatge urbà per descobrir quina era, en definitiva, la seua percepció del fenomen urbà. Paraules clau: Tirant lo Blanc, Martorell, descripció, literatura medieval, ciutat medieval. Tirant lo Blanc is the result of Joanot Martorell's personal experiences. The writer projects in the novel a fine look at his time and, to move it with liveliness, he uses all reality as a working instrument to give to the corpus of the work a renewal vitality. The urban landscape is the scene that complets the narration, which complements the psychological vitality of the protagonists and enriches the series of events and stories told. It becomes an aesthetic resource that allows the author to complete the plot and guide the reader's imagination for the universe in which the deed takes place. This article analyzes the literary description of the city by the writer and his aesthetic considerations of the urban landscape to discover what his perception of the urban phenomenon was. Keywords: Tirant lo Blanc, Martorell, description, Medieval literature, Medieval city.
- Ressenya a Gemma Avenoza & Meritxell Simó & M. Lourdes Soriano Robles (eds.), Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval, València, Universitat de València, 2017(2018) Casaban, EstherRessenya a Gemma Avenoza & Meritxell Simó & M. Lourdes Soriano Robles (eds.), Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval, València, Universitat de València, 2017, 340 pp. ISBN: 978-84-9133-089-9 Review to Gemma Avenoza & Meritxell simó & M. Lourdes Soriano Robles (eds.), Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval, València, Universitat de València, 2017, 340 pp. ISBN: 978-84-9133-089-9
- Els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris normatius(2018) Ramos Alfajarín, Joan-RafaelResum: Aquest article analitza els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris institucionals de l?IEC i de l?AVL. La informació que podem obtenir d?aquests diccionaris posa de manifest que hi ha diferències en la descripció semàntica dels verbs. Cada obra descriu i jerarquitza les remissions en atenció als usuaris més pròxims i en algun cas n?hi ha que exclou solucions històriques. Amb l?objectiu d?obtenir una informació més profunda d? aquests verbs, estudiem quins són els seus usos semàntics i sintàctics en català antic. El corpus analitzat són tots els textos que conté el corpus CICA des del segle XIII fins al XVI. Els resultats obtinguts apunten la conveniència de revisar algunes entrades dels diccionaris. Paraules clau: sintaxi catalana, variació lingüística, lingüística diacrònica, canvi semàntic. This paper analyses the verbs semblar(-se) (?look like, look, seem?), ressemblar (?look like?) and assembler(-se) (?look like?) in the academic dictionaries. This information shows that there are differences between meanings of the DLC of the IEC and the DNV of the AVL. Each dictionary approaches its solutions at its nearest speakers and sometimes one of them excludes historical meanings. In the order to know these verbs better, our research analyses these verbs in Old Catalan and describes their meanings and syntactic structures. The study is based on a data corpus (CICA) from the 13th to the 16th century. It provides a systematic and comprehensive demonstration of the semantic and syntactic tendencies of this period and it advises the need to modify some dictionary entries. Keywords: catalan syntax, linguistic variation, diachronic linguistics, semantic change.
- Ressenya a Marcela López Arellano, Anita Brenner. Una escritora judía con México en el corazón, México, Universidad Autónoma de Aguascalientes - Centro de Documentación e Investigación Judío de México, 2016(2018) Barbalato, BeatriceRessenya a Marcela López Arellano, Anita Brenner. Una escritora judía con México en el corazón, México, Universidad Autónoma de Aguascalientes - Centro de Documentación e Investigación Judío de México, 2016, 456 pp. ISBN UAA 978-607-8523-02-3 - ISBN CDIJM 978-607-8400-01-0. . Review a Marcela López Arellano, Anita Brenner. Una escritora judía con México en el corazón, México, Universidad Autónoma de Aguascalientes - Centro de Documentación e Investigación Judío de México, 2016, 456 pp. ISBN UAA 978-607-8523-02-3 - ISBN CDIJM 978-607-8400-01-0.
- RESSENYA A CERDÀ I BALLESTER, J. & NAVARRO FAJARDO, J. C., EL CASTILLO Y SACRO CONVENTO DE LA ORDEN DE MONTESA : HISTORIA Y ARQUITECTURA, VALÈNCIA, UPV, 2017, 357 PP., ISBN: 978-84-9048-564-4(2018) Cebrián i Molina, Josep LluísRessenya a Cerdà i Ballester, J. & Navarro Fajardo, J. C., El Castillo y Sacro Convento de la orden de Montesa: historia y arquitectura, València, UPV, 2017, 357 pp., ISBN: 978-84-9048-564-4
- Pizkunde : los «renacimientos» de la lengua vasca(2018) Zabaltza Pérez-Nievas, XabierResumen: En este trabajo se cuestionan el concepto y la cronología tradicional del Pizkunde, el «renacimiento» de la identidad vasca en la segunda mitad del siglo XIX. En realidad, antes de la aparición del nacionalismo, en los países vascos existieron dos «renacimientos» distintos, que solo tuvieron relación puntual entre ellos. El primero, de signo culturalista y en vascuence, fundamentalmente al norte de los Pirineos. El segundo, más político y fundamentalmente en castellano, al sur. El nacionalismo vasco procede mucho más de este que de aquel. Además, en la Vasconia meridional las reivindicaciones culturales son, en gran parte, consecuencia y no causa de las reivindicaciones políticas. Palabras clave: lengua vasca, «renacimiento» literario, fuerismo, culturalismo, nacionalismo In this paper the concept and the traditional chronology of the Pizkunde, the «revival» of Basque identity in the second half of the 19th century, are questioned. In fact, before the emergence of nationalism, in the Basque countries there were two different «revivals», which only occasionally crossed paths. The first, which was culturalist and expressed in Basque, mostly to the north of the Pyrenees; the second, more political and mostly in Spanish, to the south. Basque nationalism has derived much more from the latter than from the former. In addition to this, in Southern Basqueland, cultural claims are largely a consequence and not a cause of political demands. Keywords: Basque language, literary «revival», «fuerism», culturalism, nationalism.
- Ressenya a Laia de Ahumada, Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes. Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2017(2018) Requesens i Piquer, JoanRessenya a Laia de Ahumada, Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes. Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2017, 94 pp. ISBN 978-84-938838-5-0. Review Laia de Ahumada, Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes. Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2017, 94 pp. ISBN 978-84-938838-5-0.
- Ressonàncies musicals en l?obra de Fontanella(2018) Pujol i Coll, JosepResum: En referència a la poesia de Francesc Fontanella, l?article assenyala primerament la presència del compositor Joan Cererols com a poeta en català al seu Vexamen, una dada que ha passat inadvertida en els cercles musicològics. Seguidament fa un recompte de les poesies de Fontanella amb vincles musicals, sobretot amb els vilancets. Per últim, recupera algunes melodies que, com a contrafacta, encaixen amb les seves lletres per a cantar. Paraules clau: Francesc Fontanella, segle XVII, música, cançoners, contrafacta. Referring to the Francesc Fontanella?s poetry, the article first notes the presence of the composer Joan Cererols as a poet in Catalan at his Vexamen, a fact that has gone unnoticed in musicological circles. Then it links the poetry of Fontanella with musical genres, especially with the villancicos. Finally, it retrieves some melodies that, as contrafacta, fit with his lyrics to sing them. Keywords: Francesc Fontanella, 17th century, music, songbooks, contrafacta.
- Ressenya a Antonio Cortijo Ocaña (ed.), Chivalry, the Mediterranean, and the Crown of Aragon (2018)(2018) Peirats, Anna IsabelRessenya a Antonio Cortijo Ocaña (ed.), Chivalry, the Mediterranean, and the Crown of Aragon, Califòrnia, University of California-Santa Barbara-Juan de la Cuesta Hispanic Monographs- Institució Alfons el Magnànim, 2018, 196 pp., ISBN: 978-1-58871-316-2 Review to Antonio Cortijo Ocaña (ed.), Chivalry, the Mediterranean, and the Crown of Aragon, California, University of California-Santa Barbara-Juan de la Cuesta Hispanic Monographs;-Institució Alfons el Magnànim, 2018, 196 pp., ISBN: 978-1-58871-316-2
- «Al aire» del to barroc(2018) Josa, LolaResum: El paisatge bucòlic es va convertir en una espècie de partitura i de joc metalíric en els tons barrocs de tal manera que sembla com si els intèrprets i les veus que els canten només tinguessin que seguir les indicacions que els tòpics poètics dicten des del text per a que la sonoritat, l?harmonia i la música fossin possibles. Resulta molt curiós també que, tan tardanament, fos a propòsit de l?amor bucolicopastoral el pretext amb què l?incipient art del to es mostrés més experimental. Només aquest motiu musical podria justificar, que, a principis del segle XVII, proliferessin les composicions de tons de temàtica bucòlica i d?aquells altres que estan centrats en una Natura, si bé no idealitzada, no advertida pel més tardà panteisme egocèntric. En aquest treball ens centrarem, per tant, en les causes d?aquest esforç d?originalitat musical i de llurs èxits, així com la repercussió que va tenir en la poesia musicada. També seguirem l?evolució poeticomusical del to bucolicopastoral de la mà dels millors compositors peninsulars (alguns encara desconeguts) per a terminar oferint les característiques més significatives que permeten fixar-lo com una de les importants tipologies de la història de la música peninsular del segle XVII.. Paraules clau: to barroc, poesia i música del segle XVII, bucolisme líric, estudi interdisciplinar, llenguatge poeticomusical. The bucolic landscape became a kind of sheet music and metalyrical game in baroque tonos in such a way that it seems as if the performers and the voices that sing them have only to follow the indications that the poetic topics dictate from the text so that the sonority, harmony and music were possible. It is very curious also that, so belatedly, it was on the subject of pastoral-bucolic love the pretext with which the incipient art of the tono was more experimental. Only this musical motif could justify, that, at the beginning of the XVII century, the compositions of bucolic tonos proliferated and of those others that are centered in a Nature, although not idealized, not noticed by the later egocentric pantheism. In this work we will focus, therefore, on the causes of this effort of musical originality and its achievements, as well as the repercussion that it had on musicalized poetry. We will also follow the poetic-musical evolution of the bucolic-pastoral tono along with the best peninsular composers (some still unknown) to end up offering the most significant characteristics that allow us to fix it as one of the important typologies of the history of the peninsular music of the XVII century. Keywords: Baroque tono; Poetry and music of the seventeenth century; Lyric bucolicism; Interdisciplinary study; Poetic-musical language.
- Èsquil al Curial e Güelfa(2018) Redondo, JordiResum: El llibre III de la novel.la pre-renaixentista Curial e Guelfa presenta les característiques d?una prosa deutora en un alt grau de l?humanisme. Elements destacats en són la dicció mitològica, la ubicació de part dels esdeveniments i la imitació de models literaris clàssics. Al present treball mirem d?escatir fins a quin punt la tragèdia d?Èsquil on es representava el judici d?Orestes, les Eumènides, ha pogut esdevenir el model per al judici de Curial al Parnàs, com anys enrera va proposar Patricia Boehne. D?acord amb unes premisses metodològiques diferents de les d?ella, basem les nostres conclusions en les relacions intertextuals establertes entre ambdues obres. Paraules clau: Tradició clàssica, Èsquil, Curial e Güelfa, judici, Eumènides. The third book of the pre-Renaissance novel Curial e Güelfa shows the features of a prose deeply indebted with Humanism. Noteworthy elements of this influence are the mythological discourse, the setting of a huge part of the events, and the imitation of Classical literary models. In this paper we aim to elucidate to what a extent, if there was such an imitation, the Aeschylean tragedy in which was put on stage the trial of Orestes, the Eumenides, could become the literary model for the trial of Curial at the Parnasse, as was some years ago suggested by Patricia Boehne. After different methodological premises from her?s, we base our conclusions on the intertextual relations established between both texts. Keywords: Classical tradition, Aeschylus, Curial e Güelfa, trial, Eumenides.
- Ressenya a Raül Sanchis Francés & Francesc Massip (eds.), La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, Catarroja/Barcelona, Afers, 2017(2018) Valls Fusté, Maria del MarRessenya a Raül Sanchis Francés & Francesc Massip (eds.), La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, Catarroja/Barcelona, Afers, 2017, 376 pp. ISBN: 978-84-16260-42-3. Review to Raül Sanchis Francés & Francesc Massip (eds.), La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, Catarroja/Barcelona, Afers, 2017, 376 pp. ISBN: 978-84-16260-42-3.
- El restabliment de la Companyia de Jesús a València(2018) Monjo i Dalmau, Francesc JoanResum: L?expulsió de la Companyia de Jesús, decretada per Carles III el 1767, obrí un llarg període de foscor per als jesuïtes hispànics. Tanmateix, el cop de gràcia a l?orde vindria de la mà del papa Climent XIV, que, pressionat per la monarquia espanyola ?l?ambaixador del rei hispànic a Roma Moñino recorregué a la coacció i al suborn d?afins al pontífex?, declarà extingida la Companyia el 21 de juliol del 1773. Els jesuïtes suprimits van conrear la propaganda durant més de quaranta anys per tal de revertir la situació. Finalment, el 1814 el papa Pius VII restablí l?orde jesuïta a tot el món mitjançant la butlla Sollicitudo omnium ecclesiarum, i els regulars ignasians van obtenir, un any després, el desitjat permís de Ferran VII per tornar als territoris hispànics. El 18 de juliol del 1816 els jesuïtes prenien possessió de la Casa Professa, ara convertida en col·legi. Paraules clau: Jesuïtes, restauració, Pius VII, Ferran VII, València The expulsion of the Society of Jesus, decreed by Charles III of Spain in 1767, initiated a long period of darkness for the Hispanic Jesuits. Although the coup de grace to the order would come by the hands of Pope Clement XIV, who was pressured by the Spanish monarchy (the ambassador of the Hispanic king in Rome Moñino resorted to the coercion and subornation of those who were related to the pontiff), declared the Society extinguished on July 21, 1773. The suppressed Jesuits produced propaganda for more than forty years to reverse the situation. Finally, in 1814 Pope Pius VII restored the Jesuit Order around the world through the Bull Sollicitudo omnium ecclesiarum, and one year later the regular Ignatians obtained the desired permission from Ferdinand VII to return to the Hispanic territories. On July 18, 1816, the Jesuits took possession of Casa Professa, now converted into a school. Keywords: Jesuits, restoration, Pius VII, Ferdinand VII, València.
