Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2010. No. 48
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Notes sobre la tradició textual del Llibre dels Àngels de Francesc Eiximenis(2010) Martí, SadurníEn aquest article s’analitzen alguns aspectes de la tradició textual del "Llibre dels àngels" (1392) de Francesc Eiximenis, a partir d’una col·lació dels quinze primers capítols del quart tractat, i es confronten amb les anàlisis textuals publicades per Wittlin (1983) i Gascon (1992). En alguns casos, es confirmen observacions anteriors (grups BOTE, GS, o el comportament estrany de A) i en altres es proposen nous grups (JN, MP) o solucions alternatives d’anàlisi (relació L i edicions incunables rm, i bipartició de la tradició ADGJLMNPQSrm / BEHOTD).
- Cinc estudis sobre Francesc Eiximenis(2010) Renedo i Puig, Xavier
- Malaltia i salut en l'obra de Francesc Eiximenis(2010) Viera, David J.; Piqué Angordans, Jordi; Camaño Puig, RamónDiversos autors han analitzat els voluminosos tractats de Francesc Eiximenis, especialment pel que fa a matèries relacionades amb la teologia moral, però també sobre altres temes, com la guerra i la pau, l’astrologia, el govern, la cuina i el menjar, i d’altres. En aquest article ens proposem apropar-nos a com Eiximenis tracta el tema dels hospitals, medicina, salut i malaltia. Eiximenis es preocupava de les necessitats del poble que sofria tot tipus de malalties; a part d’haver viscut durant diverses epidèmies, que provocà moltes morts a la península, també suggerí als jurats de València un bon sistema d’hospitals i on s’haurien de construir, i també els cridà l’atenció respecte de les deficiències sanitàries de la ciutat.
- Un testimoni sobre la vida de Santa Ximenis d'Arenós i sobre l'origen del Libre de Les Dones(2010) Izquierdo Molinas, EvaL’estudi de la documentació relacionada amb Sanxa Ximenis d’Arenós, comtessa de Prades, permet de conèixer molt millor les seves activitats i els seus moviments en els últims anys de la seva vida, quan va entrar en contacte amb Eiximenis, que li va dedicar el "Llibre de les dones". L’edició i l’estudi, sobretot, d’un plet relacionat amb la separació del comte Pere de Prades i de Sanxa Ximenis, la seva esposa, que va acabar fent vida en el convent de les clarisses de València, proporciona noves dades sobre la gènesi del "Llibre de les dones".
- ¿Era cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis?. Història d'un error de paleografia(2010) Wittlin, CurtFrancesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana», «crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o "rest". Els copistes, després d’haver vist centenars d’abreviatures d’aquesta mena, o de paraules en què el grup "pre" s’escrivia amb una p acompanyada de l’abreviatura per "re", creient que "ia" era el final de la paraula i estan acostumats a la pronúncia dissimilada "crestià", van acostumar-se a transcriure aquestes abreviatures com "crestià", tot i que Eiximenis explica que «cristià devalla de Crist».
- Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial(2010) Sancho Cremades, PelegríL’article se centra en l’anàlisi de les estructures prefabricades, és a dir, de caràcter fraseològic, que indiquen connexió, en un fragment de conversa col·loquial. S’hi analitza el distint grau de gramaticalització que presenten i els valors connectius que indiquen en cada context. Es para especial atenció a la construcció és que, que presenta un grau relativament baix de gramaticalització i que només contextualment pot indicar relacions connectives.
- Els escriptors finiseculars a la llar hispana i els fluents llindars d'un model d'interliterarietat(2010) Ribera Llopis, Juan MiguelAproximació a les relacions literàries catalanes-castellanes a la «fi de Segle», des de la recuperació de dades més generals i reconstructores de certs aspectes d’aquell espectre fins a un cas concret —el de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, i el seu «vedat»—, exercici que pot ajudar a indagar sobre algun dels seus dobles vessants. En particular, s’interroga sobre l’abast de la combinatòria possible entre identitat i correspondències intel·lectuals i artístiques.
- Les connotacions ideològiques dels models lingüístics valencians. Situació actual i condicionants històrics(2010) Mas Castells, Josep ÀngelEstudi de les connotacions ideològiques dels models lingüístics presents en la comunitat de parla valenciana, a partir d’una selecció de variants lingüístiques sociològicament connotades, especialment de la transició ençà. El marc teoricometodològic emprat sorgeix de la combinació de l’anàlisi crítica del discurs amb la sociolingüística "latu sensu".
- La consciència del prestigi lingüístic entre els joves. Una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià(2010) Baldaquí Escandell, Josep M.; Llorca Ibi, Francesc Xavier; Ponsoda Sanmartín, Joan Josep; Saragossà Alba, AbelardEn aquest article presentem els resultats d’una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística Formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l’univers estudiat —els joves valencians dels dos darrers cursos de l’ensenyament obligatori— i està formada per 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d’educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l’article es presenten els resultats de la ILF en l’ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S’hi descriu el fenomen de la inseguretat lingüística formal, l’abast que té entre els joves i les tendències que presenta en relació a altres variables sociolingüístiques rellevants com són la primera llengua dels enquestats i la tipologia lingüística del programa educatiu que segueixen. L’article demostra l’interés de la descripció de la ILF i de les tendències en què es manifesta com una eina valuosa per a l’anàlisi de l’evolució del model de llengua, la planificació lingüística, l’establiment de la llengua estàndard o l’ensenyament escolar de les llengües.
