Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2013. No. 54
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- El gènere en les llengües romàniques: quan el gènere expressa el nombre i el femení és neutre(2013) Lamuela Garcia, Francesc XavierL’etiqueta de gènere s’aplica a nocions gramaticals diverses: la distinció de classes convencionals de noms, la distinció de diverses categories semàntiques (particularment, els inanimats i el sexe dels animats) o la caracterització de pronoms referits a persones o a coses en general. Aquest article repassa el funcionament del gènere gramatical en les llengües romàniques. Comença per fenòmens coneguts en aquestes llengües, tals com les menes de distribució de les marques, l’existència d’una classe de noms ambígena en algunes llengües, la variació en l’atribució de gènere i els casos de concordança. En acabat, s’ocupa de manera especial de l’anomenat neutre de matèria, i també de l’oposició entre els pronoms referits a persones o a coses en general. Pel que fa als noms femenins col·lectius i al neutre de matèria, s’hi mostra com morfemes que són aparentment marques de gènere s’utilitzen per a expressar l’oposició entre comptable i no comptable, associada habitualment al nombre. Respecte a l’oposició entre els pronoms referits a persones i a coses en general, es dóna una explicació de l’ús de formes de femení amb pronoms que tenen valor de neutre.
- Els criteris de "visibilització de les dones" en català: límits sintacticosemàntics i discursius(2013) Nogué Serrano, NeusL’objectiu d’aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d’estil recomanen per a visibilitzar les dones —o per fer un ús no sexista del llenguatge— des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s’estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d’elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s’analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d’expressar un mateix referent per mitjà d’elements nominals al llarg del text, i l’efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l’estudi analitza des d’un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s’apliquen sovint aquesta mena de criteris.
- La representació conceptual del gènere.: Una revisió crítica(2013) Cortès, MontserratDes de la perspectiva psicolingüística, diversos treballs s’han preguntat si el gènere es representa a nivell conceptual. En el marc de les noves interpretacions de la hipòtesi del relativisme lingüístic, s’ha proposat que les diferències de gènere (masculí o femení) influencien la conceptualització. Aquest article fa una anàlisi d’alguns dels estudis de referència i argumenta que a partir d’aquests estudis no es pot concloure que el gènere tingui efectes en el pensament no lingüístic. La revisió feta indica que el gènere és una propietat lexicosemàntica dels noms i que es representa lingüísticament, la qual cosa és compatible amb la hipòtesi del Pensar per Parlar. Tanmateix, es defensa que a efectes del relativisme lingüístic aquest àmbit de la llengua no és pertinent perquè, a diferència del sexe, no té una base semàntica. Se suggereix que el debat es pot haver generat des de la representació semàntica de parlants de llengües que no tenen flexió de gènere.
- Cerevantisme català i traducció: anàlisi d'adaptacions infantils i juvenils(2013) Agost Canós, RosaAl voltant de 2005, quart centenari de la publicació de la primera part del Quixot, hem constatat l’aparició de vint adaptacions i versions al català per a joves i infants d’aquesta obra cervantina. La dada resulta especialment significativa si tenim en compte que durant els tres segles anteriors únicament se’n van editar set. En aquest article oferirem una relació i una anàlisi descriptiva que integra text i imatge, de totes les reescriptures derivades de l’obra original adreçades al públic infantil i juvenil, amb referència especial a aquelles publicades entre 2004 i 2005. Així mateix, analitzarem les dades obtingudes de l’anàlisi des d’una perspectiva holística que ens permet descriure alguns factors del context comunicatiu, especialment determinats aspectes sociològics de les adaptacions, estudiar la importància de determinats elements paratextuals i sistematitzar algunes estratègies i tècniques de traducció que s’han fet servir.
- La variable 'sexe' en les llengües del món(2013) Junyent Figueras, María del CarmenEl sexe és una de les variables més freqüents en els diferents recursos lingüístics per a identificar els interlocutors en les llengües del món. El fet que s’hagi confós el gènere gramatical (procediment de classificació dels substantius) amb el sexe, i la consegüent inclusió dels elements identificadors en la categoria «gènere», ha provocat una certa confusió sobre la naturalesa d’aquests fenòmens. En l’article es proposa una classificació en quatre tipus dels mecanismes per a la identificació dels interlocutors en la llengua, per bé que tots poden ser entesos com a part d’un continu que va des dels elements gramaticals obligatoris fins als lectes específics per a homes i dones. Entremig, s’analitzen els recursos semàntics i els díctics. A banda dels aspectes estrictament lingüístics, es recorden alguns treballs històrics que permeten situar els diferents enfocaments dins de la història de la lingüística.
- Gènesi i evolució de la categoria de gènere en indoeuropeu(2013) Adiego Lajara, Ignasi-XavierHi ha indicis, tant comparatius com interns, que el sistema de tres gèneres gramaticals (masculí, femení, neutre) present en la majoria de les llengües indoeuropees antigues és fruit d’un desenvolupament recent (en termes de cronologia relativa). No obstant això, els detalls d’aquest desenvolupament i la contribució de les llengües indoeuropees de la branca anatòlica al seu estudi són encara objecte de controvèrsia. En aquest article es traça un estat de la qüestió i s’intenta suggerir diferents escenaris per a la gènesi i evolució de la categoria de gènere en indoeuropeu.
- Denominacions del crepuscle en llengua catalana(2013) Massanell i Messalles, Mar; Torruella, J.En aquest article d’orientació geolingüística i diacrònica, basat fonamentalment en dades de l’Atles lingüístic del domini català (ALDC) i del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), s’analitzen més de vuitanta denominacions catalanes del crepuscle. D’una banda, se’n proporciona una doble classificació per criteris morfosintàctics, primerament, i motivacionals, després. De l’altra, se n’estudia la distribució geogràfica actual per lexemes, que s’ofereix cartografiada, i quan és possible, es ressegueixen les traces històriques de les diverses denominacions.
- Quan el traductor és sobretot escriptor: el cas de la traducció d'El Guepard de Tomasi di Lampedusa(2013) Briguglia, CaterinaAquest article exposa, en primer lloc, les relacions entre l’escriptor sicilià Tomasi di Lampedusa i el mallorquí Llorenç Villalonga. L’anàlisi de les afinitats i les divergències estilístiques entre els dos autors té com a objectiu l’estudi descriptiu de la traducció catalana de la novel·la Il Gattopardo, a fi de destacar les estratègies adoptades pel traductor Villalonga i els canvis que suposen en comparació amb l’original. L’estudi intenta buscar les raons dels canvis en la poètica pròpia del traductor i arriba a la conclusió que, en la traducció de Il Gattopardo, va tenir un pes notable el diferent plantejament estilístic entre els dos autors: gras i barroc, Lampedusa; prim i essencial, Villalonga. Aquesta diferència porta l’escriptor mallorquí a adaptar l’obra mestra lampedusiana a l’estil propi, rebutjant i escurçant els excessos de l’escriptor sicilià.
- Poder i submissió a la lírica cortesa medieval provençal, catalana i valenciana(2013) Coderch, MarionLa qüestió dels orígens i el desenvolupament de la lírica cortesa a les corts occitanes durant les últimes dècades del segle xi i al llarg del xii continua ocupant la crítica literària. Alguns dels estudis que s’hi han dedicat han identificat les claus de l’èxit d’aquesta lírica amb alguns aspectes que consideren innovadors per al públic de l’època, com ara l’exaltació de l’amor humà i la posició de poder en la qual apareix la dona. Aquest argument resulta poc convincent per dues raons: d’una banda, no considera la varietat de la casuística amorosa que presenta la lírica trobadoresca; d’una altra banda, no té en compte que aquests motius ja eren presents en altres manifestacions líriques. En aquest article mostrem que l’atractiu de la lírica cortesa per a la seva audiència no raïa en aquests trets, sinó en altres aspectes exclusius d’aquesta manifestació i, per tant, innovadors. També afirmem que la sobirania que s’ha atribuït a la dona en la lírica cortesa és, en realitat, fictícia. Il·lustrem aquests arguments amb textos dels trobadors provençals i dels poetes catalans i valencians dels segles xiv i xv que van donar continuïtat a la tradició trobadoresca.
