|
El rètol que encapçala el seguit d’aportacions recollides en
aquest número de L’Espill conté sens dubte un punt de provocació:
«Pensar en català avui». Perquè per a uns l’empresa
de pensar la realitat des de la nostra perspectiva i en la nostra
llengua hauria de donar-se per cancel·lada en un món abocat
a la simplifi cació cultural en el qual una comunitat lingüística
de dimensions reduïdes tindria la partida perduda i hauria de
conformar-se a una reducció radical de funcions. El món de la
ciència i del pensament és cada vegada més un espai reservat a
la lingua franca actual, l’anglès, en el qual fi ns i tot idiomes de
gran potència històrica com el francès o el castellà ensopeguen
amb obstacles i problemes de gran entitat, que ni tan sols ha -
vien imaginat. |
