Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic. 2011. No. 14
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
Now showing 1 - 20 of 22
- Lluís del Milà, El cortesano, estudi introductori i text a cura de Vicent J. Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim, 2010. 464 p. [Reseña](2011) Roca Ricart, RafaelReseña de: Lluís del Milà, El cortesano, estudi introductori i text a cura de Vicent J. Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim, 2010. 464 p. Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries; No 14 (2011)
- La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, ed. Ricard Bellveser, València, Alfons el Magnànim, 2011, 2 vols. 747 pp. [Reseña](2011) Garrigós Llorens, LauraReseña de: La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, ed. Ricard Bellveser, València, Alfons el Magnànim, 2011
- La reescritura de la leyenda de Tristán e Iseo en "Cligès"(2011) Aguilar i Montero, MiquelLa obra "Cligès", de Chrétien de Troyes, ha sido tradicionalmente considerada por la crítica como una reescritura moralista de la leyenda de Tristán e Iseo. El nuevo sen aplicado por este poeta francés no solo se aplica en el sentido de una relectura del amor cortés más ortodoxa, sino también en el de un mayor realismo literario, más racional y moderno en términos estilísticos. Amor, pasión y adulterio, bajo la pluma de Chrétien, se convierten en nuevos conceptos aptos para establecer una distancia e incluso una confrontación contra el libertinaje poético de sus coetáneos normandos.
- Diego de Gumiel, impresor de Tirante el Blanco en 1511, y la presencia de las islas Canarias en la traducción de la novela(2011) Ontoria Oquillas, PedroEl artículo repasa la trayectoria de Diego de Gumiel, impresor en Barcelona hasta 1501, fecha en que se traslada a Valladolid. Allí imprimirá, en 1511, la traducción castellana de Tirante el Blanco. Pese a la relevancia que le concede Miguel de Cervantes a esa traducción, solamente se conservan dos ejemplares y muy pocas noticias. Se estudian las diferencias entre las portadas de ambos ejemplares. Se destaca la presencia en la novela del gran rey de Canaria como conquistador de Inglaterra, motivo seudo-histórico procedente de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth.
- Jerónimo de Aunés, Morgante (Libro I), ed. de Marta Haro Cortés, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, col. Libros de Rocinante, n.º 29, 2010 [Reseña](2011) Martín Romero, José JulioReseña de: Jerónimo de Aunés, Morgante (Libro I), ed. de Marta Haro Cortés, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, col. Libros de Rocinante, n.º 29, 2010.
- David Arbesú, ed., Crónica de Flores y Blancaflor, Tempe, Arizona, Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, 2011 (Medieval and Renaissance Texts and Studies, vol. 374). 147 págs. [Reseña](2011) Perea Rodríguez, ÓscarReseña de: David Arbesú, ed., Crónica de Flores y Blancaflor, Tempe, Arizona, Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, 2011 (Medieval and Renaissance Texts and Studies, vol. 374)
- Consejeros, intermediarios y confidentes amorosos en el Curial e Güelfa(2011) Gros Lladós, SòniaLos estudios más recientes sobre la novela caballeresca catalana Curial e Güelfa subrayan su relación con los humanistas italianos, en especial Boccaccio, a través de los cuales el autor anónimo de la obra recibe de forma mediatizada el caudal de la tradición clásica. Por ello, este trabajo rastrea la presencia de un motivo amoroso de gran relevancia en la poesía erótica latina, el praeceptor o magister amoris y otras figuras análogas como la confidente o la intermediaria amorosa, en la novela catalana y contrasta su tratamiento por parte del autor del Curial e Güelfa.
- La estoria del noble cauallero el conde Fernan Gonzalez con la muerte de los siete infantes de Lara(2011) Corfis, Ivy A.Presentación y edición crítica de "La estoria del noble cauallero el conde Fernan Gonzalez con la muerte de los siete infantes de Lara", publicada en Toledo, 11 de enero de 1511.
- Anònim, La storia di Jacob Xalabín, edició crítica i traducció italiana d’Anna Maria Compagna; introducció de Núria Puigdevall i Bafaluy, Alessandria, Edizioni dell’Orso (“Gli Orsatti” 32), 2010, 179 pp. [Reseña](2011) Banegas Garrido, ÒscarL’inici de l’any 2011 ens va portar una nova edició crítica i bilingüe de l’anònima novel·la cavalleresca del segle XIV La història de Jacob Xalabín. Anna Maria Compagna, professora de llengua i literatura catalanes i de filologia romànica de la Universitat de Nàpols-Frederic II, se n’ha encarregat de l’estudi i de la traducció a l’italià, mentre que Núria Puigdevall i Bafaluy, de la mateixa universitat i de la també napolitana Suor Orsola Benincasa, n’ha tingut cura de la detallada però sobretot aclaridora introducció crítica.
- Tirant lo Blanch poliglota (1511-2011). Cinc-cents anys de traduccions i estudis, a cura de Vicent Martines, Gandia, Ajuntament de Gandia-Universitat d’Alacant, 2011. 71 pp. [Reseña](2011) Garrigós Llorens, LauraReseña de: “Tirant lo Blanch” poliglota (1511-2011). Cinc-cents anys de traduccions i estudis, a cura de Vicent Martines, Gandia, Ajuntament de Gandia-Universitat d’Alacant, 2011.
- Messire Gilles de Chin, natif de Tournesis, ed. Anne-Marie Liétard-Rouzé, Villeneuve d’Ascq, Presses Universitaires de Septentrion, 2010. pp. [Reseña](2011) Beltrán Llavador, RafaelReseña de: Messire Gilles de Chin, natif de Tournesis, ed. Anne-Marie Liétard-Rouzé, Villeneuve d’Ascq, Presses Universitaires de Septentrion, 2010.
- Suplement bibliogràfic 2011(2011) VVAA
- Juan Vicente García Marsilla, La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2010 [Reseña](2011) Baile, EduardReseña de: Juan Vicente García Marsilla, La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2010
- Els diàlegs matrimonials de la casa de Borgonya i els emblemes amorosos al Tirant lo Blanc(2011) Beltrán Llavador, RafaelLes«invencions poètiques» o«lletres d’invenció» van complir un paper distintiu i ornamental, complementari del dels emblemes heràldics, que identificaven famílies, o eren símbols d’afirmació política. L’estudi tracta de posar en relació el joc poètic i simbòlic de les divises i mots que Tirant i Carmesina duen brodats als vestits, amb tot un repertori d’intercanvis cortesos, igualment emblemàtics, entre personatges històrics de la més alta aristocràcia i reialesa europea. En concret, trobem el diàleg entre les divises de Tirant i Carmesina (algunes de les de Tirant semblants a les del rei Magnànim) inserit plenament dins la tradició borgonyona de mots poètics, inicialment bèl·lics, però sobretot amorosos, fets servir pels ducs en especial a propòsit dels seus enllaços matrimonials.
- El olvidado encanto de Enrique fi de Oliva, ed. Cristina González, Nueva York, Hispanic Seminary of Medieval Studies, 2011, 256 pp. [Reseña](2011) Arbesú, DavidReseña de: El olvidado encanto de Enrique fi de Oliva, ed. Cristina González, Nueva York, Hispanic Seminary of Medieval Studies, 2011
- Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria. (Catàleg de l’exposició realitzada al Centre del Carme de València, desembre de 2010 - març de 2011), ed. Eduard Mira, València, Generalitat Valenciana, 2011. 266 pp. [Reseña](2011) Garrigós Llorens, LauraReseña de: Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria. (Catàleg de l’exposició realitzada al Centre del Carme de València, desembre de 2010 - març de 2011), ed. Eduard Mira, València, Generalitat Valenciana, 2011.
- A la recerca del manuscrit del Tirant Lo Blanch. La penombra de la coloma d’Andreu Sevilla [Reseña](2011) Sevilla Clari, VeraA la recerca del ms. perdut del "Tirant Lo Blanch": dossier sobre la novel·la d'Andreu Sevilla, La penombra de la coloma, València, Sra. Llavi de Neu, Llibres, 2010
- Un códice desconocido del Doctrinal de los cavalleros de Alfonso de Cartagena(2011) Archer, RobertSe describe el manuscrito del Doctrinal de los cavalleros de Alfonso de Cartagena conservado en el Archivo Nacional de Praga, desconocido hasta el momento por editores y estudiosos de la obra del humanista, pese a haber sido ya identficado correctamente en 1984. De entre los 17 manuscritos del siglo siglo XV, más dos del siglo XVI y dos incunables, que constituyen la trasmisión manuscrita e impresa de la obra, el manuscrito descrito es uno de los más relevantes, por razones artísticas y filológicas. No sólo su factura es bellísima, realizada sobre pergamino y con iluminaciones, sino que ofrece lecturas convincentes para solucionar algún pasaje difícil. Se incluyen fotografías del manuscrito.
- La presencia de las sagradas escrituras, la devoción pasionaria y los ritos de pasaje en la muerte de Amadís en el Lisuarte de Grecia de Juan Díaz (1526)(2011) Coduras Bruna, MaríaLa inclusión de la muerte de Amadís de Gaula en el Lisuarte de Grecia de Juan Díaz, de escaso agrado para los lectores, ocasionaría que este libro de caballerías no conociese ninguna edición más allá de la princeps ni el éxito cosechado por el resto del ciclo amadisiano, sumiendo al texto en el olvido de la crítica. El presente artículo pretende analizar, por un lado, la descripción y narración de dicha muerte y sepultura del rey Amadís, así como el lamento y duelo por la misma, en conexión con la devoción pasionaria y diversos pasajes bíblicos y, por otro, su relación con el código establecido para el ritual fúnebre medieval, que conecta dicho ceremonial con el de diversos monarcas del Medievo y, en el plano literario, con el de otros caballeros como Tristán, Tirant y Palmerín, con los que se establecerán semejanzas y diferencias.
- Marín Pina, María del Carmen, Páginas de sueños. Estudios sobre los libros de caballerías castellanos, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 2011. 401 pp. [Reseña](2011) Coduras Bruna, MaríaReseña de: Marín Pina, María del Carmen, Páginas de sueños. Estudios sobre los libros de caballerías castellanos, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 2011.


Log In
Language 