Mirar el futur com un jardí gatzarós

Podem trobar alguna cosa, un paisatge, una llengua, una manera de fer, que sigui vertaderament autèntica? Podem mirar el futur sense projectar el passat? Aquestes setmanes he estat llegint un llibre que m’ha despertat totes aquestes preguntes i més: Rambunctious garden. Saving nature in a post-wild world (Bloomsbury, 2013) d’Emma Marris...