L’efecte apel·latiu de les unitats fraseològiques desautomatizades: un repte per als traductors automàtics i humans

A causa del seu fort caràcter idiosincràtic, les unitats fraseològiques (UF) representen un escull difícil de superar per als traductors, fins i tot s'ha esgrimit l’argument de la seua intraduïbilitat per les referències socioculturals i històriques en què sovint es basen (Timofeeva, 2012, 407). Aquest obstacle és encara més gran en els casos en què estes UF es sotmeten a alguna mena de manipulació (Hidalgo-Ternero & Corpas, 2020, 74), també conegudes com desautomatitzacions, que compliquen la seua identificació en la fase de comprensió. A la nostra aportació comparem la traducció per part d’ una de les eines de traducció automàtica online amb més acceptació a l’actualitat, DeepL, i la proposada per una traductora humana (TH) i estudiants de traducció, d’eslògans publicitaris de la marca de rajoles de xocolata alemanya Ritter Sport. L’objectiu principal de l’estudi és fer als estudiants de traducció conscients de les limitacions dels sistemes de traducció automàtica i de la complexitat de la comunicació humana, que no es basa en un únic sistema semiòtic, el llenguatge verbal. En ella intervenen altres signes, sistemes de signes i elements contextuals imprescindibles per a una correcta interpretació del missatge per part del receptor.