Les restriccions de mobilitat, el tancament d'equipaments educatius i la falta d'una mirada inclusiva de les poblaci-ons en les mesures preses durant la crisi sanitària mundial derivada del covid-19, van posar en relleu la situació de vulnerabilitat de les infàncies en els diferents contextos i regions, urbanes i rurals. Les condicions socioeconòmiques, culturals, educatives i d'accés a mitjans tecnològics en els diferents territoris van reforçar les bretxes de desigualtat. Per a fer front a això, també van emergir estratègies de resistència en els espais més travessats per la vulnerabilitat. Les infàncies van viure la transformació completa de la vida quotidiana a conseqüència de les mesures de control sanitari que es van implementar per a tota la població. Especialment, la interrupció dels processos educatius i les restriccions en l'accés i ús d'espais públics de joc, esport i oci van suposar una vulneració flagrant dels drets de les infàncies. Les reflexions acadèmiques sobre l'impacte de la covid-19 no es van fer esperar i, durant aquests anys, hem pogut llegir revisions i anàlisis crítiques que, des de diverses disciplines, han tractat d'abordar i donar llum a la forma en què l'episodi de la pandèmia va canviar, almenys de manera temporal, els modes de vida, les rutines, els espais i els temps, i les experiències de les infàncies i adolescències. Des de la sociologia de la infància i altres pro-postes teoricometodològiques de diverses disciplines que s'inscriuen en els anomenats «estudis de la infància», s'ha analitzat i reflexionat la forma en què les societats han donat respostes a les necessitats dels xiquets i les xiquetes en la pandèmia, sense ignorar el protagonisme de les infàncies i les adolescències per a afrontar les circumstàncies viscudes i posant el focus d'atenció en les seues pròpies experiències. Las restricciones de movilidad, el cierre de equipamientos educativos y la falta de una mirada inclusiva de las poblaciones en las medidas tomadas durante la crisis sanitaria mundial derivada del covid-19, pusieron de relieve la situación de vulnerabilidad de las infancias en los diferentes contextos y regiones, urbanas y rurales. Las condiciones socioeconómicas, culturales, educativas y de acceso a medios tecnológicos en los distintos territorios reforzaron las brechas de desigualdad. Para hacer frente a esto, también emergieron estrategias de resistencia en los espacios más atravesados por la vulnerabilidad. Las infancias vivieron la transformación completa de su vida cotidiana como consecuencia de las medidas de control sanitario que se implementaron para toda la población. Especialmente, la interrupción de los procesos educativos y las restricciones en el acceso y uso de espacios públi-cos de juego, deporte y ocio supusieron una vulneración flagrante de los derechos de las infancias. Restrictions on mobility, closed educational facilities and administrative failure to take an inclusive view in the measures introduced during the Covid-19 global health crisis highlighted the vulnerability of children in differ-ent contexts and regions, both urban and rural. Already existing territorial inequalities in socio-economic, cultural and educational conditions and in access to technology were amplified. In response, strategies of resistance also emerged in the most vulnerable areas. Children's daily lives were completely transformed as a consequence of the public health measures imposed on the entire population. In particular, the interruption of education and restrictions on access to and use of public spaces for play, sport and leisure were a blatant violation of children's rights.
