Els usos i les funcions del somni en la poesia catalana del Barroc

Durant el Barroc, el somni és concebut com un espai on la raó pot desvelar la veritat de les coses més enllà de les aparences del món sensible, i aquest enfocament té una repercussió significativa en la literatura de l’època. El propòsit del present article és resseguir la fortuna del somni com a gènere dins la producció en llengua catalana escrita en vers —poesia i teatre— durant el segle XVII. Per això es du a terme l’anàlisi d’un petit corpus de composicions oníriques que es classifiquen en dos grups: aquelles en què preval la intenció (meta)literària i aquelles en què s’imposa la intenció humorística. L’anàlisi comparada dels textos permet identificar elements compartits i elements singulars, i comprendre, així, els tractaments específics que els diferents poetes fan dels motius i els procediments propis del gènere.