El dret administratiu de l'enemic. L'expansió dels principis del dret penal de l'enemic cap a l'àmbit del dret administratiu

Aquesta tesi doctoral analitza l’expansió de la denominada teoria del dret penal de l’enemic més enllà de l’àmbit tradicional del Dret penal, amb especial atenció a la seua projecció sobre el Dret administratiu. La investigació parteix de la hipòtesi que determinades lògiques pròpies del tractament excepcional de les persones considerades perilloses poden traslladar-se a espais jurídics diferents del penal i manifestar-se mitjançant instruments, potestats i procediments administratius. En aquest procés, l’Administració pot assumir funcions de prevenció, control, vigilància i neutralització de riscos que, en determinats supòsits, comporten una intensificació de la intervenció pública sobre subjectes identificats com una amenaça per a la seguretat o per a l’ordre social. Aquest fenomen és estudiat sota una categoria ad hoc anomenada “dret administratiu de l’enemic”. El punt de partida teòric de la investigació és l’obra de Günther Jakobs i la seua formulació de la distinció entre el Dret penal del ciutadà i el dret penal de l’enemic. D’acord amb aquesta construcció, mentre que el ciutadà és destinatari d’un sistema jurídic basat en el reconeixement de garanties i en la confiança en el compliment de les normes, l’enemic és tractat com un subjecte que, per la seua conducta o actitud, ha trencat de manera persistent aquesta relació de confiança. La resposta davant aquest últim pot desplaçar el centre de gravetat del fet comès cap a la perillositat atribuïda al subjecte i cap a la prevenció d’un eventual comportament futur. Aquesta anticipació de la intervenció constitueix un dels elements que permeten explorar la possible projecció de la teoria fora de l’àmbit penal. La tesi examina, en primer lloc, les bases jurídiques que poden explicar aquesta expansió. S’estudien les transformacions experimentades pel Dret administratiu contemporani i l’ampliació de les potestats administratives relacionades amb la seguretat, la prevenció del risc, la inspecció, la vigilància i la potestat sancionadora. L’anàlisi se centra especialment en aquelles mesures que permeten intervenir sobre la situació jurídica de les persones abans que es produïsca una lesió efectiva d’un bé jurídic o una infracció plenament consumada. En aquests casos, resulta essencial determinar quins criteris legitimen l’actuació administrativa, quin grau de previsibilitat exigeix l’ordenament i fins a quin punt les categories de risc i perillositat poden justificar restriccions de drets. L’estudi presta una atenció a les garanties pròpies de l’Estat de dret i a la seua projecció sobre l’activitat administrativa. En particular, s’analitza la incidència del principi de legalitat, la seguretat jurídica, la proporcionalitat, la igualtat, el dret de defensa, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva, així com les exigències derivades de la protecció dels drets fonamentals. La investigació parteix de la necessitat de comprovar si les formes d’intervenció preventiva poden preservar aquestes garanties o si, per contra, la identificació anticipada d’alguns subjectes com a especialment perillosos afavoreix l’aparició de règims jurídics diferenciats. En aquest últim cas, la tesi examina els riscos que una diferenciació basada en la presumpta perillositat pot comportar per a la universalitat de les garanties jurídiques. Tanmateix, la investigació no adopta una perspectiva exclusivament dogmàtica. Per comprendre l’origen i l’abast del fenomen, també s’analitzen els seus fonaments polítics, filosòfics i sociològics. Des d’una perspectiva política, s’estudia la influència de les polítiques contemporànies de seguretat i de gestió del risc en la transformació de les tècniques d’intervenció pública. Des d’una perspectiva filosòfica, s’examinen les tensions entre llibertat i seguretat, així com els límits de la intervenció estatal quan aquesta es fonamenta en la previsió de comportaments futurs. Des d’una perspectiva sociològica, es considera el paper de les representacions socials del risc, la perillositat i l’amenaça, i els processos pels quals determinats individus o col·lectius poden ser construïts com a subjectes mereixedors d’un tractament jurídic excepcional. Tot aquest recorregut es fa, a més, a través de l’estudi de més de 160 casos pràctics prenent de partida les mobilitzacions del 15M, al 2011, fins a l’actualitat. Amb l’anàlisi dels casos seleccionats es pretén identificar patrons comuns en la utilització de potestats preventives, sancionadores o de control, així com determinar les diferències existents segons el sector material, el tipus de risc invocat i la naturalesa de la mesura adoptada. L’anàlisi casuística permet, alhora, comprovar si els elements característics del dret penal de l’enemic es reprodueixen realment en l’àmbit administratiu o si, en determinats supòsits, les analogies amb aquest model resulten insuficients. Un dels objectius centrals de la tesi és delimitar conceptualment la categoria de dret administratiu de l’enemic. Aquesta denominació no es proposa per identificar qualsevol manifestació de potestat sancionadora o preventiva de l’Administració, sinó per descriure aquelles situacions en què es produeix una combinació específica d’elements: la construcció d’un subjecte com a enemic o amenaça, l’anticipació de la intervenció pública, la centralitat atribuïda a la perillositat o al risc futur, la flexibilització o debilitament d’algunes garanties i l’aplicació d’un règim jurídic especialment intens. La delimitació d’aquests elements permet evitar una extensió indiscriminada de la categoria i facilita la seua utilització com a instrument d’anàlisi jurídica. En aquest marc, la tesi formula una proposta metodològica destinada a identificar i estudiar els processos d’expansió del ius puniendi cap a l’àmbit administratiu. Aquesta proposta articula diferents nivells d’anàlisi: la identificació de la norma i de la potestat exercida; l’estudi dels subjectes afectats i de la seua caracterització com a risc o amenaça; l’anàlisi de la finalitat preventiva o repressiva de la intervenció; l’examen de les garanties aplicables i, finalment, la valoració de la incidència de la mesura sobre els drets fonamentals. El model metodològic pretén proporcionar criteris replicables que permeten comparar diferents àmbits materials i determinar amb major precisió quan es produeix una autèntica expansió de la lògica de l’enemic. En definitiva, aquesta investigació pretén contribuir al debat sobre els límits de l’acció preventiva de l’Estat i sobre les transformacions del poder públic. L’estudi del dret administratiu de l’enemic permet examinar críticament la relació entre seguretat, prevenció, llibertat i garanties, i plantejar si determinades formes d’intervenció administrativa constitueixen una evolució ordinària de les funcions administratives o si incorporen elements d’excepcionalitat propis d’una lògica d’enemic. La principal aportació de la tesi rau, així, en la construcció d’un marc conceptual i metodològic que permeta identificar aquest fenomen, analitzar-ne les manifestacions i estudiar-ne les conseqüències sobre l’Estat de dret i la protecció dels drets fonamentals.