Les aportacions d'Antoni Ferrando Francés a la gramàtica històrica i la dialectologia catalanes

Antoni Ferrando Francés és una de les figures més rellevants de la filologia catalana contemporània. Aquest article analitza les seves aportacions fonamentals a dos àmbits estretament interconnectats: la gramàtica històrica i la dialectologia catalanes, sempre des d’una perspectiva interdisciplinària que integra la història social de la llengua, la sociolingüística històrica, l’edició filològica i la història cultural. En l’àmbit de la gramàtica històrica, Ferrando destaca per les seves síntesis diacròniques de gran abast, pels seus estudis sobre textos medievals i renaixentistes, i per la reinterpretació de les Regles d’esquivar vocables. En dialectologia, Ferrando excel·leix en l’anàlisi diacrònica i històrica. Els seus treballs sobre la formació del valencià, el Llibre dels fets de Jaume I i el Curial e Güelfademostren que la variació diatòpica antiga ajuda a comprendre la gènesi i l’evolució de la llengua.