Transformacions iròniques de la intriga en dos contes de Pere Calders i Jesús Moncada

The mystery detective story bases its formula's effectiveness on the construction of an intrigue based on combining uncertainty and anticipation. The combination of predicta-bility and variation generates genre stereotypes that the reader easily identifies and on which they base their reading. 'Mosques a millor vida', by Pere Calders, and 'L'assassinat de Roger Ackroyd', by Jesús Moncada, adopt a widely separated use of the coded clichés of the mystery detective story, with an ironic filter that reveals the mechanisms and the banality: through the hypertextual resource of pastiche, in Calders' case, and the use of intertextuality, in Moncada's story, the two stories shift attention from story to the metafictional dimension.--- El relat policíac d'enigma basa l'eficàcia de la seua fórmula en la construcció d'una intriga a força de combinar incertesa i anticipació. La combinació entre previsibilitat i variació genera uns estereotips de gènere que el lector identifica fàcilment i en els quals fonamenta la seua lectura. "Mosques a millor vida", de Pere Calders, i "L'assassinat de Roger Ackroyd", de Jesús Moncada, adopten un ús distanciat dels tòpics codificats del relat policíac d'enigma, amb un filtre irònic que en denuncia els mecanismes i la banalitat: mitjançant el recurs hipertextual del pastitx, en el cas de Calders, i l'ús de la intertextualitat, en el conte de Moncada, els dos contes desplacen l'atenció de la història a la dimensió metaficcional.