Aquest article se centra en un aspecte peculiar de la distribució de les líquides en alguerès que, malgrat ser destacat en els treballs descriptius, no ha despertat el mateix interès analític: la possible articulació vibrant de la ròtica tant en la segona posició d’una obertura complexa (t[r]enta, c[r]au) com en la resil·labificació amb paraules començades per vocal (mo[r] ara, ésse[r] ara). En el treball, es presenten, en primer lloc, dades acústiques que corroboren la pronúncia vibrant de la ròtica en els dos contextos esmentats i, en segon lloc, s’analitzen els motius que justifiquen aquestes realitzacions. Hom argumenta que la pronúncia vibrant en contextos inesperats es deu a un efecte unificador a partir del predomini de contextos amb vibrant en alguerès, un dialecte que només presenta articulació invariable bategant en la posició contrastiva intervocàlica (i doncs lèxicament marcada)..
Projecte La fonología nativa y no nativa: análisis y creación de recursos digitales (FONONARED). IP: Clàudia Pons-Moll, Maria-Rosa Lloret.
